alumnes

1,138 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,138
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

alumnes

  1. 1. Caps ben plens o ben moblats? Falset, 3 de març de 2009
  2. 2. <ul><li>A l’escola estem molt acostumats a valorar 2 tipus d’intel·ligència, la intel·ligència lingüística i la lògico-matemàtiques. </li></ul><ul><li>Però passem per alt el que GARDNER anomena intel·ligències múltiples. </li></ul><ul><li>Concretament en parla de 7: </li></ul><ul><li>1. LINGÜÍSTIQUES : Capacitat d’entendre i utilitzar el propi idioma. Saber expressar el que un sap, capacitat de comunicació... polítics, professors..... Algunes de les mancances típiques d’aquesta intel·ligència és el poc vocabulari, utilitzar sempre les mateixes frases. </li></ul><ul><li>2. LÒGICO-MATEMÀTIQUES: Capacitat d’entendre relacions abstractes </li></ul><ul><li>  4. CINÈTICA : Capcitat de percebre i reporduir el moviment. Ballarins, esportistes... capacitat de moure’s, recordar moviments, agilitat mental i de moviment. Habilitat amb les mans com els artesans. </li></ul><ul><li>    </li></ul><ul><li>         </li></ul><ul><li>    </li></ul><ul><li>PENSAMENTS O HABILITATS COGNITIVES </li></ul><ul><li>Així com Gardner planteja aquestes intel·ligències, SPIVACK I SHURE identifiquen els pensaments o habilitats cognitives necessàries per poder solucionar problemes interpersonals. En defineix 5: </li></ul><ul><li>El pensament causal </li></ul><ul><li>És la capacitat de determinar on està el problema. És la capacitat de formular el problema. És l’habilitat de diagnosticar correctament els problemes interpersonals. Aquells que no tenen aquest pensament solen atribuir els seus problemes als altres (em tenen “mania”, em fan la “vida impossible”) o  a la mala sort. </li></ul><ul><li>Per corretgir una conducta, s’ha de saber quina és la causa. </li></ul><ul><li>Per treballar aquest pensament és important plantejar  diferents situacions i motivar als alumnes perquè identifiquin el problema. </li></ul><ul><li>El pensament alternatiu </li></ul><ul><li>És la capacitat de generar el major nombre possible de solucions, un cop que està formulat el problema: “podríem demanar un prèstec, o tenir menys despeses, o vendre alguna cosa, o fer algun treball extra, o robar!, etc.  </li></ul><ul><li>Qui no té aquest pensament, no sap per on anar i sol buscar una sortida violenta  perquè no sap buscar alternatives ( &quot;lo pego, lo mato...&quot; ) </li></ul><ul><li>  Podriem agafar la frase d’Antonio Machado: “de cada deu caps espanyols, un pensa i nou envesteixen”. Els qui envesteixen són aquells que no tenen pensament alternatiu. </li></ul><ul><li>Un bon exercici per treballar aquest pensament és el plantejar casos o situacions i dir diferents maneres de sortides o solucions (vaig a comprar però em falten diners... què puc fer?, i entre tots dir diferents alternatives) </li></ul><ul><li>El pensament conseqüencial </li></ul><ul><li>És la capacitat de preveure les conseqüències d’actes (propis i aliens).  </li></ul><ul><li>Deia Hegel que la maduresa humana consisteix a preveure les conseqüències i assumir-les.  </li></ul><ul><li>Per tant PREVEURE I ASSUMIR . Per treballar aquest pensament és important aprendre a pensar en alguna cosa que no ha passat, i que pot no passar si un no vol (què passaria si els cotxes fossin tots grocs?, preveure situacions...). </li></ul><ul><li>El pensament de perspectiva o empatia </li></ul><ul><li>És la capacitat  de posar-se en el lloc de l’altre, de sortir de l’egocentrisme.  </li></ul><ul><li>Les persones agressives tenen molta dificultat per posar-se en el lloc d’un altre (un cop han fet mal o han agredit els costa molt posar-se en el lloc de l’altre, i aleguen que els problemes de la persona agredida són problemes només de l’altre persona “és el seu problema”). </li></ul><ul><li>Serà important treballar el fet de l’empatia, que es posin en el lloc de l’altre o la conscienciació del que l’altre persona està vivint.   </li></ul><ul><li>El pensament mitjà-fi </li></ul><ul><li>És la capacitat de tenir objectius i saber seleccionar els millors mitjans per aconseguir-los. Qui no té objectius, actua a batzegades; qui no sap escollir els mitjans per aconseguir aquests objectius s’amarga. </li></ul><ul><li>Aquest pensament abarca els anteriors. És el tenir clar on es vol anar i què fer per aconseguir-ho. </li></ul><ul><li>Un apunt més: Saber viure és tenir objectius. Saber conviure és compartir objectius     </li></ul><ul><li>         </li></ul><ul><li>POSSIBLES ACTTIVITATS </li></ul><ul><li>Davant una situació o conflicte concret: Definir bé el problema. S’agafen totes les idees perquè a partir d’aquí es podran valorar totes les conseqüències. </li></ul><ul><li>Un cop identificat el problema: Plantejar vàries solucions. Tot problema té vàries solucions. EL que hem de fer és que l’alumnat es posicioni per tal de posar-se en situació, i així entre tots veure que hi ha moltes possibles solucions. </li></ul><ul><li>Si les solucions que plantegen són agressives, fer-los veure que  no solucionen el problema, tot al contrari... generen un altre. Ho podem fer amb una pregunta... Creus què realment soluciones el problema? </li></ul><ul><li>No hi ha una única solució, hem d’ensenyar a plantejar-se les possibles solucions i saber escollir. </li></ul><ul><li>Autoavaluació: Davant situacions on se’ls planteja què farien... autoavaluar-se per tal de ser conscients de tots els passos que han fet, i que vegin si se’ls ha acudit 1 o més alternatives. </li></ul><ul><li>Davant d’una tasca a fer:  Plantejar-se  </li></ul><ul><li>1. Què he de fer? 2. De quantes maneres ho puc fer? 3. Quina és la millor? 4. Com ho he de fer? </li></ul><ul><li>Aquests passos han de ser un llenguatge a anar interioritzant. Abans de fer les coses han d’aprendre a plantejar-se les coses i a trobar les seves solucions. És important que se n’adonin que hi ha moltes maneres de fer les coses. </li></ul><ul><li>Per valorar les conseqüències d’un fet determinat, podem basar-nos en els criteris de seguretat, justícia, sentiments i eficàcia. </li></ul><ul><li>Per treballar l’autocontrol: Exercicis de discriminació auditiva (picar de mans en una paraula o so concret, es treballa l’autocontrol ja que han de saber quan han de picar i quan no) </li></ul><ul><li>Treball d’emocions:  </li></ul><ul><li>1. Identificació de l’emoció 2. Buscar motius a les manifestacions emocionals (pensament causal), veure que poden haver varis motius (pensament alternatiu) 3. Tu et sentiries així? (pensament de perspectiva) </li></ul><ul><li>L'Associació pera joves TEB treballa els cinc pensaments, tota acció té una conseqüència i hi ha moltes maneres de trobar solucions: </li></ul><ul><li> </li></ul>Les intel·ligències múltiples
  3. 3. <ul><li>3. ESPACIAL : Capacitat d’orientar-se i de percebre els cossos en l’espai . </li></ul><ul><li>4. CINÈTICA : Capacitat de percebre i reproduir el moviment. Capacitat de moure’s, recordar moviments, agilitat mental i de moviment. Habilitat amb les mans com els artesans. </li></ul><ul><li>5. MUSICAL : Capacitat de percebre i reproduir la música, facilitat d’oïde musical, ànima per la música. </li></ul><ul><li>6. INTRAPERSONAL : Capacitat d’entendre’s  a un mateix i controlar-se. És la capacitat de tenir control emocional . </li></ul><ul><li>7. INTERPERSONAL : Capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i saber tratar-lo. És la capacitat de relacionar-se amb la gent. Tenir la capacitat d’empatia. Les intel·ligències tenen una vessant  genètica, però intervé l’educació. Es podria parlar de dues intel·ligències més, la natural o ecològica (capacitat de relacionar-se amb la natura), i l’existencial (capacitat de plantejar-se el trascendent).     . </li></ul>
  4. 5. Aprenem de maneres diferents. Entenen el cicle d’aprenentatge. Aprenent a partir d’experiències con cretes Aprenent a partir de la reflexió i de l’observa ció Aprenent a partir de l’experiència activa (fent) Aprenent a partir de conceptes abstractes
