SlideShare a Scribd company logo
1 of 141
SEGONA ETAPA DEL
RÈGIM POLÍTIC DE LA
RESTAURACIÓ.
EL REGNAT
D’ALFONS
XIII.
(1902-1931)
Per què el Regnat d’Alfons XIII s’inclou en l’etapa històrica de la
Restauració?
● El Regnat Personal d’Alfons XIII
s’inclou en l’etapa política de la
Restauració perquè:
– Continuarà en vigor la Constitució de 1876.
– Els dos partits dinàstics: El Partit
Conservador i el Partit Liberal continuaran
alternant-se en el poder.
Com va influir el Desastre del 98 en la política
Espanyola?
● Per l’intent de dur a terme una REGENERACIÓ de la vida política
espanyola, amb els següents objectius. EL REGENERACIONISME,
serà, per tant un moviment intel·lectual i polític que tractara de:
– Convertir Espanya en un país modern i industrialitzat, comparable
amb les gran potències del moment.
– Eliminar la corrupció del sistema polític, evitant la manipulació
electoral.
– Desenvolupar polítiques socials per a millorar les condicions de
vida de les classes treballadores: jornalers agrícoles, miners,
obrers industrials, per tractar d’evitar els intents revolucionaris del
moviment obrer. Els polítics regeneracionistes parlaran de la
necessitat de fer una revolució de dalt a baix.
Quins seran els principals teòrics del regeneracionisme?
●
Entre els més importants teòrics del regeneracionisme destaquen:
– JOAQUIN COSTA, polític aragonés, que va escriure l’obra més important del
període «Oligarquia i caciquisme com a forma actual de govern». Costa
denunciava:
● La Corrupció electoral, la falta de preparació dels dirigents polítics, i la
feblesa de l’ensenyament i de la investigació Científica.
●
També plantejava la necessitat de promoure la producció agrària amb
l’extensió del regadiu.
●
El seu lema era «escuela y despensa»
– Macias Picavea, que va escriure el llibre « El problema nacional» en 1899.
– Lucas Mallada, que va escriure l’obra «Los males de la patria i la futura
revolución española».
Quin va ser el primer govern que va tractar de dur a terme
polítiques regeneracionistes?
● Després del Desastre del 98 es va formar un govern per part del Partit
Conservador.
● El president del govern va ser Francisco Silvela, autor d’un discurs famós:
«Espanya sense polse»
● En el seu govern van destacar dos polítics que plantejaren polítiques
regeneracionistes:
– El General Polavieja, Ministre de Defensa, que va plantejar com a prioritat
construir una gran flota.
– El Ministre d’Hisenda: Fernández Villaverde, que va tractar de reduir el dèficit
públic.
– La construcció d’una flota representava una despesa enorme, raó per la qual
Fernandez Villaverde es va oposar i el Govern Regeneracionista de Silvela va
fracasar.
Què conseqüència va tindre aquest fracàs?
● Es va decidir que el país necessitava recobrar la confiança i per tant
es va avançar la majoria d’Edat d’Alfons XIII, coronat com a Rei en
1902.
● També es va concertar un matrimoni de prestigi, per al Rei, que al
mateix temps afiançara possibles aliances internacionals.
● La nova Reina seria Victoria Eugenia de Battenberg, neta de la Reina
Victòria d’Anglaterra.
Va ser aquest un matrimoni feliç?
● El matrimoni i tindre descendència és essencial per a mantindre un
sistema monàrquic. Per tant, els problemes de salut que patirien
alguns dels seus fills, té importància i transcendència històrica.
– Victòria Eugènia va transmetre la hemofília al fill major i hereter:
Alfons.
– El segon fill, va ser sordmut.
– Per tant, finalment els drets dinàstics passarien al tercer fill:
DON JUAN, pare de Joan Carles.
– Aquestes desgràcies familiars van distanciar el matrimoni.
VICTORIA
EUGENIA DE
BATTENBERG
Què altre fet, relacionat amb el matrimoni dels Reis va condicionar
l’inici del Regnat?
● Un altre fet marcaria l’inici del Regnat d’Alfons XIII, com
a presagi de l’augment de la violència política que al
llarg del seu Regnat va desencadenar el moviment
anarquista:
● La boda reial va tindre lloc en 1906. Aquest mateix dia
quan el novençans, recorrien en carrossa el Carrer
Major de Madrid, un anarquista (Mateo Morral) va
llançar una bomba contra la comitiva reial, que va
provocar una gran quantitat de morts.
● El matrimoni reial va eixir il·lés de l’atemptat.
MATEO MORRAL
EVOLUCIÓ POLÍTICA,
ECONÒMICA I SOCIAL
ENTRE 1902 I 1923
Què caracteritzarà la vida política espanyola
entre 1902 i 1923?
● Una continuació del torn de partits ( Conservador i Liberal),
amb el mateix sistema de manipulació de les eleccions i per
tant del caciquisme.
● Malgrat això, un intent dels partits dinàstics de dur
endavant polítiques regeneracionistes.
● Tanmateix, l’aparició de nous problemes conduiran a la
descomposició del sistema polític de la Restauració.
Què problemes conduiran al fracàs del regeneracionisme i del Sistema
de la Restauració?
● La intervenció d’Alfons XIII en política.
● La descomposició interna i falta d’unitat del Partit
Conservador i del Liberal.
● La conflictivitat plantejada pel creixement de la conflictivitat
obrera.
● L’auge del nacionalisme català.
● El problema generat per la intervenció colonial d’Espanya en
el Marroc.
● La nova intromissió dels militars en la vida política
espanyola.
Com influirà la personalitat del nou Rei en l’estabilitat
política?
● Alfons XIII a diferencia dels seus pares (Alfons
XII i Maria Cristiana de Habsburg), intentarà
influir en la formació de governs, preferira a uns
polítics abans que a altres i influirà en les
polítiques aplicades pels governs.
Què problemes sorgiran en els Partits
Dinàstics?
● Els líders tradicionals dels Partits van desaparèixer: Canovas,
assassinat en 1897 i Sagasta, mort en 1903.
● Van sorgir nous líders:
– PARTIT CONSERVADOR: Antonio Maura o Eduardo Dato.
– PARTIT LIBERAL: José Canalejas i el Comte de Romanones.
● Tanmateix, aquest lideratge no serà indiscutible i per tant en
realitat els partits Conservador i Liberal es van dividir en moltes
faccions, amb molts aspirants al lideratge, fet que farà impossible
formar governs estables.
Què etapes podríem establir entre 1902 i 1923
● Per poder analitzar i explicar l’evolució política i
social d’ aquest període podríem dividir-lo en
tres etapes:
– Primera etapa (1902-1910)
– Segona Etapa (1910-1918)
– Tercera Etapa (1918-1923)
PRIMERA ETAPA
(1902-1910)
Quin va ser el polític més destacat del Regeneracionisme en
aquesta etapa?
El lider polític més
destacat de la
primera dècada del
segle XX va ser
ANTONIO MAURA,
lider del PARTIT
CONSERVADOR.
Va ocupar el càrrec
de Primer Ministre
entre 1903-1904 i
entre 1907-1909.
No obstant, la seua
carrera política i el seu
lideratge dins del Partit
Conservador van
acabar amb el
Successos de la
SETMANA TRÀGICA
(1909)
Què reformes de caràcter socio-econòmic va
impulsar Antonio Maura?
● Antonio Maura, era el polític que defenia la necessitat de fer una «revolució des
de dalt», per tal d’evitar la Revolució Social protagonitzada pel proletariat. Entre
aquestes reformes destaquen les següents:
– Llei del descans dominical.
– Llei reguladora de les condicions laborals de les dones i dels xiquet
– Creació del Institut de Reformes Socials.
– Creació de l’Institut Nacional de Previsió, antecedent de la Seguretat Social.
– La creació de Tribunals industrials, per a que mediaren entre empresaris i
obrers, per evitar vagues.
– Va aprovar una Llei de Protecció de la Indústria Nacional.
– Va propiciar una Llei de Colonització Interior, amb l’extensió del regadiu i
l’entrega de terres a famílies de jornalers i arrendataris.
Què reformes polítiques va impulsar Antonio Maura?
● Entre les mesures polítiques impulsades per Antonio Maura destaquen:
– Una Reforma de la Llei Electoral en 1907. El sufragi continuava sent universal masculí.
Però Maura el va convertir en obligatori, per tal d’eradicar l’abstencionisme i la baixa
participació electoral.
– El seu objectiu era fer participar en política a les que anomenava «masses neutres»
● Va proposar lleis que afectaven a l’organització territorial. Aquestes no van aplicar-se per la
oposició de gran part dels membres del Partit Conservador:
– Una Llei d’Administració Local per a que els Alcaldes foren elegits pels habitants dels
municipis.
– La creació de Mancomunitats o Associacions de Províncies, a les quals se’ls concediria
autonomia. Es tractava de donar satisfacció a les aspiracions del nacionalisme català.
En què zona de l’Estat Espanyol es va plantejar més conflictivitat en la
primera dècada del segle XX?
● La zona on va haver un gran augment de la conflictivitat política i
social va ser Catalunya, degut a:
– El Creixement del nacionalisme, i particularment de la Lliga
Regionalista.
– La força que van adquirir els Partits Republicans en zones
urbanes com Barcelona:
● Republicans Federals
● UNIÓ REPUBLICANA ( creat en 1903) i que va permetre la
fusió dels antics partits republicans.
– El CREIXEMENT D’UN MOVIMENT OBRER,en una zona molt
industrialitzada que havia assimilat les idees de L'anarquisme.
Com havia evolucionat la LLIGA REGIONALISTA en Catalunya, en
la primera dècada del segle XX?
LA LLIGA REGIONALISTA, dirigida per
Francesc Cambó, es va convertir en el
Partit Hegemònic.
Era un Partit Nacionalista, però
Conservador, és a dir, que els seus
votants eren la burgesia i les classes
mitjanes de Catalunya.
De fet, l’actuació de Cambó, com a Diputat
en Madrid va ser molt destacada, fins el
punt que es pot considerar com un
Regeneracionista.
Es pretenia modernitzar Espanya prenent
com exemple Catalunya.
No obstant malgrat els intents d’influir en
la vida política i econòmica d’Espanya
l’objectiu de la Lliga Regionalista era
obtindre AUTONOMIA pel territori català.
Com havia evolucionat la vida política en Catalunya en al primera
dècada del segle XX?
● En canvi altres classes socials no votaven als nacionalistes:
– Burgesia urbana immigrada d’altres zones d’Espanya votava a
Partits Republicans.
– Però el fet més destacable, es que la major part del proletariat en
Catalunya, la zona més industrialitzada d’Espanya havia assimilat
les idees anarquistes. L’ANARQUISME havia arrelat amb
moltíssima força en Catalunya.
Què fet va provocar el primer incident seriós,
entre grups nacionalistes catalans i el govern
espanyol i el propi exèrcit?
● Les caricatures que en 1905 va fer la revista satírica «EL CU-CUT»,
on van aparéixer acudits, contra un exèrcit que havia perdut feia molt
poc de temps abans la Guerra de Cuba.
Què reacció van manifestar els militars davant
d’ aquestes crítiques?
● Un grup de militars va assaltar la redacció de la revista,
violant d’aquesta forma la llibertat d’expressió i la llibertat
de premsa.
● Malgrat això, ni el govern, ni la justícia van reaccionar
imposant sancions als militars.
● Al contrari, la pressió de l’exèrcit va fer que s’aprovara
l’anomenada:
– LLEI DE JURISDICCIONS (1906). Establia que els
delictes contra l’honor de l’exèrcit o la unitat de la pàtria
serien jutjats per Tribunals Militars.
Com van reaccionar els partits catalanistes davant
l’aprovació de la llei de Jurisdiccions?
● L’aprovació de la Llei de Jurisdiccions va provocar que tots els partits
catalanistes formaren una Coalició Electoral, anomenada SOLIDARITAT
CATALANA
● En SOLIDARITAT CATALANA s’integraren:
– La Lliga Regionalista.
– Republicans Federals i altres grups Republicans.
– Inclús grups carlins.
● Aquesta coalició electoral va obtindre una gran victòr en les eleccions de 1907.
– Dels 44 escons que corresponien a Catalunya va guanyar 41.
– Conclusió: Els Partits Dinàstics espanyolistes havien sigut agranats de
Catalunya.
Què conseqüència va tindre pels republicans la formació de
Solidaritat Catalana?
● Els republicans que vivien en
Catalunya i es sentien espanyols
van fundar un nou partit anomenat:
– PARTIT
REPUBLICÀ
RADICAL.
– El seu lider seria
Alejandro Lerroux.
Com van reaccionar els anarquistes davant la formació de
SOLIDARITAT CATALANA?
● Com a resposta, els anarquistes que consideraven als membres de
SOLIDARITAT CATALANA, representants dels industrials catalans,
van crear SOLIDARITAT OBRERA. Aquesta organització seria
l’embrió que donaria pas a la creació en 1910 de la CNT.
● Dins de l’anarquisme començaven a desenvolupar-se noves
tàctiques de lluita a banda de l’atemptat terrorista:
– S’havia madurat l’idea de acabar amb el capitalisme a través de
l’organització d’una VAGA GENERAL REVOLUCIONARIA.
– També s’insistia en la necessitat de difondre l’educació entre els
obrers.
Quin va ser el lider anarquista que va destacar per intentar crear
institucions educatives?
● Francesc Ferrer i
Guàrdia.
● Va crear en 1901 una institució
educativa coneguda com
L’ESCOLA MODERNA.
● Proposava una educació laica i
anticlerical.
Què altre fet històric marca l’evolució política d’Espanya
en aquest període?
● LA INTERVENCIÓ D’ESPANYA EN EL MARROC.
– A finals del segle XIX es desenvolupa l’anomenat Imperialisme.
Sobretot potències europees com Gran Bretanya i França
s’havien repartit Àfrica i gran part d’Àsia convertides en
COLÒNIES I PROTECTORATS.
– Un dels pocs països que romanien independents en Àfrica era el
Marroc.
– Pràcticament tot el nord d’Àfrica pertanyia a França i aquest país
volia apoderar-se del Marroc. Però Alemanya es va oposar
amenaçant amb declarar la Guerra a França si ho intentava.
– Per evitar una Guerra europea es va proposar celebrar una
CONFERÈNCIA EN ALGESIRES ( Cadis), per solucionar
pacíficament el conflicte.
Què es va decidir en la Conferència d’Algesires?
● En la conferencia d’Algesires es va decidir que:
