SlideShare a Scribd company logo
1 of 7
Els Jocs Florals
Exponent emblemàtic
de la
Renaixença de la Literatura Catalana
Els Jocs Florals (1859)
 QUÈ SÓN?
Un concurs literari de poesia. Durant la
Renaixença es recupera una festa literària
medieval que s’havia començat a celebrar al
segle XIV amb els trobadors sota el regnat de
Joan I al 1393.
 El lema (temes) :
- Pàtria
- Fe
- Amor
 Es donava un premi a la millor poesia
patriòtica, Englantina d'or.Englantina d'or. Un altre a la millor
poesia religiosa, Viola d'or i argent,Viola d'or i argent, i un
tercer al millor poema d’amor, Flor naturalFlor natural. Si
algun poeta guanyava tots tres premis en el
mateix certamen o en certàmens diferents era
proclamat Mestre en gai saber.
 El 1859 es van celebrar els primers Jocs Florals del segle XIX, i
tot i el seu caràcter anacrònic, passat de moda, va ser molt
importants perquè van aconseguir que:
- la llengua i la literatura catalana assolissin prestigi social,
- sortissin nous escriptors (Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i
Narcís Oller van començar les seves carreres com a escriptors
amb els Jocs Florals),
- les editorials comencessin a publicar regularment llibres en
llengua catalana.
 Per insignificant que pugui semblar avui en dia un simple
concurs literari, a la Catalunya d’aleshores en què la literatura
en català no tenia cap mena de sortida, la restauració dels Jocs
Florals va ser decisiva; va permetre arrencar el vol a la poesia
catalana després de tant de temps d’inactivitat.
d. Els autors
 Tot i que durant el segle XIX
molts escriptors van contribuir
amb les seves obres a la
recuperació de la literatura
catalana, tres dels grans autors
d’aquests anys són:
 JACINT VERDAGUER en
poesia
 ÀNGEL GUIMERÀ en teatre
 NARCÍS OLLER en novel·la
Obres premiades
De Verdaguer :De Verdaguer :
 La barretina 1880 li val el títol de
Mestre en gai saber, dedicada al
pintor olotí Joaquim Vayreda
 Oda a BarcelonaOda a Barcelona: 1883: 1883
 L’AtlàntidaL’Atlàntida :: descriu el mític
enfonsament del continent Atlàntida
i la lluita d’Hèrcules contra els
atlans. Verdaguer combina
l’enfonsament de l’Atlàntida amb el
naixement d’Espanya i el
descobriment d’Amèrica. Obté un
premi en els Jocs Florals de 1877 i
es traduí a diversos idiomes.
Etapes dels Jocs Florals
 Entre 1859 i 1879, els Jocs Florals
actuen com a centre i motor de la
Renaixença. Des d'uns inicis
exclusivament poètics, s'obren,
mitjançant els premis extraordinaris
oferts per entitats diverses, a nous
camps: narrativa, teatre, estudis
literaris, etc.
 Entre 1880 i 1899, la repetició
temàtica i l'anquilosament de la
mètrica provoquen la dissidència de
les noves generacions, que
abandonen la festa.
 Entre 1900 i 1910,
s’accepten les noves
estètiques i augmenta la
qualitat de les obres
 1911-1936, etapa marcada
pel distanciament dels
responsables dels Jocs
Florals de les estructures
oficials, a causa de l'intent,
no reeixit, de controlar el
certamen per part dels
noucentistes.
 1936 i 1939 S’interrompen
per la guerra civil
Jocs Florals clandestins o a l’exili
1940 a 1971 etapa marcada per la celebració dels jocs en dos àmbits diferents: a l'interior del país,
en la més estricta clandestinitat i a l'exili, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana, a
partir de 1941 (primer a Amèrica i, des de 1946, alternativament a Europa i Amèrica), fins que l'any
1978, desaparegudes les causes de l'exili, es van unificar a Barcelona.
37 ciutats en van ser seus:
 1941: Buenos Aires, Argentina
 1942: Ciutat de Mèxic, Mèxic
 1943: Santiago de Xile, Xile
 1944: L'Havana, Cuba
 1945: Bogotà, Colòmbia
 1946: Montpeller, Occitània, França
 1947: Londres, Anglaterra, Regne Unit
 1948: París, França
 1949: Montevideo, Uruguai
 1950: Perpinyà, Catalunya Nord, França
 1951: Nova York, Estats Units d'Amèrica
 1952: Tolosa, Occitània, França
 1953: Caracas, Veneçuela
 1954: Sao Paulo, Brasil
 1955: San José, Costa Rica
 1956: Cambridge, Anglaterra, Regne Unit
 1957: Ciutat de Mèxic, Mèxic
 1958: Mendoza, Argentina
 1959: Perpinyà, Catalunya Nord, França
 1960: Buenos Aires, Argentina
 1961: L'Alguer, Sardenya, Itàlia
 1962: Santiago de Xile, Xile
 1963: Montevideo, Uruguai
 1964: Perpinyà, Catalunya Nord, França
 1965: París, França
 1966: Caracas, Veneçuela
 1967: Marsella, Occitània, França
 1968: Zuric, Suïssa
 1969: Guadalajara, Mèxic
 1970: Tubinga, Alemanya
 1971: Brussel·les, Bèlgica
 1972: Ginebra, Suïssa
 1973: Ciutat de Mèxic, Mèxic
 1974: Amsterdam, Holanda Septentrional,
Països Baixos
 1975: Caracas, Veneçuela
 1976: Lausana, Suïssa
 1977: Munic, Alemanya

