Sessió de formació a l'ES. Sant Martí (BCN). Aprenentatge dialògic i pensamient estratègic en les classes de "Teixits Cognitius". Com fer bones preguntes.

1. Aprenentatge dialògic i
Pensament estratègic a l’escola
Taller de treball a l’Escola Sant Martí, 8 d’Abril 2015
“Del pensament superficial,
al pensament profund”
Neus Lorenzo
@NewsNeus

2. L’escola
ha d’estimular
vivències,
reflexió
i empatia, com a base
del coneixement.
Avui practicarem
l’aprenentatge profund
i l’aprenentatge dialògic
Com crear
coneixements?

3. Aprenentatge dialògic
Ref:
Wikipedia (Conceptes)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Aprenentatge_dial%C3%B2gic
Teoria de l'acció dialògica (Paolo Freire)
http://www.edaverneda.org/edaverneda/ca/Aprenentatge_dial%C3%B2gic
Diàleg Raonament
http://www.consultoresenegocios-cm.com/wp-content/uploads/2013/09/juridico_balanca.png
Sócrates
470 a .C-399 a.C.
http://www.socraticdialogue.be/image002.jpg
Aristòtil
384 a .C-322 a.C.
http://iesjuniperserra.net/filosofia/imatges/aristotil.jpg

4. Qualitat del diàleg
La quantitat i qualitat del diàleg que experimenten els infants a casa
és un dels millors indicadors predictius del seu èxit acadèmic futur.
(Hart & Risley, 1995)
L’escola pot compensar
els contextes desafavorits, quan:
•…El professorat promou preguntes obertes,
diferents a les preguntes memoritzades, i estimula
l’aprenentatge.
• …Si ajuda a l’alumne a apreciar el valor del diàleg
i la pregunta com estratègies per aprendre.
(Kyriacou & Issitt, 2008)

5. La curiositat és un tret natural de l’èsser humà…

6. Però la interacció és una
estratègia que s’aprèn

7. El triangle competencial
-Què volem aprendre?
 Les Competències Claus Professionals (McLelland, 1970’s)
http://web.mit.edu/reeng/www/hrpd/reports/grc-rep/grc-rep.html
(Harvard, mentor de Daniel Goleman) http://thumbs.dreamstime.com/thumb_590/1300201069oZ04GP.jpg

8. Quines preguntes faries?

9. Què s’acostuma a fer a l’escola
en els diàlegs d’aula? -1-
Iniciació
Professor: Anem a recordar què és l’oxigen?… No és
un sol material, o sí?... És un líquid?... Carles?
Resposta
Carles: És un gas
Retorn
Professor: Si, molt bé! És un gas… No és líquid…
encara que existeix l’oxígen líquid, i és molt fred…
L’intercanvi en IRR:
- Pregunta tancada (unívoca)
- Resposta memorística
Ref: Adaptat de Neil Mercer, University of Cambridge 2010

10. Què s’acostuma a fer a l’escola
en els diàlegs pedagògics? -2-
Iniciació
Professor: Recordeu la campana, que varem estar tocant l’altre dia?
Alumnes: Sí! […tota la classe]
Professor: Aquí la tinc, ara la tornarem a passar molt ràpid per fer-la sonar… vosaltres
tres, us poseu drets aquí davant... I els altres ho mirarem i els ajudarem a veure què
passa… aquí…però heu d’estar tots molt atents, eh? Toqueu-la ben fort, i atureu-la amb les
mans, val?
Exploració
Tom, Jason, Suzanne: ... [tres alumnes s’aixequen, es posen mirant a la classe i per
torns, els tres toquen la campana]
Professor: Ara ja està, prou… a veure què heu notat… Què feia la campaneta?
Tom: Sonava, feia soroll.
Jason: Es mou…
Suzanne: Es mou lo de dins.
Professor: Molt bé, quan la fèieu sonar hi havia moviment…Però com es movia la
campana? ... Algú altre ho ha vist?
Carles: Es movia… balanceig?
Professor: Sí, per fora sí… es balanceja i el badall fa de pèndol… Però... i el material de la
campana?... Vosaltres què heu sentit, què heu notat? [als alumnes drets]…
Tom: Vibrava, vibrava a les mans… pessigolles...
Reformulació
Professor: Molt bé! Vibra, sí! El material de la campana vibrava. I l’aire també vibra, quan
transmet el soroll… per això ho sentim! El soroll es transmet per vibració!... I quan vibrava,
què li passava a la campa? Com heu sentit les mans? Ningú va notar res, a la mà?
Tom: ...calenta, una mica calenta...
Amplia
vocabulari
Amplia
vocabulari
Intenta implicar
tot el grup
Intenta implicar
tot el grup
Crea intriga i
expectatives
Crea intriga i
expectatives
Promou
l’experimentació
Promou
l’experimentació
Reforça
les respostes
escaients
Reforça
les respostes
escaients
Reformula
científicament
Reformula
científicament
Estimula l’auto
exploració
Estimula l’auto
exploració
Evoca
situacions
viscudes
Evoca
situacions
viscudes

