Imperialisme i colonialisme durant el segle XIX

1. La IIª Revolució Industrial (1870-1914)La IIª Revolució Industrial (1870-1914)
Creixement econòmic
Noves energies
Nous sectors
Noves potències
Bèlgica
França
Alemanya
EE.UU.
G.B.
Petroli
Químic
Principal sector
Siderúrgia
Electricitat
Dinamita
Adobs,
fertilitzants
Enllumenat
Producció
Comunicacions
Ràdio
Telègraf
Gasolina
Tramvia
Automòbil
Aviació
Rutes marítimes
Canals de Suez (1869)
i Panamà (1914)
Consolidació ferrocarrilTransports
Però...
1.- El context econòmic i social1.- El context econòmic i social
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME

2. La IIª Revolució Industrial (1870-1914)La IIª Revolució Industrial (1870-1914)
Un fort augment de producció Gran competència
Va significar
1873 Crisi La Gran Depressió
Crisi de superproducció
Deflació, atur
Competència agrícola
dels EE.UU i Canadà
Cauen preus a Europa
Provoca la ruïna dels pagesos
Poc poder adquisitiu
Crisi industrial
Crisi cíclica del
capitalisme
Es caracteritza per
Què provoca aquesta crisi?...Què provoca aquesta crisi?...
1.- El context econòmic i social1.- El context econòmic i social
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME

3. Conseqüències de la crisiConseqüències de la crisi
Concentració empresarial Nova organització
del treball
Recerca de nous
mercats
Càrtels
Trusts
Implantació del
Capitalisme financer
(Holdings)
Tècniques
monopolístes
Es desenvolupen
Taylorisme
Organització científica
del treball
Treball en cadena
(estalvi de temps i de feina)
Més producció i
reducció de costos
Mercats i
matèries primeres
Les colònies
(Àfrica i Àsia)
Estimularà
l’expansió colonial
Es trobaran a
Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme
(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)
Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme
(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)
1.- El context econòmic i social1.- El context econòmic i social
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME

4. Últim terç del XIX
Potències europees,
EE.UU. I el Japó
Dominar i conquerir el món
1914
85% del món2.1.- CAUSES2.1.- CAUSES
Passa al En són protagonistes les
volen
Econòmiques
Demogràfiques
Factors ideològics
i polítics
Crisi agrícola i industrial Competència i superproducció
proteccionisme Nous mercats
Matèries primeres
Imperialisme capitalista
(Dominació monopolista
armada)
Excedent de població europea
Estímul nacionalista
Motius estratègics
Control de rutes marítimes
donar continuïtat als imperis
Protecció colònies importants
Missió civilitzadora
Racisme (superioritat de races)
Grups de pressió
Societats geogràfiques
Societats missioneres
Associacions colonials
Grandesa i prestigi nacional
2.- Expansió colonial i imperialisme2.- Expansió colonial i imperialisme
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
Descens mortalitat
Augment demogràfic
Èxode rural
Emigració

5. 1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley)
Conquesta (superioritat tècnica i militar)
1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley)
Conquesta (superioritat tècnica i militar)
2ª fase Organització2ª fase Organització Colònies pròpiament dites
(control absolut de la metròpoli)
Protectorats
(govern autòcton sotmés a la metròpoli)
3ª fase Explotació3ª fase Explotació Assimilació duanera, monopoli metropolità
Intercanvi desigual: matèries primeres per
manufactures.
Consisteix en
Segons l’explotació
hi ha dos tipus de colònies
Colònies de poblament
Colònies d’explotació
Establiment permanent de població europea
Sotmetiment absolut de les estructures
econòmiques i administratives
(per empreses i govern occidental)
2.- Expansió colonial i imperialisme2.- Expansió colonial i imperialisme
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
2.2.- Fases i modalitats de la colonització2.2.- Fases i modalitats de la colonització

6. Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutes
Factories a les costes
prioritat
A partir de 1870
Expansió i conquesta territorial
Àfrica i Àsia
Centrada bàsicament a
Àfrica
Àsia
Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories)
A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total
Lliure comerç al centre d’Àfrica
Estat lliure del Congo
Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania
Conflictes
La cursa per a
conquerir Àfrica
va generar
Zulus, Boers (1890), Congo (1885), Fashoda (1898)
Xina
Índia
Indoxina (França) Indonèsia (Holanda)
Guerres de l’opi (1840) Tractat de Nankin (Hong Kong)
(G.Bretanya) Revolta dels Cipais (1857)
Filipines (Espanya)
2.- Expansió colonial i imperialisme2.- Expansió colonial i imperialisme
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
2.3.- Expansió colonial europea. Els grans imperis2.3.- Expansió colonial europea. Els grans imperis