More Related Content

What's hot

Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
P. J.
 
La renaixença 4t ESO
La renaixença 4t ESOLa renaixença 4t ESO
La renaixença 4t ESO
gemmagp98
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
yovima70
 
Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticisme
Sílvia Montals
 
La literatura trobadoresca batxillerat
La literatura trobadoresca batxilleratLa literatura trobadoresca batxillerat
La literatura trobadoresca batxillerat
Manelic
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniques
carme
 
Moviments literaris | Característiques
Moviments literaris | CaracterístiquesMoviments literaris | Característiques
Moviments literaris | Característiques
Truitadefruita
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
Jordialejandro
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
kwart
 

What's hot (20)

Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
 
La renaixença 4t ESO
La renaixença 4t ESOLa renaixença 4t ESO
La renaixença 4t ESO
 
Corrandes d'exili pere quart
Corrandes d'exili   pere quartCorrandes d'exili   pere quart
Corrandes d'exili pere quart
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Vora la mar,
Vora la mar,Vora la mar,
Vora la mar,
 
COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA
 
Tirant lo Blanc
Tirant lo BlancTirant lo Blanc
Tirant lo Blanc
 
Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticisme
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIIILiteratura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
 
La literatura trobadoresca batxillerat
La literatura trobadoresca batxilleratLa literatura trobadoresca batxillerat
La literatura trobadoresca batxillerat
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
 
Jacint Verdaguer
Jacint VerdaguerJacint Verdaguer
Jacint Verdaguer
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniques
 
Moviments literaris | Característiques
Moviments literaris | CaracterístiquesMoviments literaris | Característiques
Moviments literaris | Característiques
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 

Similar to Els Jocs Florals

Presentació
PresentacióPresentació
Presentació
laiamoras
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentació
laiamoras
 
Romanticisme i renaixença
Romanticisme i renaixençaRomanticisme i renaixença
Romanticisme i renaixença
Josep Miquel
 
La Renaixença. Verdaguer.Guimerà i Oller
La Renaixença. Verdaguer.Guimerà i OllerLa Renaixença. Verdaguer.Guimerà i Oller
La Renaixença. Verdaguer.Guimerà i Oller
guestafdeb5
 
La Renaixença. Verdaguer.Guimerà i Oller
La Renaixença. Verdaguer.Guimerà i OllerLa Renaixença. Verdaguer.Guimerà i Oller
La Renaixença. Verdaguer.Guimerà i Oller
guestec79b227
 
LA RENAIXENÇA
LA RENAIXENÇALA RENAIXENÇA
LA RENAIXENÇA
miguel_mxt
 
Renaixença 1
Renaixença 1Renaixença 1
Renaixença 1
carpetes
 
Unitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençAUnitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençA
Fàtima
 
Unitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençAUnitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençA
Fàtima
 

Similar to Els Jocs Florals (20)

Presentació
PresentacióPresentació
Presentació
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentació
 
Renaixença
RenaixençaRenaixença
Renaixença
 
La Renaixença
La Renaixença La Renaixença
La Renaixença
 
Romanticisme i renaixença
Romanticisme i renaixençaRomanticisme i renaixença
Romanticisme i renaixença
 
Renaixença romanticisme
Renaixença romanticismeRenaixença romanticisme
Renaixença romanticisme
 
La renaixença sintètic 4t
La renaixença sintètic 4tLa renaixença sintètic 4t
La renaixença sintètic 4t
 
