2. Per què el Regnat d’Alfons XIII s’inclou en l’etapa històrica de la
Restauració?
● El Regnat Personal d’Alfons XIII
s’inclou en l’etapa política de la
Restauració perquè:
– Continuarà en vigor la Constitució de 1876.
– Els dos partits dinàstics: El Partit
Conservador i el Partit Liberal continuaran
alternant-se en el poder.
3. Com va influir el Desastre del 98 en la política
Espanyola?
● Per l’intent de dur a terme una REGENERACIÓ de la vida política
espanyola, amb els següents objectius. EL REGENERACIONISME,
serà, per tant un moviment intel·lectual i polític que tractara de:
– Convertir Espanya en un país modern i industrialitzat, comparable
amb les gran potències del moment.
– Eliminar la corrupció del sistema polític, evitant la manipulació
electoral.
– Desenvolupar polítiques socials per a millorar les condicions de
vida de les classes treballadores: jornalers agrícoles, miners,
obrers industrials, per tractar d’evitar els intents revolucionaris del
moviment obrer. Els polítics regeneracionistes parlaran de la
necessitat de fer una revolució de dalt a baix.
4. Quins seran els principals teòrics del regeneracionisme?
●
Entre els més importants teòrics del regeneracionisme destaquen:
– JOAQUIN COSTA, polític aragonés, que va escriure l’obra més important del
període «Oligarquia i caciquisme com a forma actual de govern». Costa
denunciava:
● La Corrupció electoral, la falta de preparació dels dirigents polítics, i la
feblesa de l’ensenyament i de la investigació Científica.
●
També plantejava la necessitat de promoure la producció agrària amb
l’extensió del regadiu.
●
El seu lema era «escuela y despensa»
– Macias Picavea, que va escriure el llibre « El problema nacional» en 1899.
– Lucas Mallada, que va escriure l’obra «Los males de la patria i la futura
revolución española».
5. Quin va ser el primer govern que va tractar de dur a terme
polítiques regeneracionistes?
● Després del Desastre del 98 es va formar un govern per part del Partit
Conservador.
● El president del govern va ser Francisco Silvela, autor d’un discurs famós:
«Espanya sense polse»
● En el seu govern van destacar dos polítics que plantejaren polítiques
regeneracionistes:
– El General Polavieja, Ministre de Defensa, que va plantejar com a prioritat
construir una gran flota.
– El Ministre d’Hisenda: Fernández Villaverde, que va tractar de reduir el dèficit
públic.
– La construcció d’una flota representava una despesa enorme, raó per la qual
Fernandez Villaverde es va oposar i el Govern Regeneracionista de Silvela va
fracasar.
6. Què conseqüència va tindre aquest fracàs?
● Es va decidir que el país necessitava recobrar la confiança i per tant
es va avançar la majoria d’Edat d’Alfons XIII, coronat com a Rei en
1902.
● També es va concertar un matrimoni de prestigi, per al Rei, que al
mateix temps afiançara possibles aliances internacionals.
● La nova Reina seria Victoria Eugenia de Battenberg, neta de la Reina
Victòria d’Anglaterra.
7. Va ser aquest un matrimoni feliç?
● El matrimoni i tindre descendència és essencial per a mantindre un
sistema monàrquic. Per tant, els problemes de salut que patirien
alguns dels seus fills, té importància i transcendència històrica.
– Victòria Eugènia va transmetre la hemofília al fill major i hereter:
Alfons.
– El segon fill, va ser sordmut.
– Per tant, finalment els drets dinàstics passarien al tercer fill:
DON JUAN, pare de Joan Carles.
– Aquestes desgràcies familiars van distanciar el matrimoni.
13. Què altre fet, relacionat amb el matrimoni dels Reis va condicionar
l’inici del Regnat?
● Un altre fet marcaria l’inici del Regnat d’Alfons XIII, com
a presagi de l’augment de la violència política que al
llarg del seu Regnat va desencadenar el moviment
anarquista:
● La boda reial va tindre lloc en 1906. Aquest mateix dia
quan el novençans, recorrien en carrossa el Carrer
Major de Madrid, un anarquista (Mateo Morral) va
llançar una bomba contra la comitiva reial, que va
provocar una gran quantitat de morts.
● El matrimoni reial va eixir il·lés de l’atemptat.