– França obtindria el Protectorat sobre gran part del Marroc.
– Espanya obtendria com a Protectorat el territori al nord de la
Serralada del Atles, que bordejava el Mediterrani. Aquest
territori rebia el nom del RIF, i s’estenia entre Ceuta i Melilla.
– També rebria IFNI, i Rio de ORO, que donaria pas a la
formació del Sahara espanyol.
– Tànger quedaria com a port internacional.
Què aprofitament es va tractar d’obtindre d’aquestes terres
marroquines?
● Existien algunes mines de ferro i per això els espanyols van tractar
de construir un ferrocarril entre aquestes mines i Melilla.
Quina va ser la reacció dels marroquins del Rif?
● Com qualssevol nació que es
conquerida per una potència
estrangera els marroquins van
començar a organitzar una
resistència atacant els
treballadors que construïen el
ferrocarril.
● En 1908 es va produir
l’anomenat DESASTRE DEL
BARRANC DEL LLOP. Al voltat
de 1200 soldats espanyols van
ser abatuts per la Resistència
Marroquina.
Què resposta a aquest fet va decidir donar el
govern d’Antonio Maura?
● Va decidir acabar amb el moviment de
resistència marroquina, enviant un
contingent de tropes elevat.
● Va decidir que gran part d’aquestes
tropes procedirien de Catalunya i
estarien formades per reservistes. Es
a dir, soldats que ja havien complit el
servei militar, però que podrien ser
tornats a ser reclamats per l’exèrcit en
cas de necessitat. Molts reservistes,
obrers, catalans i que ja s’havien
cassat i tenien fills, tindrien que anar a
la Guerra en el Marroc.
Què conseqüència va tindre aquesta decisió d’Antonio
Maura?
● La decisió d’enviar tropes formades per obrers catalans al
Marroc va desencadenar un greu conflicte social en
Barcelona:
– LA SETMANA TRÀGICA (1909)
(Última setmana de juliol)
Per què van començar els esdeveniments que donarien lloc a la
Setmana Tràgica?
● Els esdeveniments que van tindre lloc durant la setmana tràgica es
van produir com a conseqüència de la convocatòria d’una VAGA
GENERAL.
● La crida per dur endavant aquesta vaga general la van fer:
– Els Anarquistes.
– El PSOE i la UGT
– El Partit Republicà Radical, d’Alejandro Lerroux.
● La vaga tenia com a objectius, protestar contra l'enviament d’obrers
per lluitar en el Marroc. El lema que es va fer popular va ser:
« Enviem a treballadors a morir per fer més rics als rics»
Què és una VAGA GENERAL?
● A diferència d’una simple vaga, organitzada pels treballadors d’una
empresa, es tracta de paralitzar, totes les activitats econòmiques, de
tots els sectors productius.
● Per tant, el Comité que organitzava la Vaga General va preparar la
paralització:
– De l’activitat dels treballadors en les empreses industrials i
comercials.
– La suspensió dels serveis d’electricitat, aigua, tramvia, ferrocarril,
etc.
Què fets imprevistos es van desenvolupar durant la Setmana
Tràgica?
● Els grups anarquistes van prendre els carrers i van canalitzar la seua violència contra
institucions eclesiàstiques i membres del clergat. Esglésies, convents i col·legis
religioses van ser cremats (al voltant de 80). A més es van produir assassinats de
membres del clergat.
● Com a resposta el govern va declarar l’Estat de Guerra.
– Va enviar tropes de l’exèrcit a la ciutat que es van enfrontar als obrers anarquistes,
que havien aconseguit armes i havien establert barricades en molts llocs de la
ciutat.
– Com a resultat de l’enfrontament entre membres de l’exèrcit i obrers es van produir
prop de 80 morts.
– Després de dominada la situació per part del govern es practicaren vora 2000
detencions.
– Al estar decretat el Estat de Guerra es van produir judicis sumaríssims, que van
dictar 5 sentències de mort.
Com s’explica que gran part de la ira popular donara lloc a un
moviment anticlerical?
● La ira popular, fonamentalment, dels anarquistes es va dirigir contra
l’Església catòlica, que en principi no tenia ninguna responsabilitat en
l’enviament d’obres cap el Marroc.
● Aquesta actuació de l’anarquisme s’explica, en part, per considerar a
l'Església, com legitimadora d’un ordre social injust, que pretenia
mantindre a través del control de l’ensenyament.
● Per això pels líders anarquistes era fonamental el desenvolupament
de una educació racionalista i laica. Com sabem el principal impulsor
d’una organització educativa alternativa va ser Francesc Ferrer i
Guàrdia, creador de L’ESCOLA MODERNA.
Com va actuar el govern contra Ferrer i Guardia?
● El govern va considerar a
Ferrer i Guàrdia, com el
instigador de la crema d’edificis
religiosos.
● Per tant, va ser detingut, i jutjat i
encara que no es van encontrar
proves que demostraren la
seua connexió amb els fets va
ser condemnat a mort.
Què repercussions va tindre l’execució de Ferrer
Guàrdia?
● L’execució de Ferrer Guàrdia, va donar lloc a manifestacions i
protestes en moltes ciutats europees i va soscavar la credibilitat del
govern d’Antonio Maura.
● Per tant ANTONIO MAURA, incapaç de preveure els fets de la
Setmana Tràgica i desprestigiat per l’execució de Ferrer Guàrdia
sense garanties judicials va dimitir.
● Antonio Maura, anava a continuar en política, però ja no serie el lider
indiscutible del Partit Conservador.
Què conseqüències va tindre la Setmana Tràgica per a la
reorganització del moviment obrer?
●
Part de l’anarquisme es va donar
compte de la potencialitat
d’organitzar vages i vages generals.
●
Per tant, es va decidir crear un
sindicat anarquista en 1910:
– LA CNT: CONFEDERACIÓ
NACIONAL DEL TREBALL.
●
Naixia d’aquesta forma una nova
corrent, el ANORCOSINDICALIMSE,
que es convertiria en majoritària fins
la proclamació de la II República.
Què conseqüències va tindre la Setmana Tràgica per a la
reorganització del moviment obrer?
● El PSOE, va començar a
col·laborar amb Partits
Republicans.
● EL PSOE va presentar
candidatures conjuntes amb els
Republicans en moltes
circumscripcions electorals.
● En 1910 gràcies a una coalició
electoral, PABLO IGLESIAS, es
va convertir en el primer diputat
socialista de la història
d’Espanya.
SEGONA ETAPA 1910-
1918
Què fets cal ressaltar en el període de 1910 a 1918?
● L’actuació d’un nou gran lider polític: JOSÉ CANALEJAS, del Partit
LIBERAL, que va tractar de persistir en les idees bàsiques del
regeneracionisme.
● La neutralitat d’Espanya durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
● LA CRISI DE 1917: Una greu crisi interna en Espanya, que anunciava
el final del sistema de la Restauració. La crisi de 1917 es caracteritzara
per la successió de:
– Un conflicte del govern amb els militars
– Una crisi política, amb l’intent de reformar la Constitució de 1876.
– La convocatòria d’una vaga general revolucionaria per part de
l’anarquisme.
Què polític va encarnar l’esperit regeneracionista
desprès de MAURA?
● JOSÉ CANALEJAS, lider del
PARTIT LIBERAL.
● La seua etapa com a cap del
govern s’estén entre 1910 i
1912.
● En 1912 es assassinat per
anarquistes.
● L’acció política de CANALEJAS,
serà la d’impulsar reformes
polítiques i socials per
modernitzar Espanya
Com va actuar Canalejas per fer efectiu el control
espanyol sobre el Marroc?
● En 1911 la comunitat internacional,va acceptar que França i Espanya
establiren un Protectorat sobre el Marroc.
● El Protectorat Espanyol, s’estenia sobre la zona del Rif.
● Per fer efectiu, el control del territori i la resistència marroqui es va
decidir enviar tropes.
● Però, Canalejas, va establir, el servei militar obligatori en temps de
guerra, de tal manera, que ja no se podia evitar fer el servei militar
pagant una quota.
● Per tant, noves tropes espanyoles van desembarcar en Arcila i
Larache.
Què va fer Canalejas per millorar les condicions de vida
dels treballadors?
● Canalejas va suprimir definitivament el Impost de «CONSUMS», tan
impopular entre els treballadors de les ciutats.
Què va fer Canalejas per reformar l’educació?
● Canalejas va tractar de reduir el pes de l’Església en els sistema
educatiu.
● Canalejas era partidari d’una separació entre Església i Estat i la no
confessionalitat de l’Estat.
● Va intentar negociar amb l’Església Catòlica, per tractar d’evitar el
monopoli religiós del sistema educatiu.
● Com no va arribar a un acord, va decidir aprovar l’anomenada Llei
del CADENAT, que impediria durant dos anys la fundació de nous
institucions religioses dedicades a l’educació.
Com va tractar Canalejas de donar satisfacció als
nacionalistes catalans?
● Va negociar amb Francesc Cambó, lider de la Lliga, la redacció
definitiva de la Llei de Mancomunitats.
– Les Mancomunitats podrien agrupar a varies províncies per tal
d’administrar el seu territori i impulsar les activitats econòmiques.
– En canvi, la Llei no donava capacitat legislativa a les
mancomunitats. Per tant en aquelles que es crearen estarien en
vigor les mateixes lleis que en la resta de l’Estat.
Per què Canalejas no va consolidar-se com a lider
indiscutible del Partit Liberal?
● Canalejas, va ser assassinat
per un anarquista a finals de
1912.
● El Partit Liberal ja no trobaria un
lider tan carismàtic i per tant es
dividiria en grups amb líders
diferents, que farien molt dificil
l’estabilitat dels governs, per les
lluites de poder internes dins
del partit i els odis personals
que aquestes produirien.
Quan es va constituir finalment la Mancomunitat de
Catalunya?
● En 1914 es va constituir definitivament la Mancomunitat de
Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba.
● Aquesta Mancomunitat, seria suprimida en 1923, després del Colp
d’Estat del General PRIMO DE RIVERA.
●
La neutralitat espanyola
durant la Primera Guerra
Mundial.
Què posició va adoptar Espanya quan va esclatar la Primera Guerra
Mundial en 1914?
● Espanya es va declarar neutral en la Primera Guerra Mundial, conflicte en el que van
participar la major part de les nacions europees.
Què bàndol recolzaven les forces polítiques espanyoles?
● Encara que Espanya no va entrar en Guerra existien dos posicions
diferents:
– Els aliadòfils, partidaris de recolzar a França, Gran Bretanya i
Rússia. Eren fonamentalment membres del partit Liberal i
Republicans.
– Els germanòfils, partidaris de donar suport a Alemanya i A l’Imperi
Austro-Hongarés. Eren sobretot polítics del Partit Conservador.
● D’altra banda, socialistes i anarquistes rebutjaven la guerra al
considerar-la fruit del imperialisme, innat a la societat capitalista.
Què conseqüències internes per Espanya va tindre la
Primera Guerra Mundial?
● Econòmiques:
– Els països en Guerra van transformar les seues indústries per
produir armes.
– Necessitaven matèries primeres, minerals i productes
manufacturats, que ara no produïen. Per tant, Espanya va
subministrar una gran quantitat de ferro, carbó, productes tèxtils,
aliments i altres articles de consum als països en conflicte.
– El resultat va ser un creixement molt important de la indústria i de
la mineria en Espanya.
●
Què conseqüències internes per Espanya va tindre la
Primera Guerra Mundial?
● SOCIALS:
– El creixement de la indústria i la mineria va fer que augmentara el
número d’obrers industrials i miners.
– Com que els salaris van pujar, però menys que els preus, hi havia
més treballadors industrials, que vivien en una situació de
precarietat, mentres que els empresaris feien grans fortunes.
– El resultat va ser un augment de la conflictivitat laboral, amb la
convocatòria de continues vagues.
– Al mateix temps augmentava el nombre d’obrers afiliats a:
● EL PSOE i la UGT
● CNT
Com va evolucionar la vida política espanyola en aquest període?
● L’any 1917 va ser una any molt critic per a la pervivència del sistema polític
de la Restauració en Espanya.
● Espanya viu aquest any, l’anomenada CRISI DE 1917.
● LA CRISI DE 1917 es desenvolupa en tres episodis fonamentals:
– UN CONFLICTE DELS MILITARS AMB EL GOVERN (JUNY DE 1917)
– UNA CRISI POLÍTICA, amb un intent dels partits Republicans i del
Nacionalisme Català de convocar una ASSEMBLEA, amb caràcter de
Assemblea Constituent, per canviar la Constitució de 1876.
– LA CONVOCATÒRIA D’UNA VAGA GENERAL REVOLUCIONARIA PER
PART DE UGT I CNT.
Quines van ser les causes que van provocar el conflicte entre el
govern i els militars?
● El conflicte es va plantejar per raons corporatives, es a dir, relacionades amb la carrera
militar dels suboficials i oficials de l’exèrcit.
– Existia un excés de suboficials i oficials, al voltant de 16.000 per manar a un exèrcit
que comptava aproximadament amb 80000 homes.
– Els militars com a funcionaris, també havien vist com perdien poder adquisitiu davant
de la pujada de preus.
– Però el problema més gran era la formació de dos grups de militars amb interessos
enfrontats, sobre tot pel tema dels ascensos i la regulació de la carrera militar. El
problema havia sorgit com a conseqüència de la intervenció d’Espanya en el Marroc.
● ELS MILITARS, que eren destinats a Àfrica, ascendien de grau ràpidament, per
mèrits de Guerra.
● Els MILITARS, que tenien destí en Espanya defensaven l’ascens per antiguitat.
Com va transcórrer el conflicte entre els militars i el govern?
● Els militars que defenien l’ascens per antiguitat van crear una
associació: LES JUNTES MILITARS DE DEFENSA.
● El govern va detindre a alguns dels seus membre.
● Els militars aleshores, van donar un ULTIMÀTUM al govern, en el
qual exigien:
– L’ascens per antiguitat.
– Van fer un MANIFEST, on criticaven el sistema polític de la
Restauració i amenaçaven amb donar un colp d’Estat.
● Davant d’aquest ultimàtum el govern va cedir a totes les exigències
dels militars.
Què característiques va tindre la crisi política de 1917?