JOCS FLORALS.pptx Presentació sobre els jocs florals
JOCS FLORALS.pptx Presentació sobre els jocs floralsJOCS FLORALS.pptx Presentació sobre els jocs florals
JOCS FLORALS.pptx Presentació sobre els jocs florals
 
La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixença
 
Exposició
ExposicióExposició
Exposició
 
La Renaixença. Verdaguer.Guimerà i Oller
La Renaixença. Verdaguer.Guimerà i OllerLa Renaixença. Verdaguer.Guimerà i Oller
La Renaixença. Verdaguer.Guimerà i Oller
 
La RenaixençA
La RenaixençALa RenaixençA
La RenaixençA
 
La Renaixença. Verdaguer.Guimerà i Oller
La Renaixença. Verdaguer.Guimerà i OllerLa Renaixença. Verdaguer.Guimerà i Oller
La Renaixença. Verdaguer.Guimerà i Oller
 
Josep Pla
Josep Pla Josep Pla
Josep Pla
 
LA RENAIXENÇA
LA RENAIXENÇALA RENAIXENÇA
LA RENAIXENÇA
 
Renaixença 1
Renaixença 1Renaixença 1
Renaixença 1
 
Jacint Verdaguer
Jacint VerdaguerJacint Verdaguer
Jacint Verdaguer
 
Unitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençAUnitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençA
 
Unitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençAUnitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençA
 
Literatura!
Literatura!Literatura!
Literatura!
 

More from Carme Bravo Fortuny

More from Carme Bravo Fortuny (20)

Terra baixa
Terra   baixaTerra   baixa
Terra baixa
 
Literatura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneresLiteratura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneres
 
Presentacion sintaxis funciones
Presentacion sintaxis funcionesPresentacion sintaxis funciones
Presentacion sintaxis funciones
 
La narración ges 1
La narración ges 1La narración ges 1
La narración ges 1
 
Essa sorda‐sonora
Essa sorda‐sonoraEssa sorda‐sonora
Essa sorda‐sonora
 
La vocal neutra
La vocal neutraLa vocal neutra
La vocal neutra
 
Técnicas de estudio
Técnicas de estudioTécnicas de estudio
Técnicas de estudio
 
Determinantes
DeterminantesDeterminantes
Determinantes
 
Comunicacion funciones-signos
Comunicacion funciones-signosComunicacion funciones-signos
Comunicacion funciones-signos
 
Formación de palabras
Formación de palabrasFormación de palabras
Formación de palabras
 
Los niveles de uso del lenguaje
Los niveles de uso del lenguajeLos niveles de uso del lenguaje
Los niveles de uso del lenguaje
 
Unidad1 comunicación-funciones-lenguaje
Unidad1 comunicación-funciones-lenguajeUnidad1 comunicación-funciones-lenguaje
Unidad1 comunicación-funciones-lenguaje
 
Registres lingüístics
Registres lingüísticsRegistres lingüístics
Registres lingüístics
 
Autors d'avantguarda
Autors d'avantguardaAutors d'avantguarda
Autors d'avantguarda
 
Les avantguardes literàries
Les avantguardes literàriesLes avantguardes literàries
Les avantguardes literàries
 
Modernisme versus Noucentisme
Modernisme versus NoucentismeModernisme versus Noucentisme
Modernisme versus Noucentisme
 
Autors modernistes
Autors modernistesAutors modernistes
Autors modernistes
 
Narcis oller
Narcis ollerNarcis oller
Narcis oller
 
Jacint verdaguer
Jacint verdaguerJacint verdaguer
Jacint verdaguer
 
Narrativa medieval característiques
Narrativa medieval característiquesNarrativa medieval característiques
Narrativa medieval característiques
 