18. Què caracteritzarà la vida política espanyola
entre 1902 i 1923?
● Una continuació del torn de partits ( Conservador i Liberal),
amb el mateix sistema de manipulació de les eleccions i per
tant del caciquisme.
● Malgrat això, un intent dels partits dinàstics de dur
endavant polítiques regeneracionistes.
● Tanmateix, l’aparició de nous problemes conduiran a la
descomposició del sistema polític de la Restauració.
19. Què problemes conduiran al fracàs del regeneracionisme i del Sistema
de la Restauració?
● La intervenció d’Alfons XIII en política.
● La descomposició interna i falta d’unitat del Partit
Conservador i del Liberal.
● La conflictivitat plantejada pel creixement de la conflictivitat
obrera.
● L’auge del nacionalisme català.
● El problema generat per la intervenció colonial d’Espanya en
el Marroc.
● La nova intromissió dels militars en la vida política
espanyola.
20. Com influirà la personalitat del nou Rei en l’estabilitat
política?
● Alfons XIII a diferencia dels seus pares (Alfons
XII i Maria Cristiana de Habsburg), intentarà
influir en la formació de governs, preferira a uns
polítics abans que a altres i influirà en les
polítiques aplicades pels governs.
21. Què problemes sorgiran en els Partits
Dinàstics?
● Els líders tradicionals dels Partits van desaparèixer: Canovas,
assassinat en 1897 i Sagasta, mort en 1903.
● Van sorgir nous líders:
– PARTIT CONSERVADOR: Antonio Maura o Eduardo Dato.
– PARTIT LIBERAL: José Canalejas i el Comte de Romanones.
● Tanmateix, aquest lideratge no serà indiscutible i per tant en
realitat els partits Conservador i Liberal es van dividir en moltes
faccions, amb molts aspirants al lideratge, fet que farà impossible
formar governs estables.
22. Què etapes podríem establir entre 1902 i 1923
● Per poder analitzar i explicar l’evolució política i
social d’ aquest període podríem dividir-lo en
tres etapes:
– Primera etapa (1902-1910)
– Segona Etapa (1910-1918)
– Tercera Etapa (1918-1923)
24. Quin va ser el polític més destacat del Regeneracionisme en
aquesta etapa?
El lider polític més
destacat de la
primera dècada del
segle XX va ser
ANTONIO MAURA,
lider del PARTIT
CONSERVADOR.
Va ocupar el càrrec
de Primer Ministre
entre 1903-1904 i
entre 1907-1909.
No obstant, la seua
carrera política i el seu
lideratge dins del Partit
Conservador van
acabar amb el
Successos de la
SETMANA TRÀGICA
(1909)
25. Què reformes de caràcter socio-econòmic va
impulsar Antonio Maura?
● Antonio Maura, era el polític que defenia la necessitat de fer una «revolució des
de dalt», per tal d’evitar la Revolució Social protagonitzada pel proletariat. Entre
aquestes reformes destaquen les següents:
– Llei del descans dominical.
– Llei reguladora de les condicions laborals de les dones i dels xiquet
– Creació del Institut de Reformes Socials.
– Creació de l’Institut Nacional de Previsió, antecedent de la Seguretat Social.
– La creació de Tribunals industrials, per a que mediaren entre empresaris i
obrers, per evitar vagues.
– Va aprovar una Llei de Protecció de la Indústria Nacional.
– Va propiciar una Llei de Colonització Interior, amb l’extensió del regadiu i
l’entrega de terres a famílies de jornalers i arrendataris.
26. Què reformes polítiques va impulsar Antonio Maura?
● Entre les mesures polítiques impulsades per Antonio Maura destaquen:
– Una Reforma de la Llei Electoral en 1907. El sufragi continuava sent universal masculí.
Però Maura el va convertir en obligatori, per tal d’eradicar l’abstencionisme i la baixa
participació electoral.
– El seu objectiu era fer participar en política a les que anomenava «masses neutres»
● Va proposar lleis que afectaven a l’organització territorial. Aquestes no van aplicar-se per la
oposició de gran part dels membres del Partit Conservador:
– Una Llei d’Administració Local per a que els Alcaldes foren elegits pels habitants dels
municipis.
– La creació de Mancomunitats o Associacions de Províncies, a les quals se’ls concediria
autonomia. Es tractava de donar satisfacció a les aspiracions del nacionalisme català.