  5. 6. Divergent Assimilador Convergent És imaginatiu, reconeix els problemes, té una ment oberta i entèn a la gent És planificador, crea models, defineix problemes, desenvolupa teories i és pacient Resolt problemes, pren decisions, raona i és lògic És adaptable, és pràctic, assumeix riscs, deixa les coses fetes, lidera Atent
  6. 7. Compentències bàsiques <ul><li>1) Canvi dels aprenentatges clàssics cap un aprenentatge competencial. </li></ul><ul><li>2) El model compentencial afecta al currículum, els programes , les activitats d’aula, la metodologia i l’avaluació. </li></ul><ul><li>3) Justificació de les competències bàsiques: no es tracta d’una moda. Crec que les competències tenen futur. </li></ul><ul><li>4) La informació i el coneixement han crescut moltíssim, alguns experts diuen que en 5 o 6 anys es dupliquen les informacions que corren per la xarxa. </li></ul><ul><li>5) Inevitablement aquest panorama condueix a l’especialització i a una informació cada vegada més fragmentada. </li></ul><ul><li>6) Cal modificar la naturalesa de tot allò que transmetem als nostres alumnes. Deixar de transmetre coneixements per ensenyar a desenvolupar competències bàsiques amb l’alumnat </li></ul><ul><li>7) L’important no és allò que ensenyem sinó allò que l’alumne aprèn. </li></ul><ul><li>8) La revolució compentencial consisteix en incrementar en l’alumnat la capacitat de desenvolupar-se autònomament. </li></ul><ul><li>9) No és un canvi de vocable, és un canvi en profunditat. Hem de capturar-ne l’essència, sinó seguirem fracassant. Informe PISA </li></ul><ul><li>10) Acabar amb el tractament de les disciplines aïllades. </li></ul>. Reflexions introductòries
  7. 8. <ul><li>Coneixement : un informació que comprens, l’assimiles i en comprens tot el procés i la lògica interna, això són coneixements , que n’han de portar d’altres. </li></ul><ul><li>Capacitat : quan relaciones aquest coneixement amb la realitat, el coneixement es converteix en capacitat. Quan tu has utilitzat el coneixement que tenies per entendre la realitat. </li></ul><ul><li>Habilitat: capacitat per transformar la realitat. </li></ul><ul><li>Competència : Aqui hi ha el salt. Quan has utilitzat els coneixements, les capacitat, les habilitats, les actituds i valors que tens has fet el sal cap a la competència </li></ul><ul><li>Hi ha varies classes de competències: les clau, les transversals, les específiques i les bàsiques. </li></ul>glossari
  8. 9. El sujeto ausente <ul><li>Publicat per l’italià Massimo Borghessi l’any 2005 per l’editorial Encuentro. Aquest llibre fa referències als mestres. </li></ul><ul><li>Els mestres són els grans absents, diu l’autor,és un personatge que la tecnificació de l’ensenyament està arraconant. No és el centre de tot el que es produeix en el marc cultural i escolar. </li></ul><ul><li>Borghesi diu que des dels anys 60m s’ha perdut la concepció global i humanista de la realitat i avui el nostre alumnat rep la informació molt fragmentada i efímera. Com que en rep tanta i s’ha de renovar constantment, els aclaparem i cada cop s’allunyen més de tot això i utilitzen les seves pròpies metàfores i mites. I avui , diu l’autor, hi ha un abisme entre els interessos reals de l’alumnat i els compromisos escolars. Han perdut la capacitat de representar la realitat i interpretar-la. Ens hem allunyat de les seves necessitats reals </li></ul>El sujeto ausente
  9. 10. Competències bàsiques <ul><ul><li>Competència és la capacitat d’ utilitzar els coneixements i habilitats , de manera transversal i interactiva , en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió , la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació . </li></ul></ul>
  10. 11. <ul><li>Competències clau : les que ens permeten aconseguir-ne d’altres. Per exemple: la narrativa o explicativa, i la corporativa. Aquestes permeten desplegar-ne d’altres més complexes. </li></ul><ul><li>Competències transversals : les que no són pròpies de cap disciplina, per exemple la comprensió lectora que l’hem de desenvolupar en totes les altres. </li></ul><ul><li>Competències específiques : les que hem treballat sempre fins ara. Són les que deriven d’una competència particular. </li></ul><ul><li>Competències bàsiques : L’única novetat que tenen respecte a les anteriors són l’element social. Són les que necessitem per poder créixer en el context social en què estem situats. Aquestes són les que el sistema ha de garantir. </li></ul>Tipus de competències