11. L’evolució dels paradigmes en educació
Adaptar societats a
l’economia industrial
-Formar hàbits
Reproducció de
models:
Ivan P. Pavlov,
B. F. Skinner,
Albert Bandura,
Ed. Lee Thorndike
John B Watson ...
Continguts científics:
-Possitivisme
-Mecanicisme
(Causalitats…)
Canviar societats
industrials en
capitalismes
-Educar especialistes
Anàlisi:
Ferdinand Saussure,
Roman Jacobson,
Claude Lévy-Straus,
Herbert Spencer,
Talcott Parson...
Estructures i models:
-Formalisme i
-Funcionalisme
(Epistemologies...)
Econ. multinacional
vers la globalització
transnacional.
-Educar en el canvi
Interacció:
Jean Piaget,
Lew S. Vygotsky,
Jerome Bruner,
Laurence Kohlberg,
Kieran Egan...
Construcció i creació:
- Evolucionisme
- Psicogènesis
(Paradigmes…)
L’economia virtual en el mó n
hiperconnectat en xarxes
participatives:
-Inspirar emprenedoria
Multi-perspectiva:
Howard Gardner ,
George Siemens
Stephen Downes
Sugata Mitra
Mark Johnson
George Lakoff…
Connexions i xarxes:
- Lideratge participatiu
- Autonomia i proacció
(Autopoiesi…)
Conductisme Estructuralisme Constructivisme Connectivisme
Ref: Neus Lorenzo & Grup 6.sis, ICE-UB, 2012

12. El repte cognitiu
i l’acompanyament docent
Identificar, reproduir:
-Quin són aquests personatges
fets en LEGO?
1. La Família Simpson
2. Les Tortugues Ninja
3. South Park
4. Els Barrufets
5. Atèrix i Obèlix
6. Epi i Blas
7. Donald i els seus nebots
8. Els Daltoin i Luky Luck
1
3
5
6
2
4
7
8
Inferir, associar:
-Quins elements ens ajuden a
distingir-los, identificar-los...?
Valorar, deduir, reflexionar:
-Quins lligams familiars,socials
o emocionals representen?
https://scontent-b.xx.fbcdn.net/hphotos-frc3/1230038_577236908999128_538551609_n.jpg

13. Què entenem per “aprendre”?
om “aprenem a aprendre”?
1
2
3
Identificació
explícita.
Raonament
implícit
Reflexió
meta-cognitiva
Ref: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/2011/04/bloom_taxonomy.jpg

14. Què entenem per “aprendre”?
om “aprenem a aprendre”?
1
2
3
Ref: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/2011/04/bloom_taxonomy.jpg
Reflexió
meta-cognitiva
Raonament
implícit
Identificació
explícita.

15. Els professorat més efectiu...
1. …Utilitza seqüències de P&R no únicament per
comprovar el coneixement de continguts, sinó per
conduir el pensament vers la comprensió (per passar
de l’objecte al concepte; del fet a la causa).
2. …Facilita l’accés a la ‘informació de la disciplina', i
sobre tot acompanya la descoberta del pensament
estratègic per resoldre problemes i donar sentit al món
real.
3. …Tracta l’aprenentatge com un fet social i com un
procés comunicatiu, col·lectiu i participatiu.

16. Què hi veiem aquí?
http://i.guim.co.uk/static/w-620/h--/q-95/sys-images/Guardian/Pix/pictures/2014/7/20/1405863544225/Israeli-watches-Gaza-bomb-011.jpg

17. Què està passant aquí?
http://static01.nyt.com/images/2014/07/14/world/middleeast/14open_sderot4/14open_sderot4-articleLarge.jpg

18. La informació genera coneixement
• La imatge és de l’estiu 2014 Quan?
• És presa des d’un turó a Israel On?
• El que es veu a l’horitzó és Gaza Què?
• Els habitants d’Israel són majoritàriament
hebreus jueus
• Els habitants de Gaza són majoritàriament
palestins musulmans
• El territori és molt desèrtic i qui arriba a
dominar les fonts d’aigua, té el poder.
Coneixements previs? Recerca? Deducció?