27. En què zona de l’Estat Espanyol es va plantejar més conflictivitat en la
primera dècada del segle XX?
● La zona on va haver un gran augment de la conflictivitat política i
social va ser Catalunya, degut a:
– El Creixement del nacionalisme, i particularment de la Lliga
Regionalista.
– La força que van adquirir els Partits Republicans en zones
urbanes com Barcelona:
● Republicans Federals
● UNIÓ REPUBLICANA ( creat en 1903) i que va permetre la
fusió dels antics partits republicans.
– El CREIXEMENT D’UN MOVIMENT OBRER,en una zona molt
industrialitzada que havia assimilat les idees de L'anarquisme.
28. Com havia evolucionat la LLIGA REGIONALISTA en Catalunya, en
la primera dècada del segle XX?
LA LLIGA REGIONALISTA, dirigida per
Francesc Cambó, es va convertir en el
Partit Hegemònic.
Era un Partit Nacionalista, però
Conservador, és a dir, que els seus
votants eren la burgesia i les classes
mitjanes de Catalunya.
De fet, l’actuació de Cambó, com a Diputat
en Madrid va ser molt destacada, fins el
punt que es pot considerar com un
Regeneracionista.
Es pretenia modernitzar Espanya prenent
com exemple Catalunya.
No obstant malgrat els intents d’influir en
la vida política i econòmica d’Espanya
l’objectiu de la Lliga Regionalista era
obtindre AUTONOMIA pel territori català.
29. Com havia evolucionat la vida política en Catalunya en al primera
dècada del segle XX?
● En canvi altres classes socials no votaven als nacionalistes:
– Burgesia urbana immigrada d’altres zones d’Espanya votava a
Partits Republicans.
– Però el fet més destacable, es que la major part del proletariat en
Catalunya, la zona més industrialitzada d’Espanya havia assimilat
les idees anarquistes. L’ANARQUISME havia arrelat amb
moltíssima força en Catalunya.
30. Què fet va provocar el primer incident seriós,
entre grups nacionalistes catalans i el govern
espanyol i el propi exèrcit?
● Les caricatures que en 1905 va fer la revista satírica «EL CU-CUT»,
on van aparéixer acudits, contra un exèrcit que havia perdut feia molt
poc de temps abans la Guerra de Cuba.
31. Què reacció van manifestar els militars davant
d’ aquestes crítiques?
● Un grup de militars va assaltar la redacció de la revista,
violant d’aquesta forma la llibertat d’expressió i la llibertat
de premsa.
● Malgrat això, ni el govern, ni la justícia van reaccionar
imposant sancions als militars.
● Al contrari, la pressió de l’exèrcit va fer que s’aprovara
l’anomenada:
– LLEI DE JURISDICCIONS (1906). Establia que els
delictes contra l’honor de l’exèrcit o la unitat de la pàtria
serien jutjats per Tribunals Militars.
32. Com van reaccionar els partits catalanistes davant
l’aprovació de la llei de Jurisdiccions?
● L’aprovació de la Llei de Jurisdiccions va provocar que tots els partits
catalanistes formaren una Coalició Electoral, anomenada SOLIDARITAT
CATALANA
● En SOLIDARITAT CATALANA s’integraren:
– La Lliga Regionalista.
– Republicans Federals i altres grups Republicans.
– Inclús grups carlins.
● Aquesta coalició electoral va obtindre una gran victòr en les eleccions de 1907.
– Dels 44 escons que corresponien a Catalunya va guanyar 41.
– Conclusió: Els Partits Dinàstics espanyolistes havien sigut agranats de
Catalunya.
33.
34. Què conseqüència va tindre pels republicans la formació de
Solidaritat Catalana?
● Els republicans que vivien en
Catalunya i es sentien espanyols
van fundar un nou partit anomenat:
– PARTIT
REPUBLICÀ
RADICAL.
– El seu lider seria
Alejandro Lerroux.
35. Com van reaccionar els anarquistes davant la formació de
SOLIDARITAT CATALANA?
● Com a resposta, els anarquistes que consideraven als membres de
SOLIDARITAT CATALANA, representants dels industrials catalans,
van crear SOLIDARITAT OBRERA. Aquesta organització seria
l’embrió que donaria pas a la creació en 1910 de la CNT.
