Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Guió per escriure un conte

11,994 views

Published on

  • Be the first to comment

Guió per escriure un conte

  1. 1. Guió per escriure un conte ESTRUCTURA• Pensa bé la història que explicaràs abans de posar-te a escriure i pensa, també, com la faràs acabar.• Planteja’t quins personatges hi sortiran, on i quan passarà l’acció.• Rumia el títol del conte.• Fes l’esborrany del conte abans d’esciure la versió definitiva. PUNTUACIÓ• Separa el text en paràgrafs posant els punts i a part corresponents.• Utilitza punts i comes quan calgui.• Puntua bé el diàleg, si n’hi ha. Cal que recordis els signes de puntuació més importants ( : , _ , ! , ? ).• Fes un ús correcte de les MAJÚSCULES. PRESENTACIÓ • Repassa el text per corregir les faltes d’ortografia. • Destaca el títol respecte la resta del text. • Utilitza connectors per cohesionar el text. • Deixa els espais necessaris al voltant del text per tal que la lectura sigui agradable. • Fes bona lletra . Llegeix la següent informació sobre les característiques pròpies duna narració: Què és narrar? Narrar és explicar històries, successos reals o imaginaris. Explicar una història és anar informant el lector, interessat i intrigat perquè continuï llegint la història fins al final. Com redactar una història? 1. Elecció dun conflicte apropiat per a la història Tota història sinicia des duna situació problemàtica o conflicte. Un personatge pot entrar en conflicte amb la societat, amb altres personatges, amb una força natural o amb les seves pròpies aspiracions o necessitats. Daltra banda, aquests conflictes poden ser conflictes íntims en què es posa a prova la voluntat del personatge, la seva fermesa, valors, defectes etc. 2. Selecció del narrador i punt de vista a. Punt de vista la intenció sota la qual es tracta el tema. Pot ser positiu o negatiu, humorístic o seriós, entusiasta o desencantat etc.
  2. 2. Relacionat amb el punt de vista hi ha el to, que és lexpressió escrita de lactitud adoptada isaconsegueix mitjançant la selecció adequada dels detalls i del llenguatge (formal oinformal, objectiu o subjectiu, còmic o seriós, irònic o sarcàstic, etc.)b. El narrador és qui explica la història. Els diferents tipus de narrador són:Extern –Omniscient : ho sap tot i és a tot arreu, dins i fora del relat. Sap tot sobre els personatges i els fets. El punt de vista és la tercera persona narrativa.Intern –Protagonista : està envoltat directament en el conflicte, el que permet a els lectors sentir-se més propers a lacció. No sap el que altres personatges de la històriapensen o senten. El punt de vista és la primera persona narrativa. Testimoni : està dins de la història i la narra com un espectador o testimoni dels fets.Coneix lacció parcialment i només narra el que sap. El punt de vista és la primera personanarrativa.3. Organizació de la trama Un cop determinat el conflicte que servirà de base per a la història, sha de decidir com iniciar, quins esdeveniments shauran dincloure i en quin ordre i com resoldre el conflicteplantejat. Per organitzar la trama cal tenir en compte: a. Plantejament o introducció : és la part inicial del relat que presenta els antecedents necessaris perquè el lector comprengui el relat (personatges, lloc i temps de l´acció). Ha destablir la naturalesa del conflicte i estimular i interessar els lectors. b. Desenvolupament : presenta els esdeveniments, narrats o no en ordre cronològic, de manera que mantinguin linterès i suspens del lector fins a arribar al desenllaç. Sol ser lapart més extensa del relat. c. Clímax : és el moment més interessant o excitant de la successió d´ esdeveniments. Hadestar pròxim al final de la història. d. Desenllaç : ha de figurar immediatament després del clímax. Ja sigui el desenllaç feliç o desgraciat, haurà de ser sempre coherent amb els esdeveniments inclosos en la trama.Pot haver-hi un final obert.4. Desenvolupament dels personatges En tota història, entre altres personatges, es troben: a. Un protagonista : que senfronta amb la situació problemàtica o conflicte, i b. Un antagonista : que soposa als seus plans o desitjos. És important que els personatges estiguin ben caracteritzats perquè siguin convincents iversemblants . Per crear personatges que convencin i interessen, cal valer de descripcions, diàlegs iaccions combinats adequadament: a. Les descripcions no necessiten ser una exacta i completa descripció física,s´ han de seleccionar les característiques que millor reflecteixin el personatge. b. Els diàlegs perquè siguin efectius han de ser breus. Les oracions han de ser curtes i els personatges no han doferir llargs parlaments. Cal acomodar la forma de parlar del personatge a la seva edat, professió, cultura, educació, etc. c. Una o dues accions importants són suficients per revelar un tret o característica important.
