1. Paula Urrea, Alba de la Rosa, Sandra Sanz i Mónica Sanchis.
rt
4 ESO B.

2. La revolució industrial i el moviment obrer
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Causes de la revolució industrial:
-Revolució agrícola
“Enclosures”
-Desenvolupament del comerç
-Creixement demogràfic
-Una altra visió de de l’economia
La primera revolució industrial:
-La màquina de vapor
-La indústria textil
-La indústria siderúrgica
-La revolució del transport
El transport marítim
El ferrocarril.
-Naixement de la classe obrera
La segona revolució industrial:
-Descobriments científics i tecnològics
-La gran empresa
-Canvis en la producció
Conseqüències de la indrustialització:
-Creixement demogràfic

3. La revolució industrial i el moviment obrer
-Efectes migratoris
Migració a les ciutats
Migració a altres continents.
-La societat de classes
La classe alta
La classe mitjana
Les classes populars
EL MOVIMENT OBRER
Les idees:
-El socialisme utòpic
-El socialisme científic
Socialisme científic enfront de socialisme utòpic
Principals conceptes del consumisme
L’anarquisme
Els fets:
-Les primeres organitzacions obreres
-El cartisme
-La Primera Internacional
-Els símbols: la bandera roja i el Primer de Maig.
-La socialdemocràcia
-La Segona Internacional

4. La revolució industrial i el moviment obrer
En aquest treball anem a tractar el tema de la revolució
industrial que va ser un canvi econòmic, científic, tecnològic i
cultural, caracteritzada per la modernització de l'agricultura
(revolució agrícola), per uns canvis demogràfics i socials, per
l’aparició de noves tècniques i fonts d’energia, i l'aplicació de
les màquines als transports i a les comunicacions. Va ser
important també el naixement de la màquina de vapor i el
ferrocarril i el sorgiment de grans fàbriques que donaren pas a la classe obrera i grans descobriments
científics i tecnològics.
Gracies a la industrialització va haver una migració a les ciutats i a als altres continents, però com
sempre no hi havia igualtat en les classes, la societat havia passat dividir-se en classes.
Amb això va començar el moviment obrer volent millorar les seves condicions de vida i de treball, era un
moviment de la classe obrera, que, per un interès comú, es manifestaven de diverses formes per tal
d'alliberar-se de l'explotació capitalista.
Durant el segle XVII, la principal activitat econòmica era l’agricultura,
els avenços tècnics van fer augmentar el nivell de producció (nova
maquinària, eliminació del guaret utilitzant adobs, noves plantes
provinents d’ Amèrica i utilització d’estables).
El parlament anglès va establir la llei de les ‘’enclosures’’, que consistia
a repartir i tancar les terres. Això va disminuir la mà d’obra i va fer
augmentar els beneficis. També es van millorar les carreteres i les vies d’accés a les ciutats, augmentat
així el comerç fluvial i naval amb les colònies. La Gran Bretanya es convertí en el centre financer
d’Europa.
Gràcies a les bones collites creixia la població, augmentava la demanda i la producció.
S’invertia tot cercant el benefici a llarg termini, des del punt de vista del liberalisme econòmic. Van
aparèixer especialistes que analitzaven l’economia i acadèmies que apropaven la ciència i la tecnologia
a la indústria.
A la primera revolució industrial es va inventar la màquina de vapor, que tenia
molta força i potència, i va impulsar l’economia. Aleshores, van sorgir les
fàbriques que van contribuir a la industria tèxtil i a la siderúrgica. La invenció de
la màquina de filar va permetre un augment de la producció i una disminució
de la mà d’obra, augmentant així la producció tèxtil. Respecte a la industria
siderúrgica, la màquina de vapor va permetre un augment de la productivitat.