● Dins de l’anarquisme començaven a desenvolupar-se noves
tàctiques de lluita a banda de l’atemptat terrorista:
– S’havia madurat l’idea de acabar amb el capitalisme a través de
l’organització d’una VAGA GENERAL REVOLUCIONARIA.
– També s’insistia en la necessitat de difondre l’educació entre els
obrers.
36. Quin va ser el lider anarquista que va destacar per intentar crear
institucions educatives?
● Francesc Ferrer i
Guàrdia.
● Va crear en 1901 una institució
educativa coneguda com
L’ESCOLA MODERNA.
● Proposava una educació laica i
anticlerical.
37. Què altre fet històric marca l’evolució política d’Espanya
en aquest període?
● LA INTERVENCIÓ D’ESPANYA EN EL MARROC.
– A finals del segle XIX es desenvolupa l’anomenat Imperialisme.
Sobretot potències europees com Gran Bretanya i França
s’havien repartit Àfrica i gran part d’Àsia convertides en
COLÒNIES I PROTECTORATS.
– Un dels pocs països que romanien independents en Àfrica era el
Marroc.
– Pràcticament tot el nord d’Àfrica pertanyia a França i aquest país
volia apoderar-se del Marroc. Però Alemanya es va oposar
amenaçant amb declarar la Guerra a França si ho intentava.
– Per evitar una Guerra europea es va proposar celebrar una
CONFERÈNCIA EN ALGESIRES ( Cadis), per solucionar
pacíficament el conflicte.
38. Què es va decidir en la Conferència d’Algesires?
● En la conferencia d’Algesires es va decidir que:
– França obtindria el Protectorat sobre gran part del Marroc.
– Espanya obtendria com a Protectorat el territori al nord de la
Serralada del Atles, que bordejava el Mediterrani. Aquest
territori rebia el nom del RIF, i s’estenia entre Ceuta i Melilla.
– També rebria IFNI, i Rio de ORO, que donaria pas a la
formació del Sahara espanyol.
– Tànger quedaria com a port internacional.
39.
40.
41. Què aprofitament es va tractar d’obtindre d’aquestes terres
marroquines?
● Existien algunes mines de ferro i per això els espanyols van tractar
de construir un ferrocarril entre aquestes mines i Melilla.
42. Quina va ser la reacció dels marroquins del Rif?
● Com qualssevol nació que es
conquerida per una potència
estrangera els marroquins van
començar a organitzar una
resistència atacant els
treballadors que construïen el
ferrocarril.
● En 1908 es va produir
l’anomenat DESASTRE DEL
BARRANC DEL LLOP. Al voltat
de 1200 soldats espanyols van
ser abatuts per la Resistència
Marroquina.
43. Què resposta a aquest fet va decidir donar el
govern d’Antonio Maura?
● Va decidir acabar amb el moviment de
resistència marroquina, enviant un
contingent de tropes elevat.
● Va decidir que gran part d’aquestes
tropes procedirien de Catalunya i
estarien formades per reservistes. Es
a dir, soldats que ja havien complit el
servei militar, però que podrien ser
tornats a ser reclamats per l’exèrcit en
cas de necessitat. Molts reservistes,
obrers, catalans i que ja s’havien
cassat i tenien fills, tindrien que anar a
la Guerra en el Marroc.
44. Què conseqüència va tindre aquesta decisió d’Antonio
Maura?
● La decisió d’enviar tropes formades per obrers catalans al
Marroc va desencadenar un greu conflicte social en
Barcelona:
– LA SETMANA TRÀGICA (1909)
(Última setmana de juliol)
45. Per què van començar els esdeveniments que donarien lloc a la
Setmana Tràgica?
● Els esdeveniments que van tindre lloc durant la setmana tràgica es
van produir com a conseqüència de la convocatòria d’una VAGA
GENERAL.
● La crida per dur endavant aquesta vaga general la van fer:
– Els Anarquistes.
– El PSOE i la UGT
– El Partit Republicà Radical, d’Alejandro Lerroux.
● La vaga tenia com a objectius, protestar contra l'enviament d’obrers
per lluitar en el Marroc. El lema que es va fer popular va ser:
« Enviem a treballadors a morir per fer més rics als rics»
46. Què és una VAGA GENERAL?
● A diferència d’una simple vaga, organitzada pels treballadors d’una
empresa, es tracta de paralitzar, totes les activitats econòmiques, de
tots els sectors productius.