  11. 12. Les competències bàsiques <ul><li>Transversals </li></ul><ul><li>Comunicatives </li></ul><ul><li>Comunicativa lingüística i audiovisual </li></ul><ul><li>Artística i cultural </li></ul><ul><li>Metodològiques </li></ul><ul><li>Tractament de la informació i competència digital </li></ul><ul><li>Matemàtica </li></ul><ul><li>Aprendre a Aprendre </li></ul><ul><li>Desenvolupament personal </li></ul><ul><li>Autonomia i iniciativa personal </li></ul><ul><li>Culturals </li></ul><ul><li>Conviure i habitar el món </li></ul><ul><li>Coneixement i interacció en el món físic </li></ul><ul><li>Social i ciutadana </li></ul>Les competències bàsiques
  12. 13. Competències bàsiques
  13. 14. TENIR COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA I D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL PREPAREM ELS ALUMNES PER: <ul><li>APRENDRE A PENSAR </li></ul><ul><li>Detectar i diagnosticar </li></ul><ul><li>Imaginar estratègies </li></ul><ul><li>Fer previsions </li></ul><ul><li>Saber analitzar diferents </li></ul><ul><li>punts de vista </li></ul><ul><li>Saber posar-se objectius </li></ul><ul><li>Saber utilitzar recursos </li></ul><ul><li>Avançar en els estadis </li></ul><ul><li>del coneixement </li></ul><ul><li>CRÉIXER EN VALORS </li></ul><ul><li>Valorar els actes i </li></ul><ul><li>les seves conseqüències </li></ul><ul><li>Comprendre i respectar </li></ul><ul><li>les regles de joc </li></ul><ul><li>de la convivència </li></ul><ul><li>Aprendre a cedir </li></ul><ul><li>Descobrir les capacitats </li></ul><ul><li>pròpies i les dels altres </li></ul><ul><li>Desenvolupar </li></ul><ul><li>la responsabilitat i </li></ul><ul><li>el compromís </li></ul><ul><li>Construir la llibertat </li></ul><ul><li>individual amb </li></ul><ul><li>la col·lectiva </li></ul><ul><li>DESENVOLUPAR </li></ul><ul><li>HABILITATS </li></ul><ul><li>SOCIALS </li></ul><ul><li>Sentir-se útils </li></ul><ul><li>Saber estar </li></ul><ul><li>Saber opinar </li></ul><ul><li>Saber escoltar </li></ul><ul><li>Saber treballar </li></ul><ul><li>en equip </li></ul><ul><li>Saber-se esforçar </li></ul><ul><li>Acceptar les </li></ul><ul><li>dificultats </li></ul>
  14. 15. TENIR COMPETÈNCIA D’APRENDRE A APRENDRE
  15. 16. PREPAREM ELS ALUMNES PER: TENIR COMPETÈNCIA COMUNICATVA I AUDIOVISUAL Competència Objectius. Treballar: Activitats Llenguatge oral La conversa entre iguals: treball cooperatiu El discurs oral formal: l’exposició La defensa de les pròpies idees: l’argumentació Característiques del diàleg entre iguals en equips cooperatius Les pautes per avaluar una exposició oral Com es construeix una bona argumentació . Comunicació escrita La descripció i la definició L’explicació i la justificació L’argumentació La confecció dels apunts. La presentació de treballs i documents Perquè utilitzem les descripcions. La definició: un procés de construcció de conceptes o una activitat reproductiva. Anàlisi de textos explicatius i justificatius. La interpretació de gràfics Els textos argumentatius. Lectura La comprensió i la interpretació de textos La finalitat de diferents tipus de textos La lectura cooperativa La lectura critica Què, com, quan, i per què fem llegir els alumnes ? Llegir: un procés interactiu. Estratègies en el procés de comprensió lectora Les preguntes i la comprensió lecrtora:lectura literal,inferencial, avaluativa i creativa d’un text Característiques de la lectura cooperativa i la lectura crítica Llenguatges audiovisuals Cerca, selecció i processament de la informació provinent de mitjans audiovisuals Composició de missatges diferents amb intencions comunicatives o creatives diverses, i en suports diversos. Utilització de les representacions gràfiques pròpies de cada construcció disciplinària. Ús de textos no-lineals (hipertext), interactius i en format multimèdia, El recurs del vídeo Les simulacions i els applets.