19. Quines preguntes faries?
http://i.guim.co.uk/static/w-620/h--/q-95/sys-images/Guardian/Pix/pictures/2014/7/20/1405862728242/Israelis-watch-bombings-o-012.jpg

20. Què entenem per “aprendre”?
Com “aprenem a aprendre”?
1
2
3
Identificació
explícita.
Raonament
implícit
Reflexió
meta-cognitiva
Què hi ha...?
En què s'assembla i en què es diferencia?
Com ho saps...?
Quins elements ho indiquen...?
Com ho puc comprovar...?
Què passaria si ... ?
Com se sentirien si...?
Ref: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/2011/04/bloom_taxonomy.jpg

21. Construcció cognitiva
Objectiu 1: la competència comunicativa...
Informació en text Fora del text
3. Reflexionar
1. Recuperar informació
Parts i elements independents
2. Interpretar
Relacions en el text
1.Recuperar informació 3.Reflexionar2.Interpretar
Tot el text Parts del text
Comprensió
global Interpretació
PISA Capacitats i escales de nivell competèncial lector
Recuperació
d’informació
Contingut Estructura
Reflexionar i
avaluar la
forma
Reflexionar
i avaluar el
contingut

22. La informació genera coneixement
si hi ha estímul per a la reflexió
http://www.freshboo.com/wp-content/uploads/2014/05/cute-giraffe-wallpapers.jpg
Alguns animal han desenvolupat
un coll molt llarg per arribar
a espais naturals innaccessibles
pels altres animals.
- Com es defensen les plantes?

23. Aprendre a aprendre: inquirir
• Informació explícita:
– Textos diversos (orals i escrits), rics en continguts,
en diferents formats i suports.
• Pràctica freqüent d’interacció:
– Parlar, escoltar, llegir, escriure, conversar .
• Educació del criteri i el judici propi:
– Motivació, oportunitat, bons models,
assessorament
No s’aprèn, es descobreix

24. Com estimulem el pensament
reflexiu i l’esperit crític?

25. Què entenem per “aprendre”?
om “aprenem a aprendre”?
1
2
3
Identificació
explícita.
Raonament
implícit
Reflexió
meta-cognitiva
Ref: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/2011/04/bloom_taxonomy.jpg

26. Ús de textos literaris i acadèmics per promoure
els nivells d’alta jerarquia cognitiva
• El professorat reformula i resumeixen el que l’alumnat
diu, tot proporcionant un nou punt de partida per a
construir a partir de les idees identificades.
• El professorat encoratja que l’alumne s’expliqui primer
amb les seves paraules;
• EL professorat condueix l’alumne per a que argumenti i
justifiqui les seves opinions, experiències i conclusions.
(p.e. ‘i com ho saps, això?’ ‘Per què?’).
(Wolf, Crosson & Resnick, 2005)
• El professorat fa preguntes “autèntiques” de la vida real:
sensorial, social i compartida.
• L’alumnat domina l’escenari de l’aula; és el protagonista
durant periodes llargs de temps. (Wilkinson & Soter, 2009)

27. Quines preguntes faries?

28. Capacitats cognitives PISA (2000-2012)
Accedir i obtenir informació i accedir a
la informació de textos continus i
discontinus en diferents medis.
Formular situacions matemàtiques: els
individus determinen d’on poden
extreure les matemàtiques necessàries
per analitzar, estructurar i resoldre un
problema
Identificar events científics: Reconèixer
events que es poden explorar
científicament i identificar les
seqüències clau d'una investigació
científica.
Integrar i interpretar el text:
desenvolupar una comprensió global i
elaborar una interpretació amb criteri
Utilitzar conceptes, fets, procediments i
raonaments matemàtics: es duen a
terme els procediments matemàtics
necessaris per obtenir resultats i
solucions matemàtiques, com per
exemple realitzar càlculs aritmètics,
solucionar equacions, treure deduccions
lògiques de premisses matemàtiques,
realitzar operacions simbòliques,
extreure informació de taules i
gràfiques, representar i tractar amb
formes en l’espai, i analitzar les dades
Explicar fenòmens
científicament: aplicar coneixements de
ciències en una situació donada, per
descriure o interpretar científicament
fenòmens per fer prediccions sobre els
supòsits i els canvis que se’n deriven.
Reflexionar sobre forma i contingut:
Valorar i avaluar l’adequació entre els
elements de la forma i el contingut d’un
text o document de qualsevol format o
mèdia.
Interpretar, aplicar i avaluar resultats
matemàtics: s’han d’aplicar solucions o
raonaments matemàtics en el context
d’un problema i determinar si els
resultats són raonables o tenen sentit
en aquell context
Utilitzar evidència
científica: interpretar les evidències per
treure conclusions, explicar-les, i
identificar les situacions, l'evidència i el
raonament que en donen suport, i a
més a més, reflexionar sobre les seves
implicacions.
LECTURA MATEMÀTIQUES CIÈNCIES
http://4.bp.blogspot.com/-kj0JhziINN8/TileawGxsMI/AAAAAAAAAXs/40lKkQjkEWY/s400/ilustr%2B78maria%2Bvila
Ref: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/2011/04/bloom_taxonomy.jpg
Literalitat i
Comprensió Explícita
Inferència i
Comprensió Implícita
Reflexió i
Comprensió Referencial