● Des de començament de 1917 s’havien suspés les sessions de les Corts en
Madrid. Aquesta decisió l’havia pres el Comte de Romanones (Partit Liberal).
● Un nou govern del Partit Liberal, presidit per EDUARDO DATO, las va deixar
tancades.
● En conseqüència els partits anti-dinàstics (Republicans, Lliga Regionalista
Catalana, PSOE) van convocar en Barcelona una ASSEMBLEA DE
PARLAMENTARIS, amb el seguent objectiu:
– Auto-declarar-se ASSEMBLEA CONSTITUENT, per redactar una nova
CONSTITUCIÓ, que:
● Establira la República com a forma de govern.
● Permetera una descentralització de l’Estat concedint Autonomia a
nacionalitats com la catalana o la basca.
Com es va desenvolupar l’actuació de l’Assemblea de Parlamentaris?
● Es reuniren en l’Ajuntament de Barcelona, 66 diputats de la oposició.
● El govern va ordenar a les forces de l’ordre públic dissoldre
l’Assemblea.
● Com que els militars, que poc abans s’havien enfrontat al govern, ara
li donaren suport, el intent de canvi polític va resultar frustrat.
Per què les organitzacions obreres van convocar una vaga General
Revolucionaria en 1917?
● La vaga General de 1917 presenta un doble caràcter:
– La vaga es convocava per raons laborals (aconseguir una millora
de salaris)
– Però, darrerre tambè hi ha un intent de provocar canvis polítics:
● UGT i el PSOE desitgen provocar la substitució de la
monarquia per una República i per tant la vaga es pot
relacionar amb la prèvia reunió de l’Assemblea de
Parlamentaris.
● LA CNT es planteja la VAGA GENERAL com un intent
d’acabar amb el capitalisme i instaurar el comunisme libertari.
Què dirigents de la UGT van destacar en la preparació
de la VAGA GENERAL?
JULIÁN BESTEIRO LARGO CABALLERO
Com es va desenvolupat la vaga general? (Agost 1917)
● Es va estendre amb molta força en les zones industrialitzades del país:
Catalunya, País Basc, Astúries, Madrid i altres ciutats importants.
● En canvi, en la vaga no es van mobilitzar els jornalers d’Andalusia i altres
regions, fet que li va restar força.
● El Govern va declarar l’Estat de Guerra ( aquest fet suposa la suspensió de les
garanties constitucionals) i per tant va ser el propi exèrcit, fonamentalment la
Guàrdia Civil, la que fer front a les accions dels revolucionaris.
● Els enfrontaments van provocar vora 80 morts i més de 2000 detinguts.
● Els líders de la UGT (Julián Besterio i Largo Caballero van ser condemnats a
cadena perpètua).
ELS LÍDERS DE LA
UGT empresonats en
la presó de Cartagena.
Què conseqüència política va tindre la triple crisi de 1917?
● Es va formar un govern de concentració formar pels dos
Partits Dinàstics i inclús Francesc Cambó, lider de la Lliga
Regionalista es va integrar en ell.
ETAPA FINAL DEL
PERIODE DE LA
RESTAURACIÓ (1918-
1923)
Què fets provocaran la descomposició final del Sistema
Polític de la Restauració?
● La desunió interna del Partit Conservador i del Partit Liberal.
● El sorgiment en Catalunya de noves forces polítiques que reclamen
des de l’Autonomia fins la Independència.
● L’augment i la radicalització de les reivindicacions del moviment
obrer.
● La guerra en el MARROC: En 1921 té lloc el Desastre d’Annual
Per què el Partit Conservador i el Partit Liberal entraren
en descomposició?
● El Partit Conservador i el Partit Liberal es dividiren en grups interns
que defenien a diferents líders, que moltes vegades, eren autèntics
adversaris polítics.
● Era freqüent, que quan havia un govern del Partit Conservador o el
Partit Liberal, els seus propis diputats no li donaren suport. En
conseqüència el govern tenia que dimitir.
● D’aquesta manera entre 1917 i 1923 va haver 11 governs.
Com va evolucionar el catalanisme polític des de 1917?
● LA LLIGA REGIONALISTA, de Francesc Cambó, era un partit burgés,
defensor dels gran interessos dels industrials catalans. Per tant, va preferir
ajornar les seues peticions d’Autonomia i tractar d’unir-se al govern Central,
per tractar de frenar les aspiracions revolucionaries del moviment obrer.
● En reacció, a aquesta col·laboració de la Lliga amb el Govern de Madrid, van
sorgir noves forces polítiques a Catalunya:
– Es va crear ACCIÓ CATALANA, escindida de la Lliga.
– Francesc Macià va fundar ESTAT CATALÀ ( precursor D’ESQUERRA
REPUBLICANA DE CATALUNYA)
– Per la seua banda, un altre lider posterior d’ESQUERRA REPUBLICANA,
Lluís Companys, va fundar un SINDICAT AGRARI: LA UNIÓ DE
RABASSAIRES.
Com actuaren les forces obreres a partir de 1918?
● La conflictivitat social plantejada pel moviment socialista i sobretot
per l’anarquisme es va fer cada vegada major, per dos raons
fonamentals:
– El final de la Primera Guerra Mundial, que va provocar una
disminució de la demanda de productes espanyols, i per tant el
tancament d’empreses , un augment de l’atur i una disminució
dels salaris.
– LES REPERCUSSIONS INTERNACIONALS DEL TRIOMF DE LA
REVOLUCIÓ DELS BOLXEVICS, O COMUNISTES RUSSOS EN
1917.
Com va repercutir la Revolució Russa en Espanya?
●
Els bolxevics o comunistes russos, liderats per LENIN, mitjançant la Revolució
van conquerir el poder polític en Rússia en 1917, creant la URSS ( Unió de
Repúbliques Socialistes Soviètiques).
●
Les mesures que van prendre els comunistes russos van ser: nacionalitzar o
expropiar tots els mitjans de producció de la burgesia:
– LES FÀBRIQUES.
– LES TERRES.
– ELS BANCS.
– LES MINES.
– ELS MEDIS DE TRANSPORT.
●
D’aquesta manera el somni d’acabar amb el capitalisme i eliminar l’explotació
obrera es feis realitat, per primera vegada en un país. Per tant, el moviment
obrer d’altres països es van plantejar fer una Revolució, a imitació de la Russa.
Com va afectar el triomf de la Revolució Russa al PSOE?
● En 1919 les noves autoritats comunistes de Rússia, van propiciar la creació
de la III INTERNACIONAL o KOMITERN. A aquesta s’afiliarien els PARTITS
COMUNISTES, partidaris de fer la revolució.
● En el PSOE es va obrir un debat. Finalment va decidir no incorporar-se i
mantindre el seu caràcter social-demòcrata.
● Va mantindre la estratègia de fer pactes electorals amb membres de Partits
Republicans, per tal d’obtindre cada vegada un nombre major de diputats.
● Però, una xicoteta minoria es va
escindir del PSOE I va fundar el
PCE, PARTIT COMUNISTA
D’ ESPANYA en 1921
● Els seus líders i seguidors
considerarien com TRAÏDORS,
als socialistes, al estar aliats amb
els Partits Republicans burgesos
q
Com es va manifestar la conflictivitat obrera?
● En un augment espectacular del nombre de vagues, sobretot a Catalunya, que
era paral·lel a l’afiliació massiva de treballadors a les organitzacions sindicals:
– En 1918 la CNT comptava amb 750.000 afiliats, bàsicament en Catalunya i
Andalusia.
– En 1918 la UGT assolia 200000 afiliats, amb predomini en el País Basc, la
zona minera d’Astúries i Madrid.
● En una nova onada d’atemptats terroristes protagonitzats per anarquistes
contra els industrials, fonamentalment en Catalunya.
● Un augment espectacular del moviment d’ocupació de finques agràries per
part de jornalers andalusos i extremenys entre 1918 a 1921 i de vagues per
millorar la quantia dels jornals. (Trienni Bolxevic)
Quina va ser la vaga més important d’aquest període en
Catalunya?
● LA VAGA de la companyia que subministrava electricitat a Barcelona,
coneguda com la CANADENCA (Canadiense), ja que l’empresa procedia
d’aquest país.
● La causa que va provocar el conflicte va ser l’acomiadament d’alguns
treballadors. En resposta la CNT va convocar una vaga i va intentar establir
negociacions amb l’empresa. Però, la Companyia es va negar a negociar
amb la CNT.
● En resposta la CNT va declarar una VAGA GENERAL.
● El govern del Comte de Romanones del Partit Liberal, va decretar l’Estat de
Guerra. Malgrat això, la vaga es va prolongar durant 44 dies
● Els principals líders sindicals van ser detinguts.
Com van organitzar els industrials catalans la resposta a
l’acció violenta dels anarnarquistes?
● Van promocionar la creació d’uns Sindicats alternatius, coneguts com
SINDICATS LLIURES. A aquests sindicats s’afiliaren sobretot
simpatitzants carlistes. Membres dels sindicats lliures van ser
responsables de molts atemptats contra anarquistes.
● Altres vegades es contractava a pistolers, procedents de la
delinqüència comuna.
● També va mobilitzar una milícia tradicional de Catalunya: El somaten,
que actuava com força de xoc contra les actuacions violentes dels
obrers.
Què conseqüències va tindre la dura repressió de la
vaga pel govern?
● El desencadenament d’una etapa de violència i assassinats
provocada per:
– El recurs a l’atemptat terrorista per part dels elements més
radicals de l’anarquisme.
– La resposta de la patronal amb la contractació de pistolers que
atemptaven contra els líders anarquistes.
– La dura repressió policial dels anarquistes.
Què mesures legals van prendre els governs espanyols per controlar la
violència anarquista?
● Van aplicar l’anomenada llei de Fugues, que simulava la fuga d’un
detingut per tal d’executar-lo de manera extrajudicial.
● Aquesta pràctica es va utilitzar amb freqüència per policia i guàrdia
civil per contestar a la violència anarquista, en aquest període.
Van respondre els anarquistes a la repressió policial amb
atemptats contra membres del Govern?
● Els anarquistes van responsabilitzar al Governs de Madrid de la dura
repressió que havien patit per part de l’exèrcit en l’etapa en que va
estar en vigor l’Estat de Guerra i per la violència de la policia.
● D’aquesta manera en 1921 era assassinat en Madrid, EDUARDO
DATO, lider del Partit Conservador i President del Govern en aquest
període
●
Qui va ser el dirigent anarquista més destacat assassinat
a mans de pistolers de la patronal?
● Cal destacar que el lider més destacat de la CNT en Catalunya i el
més moderat: SALVADOR SEGUÍ, «el noi del sucre» va ser
assassinat en 1923.
EL DESASTRE DE
ANNUAL (1921)
Què va passar amb el Protectorat espanyol en el Marroc
al finalitzar la Primera Guerra Mundial?
● Els marroquins va continuar
organitzar un moviment
d’independència. Aquesta
resistència a l’ocupació espanyola
es va fer més forta degut a dos
factors:
– L’aparició de líders carismàtics
entre els marroquins, entre els
quals va destacar:
● Abd-el-Krim.
– La compra d’armes ja no
utilitzades en la Guerra Mundial.
Qui defenia el manteniment de la intervenció espanyola
en el Marroc?
● El domini colonial era molt poc rendible des de el punt de vista
econòmic.
● Per tant la decisió de romandre en el Rif i mantindre una Guerra
Colonial, que estava consumint molts recursos i pèrdues de vides de
soldats espanyols, era una qüestió de prestigi.
● Una gran part de l’exèrcit defenia el manteniment de la Guerra.
(l’anomenat sector africanista)
● A més Alfons XIII, era un ferm defensor de la presència espanyola en
el protectorat marroquí.
Com havia organitzat la resistència marroquina Abd-el-
Krim?
● Abd-el-Krim controlava les
muntanyes del Rif, pròximes a
la Serralada del Atles.
● A més havia aconseguit
apoderar-se del port
d’Alhucemas, en la costa i
situat just entre Ceuta i Melilla.
Per tant, feia impossible que els
espanyols dominaren el Centre
del Protectorat, des de el qual
atacava les dos zones de
domini espanyol
Què pla s’havia ideat per vèncer a Abd-el-Krim?
● Avançar al mateix temps des de Ceuta, per part de Damaso
Berenguer i des de Melilla, per Fernandez Silvestre.
Per què es va produir el Desastre d’Annual?
● Per què, Fernandez Silvestre va avançar massa ràpid i sense
assegurar-se, la comunicació amb Melilla.
● Com que les tropes de Damaso Berenguer no havien fet avanços
Abd-el-Krim va rodejar completament els 13000 soldats que manava
Fernandez Silvestre.
● Encara què van intentar retornar a Melilla, les tropes espanyoles van
ser massacrades.
● Va haver vora 12000 morts.
Què conseqüències polítiques va tindre el Desastre de
Annual?
● Després del Desastre es va organitzar una Comissió d’Investigació
per tractar de aclarir les causes del Desastre i demanar
responsabilitats a aquells militars que havien impulsat aquesta
incursió en l’interior del Rif.
● L’encarregat de dirigir la Investigació va ser el General Picasso. La
documentació i les proves que va reunir van constituir el anomenat
EXPEDIENT PICASSO.
● Una vegada aclarides les responsabilitats de polítics i militars
l’Expedient devia ser presentat per al seu coneixement en les Corts.
A què personatge destacat del Sistema Polític de la
Restauració podia perjudicar greument l’Informe
Picasso?
Com es va fer efectiva la cerca de responsabilitats pel
desastre D’Annual?
● La investigació de les causes del Desastre d’Annual podien conduir a
fer responsable màxim al propi Alfons XIII.
● Alfons XIII, era partidari de la consolidació del Protectorat Espanyol en
el Marroc.
● Les filtracions que es feien a la premsa i que feien públics el Partits
Republicans assenyalaven, que Fernandez Silvestre hauria fet la
campanya militar pel desig personal de Alfons XIII.
● Si es confirmaven les sospites, els Republicans podrien exigir
l’abdicació d’Alfons XIII.
● Estava previst que una Comissió en les Corts obrira una nova
investigació, a partir de l’1 d’Octubre de 1923.
Va haver possibilitat de demostrar la responsabilitat
d’Alfons XIII?
● NO
●
l
El13 de Setembre de 1923
el Capità General de
Catalunya, MIGUEL PRIMO
DE RIVERA, va donar un
colp d’Estat.
Alfons XIII va acceptar el
Colp i Primo de Rivera
establiria una dictadura
militar des de 1923 fins
1930.
l
Va abandonar Espanya el Marroc com a conseqüència del Desastre
d’ Annual?
Alfonso xiii
Alfonso xiii