● Per tant, el Comité que organitzava la Vaga General va preparar la
paralització:
– De l’activitat dels treballadors en les empreses industrials i
comercials.
– La suspensió dels serveis d’electricitat, aigua, tramvia, ferrocarril,
etc.
47. Què fets imprevistos es van desenvolupar durant la Setmana
Tràgica?
● Els grups anarquistes van prendre els carrers i van canalitzar la seua violència contra
institucions eclesiàstiques i membres del clergat. Esglésies, convents i col·legis
religioses van ser cremats (al voltant de 80). A més es van produir assassinats de
membres del clergat.
● Com a resposta el govern va declarar l’Estat de Guerra.
– Va enviar tropes de l’exèrcit a la ciutat que es van enfrontar als obrers anarquistes,
que havien aconseguit armes i havien establert barricades en molts llocs de la
ciutat.
– Com a resultat de l’enfrontament entre membres de l’exèrcit i obrers es van produir
prop de 80 morts.
– Després de dominada la situació per part del govern es practicaren vora 2000
detencions.
– Al estar decretat el Estat de Guerra es van produir judicis sumaríssims, que van
dictar 5 sentències de mort.
48.
49.
50.
51.
52.
53.
54.
55.
56. Com s’explica que gran part de la ira popular donara lloc a un
moviment anticlerical?
● La ira popular, fonamentalment, dels anarquistes es va dirigir contra
l’Església catòlica, que en principi no tenia ninguna responsabilitat en
l’enviament d’obres cap el Marroc.
● Aquesta actuació de l’anarquisme s’explica, en part, per considerar a
l'Església, com legitimadora d’un ordre social injust, que pretenia
mantindre a través del control de l’ensenyament.
● Per això pels líders anarquistes era fonamental el desenvolupament
de una educació racionalista i laica. Com sabem el principal impulsor
d’una organització educativa alternativa va ser Francesc Ferrer i
Guàrdia, creador de L’ESCOLA MODERNA.
57. Com va actuar el govern contra Ferrer i Guardia?
● El govern va considerar a
Ferrer i Guàrdia, com el
instigador de la crema d’edificis
religiosos.
● Per tant, va ser detingut, i jutjat i
encara que no es van encontrar
proves que demostraren la
seua connexió amb els fets va
ser condemnat a mort.
58.
59.
60. Què repercussions va tindre l’execució de Ferrer
Guàrdia?
● L’execució de Ferrer Guàrdia, va donar lloc a manifestacions i
protestes en moltes ciutats europees i va soscavar la credibilitat del
govern d’Antonio Maura.
● Per tant ANTONIO MAURA, incapaç de preveure els fets de la
Setmana Tràgica i desprestigiat per l’execució de Ferrer Guàrdia
sense garanties judicials va dimitir.
● Antonio Maura, anava a continuar en política, però ja no serie el lider
indiscutible del Partit Conservador.
61. Què conseqüències va tindre la Setmana Tràgica per a la
reorganització del moviment obrer?
●
Part de l’anarquisme es va donar
compte de la potencialitat
d’organitzar vages i vages generals.
●
Per tant, es va decidir crear un
sindicat anarquista en 1910:
– LA CNT: CONFEDERACIÓ
NACIONAL DEL TREBALL.
●
Naixia d’aquesta forma una nova
corrent, el ANORCOSINDICALIMSE,
que es convertiria en majoritària fins
la proclamació de la II República.
62. Què conseqüències va tindre la Setmana Tràgica per a la
reorganització del moviment obrer?
● El PSOE, va començar a
col·laborar amb Partits
Republicans.
● EL PSOE va presentar
candidatures conjuntes amb els
Republicans en moltes
circumscripcions electorals.
● En 1910 gràcies a una coalició
electoral, PABLO IGLESIAS, es
va convertir en el primer diputat
socialista de la història
d’Espanya.
64. Què fets cal ressaltar en el període de 1910 a 1918?
● L’actuació d’un nou gran lider polític: JOSÉ CANALEJAS, del Partit
LIBERAL, que va tractar de persistir en les idees bàsiques del
regeneracionisme.