29. Els textos de les proves PISA 2009
Classes de textos
(PISA)
segons
el mediImpreso
s
Electrònics
El lector no
hi
contribueix
per
exempleWebs comercials
educatives
governamentals
ONGs, etc
Segons
entorn
El lector hi
contribueix
Correus electrònics,
fòrums, blogs,
formularis...
per
exemple
descripció
narració
exposició
argumentaci
ó
instrucció
transacció
Segons
tipus
continus
discontinus
mixtes
múltiples
Segons
format

30. Reflexió: Dels teixits escolars
que tenim fins ara al centre educatiu…
Neus Lorenzo, 2013
Mantenir
Reduir Augmentar
Eliminar

31. Integració competencial:
“Transliteració a l’univers de la Transmedia”
Ref: http://journals.uic.edu/ojs/index.php/fm/article/view/2060/1908
Transliteració és l’habilitat de llegir i
interactuar através de un ventall de
plataformes, eines i mitjans de comunicació,
des de el cant coral fins a l’oralitat expositiva,
passant per l’escriptura manual o impresa, la
TV, la radio i el cinema, fins a les xarxes socials
digitals… en diferents llengües i registres”

32. Aprendre:
El viatge a la convivència
Aprendre
Fets
Continguts
Termes
http://ow.ly/f41NX
Aprendre a aprendre
argumentar
interactuar
explicar Aprendre a crear
demostrar
convencer
inspirar
Aprendre a compartit
participar
liderar

33. Selected References (with ‘overview’ sources in blue)
Alexander, R.J. (2001) Culture and Pedagogy: international comparisons in
primary education. Oxford: Blackwell – pp. 391-528.
Goswami, U. & Bryant, P. (2007) Children’s cognitive development and
learning. Research Report 2/1a: The Primary Review. University of
Cambridge.
Hart, B. and Risley, T.R. (1995) Meaningful Differences In The Everyday
Experience Of Young American Children, New York: Brookes.
Howe, C.J., McWilliam, D. & Cross, G. (2005). Chance favours only the
prepared mind: incubation and the delayed effects of peer collaboration.
British Journal of Psychology, 96, 1, 67-93.
Kutnick, P. & Blatchford, P. (2003) (eds). Special Issue on Developing group
work in everyday classrooms. International Journal of Educational Research
39.

34. Kyriacou, C. and Issitt, J. (2008) What characterizes effective teacher-pupil
dialogue to promote conceptual understanding in mathematics lessons in
England in Key Stages 2 and 3?. EPPI-Centre Report no. 1604R. Social
Science Research Unit: Institute of Education, University of London (available
online)
Mason, L. (2007) (Ed) Special issue on ‘Bridging the Cognitive and Sociocultural
Approaches in Research on Conceptual Change’, Educational Psychologist,
42, 1, 75-78.
Mercer, N. & Littleton, K. (2007) Dialogue and the Development of Children’s
Thinking. London: Routledge
Mercer, N. & Hodgkinson, S. (Eds) (2008) Exploring Talk in School. London:
Sage.
Smith, F., F. Hardman, K. Wall, and M. Mroz. (2004.) Interactive whole-class
teaching in the national literacy and numeracy strategies. British Educational
Research Journal 30, no. 3, 395–411.
Vygotsky, L. S. (1978) Mind in Society, Cambridge MA: Harvard University Press.
Wells, G. (2009). Dialogic inquiry: Toward A Sociocultural Practice And Theory Of
Education (Second Edition). Cambridge: Cambridge University Press.