More Related Content

What's hot

Franquisme (1959 1975)
Franquisme (1959 1975)Franquisme (1959 1975)
Franquisme (1959 1975)Rafa Oriola
 
El regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiiiEl regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiiibenienge
 
Franquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitivaFranquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitivaRafa Oriola
 
1r BAT Les grans potències (1870-1914)
1r BAT Les grans potències (1870-1914)1r BAT Les grans potències (1870-1914)
1r BAT Les grans potències (1870-1914)Eva María Gil
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)Rafa Oriola
 
La restauració. 2a part
La restauració. 2a partLa restauració. 2a part
La restauració. 2a partRafa Oriola
 
Tema 12 II República 2017 edició
Tema 12 II República 2017 edicióTema 12 II República 2017 edició
Tema 12 II República 2017 edicióRafa Oriola
 
La segona república v3 (1) (1) (1)
La segona república v3 (1) (1) (1)La segona república v3 (1) (1) (1)
La segona república v3 (1) (1) (1)Vicent Puig i Gascó
 
11. restauracioborbonica
11. restauracioborbonica11. restauracioborbonica
11. restauracioborbonicajescriva
 
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiataLa guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiataRoderic Ortiz Gisbert
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVILLA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVILGemma Ajenjo Rodriguez
 
TEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALS
TEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALSTEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALS
TEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALSjoanet83
 
Les conseqüències del desastre de 1898
Les conseqüències del desastre de 1898Les conseqüències del desastre de 1898
Les conseqüències del desastre de 1898MontserratEscapa
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)Gemma Ajenjo Rodriguez
 

What's hot (20)

Franquisme (1959 1975)
Franquisme (1959 1975)Franquisme (1959 1975)
Franquisme (1959 1975)
 
El regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiiiEl regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiii
 
Franquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitivaFranquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitiva
 
Les grans potències (1870 1914)
Les grans potències (1870 1914)Les grans potències (1870 1914)
Les grans potències (1870 1914)
 
1r BAT Les grans potències (1870-1914)
1r BAT Les grans potències (1870-1914)1r BAT Les grans potències (1870-1914)
1r BAT Les grans potències (1870-1914)
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
La transició
La transicióLa transició
La transició
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
 
La restauració. 2a part
La restauració. 2a partLa restauració. 2a part
La restauració. 2a part
 
Tema 12 II República 2017 edició
Tema 12 II República 2017 edicióTema 12 II República 2017 edició
Tema 12 II República 2017 edició
 
La segona república v3 (1) (1) (1)
La segona república v3 (1) (1) (1)La segona república v3 (1) (1) (1)
La segona república v3 (1) (1) (1)
 
11. restauracioborbonica
11. restauracioborbonica11. restauracioborbonica
11. restauracioborbonica
 
Primo de rivera
Primo de riveraPrimo de rivera
Primo de rivera
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiataLa guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVILLA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
 
la guerra civil (2)
la guerra civil (2)la guerra civil (2)
la guerra civil (2)
 
TEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALS
TEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALSTEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALS
TEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALS
 
Les conseqüències del desastre de 1898
Les conseqüències del desastre de 1898Les conseqüències del desastre de 1898
Les conseqüències del desastre de 1898
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 

Similar to Alfonso xiii

Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Lourdes Escobar
 
El sexenni democratic
El sexenni democraticEl sexenni democratic
El sexenni democraticbenienge
 
TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.
TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.
TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.Mario Montal
 
La crisi de la restauració (1898 1931)
La crisi de la restauració (1898 1931)La crisi de la restauració (1898 1931)
La crisi de la restauració (1898 1931)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-antic
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-anticLA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-antic
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-anticjcorbala
 
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Julia Valera
 
10 crisidelarestauraci-120214050904-phpapp02
10 crisidelarestauraci-120214050904-phpapp0210 crisidelarestauraci-120214050904-phpapp02
10 crisidelarestauraci-120214050904-phpapp02Isabel Barniol
 
54 Primo Rivera Alejandro F
54 Primo Rivera Alejandro F54 Primo Rivera Alejandro F
54 Primo Rivera Alejandro Frafelsegui
 
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Julia Valera
 
El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).Marcel Duran
 
Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)
Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)
Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)neusgr
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVILLA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVILGemma Ajenjo Rodriguez
 
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)imanhistoria
 
Esquemes història d´espanya i catalunya segle xx
Esquemes història d´espanya i catalunya segle xxEsquemes història d´espanya i catalunya segle xx
Esquemes història d´espanya i catalunya segle xxolympia1348
 
Crisi restauracio
Crisi restauracioCrisi restauracio
Crisi restauracioahidalg_04
 
Catalunya i espanya (1901 1939)
Catalunya i espanya (1901 1939)Catalunya i espanya (1901 1939)
Catalunya i espanya (1901 1939)jcestrella
 
Catalunya i espanya (1902 1939)
Catalunya i espanya (1902 1939)Catalunya i espanya (1902 1939)
Catalunya i espanya (1902 1939)jcestrella
 
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xxSocietat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xxannasocials
 

Similar to Alfonso xiii (20)

Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
 
El sexenni democratic
El sexenni democraticEl sexenni democratic
El sexenni democratic
 
TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.
TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.
TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.
 