● La neutralitat d’Espanya durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
● LA CRISI DE 1917: Una greu crisi interna en Espanya, que anunciava
el final del sistema de la Restauració. La crisi de 1917 es caracteritzara
per la successió de:
– Un conflicte del govern amb els militars
– Una crisi política, amb l’intent de reformar la Constitució de 1876.
– La convocatòria d’una vaga general revolucionaria per part de
l’anarquisme.
65. Què polític va encarnar l’esperit regeneracionista
desprès de MAURA?
● JOSÉ CANALEJAS, lider del
PARTIT LIBERAL.
● La seua etapa com a cap del
govern s’estén entre 1910 i
1912.
● En 1912 es assassinat per
anarquistes.
● L’acció política de CANALEJAS,
serà la d’impulsar reformes
polítiques i socials per
modernitzar Espanya
66. Com va actuar Canalejas per fer efectiu el control
espanyol sobre el Marroc?
● En 1911 la comunitat internacional,va acceptar que França i Espanya
establiren un Protectorat sobre el Marroc.
● El Protectorat Espanyol, s’estenia sobre la zona del Rif.
● Per fer efectiu, el control del territori i la resistència marroqui es va
decidir enviar tropes.
● Però, Canalejas, va establir, el servei militar obligatori en temps de
guerra, de tal manera, que ja no se podia evitar fer el servei militar
pagant una quota.
● Per tant, noves tropes espanyoles van desembarcar en Arcila i
Larache.
67.
68. Què va fer Canalejas per millorar les condicions de vida
dels treballadors?
● Canalejas va suprimir definitivament el Impost de «CONSUMS», tan
impopular entre els treballadors de les ciutats.
69. Què va fer Canalejas per reformar l’educació?
● Canalejas va tractar de reduir el pes de l’Església en els sistema
educatiu.
● Canalejas era partidari d’una separació entre Església i Estat i la no
confessionalitat de l’Estat.
● Va intentar negociar amb l’Església Catòlica, per tractar d’evitar el
monopoli religiós del sistema educatiu.
● Com no va arribar a un acord, va decidir aprovar l’anomenada Llei
del CADENAT, que impediria durant dos anys la fundació de nous
institucions religioses dedicades a l’educació.
70. Com va tractar Canalejas de donar satisfacció als
nacionalistes catalans?
● Va negociar amb Francesc Cambó, lider de la Lliga, la redacció
definitiva de la Llei de Mancomunitats.
– Les Mancomunitats podrien agrupar a varies províncies per tal
d’administrar el seu territori i impulsar les activitats econòmiques.
– En canvi, la Llei no donava capacitat legislativa a les
mancomunitats. Per tant en aquelles que es crearen estarien en
vigor les mateixes lleis que en la resta de l’Estat.
71. Per què Canalejas no va consolidar-se com a lider
indiscutible del Partit Liberal?
● Canalejas, va ser assassinat
per un anarquista a finals de
1912.
● El Partit Liberal ja no trobaria un
lider tan carismàtic i per tant es
dividiria en grups amb líders
diferents, que farien molt dificil
l’estabilitat dels governs, per les
lluites de poder internes dins
del partit i els odis personals
que aquestes produirien.
72.
73. Quan es va constituir finalment la Mancomunitat de
Catalunya?
● En 1914 es va constituir definitivament la Mancomunitat de
Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba.
● Aquesta Mancomunitat, seria suprimida en 1923, després del Colp
d’Estat del General PRIMO DE RIVERA.
●
77. Què posició va adoptar Espanya quan va esclatar la Primera Guerra
Mundial en 1914?
● Espanya es va declarar neutral en la Primera Guerra Mundial, conflicte en el que van
participar la major part de les nacions europees.
78. Què bàndol recolzaven les forces polítiques espanyoles?
● Encara que Espanya no va entrar en Guerra existien dos posicions
diferents:
– Els aliadòfils, partidaris de recolzar a França, Gran Bretanya i
Rússia. Eren fonamentalment membres del partit Liberal i
Republicans.
– Els germanòfils, partidaris de donar suport a Alemanya i A l’Imperi
Austro-Hongarés. Eren sobretot polítics del Partit Conservador.
● D’altra banda, socialistes i anarquistes rebutjaven la guerra al
considerar-la fruit del imperialisme, innat a la societat capitalista.
79. Què conseqüències internes per Espanya va tindre la
Primera Guerra Mundial?