7. Gran BretanyaGran Bretanya
Imperi FrancèsImperi Francès
AlemanyaAlemanya
JapóJapó
EE.UU.EE.UU.
Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria
Principals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur,
Austràlia i Nova Zelanda
A Àfrica: De la Colònia del Cap a Egipte.
A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i Madagascar
A Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina)
Arriba tard i provoca conflictes
Colònies a Àfrica
Conquesta de l’oest
Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)
Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823)
1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.
Mapa
2.- Expansió colonial i imperialisme2.- Expansió colonial i imperialisme
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
Els grans imperisEls grans imperis

8. 2.4.- Conseqüències2.4.- Conseqüències
A les metròpolisA les metròpolis Consciència de superioritat racial
Acumulació de riquesa
A les colòniesA les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes)
Canvis en l’estructura social
Aculturació
Desequilibri població-recursos
(subalimentació i misèria cròniques)
Intercanvi comercial desigual
2.- Expansió colonial i imperialisme2.- Expansió colonial i imperialisme
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME

9. “L’imperialisme colonial és una de les
formes de l’imperialisme econòmic.
Aquest imperialisme és econòmic en
l’estricte sentit de la paraula, perquè les
seves raons no són interessos polítics
sinó econòmics”.
C.A. Julien
“L’imperialisme colonial et les rivalités internationales” 1947

10. “Sense oblidar la interpretació econòmica
de l’imperialisme, diria, amb gust, que els
recents estudis de casos particulars
reforcen la proposta, segons la qual, els
interessos dels mitjans financers van ser
molt menys importants que les
consideracions de poder nacional i de
prestigi, per no dir res sobre la seguretat”.
W. Langer: “Foreing affaires”, 1962

11. Les justificacions de l’imperialisme
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després
d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys
com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més
convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que
em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest
motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions
d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els
responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a
l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i
fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a
nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra
civil cal esdevenir imperialista”.
CECIL RHODES,
citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917.

12. El consum a Europa està saturat: és
imprescindible descobrir nous filons de
consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va
prendre la davantera [...]. Però per impedir que
l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu
dels nous mercats que s’estan obrint als
productes d’Occident, Alemanya combat amb
Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial
és l’expressió internacional de les lleis de la
competència”.
JULES FERRY:
Tonquín i la mare pàtria, 1890.

13. L’exaltació nacionalista
En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon
lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça
britànica és la més gran de les races imperials que el
món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del
globus tan sols nosaltres hem estat capaços de
fundar i de conservar colònies en les condicions més
diverses i a totes les regions del món. Ens hem
assegurat no només la fidel submissió de tots els
ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes
les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica.
CHAMBERLAIN, J.:
Discursos, 1895-1896

14. Les colònies donen poder militar
Afirmo que la política colonial de França, que la política
s’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a
Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a
Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és
necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir,
que una marina com la nostra no pot navegar sobre la
superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses
i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país
es posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política
d’expansió colonial és el mòbil general de les poténcies
europees en el moment actual, cal prendre partit a favor
seu.
FERRY, J.
Discursos

15. És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més
lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però,
aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret
de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no.
Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les
seves formes anatòmiques, pels seus instinits grollers, se’n
distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que
cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la
paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...].
La inferioritat intel·lectual desl negres lluny de conferir-nos el
dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure
d’ajudar-los i protegir-los.
“Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.

16. TaylorismeTaylorisme
Reducció del temps
de fabricació
Producció massivaBaixa el preu
de cost
Baixa el preu
de cost
Augment del
poder adquisitiu
Augment del
poder adquisitiuSalari elevatSalari elevat
Estímul del consumEstímul del consum
PublicitatPublicitat
CrèditCrèdit
Producció
en sèrie
EstandarditzacióEstandardització

19. 0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
1840 1860 1880 1900 1920
Taxa de
mortalitat (per
milió)

20. 0
20
40
60
80
Gran
Bretanya
Alemanya Bègica França Itàlia Rússia
Percentatge de població ruaral (1910)

23. 0
50
100
150
200
250
1910 1915 1920 1925 1930
energia de
vapor
energia
elèctrica
Energia utilitzada per la indústria tèxtil
de Terrassa (Índex 100 el 1916)

24. 0
5
10
15
20
25
30
35
Gran
Bretanya
EUA Alemanya Bèlgica Rússia
1880
1890
1900
1910
1912
Producció d’acer (1880-1912)
(en milions de tones)