  16. 17. TENIR COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL
  17. 18. TENIR COMPETÈNCIA DIGITAL I DE TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
  18. 19. <ul><ul><li>TENIR COMPETÈNCIA MATEMÀTICA </li></ul></ul>
  19. 20. TENIR COMPETÈNCIA D’INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC
  20. 21. Les competències bàsiques a la Programació <ul><li>En aquesta unitat ajudarem en el desenvolupament de les següents competències bàsiques </li></ul><ul><li>Comunicació lingüística : Es potencia l’ús del llenguatge com a instrument de comunicació i relació, d’aquesta manera, prendre decisions, comprendre-les i expressar-les. </li></ul><ul><li>Aprendre a Aprendre :Treballar l’aprenentatge autònom, estructurat, i d’aquesta manera millorar els hàbits de treball i estratègies cognitives. Tenir confiança en un mateix i gestionar els problemes. </li></ul><ul><li>Competència cultural i artística : En aquesta unitat hi ha una part dirigida a valorar elements culturals de la comarca i tenir-ne sensibilitat. </li></ul><ul><li>Competència matemàtica : Aquesta unitat ens permet relacionar el contingut amb els nombres, operacions i raonaments , i ens permet conèixer la realitat. Per tant, ens permet resoldre problemes de la vida quotidiana </li></ul>Les competències bàsiques en la programació
  21. 22. Les competències a la programació <ul><ul><li>? </li></ul></ul>Com podem incloure les competències bàsiques a la programació ? 1) Formalment 2) Pràcticament
  22. 23. Les competències a la programació Important <ul><li>A cada unitat seria convenient </li></ul><ul><li>recollir com es treballen les </li></ul><ul><li>competències. </li></ul><ul><li>A les programacions hi hauria </li></ul><ul><li>d’haver una radiografia. </li></ul><ul><li>Podem destacar quines </li></ul><ul><li>reforçarem més o menys </li></ul><ul><li>Coordinació entre els </li></ul><ul><li>departaments </li></ul>
  23. 24. Dificultats en la programació <ul><li>Poc concretes entorn a COM desenvolupar-les </li></ul><ul><li>Dificultat per identificar-les clarament </li></ul><ul><li>No seqüenciades per cursos però alhora cal una sistematització per treballar-les </li></ul><ul><li>Perill de ser responsabilitat de tots i compromís de cap </li></ul><ul><li>Tradició arrelada en transmissió de coneixements conceptuals i no funcionals i/o significatius </li></ul><ul><li>No hi ha instruments d’avaluació, en canvi se’ns exigeix que l’alumnat sigui avaluat també en competències </li></ul><ul><li>Diferents graus de concreció en relació a les àrees. </li></ul><ul><li>I els llibres de text com concretaran aquest model? </li></ul>Dificultats en la programació
  24. 25. Els canvis <ul><li>El canvi rau en les activitats i en l’avaluació. </li></ul><ul><li>S’han de dissenyar noves proves adients a l’aprenentatge competencial. No podem treballar per competències i posar una prova memorística. L’alumnat aprèn segons se l’avalua i l’hem d’avaluar de la manera que aprèn. </li></ul><ul><li>Hem de modificar la naturalesa d’allò que hem d’ensenyar i això s’ha de notar en diversos canvis:curricular, programes de classes, metodologies, , models avaluadors. </li></ul><ul><li>Fer proves que l’alumnat posi en joc diversos coneixements sobre contextos de realitat i ensenyar-li i ajudar-lo que desenvolupi la competència d’entendre aquell context i que si és possible modifiqui els seus esquemes organitzatius </li></ul>Els canvis (I)
  25. 26. <ul><li>Dominis : S’hi ha d’agrupar les disciplines que marquen els currículums, per separat , però agrupades sota el paraigües del domini. Aquests són espais de relació entre les matèries d’un mateix domini . </li></ul>interdisciplinarietat Programar : S’ha de programar per activitats. Cada activitat ha d’introduir la lògica del coneixement, però ha d’introduir també la lògica de com aplicar aquest coneixement en un context de realitat. Els contextos de realitat cada cop han de ser més complexos. A vegades dins d’una activitat caldrà fer-hi intervenir coneixements d’altres matèries Els canvis (II)
  26. 27. La implantació de les competències La finalitat de l’educació és aconseguir que els alumnes adquireixin les eines necessàries per entendre el món e que estan creixent i que els guiïn en el seu actuar. Posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural,, diversa i en canvi continu. A més de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i estratègies per assolir la realització personal i esde venir persones responsables i autònomes, i integrades Socialment, per exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria, de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida
  27. 28. La implantació de les competències Escola o IES Context família Treball per projectes/ interdisciplinari Coconstrucció Aprenentatge cooperatiu Plans individualitzats Metacognició Foment de l’autoregulació
  28. 29. El treball interdisciplinar <ul><li>Etimològicament INTER en porta a pensar en relació, comunicació, diàleg... Entre disciplines. També relació entre mestres i professors/res a l’escola i a l’Institut i relació entre departaments i cicles. </li></ul><ul><li>Treballar de forma interdisciplinar requereix que l’alumnat posi en marxa diverses estratègies per a la resolució de situacions problemàtiques. Els dóna una visió global dels aprenentatges acostant-se més a les situacions reals del seu context. </li></ul><ul><li>A més és una estratègia on poder treballar explícitament les diferents competències. </li></ul><ul><li>Com més globalitzat és un aprenentatge més sòlid és perquè s’estableixen més relacions amb altres disciplines i també amb els coneixements previs de l’alumnat. </li></ul>
  29. 30. L’aprenentatge cooperatiu L’aprenentatge cooperatiu és la utilització amb una finalitat didàctica del treball en equips reduïts d’alumnat per aprofitar al màxim la interacció entre ells. Els membres d’un equip d’aprenentatge cooperatiu tenen una doble responsabilitat : aprendre ells el que el professorat els ensenya i contribuir a que ho aprenguin els altres companys de l’equip <ul><li>Els equips de treball cooperatiu tenen una doble finalitat: </li></ul><ul><li>Aprendre els continguts escolars de les diferents àrees </li></ul><ul><li>2) Aprendre a treballar en equip com un contingut escolar més. </li></ul><ul><li>És a dir, cooperar per aprendre a cooperar </li></ul>Cal estructurar la classe de forma més o menys permanent en equips de treball en els quals s’ajudin i animin mútuament a l’hora d’aprendre
  30. 31. Els plans individualitzats Evidències de progrés 5) Opcions multiples d’evidències de progrés Activitats d’avaluació 4) Opcions multiples d’activitats I materials d’avaluació 3.1) Canvis a l’aula 3.2) Mitjans d’accés 3.3) Ajuts a l’alumnat 3) Opcions de treball a l’aula (activitats d’aprenentatge) 2) Continguts 2) Continguts Centre Atenció Educativa 1) Sentit general (competències i objectius d’aprenentatge) Durada i distribución temporal al llarg del cicle/curs Area/àrees Alumne/a Títol i justificación de l’Unitat o Projecte PEI d’aula Els plans per tothom
  31. 32. <ul><li>Deixar de considerar secundaris els aspectes pragmàtics del coneixement </li></ul><ul><li>Acceptar el desordre i el caràcter fragmentari dels coneixements per fer front als diversos problemes que ens proposa la realitat. </li></ul><ul><li>Renunciar a voler dominar l’organització dels coneixements en la ment de l’alumnat </li></ul><ul><li>Tenir una pràctica personal de l’ús dels sabers en contextos reals </li></ul>Competències i identitat professional
  32. 33. xtec.cat Transversalitat curricular secundària Webquests www.cinemaescola Transversalitat total primària I secundària Cinema geoom.com Competències relatives al temps, culturals, artístiques primària secundària genoom.com google earth Competències relatives al espai i territori primària secundària google earth http://www.xtec.cat Treball per projectes. Transversalitat primària i secundària Caceres del tresor On ho podem trobar Competències i estratègia d’aula Nivells Recursos
  33. 35. cap un nou perfil de professorat?
  34. 36. Bibliografia <ul><li>Escamilla, Amparo: Las competencias básicas . Colección Crítica y Fundamentos. Editorial Graó. Barcelona </li></ul><ul><li>Gadner, H: La teoria de las inteligencias multiples </li></ul><ul><li>Marti, Xus i Puig, Josep M: Las siete competencias básicas para educar en valores . Ed. Graó. Barcelona </li></ul><ul><li>Mateu, Joan: Ponència: Desenvolupament del currículum per competències. Jornada de treball sobre currículum, competèncias i transversalitat. Novembre, 2006 </li></ul><ul><li>Pujolàs, Pere: Aprendre junts alumnes diferents. Ed. Eumo, Vic, 2007 </li></ul><ul><li>Zabala, A i Arnau, L: Cómo aprender y enseñar competencias . Ed Graó. Barcelona. </li></ul>
  35. 37. <ul><li>Saber viure és tenir objectius. Saber conviure és compartir objectius </li></ul>

×