La crisi de la restauració (1898 1931)
La crisi de la restauració (1898 1931)La crisi de la restauració (1898 1931)
La crisi de la restauració (1898 1931)
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-antic
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-anticLA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-antic
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-antic
 
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
 
El camí cap a la Segona República.
El camí cap a la Segona República.El camí cap a la Segona República.
El camí cap a la Segona República.
 
10 crisidelarestauraci-120214050904-phpapp02
10 crisidelarestauraci-120214050904-phpapp0210 crisidelarestauraci-120214050904-phpapp02
10 crisidelarestauraci-120214050904-phpapp02
 
54 Primo Rivera Alejandro F
54 Primo Rivera Alejandro F54 Primo Rivera Alejandro F
54 Primo Rivera Alejandro F
 
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
 
El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).
 
Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)
Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)
Tema 8 Crisi de la Restauració (1898-1931)
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVILLA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
 
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
 
Esquemes història d´espanya i catalunya segle xx
Esquemes història d´espanya i catalunya segle xxEsquemes història d´espanya i catalunya segle xx
Esquemes història d´espanya i catalunya segle xx
 
L'Espanya d'Alfons XIII 1902 1931
L'Espanya d'Alfons XIII 1902 1931L'Espanya d'Alfons XIII 1902 1931
L'Espanya d'Alfons XIII 1902 1931
 
Crisi restauracio
Crisi restauracioCrisi restauracio
Crisi restauracio
 
Catalunya i espanya (1901 1939)
Catalunya i espanya (1901 1939)Catalunya i espanya (1901 1939)
Catalunya i espanya (1901 1939)
 
Catalunya i espanya (1902 1939)
Catalunya i espanya (1902 1939)Catalunya i espanya (1902 1939)
Catalunya i espanya (1902 1939)
 
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xxSocietat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
 

More from benienge

El sexenni2
El sexenni2El sexenni2
El sexenni2benienge
 
Arquitectura gòtica
Arquitectura gòticaArquitectura gòtica
Arquitectura gòticabenienge
 
Art romànic europeu
Art romànic europeuArt romànic europeu
Art romànic europeubenienge
 
Art romànic
Art romànic Art romànic
Art romànic benienge
 
Arte musulman
Arte musulmanArte musulman
Arte musulmanbenienge
 
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romanobenienge
 
Transició a la democràcia i memòria històrica
Transició a la democràcia i memòria històricaTransició a la democràcia i memòria històrica
Transició a la democràcia i memòria històricabenienge
 
Franco y su dictadura
Franco y su dictaduraFranco y su dictadura
Franco y su dictadurabenienge
 
2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyolabenienge
 
La segona republica
La segona republicaLa segona republica
La segona republicabenienge
 
La restauracion
La restauracionLa restauracion
La restauracionbenienge
 
El reinado de isabel ii
El reinado de isabel iiEl reinado de isabel ii
El reinado de isabel iibenienge
 
La regencia de espartero
La regencia de esparteroLa regencia de espartero
La regencia de esparterobenienge
 
La regencia de maria cristina
La regencia de maria cristinaLa regencia de maria cristina
La regencia de maria cristinabenienge
 
Les guerres carlines
Les guerres carlinesLes guerres carlines
Les guerres carlinesbenienge
 
El Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IVEl Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IVbenienge
 
Arte griego1
Arte griego1Arte griego1
Arte griego1benienge
 
Arte cretense y micénico
Arte cretense y micénicoArte cretense y micénico
Arte cretense y micénicobenienge
 

More from benienge (20)

Isabel II
Isabel IIIsabel II
Isabel II
 
El sexenni2
El sexenni2El sexenni2
El sexenni2
 
Arquitectura gòtica
Arquitectura gòticaArquitectura gòtica
Arquitectura gòtica
 
Art romànic europeu
Art romànic europeuArt romànic europeu
Art romànic europeu
 
Art romànic
Art romànic Art romànic
Art romànic
 
Arte musulman
Arte musulmanArte musulman
Arte musulman
 
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romano
 
Atm1
Atm1Atm1
Atm1
 
Transició a la democràcia i memòria històrica
Transició a la democràcia i memòria històricaTransició a la democràcia i memòria històrica
Transició a la democràcia i memòria històrica
 
Franco y su dictadura
Franco y su dictaduraFranco y su dictadura
Franco y su dictadura
 
2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola
 
La segona republica
La segona republicaLa segona republica
La segona republica
 
La restauracion
La restauracionLa restauracion
La restauracion
 
El reinado de isabel ii
El reinado de isabel iiEl reinado de isabel ii
El reinado de isabel ii
 
La regencia de espartero
La regencia de esparteroLa regencia de espartero
La regencia de espartero
 
La regencia de maria cristina
La regencia de maria cristinaLa regencia de maria cristina
La regencia de maria cristina
 
Les guerres carlines
Les guerres carlinesLes guerres carlines
Les guerres carlines
 
El Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IVEl Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IV
 
Arte griego1
Arte griego1Arte griego1
Arte griego1
 
Arte cretense y micénico
Arte cretense y micénicoArte cretense y micénico
Arte cretense y micénico
 

Recently uploaded

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 

Recently uploaded (9)

