Literatura Medieval catalana

20,410 views

Published on

Descripció de les parts més importants de la literatura medieval catalana

Published in: Education, Technology
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
20,410
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4,599
Actions
Shares
0
Downloads
279
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Literatura Medieval catalana

  1. 1. LITERATURA MEDIEVAL CATALANA Montse Ciberta
  2. 2. ÍNDEX ● Literatura medieval dels segles XIII i XIV ➢ Inicis de la literatura catalana ➢ Ramon Llull ➢ Les cròniques ➢ Bernat Metge ● Literatura del segle XV ➢ La novel·la cavalleresca vs la novel·la de cavalleries ➢ Tirant lo blanc ➢ Curial e Güelfa
  3. 3. LITERATURA MEDIEVAL DELS SEGLES XIII I XIV
  4. 4. ÍNDEX 1. Inicis de la literatura 2. Ramon Llull 3. Les Cròniques 4. Bernat Metge
  5. 5. INICIS (S.XIII-XIV) ● A partir del s. VIII, el català es forma com a llengua oral i escrita a partir dels XI-XII (textos jurídics i religiosos). ● A partir del s. XIII es produeix el naixement de la literatura medieval catalana. ● Entre XIII i XIV es desenvolupa la prosa amb intencions i temes molt variats. ● La poesia en aquesta època és conreada en occità ja que la literatura en occità anomenada literatura trobadoresca té gran prestigi (trobadors - joglars).
  6. 6. RAMON LLULL ● Va escriure una gran quantitat de llibres en català, llatí i àrab (no se’n conserva cap), dels quals se n’han conservat gairebé 250. Aquesta àmplia producció recull novel·la, llibres didàctics, tractats de filosofia, llibres religiosos, etc. ● En el camp literari cal destacar: ➢ Llibre de les meravelles ➢ Llibre de les bèsties) ➢ Blanquerna ➢ Llibre de l’orde de cavalleria
  7. 7. RAMON LLULL ● Pretèn convèncer els infidels (musulmans) que la religió cristiana és la millor. ● Un mètode infalible --> l’Art ● És considerat el creador de la llengua literària en català ja que va ser el primer en escriure en català literari i es va haver d'inventar conceptes i paraules.
  8. 8. LES CRÒNIQUES ● N’hi ha quatre: El llibre dels fets de Jaume I, les cròniques de Ramon Muntaner, de Bernat Desclot i de Pere el Cerimoniós. ● Escrites en XIII i XIV ● Aquestes cròniques foren escrites a instàncies de la monarquia i tenen una clara intenció propagandística. ● Les cròniques són extenses narracions en prosa dels fets històrics de caràcter bèl·lic més importants per ser escoltades en públic.
  9. 9. BERNAT METGE ● Gaudia de certs privilegis fins que va ser acusat de la mort del rei en circumstàncies poc clares. Després de l’estada a la presó, va escriure Lo somni amb la qual pretenia convèncer tothom de la seva innocència. ● Lo somni narra el viatge que, en somnis, fa l’autor a l’altre món. ● L’obra presenta trets humanístics italitants com els diàlegs entre personatges, la referència a autors clàssics (Virgili…) i l’elegància estilística de la prosa. ● Influència de la cancelleria reial.
  10. 10. LITERATURA MEDIEVAL DEL SEGLE XV
  11. 11. ÍNDEX ● Inici de la novel·la cavalleresca ● Novel·la cavalleresca vs. novel·la de cavalleries ● Tirant lo blanc ● Curial e Güelfa
  12. 12. INICIS DE LA NOVEL·LA ● La novel·la cavalleresca apareix en un moment en què la vida real està plena de cavallers i, com que vol reproduir la realitat, es preocupa sobretot per ser versemblant, és a dir, per ser creïble a qualsevol persona que llegeixi (o escolti com llegeixen) un llibre d'aquest tipus. ● La novel·la cavalleresca tindrà com a model les cròniques històriques, com la del rei Jaume I o la de Ramon Muntaner.
  13. 13. INICIS DE LA NOVEL·LA ● La novel·la cavalleresca, doncs, voldrà ser com una mena de mirall de la realitat, voldrà reflectir el que passa al segle XV. ● A partir d'aquí, però, es produirà un procés d'osmosi (d'influència mútua) entre la literatura i la vida real: els cavallers llegeixen novel·les cavalleresques i volen actuar cada dia com els seus herois. I els herois de la ficció actuen com ho fan els cavallers autèntics.
  14. 14. NOVEL·LA CAVALLERESCA VS. NOVEL·LA DE CAVALLERIES NOVEL·LA NOVEL·LA DE CAVALLERESCA CAVALLERIES ● Herois amb força però ● Herois amb força sobre humana humana ● Enemics reals (cavallers, ● Enemics fabulosos gossos...) (gegants, dracs...) ● Espais localitzables ● Espais fantàstics i desconeguts ● Temps concret i real ● Temps irreal ● Absència d'elements fantàstics ● Elements fantàstics (anells màgics...) ● Estats d'ànim (pena, malaltia, passió...) ● Absència d'estats d'ànim
  15. 15. TIRANT LO BLANC DE JOANOT MARTORELL ● Novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec del setge turc. ● Aquesta història s'explica en quatre parts: ➢ Tirant a Anglaterra ➢ Tirant a Sicília i Rodes ➢ Tirant a l'Imperi grec ➢ Tirant al nord d'Àfrica
  16. 16. TIRANT LO BLANC CARACTERÍSTIQUES ● La voluntat de reflectir la realitat condiciona el tractament dels personatges i el decurs de la narració ● Els personatges evolucionen psicològicament. ● El marc geogràfic és conegut. ● Tirant és un cavaller fort i valent que supera els problemes que se li presenten amb força física, però sobretot amb l'ús de la intel.ligència. És un personatge humà: es troba malament, emmalalteix, s'equivoca, s'enamora... No hi ha intervenció d'elements irreals.
  17. 17. TIRANT LO BLANC CARACTERÍSTIQUES ● To irònic a la novel.la i també hi és present l'humor. ● Presència de l'amor, forta càrrega sensual. ● L'acció se centra en la vida quotidiana, en les intrigues amorososes, i en els episodis bèl.lics. ● La novel.la combina dos estils, un de solemne i culte, i un altre de col.loquial i directe, ple d'expressions familiars.
  18. 18. CURIAL E GÜELFA ● Autor anònim ● Es divideix en tres llibres: (1)Narra la joventut de Curial i com es forma com a cavaller (2)Es dedica a fer de cavaller errant (torneig de Melú, Laquesis...) (3)Explica el captiveri de Curial a Terra santa i el retorn a Montferrat.Autor anònim
  19. 19. CURIAL E GÜELFA ● L'obra es mou entre els fets de cavalleria (torneigs, batalles) i episodis amorosos i eròtics (Curial i Güelfa, Curial i Laquesis, Curial i Càmar). ● Estil: poc carregat, amb un equilibri en les descripcions i els diàlegs dels personatges.

×