5. La revolució industrial i el moviment obrer
Va haver una revolució del transport. Es va utilitzar la màquina de vapor per propulsar els vaixells i es va
inaugurar la primera línia ferroviària de passatgers, donant un fort impuls a l’economia, disminuint l’atur
i desenvolupant l’enginyeria mecànica.
Les fàbriques van donar lloc a la classe obrera, que treballaven a canvi d’un salari.
La segona revolució industrial va comportar descobriments molt importants, com: els primers
automòbils, poder volar en avió, l’energia elèctrica i petroli, el telègraf elèctric i el codi morse, el telèfon,
la bombeta, el cinematògraf i la ràdio.
Es van formar societats anònimes amb diverses maneres de concentració empresarial i del capital: el
càrtel (diverses empreses controlaven la producció, la venta, la distribució i els preus), el trust (les
empreses s’unien per controlar un sector de l’economia), el holding (una empresa controla la gestió
d’altres empreses). La feina es va dividir en tasques bàsiques i el ritme de treball s’accelerà. La cadena
de muntatge donà lloc a la producció en sèrie.
Amb la industrialització van millorar la medicina i els productes químics i va augmentar la qualitat
d’aigua potable i els aliments, reduint així la mortalitat. Tanmateix va tindre efectes migratoris, la gent
se’n anava a les ciutats i a altres continents.
Els ciutadans eren iguals davant la llei , però encara hi havia
desigualtat de propietats i riqueses. Es dividien per classes: alta
(aristocràcia
i
burgesia),
mitjana
(comerciants,
advocats,
funcionaris...) i popular (camperols i obrers). Aquests últims volien
una millora de les condicions laborals, es va crear aleshores el
moviment obrer.
El moviment obrer es dividia en socialisme utòpic i científic. La finalitat del socialisme utòpic era
aconseguir una societat harmoniosa, sense conflictes socials i amb millors condicions de treball. El
socialisme científic o marxisme eren els comunistes, que volien un canvi radical en el sistema econòmic i
social.
Els principals conceptes del comunisme eren: la lluita de classes que fa que les societats evolucionen,
l’abolició de la propietat privada que passaria a ser controlada per l’estat, la revolució proletària i
l’assoliment del poder i la religió que era una eina de control dels treballadors.
Altra divisió del moviment obrer era l’anarquisme, caracteritzat pel rebuig a qualsevol mena d’autoritat.
Es basa en els principis d’igualtat, llibertat individual i justícia social.
A principis del segle XIX, es van crear les societats de socors mutus i les caixes de resistència, que
ajudaven econòmicament als treballadors.

6. La revolució industrial i el moviment obrer
Com que els treballadors no podien votar, va sorgir el cartisme, un moviment que demanava el sufragi
universal masculí per millorar les condicions de vida dels treballadors.
Al mateix període, l’any 1864 es va fundar la Primera Internacional, amb la finalitat d’agrupar tots els
sindicats i partits polítics d’esquerres a nivell internacional.
El moviment obrer va anar creant una cultura pròpia i reivindicativa, amb uns símbols molt coneguts: la
bandera roja (símbol socialista), el Primer de Maig (dia internacional dels treballadors) i la Internacional
(himne del moviment obrer i del socialisme).
A finals del segle XIX va aparèixer la socialdemocràcia, via parlamentària que intentava millorar el
sistema capitalista i aconseguir el sufragi universal i la igualtat política.
A la Segona Internacional van ser exclosos els anarquistes i socialdemòcrates. Estava formada per partits
polítics organitzats, que prenien part a les eleccions i es relacionaven amb els sindicats dels seus
respectius països. Quan esclatà la Primera Guerra Mundial es va dissoldre la Segona Internacional.
Amb tot això podem dir que la vida ha canviat, però no la forma de viure. Les persones riques són les
que tenen el poder i els privilegis, i els altres intenten modificar-ho sense aconseguir-ho.
La veritat és que la Revolució Industrial i el Moviment Obrer han sigut molt positius respecte als avanços
tècnics, científics i socials. Però, per desgràcia, sempre han hagut desigualtats, encara hi ha. Haurem de
lluitar per canviar aquesta situació!
Webgrafia
http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/revolucioindustrial.htm
http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/movimentobrer.htm
http://www.bellera.org/prof/ealegre/revind/queesrevind/queesrevindl.htm
Bibliografia
a
Apunts 1 avaluació 4rt d’ESO. (Ciències Socials)