  3. 3. 5. Creació del marc de la història mitjançant la descripció de llocs i temps La descripció és important per donar a conèixer quan i on passa la històrianarrada. Per emmarcar local i temporalment una història poden fer les següents preguntes: 1. On passa la història?: Poble, poble, ciutat, camp ... 2. Com és el seu clima?: El temps que fa en el dia o dies en què succeeix lacció. 3. Quina és la relació, si nhi ha, entre el conflicte i el marc on es desenvolupa? 4. De què sentits (vista, oïda, tacte, olfacte, gust) es pot valer per descriure el marc? 5. En quin temps es desenvolupa lacció? Hi ha dos tipus de temps en la narració: a. Temps extern: és lèpoca en què es desenvolupa lacció. b. Temps intern: és lordre en què es presenten els esdeveniments. Aquest pot presentar les accions en lordre cronològic en què succeeixen o pot alterar l´ordre, ja iniciat el relat, narrant fets passats (relat retrospectiu) o fets futurs (Relat anticipatiu). Lespai és un dels elements que contribueix al realisme de la narració, encara que aquestasigui fantàstica. És important perquè lambient contribueix a modelar la psicologia i moraldels personatges.Característiques lingüístiques de la narració 1. Temps verbals: en la narració es combinen principalment el passat simple i l´ imperfet. Devegades susa el present en la narració de fets passats, sobre manera fictícia al moment de la parla. Dóna vida i força al narrat. Té lefecte dun zoomcinematogràfic, aproximant un fet distant en el temps. 2. No ús de fórmules estereotipades: metàfores comuns, falques, adverbis com després, doncs... per introduir accions. 3. Estil directe i estil indirecte per introduir el diàleg: a. Estil directe: es tracta de la cita textual del que explica un personatge. En comptar elsuccés des de la perspectiva dun personatge és una narració subjectiva, però al mateixtemps li dóna autenticitat i la narració guanya en tensió narrativa. b. Estil indirecte: és la cita no literal del que sha dit pel personatge. És una versió del que es relata distanciada i serena, que pot portar ironia i humor. 4. Evitar les rimes internes: sha devitar la rima en la prosa perquè resulta desagradable alorella. Per a això, shan de buscar sinònims o construir la frase de diferent manera. 5. Evitar lús dels adverbis en-ment: sha devitar lús abundant daquests adverbis, ja que resulten pesats per loïda. Quan vagin seguits diversos adverbis daquesttipus, es reservarà el sufix-ment per a lúltim de lenumeració. Altres formes de discurs que intervenen en la narració 1. Descripció: traça amb precisió trets essencials dels personatges i el marc on es realitzalacció. 2. Diàleg: té una doble funció: a. Narrativa: quan els personatges, a través del col.loqui, desvetllen parts dunesdeveniment.b. Dramàtica: quan posa de manifest la relació o la confrontació entre els personatges. 3 Reflexió: el narrador valora o comenta. Sol adquirir un to expositiu i produeix dos efectes estilístics: interromp el ritme ràpid de la narració i fa més dens, omplint-lo devocabulari abstracte i de verbs destat, el discurs narratiu.
  4. 4. Recursos semàntics1. Metàfora: lautor parla duna cosa amb la paraula que es refereix a una altra cosa semblanta ella:Ex: Les perles de la teva boca2. Comparació: lautor compara dues coses diferents que tenen semblances:Ex: Ets tan borratxo com una cuba de vi3. Hipèrbole o exageració: és tota expressió que porta exageració, augment odesproporció del enunciat, siguin qualitats, accions, etc.:Ex: És tan alt que toca el cel4. Personificació: es tracta de donar qualitats duna persona a una cosa:Ex: Larbre gemegava de dolor en ser tallat5. Eufemisme: volta en lexpressió donat per evitar una paraula tabú o lletja:Ex: Va passar a millor vida6. Gradació: enumeració de pensaments o paraules de manera ascendent (ritme àgil) odescendent (ritme lent), segons sigui lefecte desitjat:Ex: ... morir-se i no poder / parlar, cridar, fer la gran pregunta7. Interrogació retòrica: pregunta feta amb consciència certa que no existeixresposta, ni tampoc es demana:Ex: Què vaig fer jo per merèixer això?ACTIVITAT 4. Escriu una narració en el passat, a doble espai i amb tots els márges , d´una pàgina. Eltema dela narració és lliure, però ha de contenir els elements bàsics daquest estil: a. Presentació dun conflicte interessant. b. Organització lògica dels esdeveniments. c. Desenvolupament coherent dels personatges. d. Adopció del punt de vista i tons adequats. e. Presència coherent dun narrador al llarg de la narració f. Emmarcació de lacció i dels personatges en un temps i espai. 5. Revisa la teva composició dacord amb la següent guia (S´avaluarà la teva composicióseguint aquesta guia, per tant, si algun dels següents aspectes no està reflectit en el teuescrit, no serà puntuat. S´assignarà un màxim de 10 punts a cada aspecte).Revisió del Contingut i estil1. Desenvolupament de la intriga:a. Apareix el conflicte al principi de la història i provoca linterès del lector?b. El desenvolupament de lacció té un clímax o moment més interessant queprovoqui el suspens del lector?c. Sha resolt lògicament el conflicte?d. Està el lector prou preparat per comprendre el desenllaç?2. Coherència:a. Estan narrades les accions de la història en un clar ordre cronològic?3. Punt de vista:
  5. 5. a. Sha adoptat el punt de vista adequat per explicar la història?b. Està el narrador ben perfilat al llarg de la història?4. Desenvolupament dels personatges:a. Estan ben desenvolupats els principals personatges a través de lacció, ladescripció i el diàleg?b. Són convincents i versemblants?5. Diàleg:a. Els personatges parlen segons la seva edat, sexe, professió, cultura ...?b. Heu evitat els parlaments massa llargs?c. Shan combinat lestil directe i lindirecte?6. Marc:a. Les indicacions de lloc i temps permeten al lector situar els personatges i laacció?7. Altres recursosa. Shan utilitzat diversos recursos semàntics?b. Existeix una combinació adequada de la descripció, el diàleg i la reflexió?Llengua1. Ús adequat dels temps verbals en la narració en el passat (pretèrit simple iimperfecte.2. Ús adequat dels temps verbals en els diàlegs directe i indirecte.3. Concordances (subjecte / verb, substantiu / adjectiu, article / substantiu,pronom).4. Ús adequat de les diferents categories de paraules.6. . Vocabulari variat, no repetitiu, ús de sinònims i antònims.8. Ús adequat dels signes daccentuació i puntuació; ús de majúscules; aplicació de les normesortogràfiques.

×