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 

Alfonso xiii

  • 1. SEGONA ETAPA DEL RÈGIM POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ. EL REGNAT D’ALFONS XIII. (1902-1931)
  • 2. Per què el Regnat d’Alfons XIII s’inclou en l’etapa històrica de la Restauració? ● El Regnat Personal d’Alfons XIII s’inclou en l’etapa política de la Restauració perquè: – Continuarà en vigor la Constitució de 1876. – Els dos partits dinàstics: El Partit Conservador i el Partit Liberal continuaran alternant-se en el poder.
  • 3. Com va influir el Desastre del 98 en la política Espanyola? ● Per l’intent de dur a terme una REGENERACIÓ de la vida política espanyola, amb els següents objectius. EL REGENERACIONISME, serà, per tant un moviment intel·lectual i polític que tractara de: – Convertir Espanya en un país modern i industrialitzat, comparable amb les gran potències del moment. – Eliminar la corrupció del sistema polític, evitant la manipulació electoral. – Desenvolupar polítiques socials per a millorar les condicions de vida de les classes treballadores: jornalers agrícoles, miners, obrers industrials, per tractar d’evitar els intents revolucionaris del moviment obrer. Els polítics regeneracionistes parlaran de la necessitat de fer una revolució de dalt a baix.
  • 4. Quins seran els principals teòrics del regeneracionisme? ● Entre els més importants teòrics del regeneracionisme destaquen: – JOAQUIN COSTA, polític aragonés, que va escriure l’obra més important del període «Oligarquia i caciquisme com a forma actual de govern». Costa denunciava: ● La Corrupció electoral, la falta de preparació dels dirigents polítics, i la feblesa de l’ensenyament i de la investigació Científica. ● També plantejava la necessitat de promoure la producció agrària amb l’extensió del regadiu. ● El seu lema era «escuela y despensa» – Macias Picavea, que va escriure el llibre « El problema nacional» en 1899. – Lucas Mallada, que va escriure l’obra «Los males de la patria i la futura revolución española».
  • 5. Quin va ser el primer govern que va tractar de dur a terme polítiques regeneracionistes? ● Després del Desastre del 98 es va formar un govern per part del Partit Conservador. ● El president del govern va ser Francisco Silvela, autor d’un discurs famós: «Espanya sense polse» ● En el seu govern van destacar dos polítics que plantejaren polítiques regeneracionistes: – El General Polavieja, Ministre de Defensa, que va plantejar com a prioritat construir una gran flota. – El Ministre d’Hisenda: Fernández Villaverde, que va tractar de reduir el dèficit públic. – La construcció d’una flota representava una despesa enorme, raó per la qual Fernandez Villaverde es va oposar i el Govern Regeneracionista de Silvela va fracasar.
  • 6. Què conseqüència va tindre aquest fracàs? ● Es va decidir que el país necessitava recobrar la confiança i per tant es va avançar la majoria d’Edat d’Alfons XIII, coronat com a Rei en 1902. ● També es va concertar un matrimoni de prestigi, per al Rei, que al mateix temps afiançara possibles aliances internacionals. ● La nova Reina seria Victoria Eugenia de Battenberg, neta de la Reina Victòria d’Anglaterra.
  • 7. Va ser aquest un matrimoni feliç? ● El matrimoni i tindre descendència és essencial per a mantindre un sistema monàrquic. Per tant, els problemes de salut que patirien alguns dels seus fills, té importància i transcendència històrica. – Victòria Eugènia va transmetre la hemofília al fill major i hereter: Alfons. – El segon fill, va ser sordmut. – Per tant, finalment els drets dinàstics passarien al tercer fill: DON JUAN, pare de Joan Carles. – Aquestes desgràcies familiars van distanciar el matrimoni.
  • 8.
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13. Què altre fet, relacionat amb el matrimoni dels Reis va condicionar l’inici del Regnat? ● Un altre fet marcaria l’inici del Regnat d’Alfons XIII, com a presagi de l’augment de la violència política que al llarg del seu Regnat va desencadenar el moviment anarquista: ● La boda reial va tindre lloc en 1906. Aquest mateix dia quan el novençans, recorrien en carrossa el Carrer Major de Madrid, un anarquista (Mateo Morral) va llançar una bomba contra la comitiva reial, que va provocar una gran quantitat de morts. ● El matrimoni reial va eixir il·lés de l’atemptat.
  • 14.
  • 16.
  • 17. EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL ENTRE 1902 I 1923
  • 18. Què caracteritzarà la vida política espanyola entre 1902 i 1923? ● Una continuació del torn de partits ( Conservador i Liberal), amb el mateix sistema de manipulació de les eleccions i per tant del caciquisme. ● Malgrat això, un intent dels partits dinàstics de dur endavant polítiques regeneracionistes. ● Tanmateix, l’aparició de nous problemes conduiran a la descomposició del sistema polític de la Restauració.
  • 19. Què problemes conduiran al fracàs del regeneracionisme i del Sistema de la Restauració? ● La intervenció d’Alfons XIII en política. ● La descomposició interna i falta d’unitat del Partit Conservador i del Liberal. ● La conflictivitat plantejada pel creixement de la conflictivitat obrera. ● L’auge del nacionalisme català. ● El problema generat per la intervenció colonial d’Espanya en el Marroc. ● La nova intromissió dels militars en la vida política espanyola.
  • 20. Com influirà la personalitat del nou Rei en l’estabilitat política? ● Alfons XIII a diferencia dels seus pares (Alfons XII i Maria Cristiana de Habsburg), intentarà influir en la formació de governs, preferira a uns polítics abans que a altres i influirà en les polítiques aplicades pels governs.
  • 21. Què problemes sorgiran en els Partits Dinàstics? ● Els líders tradicionals dels Partits van desaparèixer: Canovas, assassinat en 1897 i Sagasta, mort en 1903. ● Van sorgir nous líders: – PARTIT CONSERVADOR: Antonio Maura o Eduardo Dato. – PARTIT LIBERAL: José Canalejas i el Comte de Romanones. ● Tanmateix, aquest lideratge no serà indiscutible i per tant en realitat els partits Conservador i Liberal es van dividir en moltes faccions, amb molts aspirants al lideratge, fet que farà impossible formar governs estables.
  • 22. Què etapes podríem establir entre 1902 i 1923 ● Per poder analitzar i explicar l’evolució política i social d’ aquest període podríem dividir-lo en tres etapes: – Primera etapa (1902-1910) – Segona Etapa (1910-1918) – Tercera Etapa (1918-1923)
  • 24. Quin va ser el polític més destacat del Regeneracionisme en aquesta etapa? El lider polític més destacat de la primera dècada del segle XX va ser ANTONIO MAURA, lider del PARTIT CONSERVADOR. Va ocupar el càrrec de Primer Ministre entre 1903-1904 i entre 1907-1909. No obstant, la seua carrera política i el seu lideratge dins del Partit Conservador van acabar amb el Successos de la SETMANA TRÀGICA (1909)
  • 25. Què reformes de caràcter socio-econòmic va impulsar Antonio Maura? ● Antonio Maura, era el polític que defenia la necessitat de fer una «revolució des de dalt», per tal d’evitar la Revolució Social protagonitzada pel proletariat. Entre aquestes reformes destaquen les següents: – Llei del descans dominical. – Llei reguladora de les condicions laborals de les dones i dels xiquet – Creació del Institut de Reformes Socials. – Creació de l’Institut Nacional de Previsió, antecedent de la Seguretat Social. – La creació de Tribunals industrials, per a que mediaren entre empresaris i obrers, per evitar vagues. – Va aprovar una Llei de Protecció de la Indústria Nacional. – Va propiciar una Llei de Colonització Interior, amb l’extensió del regadiu i l’entrega de terres a famílies de jornalers i arrendataris.
  • 26. Què reformes polítiques va impulsar Antonio Maura? ● Entre les mesures polítiques impulsades per Antonio Maura destaquen: – Una Reforma de la Llei Electoral en 1907. El sufragi continuava sent universal masculí. Però Maura el va convertir en obligatori, per tal d’eradicar l’abstencionisme i la baixa participació electoral. – El seu objectiu era fer participar en política a les que anomenava «masses neutres» ● Va proposar lleis que afectaven a l’organització territorial. Aquestes no van aplicar-se per la oposició de gran part dels membres del Partit Conservador: – Una Llei d’Administració Local per a que els Alcaldes foren elegits pels habitants dels municipis. – La creació de Mancomunitats o Associacions de Províncies, a les quals se’ls concediria autonomia. Es tractava de donar satisfacció a les aspiracions del nacionalisme català.
  • 27. En què zona de l’Estat Espanyol es va plantejar més conflictivitat en la primera dècada del segle XX? ● La zona on va haver un gran augment de la conflictivitat política i social va ser Catalunya, degut a: – El Creixement del nacionalisme, i particularment de la Lliga Regionalista. – La força que van adquirir els Partits Republicans en zones urbanes com Barcelona: ● Republicans Federals ● UNIÓ REPUBLICANA ( creat en 1903) i que va permetre la fusió dels antics partits republicans. – El CREIXEMENT D’UN MOVIMENT OBRER,en una zona molt industrialitzada que havia assimilat les idees de L'anarquisme.
  • 28. Com havia evolucionat la LLIGA REGIONALISTA en Catalunya, en la primera dècada del segle XX? LA LLIGA REGIONALISTA, dirigida per Francesc Cambó, es va convertir en el Partit Hegemònic. Era un Partit Nacionalista, però Conservador, és a dir, que els seus votants eren la burgesia i les classes mitjanes de Catalunya. De fet, l’actuació de Cambó, com a Diputat en Madrid va ser molt destacada, fins el punt que es pot considerar com un Regeneracionista. Es pretenia modernitzar Espanya prenent com exemple Catalunya. No obstant malgrat els intents d’influir en la vida política i econòmica d’Espanya l’objectiu de la Lliga Regionalista era obtindre AUTONOMIA pel territori català.
  • 29. Com havia evolucionat la vida política en Catalunya en al primera dècada del segle XX? ● En canvi altres classes socials no votaven als nacionalistes: – Burgesia urbana immigrada d’altres zones d’Espanya votava a Partits Republicans. – Però el fet més destacable, es que la major part del proletariat en Catalunya, la zona més industrialitzada d’Espanya havia assimilat les idees anarquistes. L’ANARQUISME havia arrelat amb moltíssima força en Catalunya.
  • 30. Què fet va provocar el primer incident seriós, entre grups nacionalistes catalans i el govern espanyol i el propi exèrcit? ● Les caricatures que en 1905 va fer la revista satírica «EL CU-CUT», on van aparéixer acudits, contra un exèrcit que havia perdut feia molt poc de temps abans la Guerra de Cuba.
  • 31. Què reacció van manifestar els militars davant d’ aquestes crítiques? ● Un grup de militars va assaltar la redacció de la revista, violant d’aquesta forma la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa. ● Malgrat això, ni el govern, ni la justícia van reaccionar imposant sancions als militars. ● Al contrari, la pressió de l’exèrcit va fer que s’aprovara l’anomenada: – LLEI DE JURISDICCIONS (1906). Establia que els delictes contra l’honor de l’exèrcit o la unitat de la pàtria serien jutjats per Tribunals Militars.
  • 32. Com van reaccionar els partits catalanistes davant l’aprovació de la llei de Jurisdiccions? ● L’aprovació de la Llei de Jurisdiccions va provocar que tots els partits catalanistes formaren una Coalició Electoral, anomenada SOLIDARITAT CATALANA ● En SOLIDARITAT CATALANA s’integraren: – La Lliga Regionalista. – Republicans Federals i altres grups Republicans. – Inclús grups carlins. ● Aquesta coalició electoral va obtindre una gran victòr en les eleccions de 1907. – Dels 44 escons que corresponien a Catalunya va guanyar 41. – Conclusió: Els Partits Dinàstics espanyolistes havien sigut agranats de Catalunya.
  • 33.
  • 34. Què conseqüència va tindre pels republicans la formació de Solidaritat Catalana? ● Els republicans que vivien en Catalunya i es sentien espanyols van fundar un nou partit anomenat: – PARTIT REPUBLICÀ RADICAL. – El seu lider seria Alejandro Lerroux.
  • 35. Com van reaccionar els anarquistes davant la formació de SOLIDARITAT CATALANA? ● Com a resposta, els anarquistes que consideraven als membres de SOLIDARITAT CATALANA, representants dels industrials catalans, van crear SOLIDARITAT OBRERA. Aquesta organització seria l’embrió que donaria pas a la creació en 1910 de la CNT. ● Dins de l’anarquisme començaven a desenvolupar-se noves tàctiques de lluita a banda de l’atemptat terrorista: – S’havia madurat l’idea de acabar amb el capitalisme a través de l’organització d’una VAGA GENERAL REVOLUCIONARIA. – També s’insistia en la necessitat de difondre l’educació entre els obrers.
  • 36. Quin va ser el lider anarquista que va destacar per intentar crear institucions educatives? ● Francesc Ferrer i Guàrdia. ● Va crear en 1901 una institució educativa coneguda com L’ESCOLA MODERNA. ● Proposava una educació laica i anticlerical.
  • 37. Què altre fet històric marca l’evolució política d’Espanya en aquest període? ● LA INTERVENCIÓ D’ESPANYA EN EL MARROC. – A finals del segle XIX es desenvolupa l’anomenat Imperialisme. Sobretot potències europees com Gran Bretanya i França s’havien repartit Àfrica i gran part d’Àsia convertides en COLÒNIES I PROTECTORATS. – Un dels pocs països que romanien independents en Àfrica era el Marroc. – Pràcticament tot el nord d’Àfrica pertanyia a França i aquest país volia apoderar-se del Marroc. Però Alemanya es va oposar amenaçant amb declarar la Guerra a França si ho intentava. – Per evitar una Guerra europea es va proposar celebrar una CONFERÈNCIA EN ALGESIRES ( Cadis), per solucionar pacíficament el conflicte.