Els Jocs Florals

  • 1. Els Jocs Florals Exponent emblemàtic de la Renaixença de la Literatura Catalana
  • 2. Els Jocs Florals (1859)  QUÈ SÓN? Un concurs literari de poesia. Durant la Renaixença es recupera una festa literària medieval que s’havia començat a celebrar al segle XIV amb els trobadors sota el regnat de Joan I al 1393.  El lema (temes) : - Pàtria - Fe - Amor  Es donava un premi a la millor poesia patriòtica, Englantina d'or.Englantina d'or. Un altre a la millor poesia religiosa, Viola d'or i argent,Viola d'or i argent, i un tercer al millor poema d’amor, Flor naturalFlor natural. Si algun poeta guanyava tots tres premis en el mateix certamen o en certàmens diferents era proclamat Mestre en gai saber.
  • 3.  El 1859 es van celebrar els primers Jocs Florals del segle XIX, i tot i el seu caràcter anacrònic, passat de moda, va ser molt importants perquè van aconseguir que: - la llengua i la literatura catalana assolissin prestigi social, - sortissin nous escriptors (Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller van començar les seves carreres com a escriptors amb els Jocs Florals), - les editorials comencessin a publicar regularment llibres en llengua catalana.  Per insignificant que pugui semblar avui en dia un simple concurs literari, a la Catalunya d’aleshores en què la literatura en català no tenia cap mena de sortida, la restauració dels Jocs Florals va ser decisiva; va permetre arrencar el vol a la poesia catalana després de tant de temps d’inactivitat.
  • 4. d. Els autors  Tot i que durant el segle XIX molts escriptors van contribuir amb les seves obres a la recuperació de la literatura catalana, tres dels grans autors d’aquests anys són:  JACINT VERDAGUER en poesia  ÀNGEL GUIMERÀ en teatre  NARCÍS OLLER en novel·la
  • 5. Obres premiades De Verdaguer :De Verdaguer :  La barretina 1880 li val el títol de Mestre en gai saber, dedicada al pintor olotí Joaquim Vayreda  Oda a BarcelonaOda a Barcelona: 1883: 1883  L’AtlàntidaL’Atlàntida :: descriu el mític enfonsament del continent Atlàntida i la lluita d’Hèrcules contra els atlans. Verdaguer combina l’enfonsament de l’Atlàntida amb el naixement d’Espanya i el descobriment d’Amèrica. Obté un premi en els Jocs Florals de 1877 i es traduí a diversos idiomes.
  • 6. Etapes dels Jocs Florals  Entre 1859 i 1879, els Jocs Florals actuen com a centre i motor de la Renaixença. Des d'uns inicis exclusivament poètics, s'obren, mitjançant els premis extraordinaris oferts per entitats diverses, a nous camps: narrativa, teatre, estudis literaris, etc.  Entre 1880 i 1899, la repetició temàtica i l'anquilosament de la mètrica provoquen la dissidència de les noves generacions, que abandonen la festa.  Entre 1900 i 1910, s’accepten les noves estètiques i augmenta la qualitat de les obres  1911-1936, etapa marcada pel distanciament dels responsables dels Jocs Florals de les estructures oficials, a causa de l'intent, no reeixit, de controlar el certamen per part dels noucentistes.  1936 i 1939 S’interrompen per la guerra civil
  • 7. Jocs Florals clandestins o a l’exili 1940 a 1971 etapa marcada per la celebració dels jocs en dos àmbits diferents: a l'interior del país, en la més estricta clandestinitat i a l'exili, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana, a partir de 1941 (primer a Amèrica i, des de 1946, alternativament a Europa i Amèrica), fins que l'any 1978, desaparegudes les causes de l'exili, es van unificar a Barcelona. 37 ciutats en van ser seus:  1941: Buenos Aires, Argentina  1942: Ciutat de Mèxic, Mèxic  1943: Santiago de Xile, Xile  1944: L'Havana, Cuba  1945: Bogotà, Colòmbia  1946: Montpeller, Occitània, França  1947: Londres, Anglaterra, Regne Unit  1948: París, França  1949: Montevideo, Uruguai  1950: Perpinyà, Catalunya Nord, França  1951: Nova York, Estats Units d'Amèrica  1952: Tolosa, Occitània, França  1953: Caracas, Veneçuela  1954: Sao Paulo, Brasil  1955: San José, Costa Rica  1956: Cambridge, Anglaterra, Regne Unit  1957: Ciutat de Mèxic, Mèxic  1958: Mendoza, Argentina  1959: Perpinyà, Catalunya Nord, França  1960: Buenos Aires, Argentina  1961: L'Alguer, Sardenya, Itàlia  1962: Santiago de Xile, Xile  1963: Montevideo, Uruguai  1964: Perpinyà, Catalunya Nord, França  1965: París, França  1966: Caracas, Veneçuela  1967: Marsella, Occitània, França  1968: Zuric, Suïssa  1969: Guadalajara, Mèxic  1970: Tubinga, Alemanya  1971: Brussel·les, Bèlgica  1972: Ginebra, Suïssa  1973: Ciutat de Mèxic, Mèxic  1974: Amsterdam, Holanda Septentrional, Països Baixos  1975: Caracas, Veneçuela  1976: Lausana, Suïssa  1977: Munic, Alemanya