  • 38. Què es va decidir en la Conferència d’Algesires? ● En la conferencia d’Algesires es va decidir que: – França obtindria el Protectorat sobre gran part del Marroc. – Espanya obtendria com a Protectorat el territori al nord de la Serralada del Atles, que bordejava el Mediterrani. Aquest territori rebia el nom del RIF, i s’estenia entre Ceuta i Melilla. – També rebria IFNI, i Rio de ORO, que donaria pas a la formació del Sahara espanyol. – Tànger quedaria com a port internacional.
  • 39.
  • 40.
  • 41. Què aprofitament es va tractar d’obtindre d’aquestes terres marroquines? ● Existien algunes mines de ferro i per això els espanyols van tractar de construir un ferrocarril entre aquestes mines i Melilla.
  • 42. Quina va ser la reacció dels marroquins del Rif? ● Com qualssevol nació que es conquerida per una potència estrangera els marroquins van començar a organitzar una resistència atacant els treballadors que construïen el ferrocarril. ● En 1908 es va produir l’anomenat DESASTRE DEL BARRANC DEL LLOP. Al voltat de 1200 soldats espanyols van ser abatuts per la Resistència Marroquina.
  • 43. Què resposta a aquest fet va decidir donar el govern d’Antonio Maura? ● Va decidir acabar amb el moviment de resistència marroquina, enviant un contingent de tropes elevat. ● Va decidir que gran part d’aquestes tropes procedirien de Catalunya i estarien formades per reservistes. Es a dir, soldats que ja havien complit el servei militar, però que podrien ser tornats a ser reclamats per l’exèrcit en cas de necessitat. Molts reservistes, obrers, catalans i que ja s’havien cassat i tenien fills, tindrien que anar a la Guerra en el Marroc.
  • 44. Què conseqüència va tindre aquesta decisió d’Antonio Maura? ● La decisió d’enviar tropes formades per obrers catalans al Marroc va desencadenar un greu conflicte social en Barcelona: – LA SETMANA TRÀGICA (1909) (Última setmana de juliol)
  • 45. Per què van començar els esdeveniments que donarien lloc a la Setmana Tràgica? ● Els esdeveniments que van tindre lloc durant la setmana tràgica es van produir com a conseqüència de la convocatòria d’una VAGA GENERAL. ● La crida per dur endavant aquesta vaga general la van fer: – Els Anarquistes. – El PSOE i la UGT – El Partit Republicà Radical, d’Alejandro Lerroux. ● La vaga tenia com a objectius, protestar contra l'enviament d’obrers per lluitar en el Marroc. El lema que es va fer popular va ser: « Enviem a treballadors a morir per fer més rics als rics»
  • 46. Què és una VAGA GENERAL? ● A diferència d’una simple vaga, organitzada pels treballadors d’una empresa, es tracta de paralitzar, totes les activitats econòmiques, de tots els sectors productius. ● Per tant, el Comité que organitzava la Vaga General va preparar la paralització: – De l’activitat dels treballadors en les empreses industrials i comercials. – La suspensió dels serveis d’electricitat, aigua, tramvia, ferrocarril, etc.
  • 47. Què fets imprevistos es van desenvolupar durant la Setmana Tràgica? ● Els grups anarquistes van prendre els carrers i van canalitzar la seua violència contra institucions eclesiàstiques i membres del clergat. Esglésies, convents i col·legis religioses van ser cremats (al voltant de 80). A més es van produir assassinats de membres del clergat. ● Com a resposta el govern va declarar l’Estat de Guerra. – Va enviar tropes de l’exèrcit a la ciutat que es van enfrontar als obrers anarquistes, que havien aconseguit armes i havien establert barricades en molts llocs de la ciutat. – Com a resultat de l’enfrontament entre membres de l’exèrcit i obrers es van produir prop de 80 morts. – Després de dominada la situació per part del govern es practicaren vora 2000 detencions. – Al estar decretat el Estat de Guerra es van produir judicis sumaríssims, que van dictar 5 sentències de mort.
  • 48.
  • 49.
  • 50.
  • 51.
  • 52.
  • 53.
  • 54.
  • 55.
  • 56. Com s’explica que gran part de la ira popular donara lloc a un moviment anticlerical? ● La ira popular, fonamentalment, dels anarquistes es va dirigir contra l’Església catòlica, que en principi no tenia ninguna responsabilitat en l’enviament d’obres cap el Marroc. ● Aquesta actuació de l’anarquisme s’explica, en part, per considerar a l'Església, com legitimadora d’un ordre social injust, que pretenia mantindre a través del control de l’ensenyament. ● Per això pels líders anarquistes era fonamental el desenvolupament de una educació racionalista i laica. Com sabem el principal impulsor d’una organització educativa alternativa va ser Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de L’ESCOLA MODERNA.
  • 57. Com va actuar el govern contra Ferrer i Guardia? ● El govern va considerar a Ferrer i Guàrdia, com el instigador de la crema d’edificis religiosos. ● Per tant, va ser detingut, i jutjat i encara que no es van encontrar proves que demostraren la seua connexió amb els fets va ser condemnat a mort.
  • 58.
  • 59.
  • 60. Què repercussions va tindre l’execució de Ferrer Guàrdia? ● L’execució de Ferrer Guàrdia, va donar lloc a manifestacions i protestes en moltes ciutats europees i va soscavar la credibilitat del govern d’Antonio Maura. ● Per tant ANTONIO MAURA, incapaç de preveure els fets de la Setmana Tràgica i desprestigiat per l’execució de Ferrer Guàrdia sense garanties judicials va dimitir. ● Antonio Maura, anava a continuar en política, però ja no serie el lider indiscutible del Partit Conservador.
  • 61. Què conseqüències va tindre la Setmana Tràgica per a la reorganització del moviment obrer? ● Part de l’anarquisme es va donar compte de la potencialitat d’organitzar vages i vages generals. ● Per tant, es va decidir crear un sindicat anarquista en 1910: – LA CNT: CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL TREBALL. ● Naixia d’aquesta forma una nova corrent, el ANORCOSINDICALIMSE, que es convertiria en majoritària fins la proclamació de la II República.
  • 62. Què conseqüències va tindre la Setmana Tràgica per a la reorganització del moviment obrer? ● El PSOE, va començar a col·laborar amb Partits Republicans. ● EL PSOE va presentar candidatures conjuntes amb els Republicans en moltes circumscripcions electorals. ● En 1910 gràcies a una coalició electoral, PABLO IGLESIAS, es va convertir en el primer diputat socialista de la història d’Espanya.
  • 64. Què fets cal ressaltar en el període de 1910 a 1918? ● L’actuació d’un nou gran lider polític: JOSÉ CANALEJAS, del Partit LIBERAL, que va tractar de persistir en les idees bàsiques del regeneracionisme. ● La neutralitat d’Espanya durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) ● LA CRISI DE 1917: Una greu crisi interna en Espanya, que anunciava el final del sistema de la Restauració. La crisi de 1917 es caracteritzara per la successió de: – Un conflicte del govern amb els militars – Una crisi política, amb l’intent de reformar la Constitució de 1876. – La convocatòria d’una vaga general revolucionaria per part de l’anarquisme.
  • 65. Què polític va encarnar l’esperit regeneracionista desprès de MAURA? ● JOSÉ CANALEJAS, lider del PARTIT LIBERAL. ● La seua etapa com a cap del govern s’estén entre 1910 i 1912. ● En 1912 es assassinat per anarquistes. ● L’acció política de CANALEJAS, serà la d’impulsar reformes polítiques i socials per modernitzar Espanya
  • 66. Com va actuar Canalejas per fer efectiu el control espanyol sobre el Marroc? ● En 1911 la comunitat internacional,va acceptar que França i Espanya establiren un Protectorat sobre el Marroc. ● El Protectorat Espanyol, s’estenia sobre la zona del Rif. ● Per fer efectiu, el control del territori i la resistència marroqui es va decidir enviar tropes. ● Però, Canalejas, va establir, el servei militar obligatori en temps de guerra, de tal manera, que ja no se podia evitar fer el servei militar pagant una quota. ● Per tant, noves tropes espanyoles van desembarcar en Arcila i Larache.
  • 67.
  • 68. Què va fer Canalejas per millorar les condicions de vida dels treballadors? ● Canalejas va suprimir definitivament el Impost de «CONSUMS», tan impopular entre els treballadors de les ciutats.
  • 69. Què va fer Canalejas per reformar l’educació? ● Canalejas va tractar de reduir el pes de l’Església en els sistema educatiu. ● Canalejas era partidari d’una separació entre Església i Estat i la no confessionalitat de l’Estat. ● Va intentar negociar amb l’Església Catòlica, per tractar d’evitar el monopoli religiós del sistema educatiu. ● Com no va arribar a un acord, va decidir aprovar l’anomenada Llei del CADENAT, que impediria durant dos anys la fundació de nous institucions religioses dedicades a l’educació.
  • 70. Com va tractar Canalejas de donar satisfacció als nacionalistes catalans? ● Va negociar amb Francesc Cambó, lider de la Lliga, la redacció definitiva de la Llei de Mancomunitats. – Les Mancomunitats podrien agrupar a varies províncies per tal d’administrar el seu territori i impulsar les activitats econòmiques. – En canvi, la Llei no donava capacitat legislativa a les mancomunitats. Per tant en aquelles que es crearen estarien en vigor les mateixes lleis que en la resta de l’Estat.
  • 71. Per què Canalejas no va consolidar-se com a lider indiscutible del Partit Liberal? ● Canalejas, va ser assassinat per un anarquista a finals de 1912. ● El Partit Liberal ja no trobaria un lider tan carismàtic i per tant es dividiria en grups amb líders diferents, que farien molt dificil l’estabilitat dels governs, per les lluites de poder internes dins del partit i els odis personals que aquestes produirien.
  • 72.
  • 73. Quan es va constituir finalment la Mancomunitat de Catalunya? ● En 1914 es va constituir definitivament la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba. ● Aquesta Mancomunitat, seria suprimida en 1923, després del Colp d’Estat del General PRIMO DE RIVERA. ●
  • 74.
  • 75.
  • 76. La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial.
  • 77. Què posició va adoptar Espanya quan va esclatar la Primera Guerra Mundial en 1914? ● Espanya es va declarar neutral en la Primera Guerra Mundial, conflicte en el que van participar la major part de les nacions europees.
  • 78. Què bàndol recolzaven les forces polítiques espanyoles? ● Encara que Espanya no va entrar en Guerra existien dos posicions diferents: – Els aliadòfils, partidaris de recolzar a França, Gran Bretanya i Rússia. Eren fonamentalment membres del partit Liberal i Republicans. – Els germanòfils, partidaris de donar suport a Alemanya i A l’Imperi Austro-Hongarés. Eren sobretot polítics del Partit Conservador. ● D’altra banda, socialistes i anarquistes rebutjaven la guerra al considerar-la fruit del imperialisme, innat a la societat capitalista.
  • 79. Què conseqüències internes per Espanya va tindre la Primera Guerra Mundial? ● Econòmiques: – Els països en Guerra van transformar les seues indústries per produir armes. – Necessitaven matèries primeres, minerals i productes manufacturats, que ara no produïen. Per tant, Espanya va subministrar una gran quantitat de ferro, carbó, productes tèxtils, aliments i altres articles de consum als països en conflicte. – El resultat va ser un creixement molt important de la indústria i de la mineria en Espanya. ●
  • 80. Què conseqüències internes per Espanya va tindre la Primera Guerra Mundial? ● SOCIALS: – El creixement de la indústria i la mineria va fer que augmentara el número d’obrers industrials i miners. – Com que els salaris van pujar, però menys que els preus, hi havia més treballadors industrials, que vivien en una situació de precarietat, mentres que els empresaris feien grans fortunes. – El resultat va ser un augment de la conflictivitat laboral, amb la convocatòria de continues vagues. – Al mateix temps augmentava el nombre d’obrers afiliats a: ● EL PSOE i la UGT ● CNT
  • 81. Com va evolucionar la vida política espanyola en aquest període? ● L’any 1917 va ser una any molt critic per a la pervivència del sistema polític de la Restauració en Espanya. ● Espanya viu aquest any, l’anomenada CRISI DE 1917. ● LA CRISI DE 1917 es desenvolupa en tres episodis fonamentals: – UN CONFLICTE DELS MILITARS AMB EL GOVERN (JUNY DE 1917) – UNA CRISI POLÍTICA, amb un intent dels partits Republicans i del Nacionalisme Català de convocar una ASSEMBLEA, amb caràcter de Assemblea Constituent, per canviar la Constitució de 1876. – LA CONVOCATÒRIA D’UNA VAGA GENERAL REVOLUCIONARIA PER PART DE UGT I CNT.
  • 82. Quines van ser les causes que van provocar el conflicte entre el govern i els militars? ● El conflicte es va plantejar per raons corporatives, es a dir, relacionades amb la carrera militar dels suboficials i oficials de l’exèrcit. – Existia un excés de suboficials i oficials, al voltant de 16.000 per manar a un exèrcit que comptava aproximadament amb 80000 homes. – Els militars com a funcionaris, també havien vist com perdien poder adquisitiu davant de la pujada de preus. – Però el problema més gran era la formació de dos grups de militars amb interessos enfrontats, sobre tot pel tema dels ascensos i la regulació de la carrera militar. El problema havia sorgit com a conseqüència de la intervenció d’Espanya en el Marroc. ● ELS MILITARS, que eren destinats a Àfrica, ascendien de grau ràpidament, per mèrits de Guerra. ● Els MILITARS, que tenien destí en Espanya defensaven l’ascens per antiguitat.
  • 83. Com va transcórrer el conflicte entre els militars i el govern? ● Els militars que defenien l’ascens per antiguitat van crear una associació: LES JUNTES MILITARS DE DEFENSA. ● El govern va detindre a alguns dels seus membre. ● Els militars aleshores, van donar un ULTIMÀTUM al govern, en el qual exigien: – L’ascens per antiguitat. – Van fer un MANIFEST, on criticaven el sistema polític de la Restauració i amenaçaven amb donar un colp d’Estat. ● Davant d’aquest ultimàtum el govern va cedir a totes les exigències dels militars.
  • 84.
  • 85. Què característiques va tindre la crisi política de 1917? ● Des de començament de 1917 s’havien suspés les sessions de les Corts en Madrid. Aquesta decisió l’havia pres el Comte de Romanones (Partit Liberal). ● Un nou govern del Partit Liberal, presidit per EDUARDO DATO, las va deixar tancades. ● En conseqüència els partits anti-dinàstics (Republicans, Lliga Regionalista Catalana, PSOE) van convocar en Barcelona una ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS, amb el seguent objectiu: – Auto-declarar-se ASSEMBLEA CONSTITUENT, per redactar una nova CONSTITUCIÓ, que: ● Establira la República com a forma de govern. ● Permetera una descentralització de l’Estat concedint Autonomia a nacionalitats com la catalana o la basca.
  • 86. Com es va desenvolupar l’actuació de l’Assemblea de Parlamentaris? ● Es reuniren en l’Ajuntament de Barcelona, 66 diputats de la oposició. ● El govern va ordenar a les forces de l’ordre públic dissoldre l’Assemblea. ● Com que els militars, que poc abans s’havien enfrontat al govern, ara li donaren suport, el intent de canvi polític va resultar frustrat.
  • 87.
  • 88. Per què les organitzacions obreres van convocar una vaga General Revolucionaria en 1917? ● La vaga General de 1917 presenta un doble caràcter: – La vaga es convocava per raons laborals (aconseguir una millora de salaris) – Però, darrerre tambè hi ha un intent de provocar canvis polítics: ● UGT i el PSOE desitgen provocar la substitució de la monarquia per una República i per tant la vaga es pot relacionar amb la prèvia reunió de l’Assemblea de Parlamentaris. ● LA CNT es planteja la VAGA GENERAL com un intent d’acabar amb el capitalisme i instaurar el comunisme libertari.
  • 89. Què dirigents de la UGT van destacar en la preparació de la VAGA GENERAL? JULIÁN BESTEIRO LARGO CABALLERO
  • 90.
  • 91.
  • 92.
  • 93.
  • 94.
  • 95.
  • 96.
  • 97. Com es va desenvolupat la vaga general? (Agost 1917) ● Es va estendre amb molta força en les zones industrialitzades del país: Catalunya, País Basc, Astúries, Madrid i altres ciutats importants. ● En canvi, en la vaga no es van mobilitzar els jornalers d’Andalusia i altres regions, fet que li va restar força. ● El Govern va declarar l’Estat de Guerra ( aquest fet suposa la suspensió de les garanties constitucionals) i per tant va ser el propi exèrcit, fonamentalment la Guàrdia Civil, la que fer front a les accions dels revolucionaris. ● Els enfrontaments van provocar vora 80 morts i més de 2000 detinguts. ● Els líders de la UGT (Julián Besterio i Largo Caballero van ser condemnats a cadena perpètua).
  • 98. ELS LÍDERS DE LA UGT empresonats en la presó de Cartagena.
  • 99. Què conseqüència política va tindre la triple crisi de 1917? ● Es va formar un govern de concentració formar pels dos Partits Dinàstics i inclús Francesc Cambó, lider de la Lliga Regionalista es va integrar en ell.
  • 100. ETAPA FINAL DEL PERIODE DE LA RESTAURACIÓ (1918- 1923)
  • 101. Què fets provocaran la descomposició final del Sistema Polític de la Restauració? ● La desunió interna del Partit Conservador i del Partit Liberal. ● El sorgiment en Catalunya de noves forces polítiques que reclamen des de l’Autonomia fins la Independència. ● L’augment i la radicalització de les reivindicacions del moviment obrer. ● La guerra en el MARROC: En 1921 té lloc el Desastre d’Annual
  • 102. Per què el Partit Conservador i el Partit Liberal entraren en descomposició? ● El Partit Conservador i el Partit Liberal es dividiren en grups interns que defenien a diferents líders, que moltes vegades, eren autèntics adversaris polítics. ● Era freqüent, que quan havia un govern del Partit Conservador o el Partit Liberal, els seus propis diputats no li donaren suport. En conseqüència el govern tenia que dimitir. ● D’aquesta manera entre 1917 i 1923 va haver 11 governs.
  • 103. Com va evolucionar el catalanisme polític des de 1917? ● LA LLIGA REGIONALISTA, de Francesc Cambó, era un partit burgés, defensor dels gran interessos dels industrials catalans. Per tant, va preferir ajornar les seues peticions d’Autonomia i tractar d’unir-se al govern Central, per tractar de frenar les aspiracions revolucionaries del moviment obrer. ● En reacció, a aquesta col·laboració de la Lliga amb el Govern de Madrid, van sorgir noves forces polítiques a Catalunya: – Es va crear ACCIÓ CATALANA, escindida de la Lliga. – Francesc Macià va fundar ESTAT CATALÀ ( precursor D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA) – Per la seua banda, un altre lider posterior d’ESQUERRA REPUBLICANA, Lluís Companys, va fundar un SINDICAT AGRARI: LA UNIÓ DE RABASSAIRES.
  • 104. Com actuaren les forces obreres a partir de 1918? ● La conflictivitat social plantejada pel moviment socialista i sobretot per l’anarquisme es va fer cada vegada major, per dos raons fonamentals: – El final de la Primera Guerra Mundial, que va provocar una disminució de la demanda de productes espanyols, i per tant el tancament d’empreses , un augment de l’atur i una disminució dels salaris. – LES REPERCUSSIONS INTERNACIONALS DEL TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ DELS BOLXEVICS, O COMUNISTES RUSSOS EN 1917.
  • 105. Com va repercutir la Revolució Russa en Espanya? ● Els bolxevics o comunistes russos, liderats per LENIN, mitjançant la Revolució van conquerir el poder polític en Rússia en 1917, creant la URSS ( Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques). ● Les mesures que van prendre els comunistes russos van ser: nacionalitzar o expropiar tots els mitjans de producció de la burgesia: – LES FÀBRIQUES. – LES TERRES. – ELS BANCS. – LES MINES. – ELS MEDIS DE TRANSPORT. ● D’aquesta manera el somni d’acabar amb el capitalisme i eliminar l’explotació obrera es feis realitat, per primera vegada en un país. Per tant, el moviment obrer d’altres països es van plantejar fer una Revolució, a imitació de la Russa.
  • 106. Com va afectar el triomf de la Revolució Russa al PSOE? ● En 1919 les noves autoritats comunistes de Rússia, van propiciar la creació de la III INTERNACIONAL o KOMITERN. A aquesta s’afiliarien els PARTITS COMUNISTES, partidaris de fer la revolució. ● En el PSOE es va obrir un debat. Finalment va decidir no incorporar-se i mantindre el seu caràcter social-demòcrata. ● Va mantindre la estratègia de fer pactes electorals amb membres de Partits Republicans, per tal d’obtindre cada vegada un nombre major de diputats. ● Però, una xicoteta minoria es va escindir del PSOE I va fundar el PCE, PARTIT COMUNISTA D’ ESPANYA en 1921 ● Els seus líders i seguidors considerarien com TRAÏDORS, als socialistes, al estar aliats amb els Partits Republicans burgesos q
  • 107. Com es va manifestar la conflictivitat obrera? ● En un augment espectacular del nombre de vagues, sobretot a Catalunya, que era paral·lel a l’afiliació massiva de treballadors a les organitzacions sindicals: – En 1918 la CNT comptava amb 750.000 afiliats, bàsicament en Catalunya i Andalusia. – En 1918 la UGT assolia 200000 afiliats, amb predomini en el País Basc, la zona minera d’Astúries i Madrid. ● En una nova onada d’atemptats terroristes protagonitzats per anarquistes contra els industrials, fonamentalment en Catalunya. ● Un augment espectacular del moviment d’ocupació de finques agràries per part de jornalers andalusos i extremenys entre 1918 a 1921 i de vagues per millorar la quantia dels jornals. (Trienni Bolxevic)
  • 108.
  • 109.
  • 110.
  • 111. Quina va ser la vaga més important d’aquest període en Catalunya? ● LA VAGA de la companyia que subministrava electricitat a Barcelona, coneguda com la CANADENCA (Canadiense), ja que l’empresa procedia d’aquest país. ● La causa que va provocar el conflicte va ser l’acomiadament d’alguns treballadors. En resposta la CNT va convocar una vaga i va intentar establir negociacions amb l’empresa. Però, la Companyia es va negar a negociar amb la CNT. ● En resposta la CNT va declarar una VAGA GENERAL. ● El govern del Comte de Romanones del Partit Liberal, va decretar l’Estat de Guerra. Malgrat això, la vaga es va prolongar durant 44 dies ● Els principals líders sindicals van ser detinguts.
  • 112. Com van organitzar els industrials catalans la resposta a l’acció violenta dels anarnarquistes? ● Van promocionar la creació d’uns Sindicats alternatius, coneguts com SINDICATS LLIURES. A aquests sindicats s’afiliaren sobretot simpatitzants carlistes. Membres dels sindicats lliures van ser responsables de molts atemptats contra anarquistes. ● Altres vegades es contractava a pistolers, procedents de la delinqüència comuna. ● També va mobilitzar una milícia tradicional de Catalunya: El somaten, que actuava com força de xoc contra les actuacions violentes dels obrers.
  • 113. Què conseqüències va tindre la dura repressió de la vaga pel govern? ● El desencadenament d’una etapa de violència i assassinats provocada per: – El recurs a l’atemptat terrorista per part dels elements més radicals de l’anarquisme. – La resposta de la patronal amb la contractació de pistolers que atemptaven contra els líders anarquistes. – La dura repressió policial dels anarquistes.
  • 114. Què mesures legals van prendre els governs espanyols per controlar la violència anarquista? ● Van aplicar l’anomenada llei de Fugues, que simulava la fuga d’un detingut per tal d’executar-lo de manera extrajudicial. ● Aquesta pràctica es va utilitzar amb freqüència per policia i guàrdia civil per contestar a la violència anarquista, en aquest període.
  • 115. Van respondre els anarquistes a la repressió policial amb atemptats contra membres del Govern? ● Els anarquistes van responsabilitzar al Governs de Madrid de la dura repressió que havien patit per part de l’exèrcit en l’etapa en que va estar en vigor l’Estat de Guerra i per la violència de la policia. ● D’aquesta manera en 1921 era assassinat en Madrid, EDUARDO DATO, lider del Partit Conservador i President del Govern en aquest període ●
  • 116.
  • 117. Qui va ser el dirigent anarquista més destacat assassinat a mans de pistolers de la patronal? ● Cal destacar que el lider més destacat de la CNT en Catalunya i el més moderat: SALVADOR SEGUÍ, «el noi del sucre» va ser assassinat en 1923.
  • 118.
  • 120. Què va passar amb el Protectorat espanyol en el Marroc al finalitzar la Primera Guerra Mundial? ● Els marroquins va continuar organitzar un moviment d’independència. Aquesta resistència a l’ocupació espanyola es va fer més forta degut a dos factors: – L’aparició de líders carismàtics entre els marroquins, entre els quals va destacar: ● Abd-el-Krim. – La compra d’armes ja no utilitzades en la Guerra Mundial.
  • 121. Qui defenia el manteniment de la intervenció espanyola en el Marroc? ● El domini colonial era molt poc rendible des de el punt de vista econòmic. ● Per tant la decisió de romandre en el Rif i mantindre una Guerra Colonial, que estava consumint molts recursos i pèrdues de vides de soldats espanyols, era una qüestió de prestigi. ● Una gran part de l’exèrcit defenia el manteniment de la Guerra. (l’anomenat sector africanista) ● A més Alfons XIII, era un ferm defensor de la presència espanyola en el protectorat marroquí.
  • 122. Com havia organitzat la resistència marroquina Abd-el- Krim? ● Abd-el-Krim controlava les muntanyes del Rif, pròximes a la Serralada del Atles. ● A més havia aconseguit apoderar-se del port d’Alhucemas, en la costa i situat just entre Ceuta i Melilla. Per tant, feia impossible que els espanyols dominaren el Centre del Protectorat, des de el qual atacava les dos zones de domini espanyol
  • 123.
  • 124. Què pla s’havia ideat per vèncer a Abd-el-Krim? ● Avançar al mateix temps des de Ceuta, per part de Damaso Berenguer i des de Melilla, per Fernandez Silvestre.
  • 125.
  • 126. Per què es va produir el Desastre d’Annual? ● Per què, Fernandez Silvestre va avançar massa ràpid i sense assegurar-se, la comunicació amb Melilla. ● Com que les tropes de Damaso Berenguer no havien fet avanços Abd-el-Krim va rodejar completament els 13000 soldats que manava Fernandez Silvestre. ● Encara què van intentar retornar a Melilla, les tropes espanyoles van ser massacrades. ● Va haver vora 12000 morts.
  • 127.
  • 128.
  • 129.
  • 130.
  • 131.
  • 132.
  • 133.
  • 134.
  • 135. Què conseqüències polítiques va tindre el Desastre de Annual? ● Després del Desastre es va organitzar una Comissió d’Investigació per tractar de aclarir les causes del Desastre i demanar responsabilitats a aquells militars que havien impulsat aquesta incursió en l’interior del Rif. ● L’encarregat de dirigir la Investigació va ser el General Picasso. La documentació i les proves que va reunir van constituir el anomenat EXPEDIENT PICASSO. ● Una vegada aclarides les responsabilitats de polítics i militars l’Expedient devia ser presentat per al seu coneixement en les Corts.
  • 136. A què personatge destacat del Sistema Polític de la Restauració podia perjudicar greument l’Informe Picasso?
  • 137. Com es va fer efectiva la cerca de responsabilitats pel desastre D’Annual? ● La investigació de les causes del Desastre d’Annual podien conduir a fer responsable màxim al propi Alfons XIII. ● Alfons XIII, era partidari de la consolidació del Protectorat Espanyol en el Marroc. ● Les filtracions que es feien a la premsa i que feien públics el Partits Republicans assenyalaven, que Fernandez Silvestre hauria fet la campanya militar pel desig personal de Alfons XIII. ● Si es confirmaven les sospites, els Republicans podrien exigir l’abdicació d’Alfons XIII. ● Estava previst que una Comissió en les Corts obrira una nova investigació, a partir de l’1 d’Octubre de 1923.
  • 138. Va haver possibilitat de demostrar la responsabilitat d’Alfons XIII? ● NO ● l El13 de Setembre de 1923 el Capità General de Catalunya, MIGUEL PRIMO DE RIVERA, va donar un colp d’Estat. Alfons XIII va acceptar el Colp i Primo de Rivera establiria una dictadura militar des de 1923 fins 1930. l
  • 139. Va abandonar Espanya el Marroc com a conseqüència del Desastre d’ Annual?