● Econòmiques:
– Els països en Guerra van transformar les seues indústries per
produir armes.
– Necessitaven matèries primeres, minerals i productes
manufacturats, que ara no produïen. Per tant, Espanya va
subministrar una gran quantitat de ferro, carbó, productes tèxtils,
aliments i altres articles de consum als països en conflicte.
– El resultat va ser un creixement molt important de la indústria i de
la mineria en Espanya.
●
80. Què conseqüències internes per Espanya va tindre la
Primera Guerra Mundial?
● SOCIALS:
– El creixement de la indústria i la mineria va fer que augmentara el
número d’obrers industrials i miners.
– Com que els salaris van pujar, però menys que els preus, hi havia
més treballadors industrials, que vivien en una situació de
precarietat, mentres que els empresaris feien grans fortunes.
– El resultat va ser un augment de la conflictivitat laboral, amb la
convocatòria de continues vagues.
– Al mateix temps augmentava el nombre d’obrers afiliats a:
● EL PSOE i la UGT
● CNT
81. Com va evolucionar la vida política espanyola en aquest període?
● L’any 1917 va ser una any molt critic per a la pervivència del sistema polític
de la Restauració en Espanya.
● Espanya viu aquest any, l’anomenada CRISI DE 1917.
● LA CRISI DE 1917 es desenvolupa en tres episodis fonamentals:
– UN CONFLICTE DELS MILITARS AMB EL GOVERN (JUNY DE 1917)
– UNA CRISI POLÍTICA, amb un intent dels partits Republicans i del
Nacionalisme Català de convocar una ASSEMBLEA, amb caràcter de
Assemblea Constituent, per canviar la Constitució de 1876.
– LA CONVOCATÒRIA D’UNA VAGA GENERAL REVOLUCIONARIA PER
PART DE UGT I CNT.
82. Quines van ser les causes que van provocar el conflicte entre el
govern i els militars?
● El conflicte es va plantejar per raons corporatives, es a dir, relacionades amb la carrera
militar dels suboficials i oficials de l’exèrcit.
– Existia un excés de suboficials i oficials, al voltant de 16.000 per manar a un exèrcit
que comptava aproximadament amb 80000 homes.
– Els militars com a funcionaris, també havien vist com perdien poder adquisitiu davant
de la pujada de preus.
– Però el problema més gran era la formació de dos grups de militars amb interessos
enfrontats, sobre tot pel tema dels ascensos i la regulació de la carrera militar. El
problema havia sorgit com a conseqüència de la intervenció d’Espanya en el Marroc.
● ELS MILITARS, que eren destinats a Àfrica, ascendien de grau ràpidament, per
mèrits de Guerra.
● Els MILITARS, que tenien destí en Espanya defensaven l’ascens per antiguitat.
83. Com va transcórrer el conflicte entre els militars i el govern?
● Els militars que defenien l’ascens per antiguitat van crear una
associació: LES JUNTES MILITARS DE DEFENSA.
● El govern va detindre a alguns dels seus membre.
● Els militars aleshores, van donar un ULTIMÀTUM al govern, en el
qual exigien:
– L’ascens per antiguitat.
– Van fer un MANIFEST, on criticaven el sistema polític de la
Restauració i amenaçaven amb donar un colp d’Estat.
● Davant d’aquest ultimàtum el govern va cedir a totes les exigències
dels militars.
84.
85. Què característiques va tindre la crisi política de 1917?
● Des de començament de 1917 s’havien suspés les sessions de les Corts en
Madrid. Aquesta decisió l’havia pres el Comte de Romanones (Partit Liberal).
● Un nou govern del Partit Liberal, presidit per EDUARDO DATO, las va deixar
tancades.
● En conseqüència els partits anti-dinàstics (Republicans, Lliga Regionalista
Catalana, PSOE) van convocar en Barcelona una ASSEMBLEA DE
PARLAMENTARIS, amb el seguent objectiu:
– Auto-declarar-se ASSEMBLEA CONSTITUENT, per redactar una nova
CONSTITUCIÓ, que:
● Establira la República com a forma de govern.
● Permetera una descentralització de l’Estat concedint Autonomia a
nacionalitats com la catalana o la basca.
86. Com es va desenvolupar l’actuació de l’Assemblea de Parlamentaris?
● Es reuniren en l’Ajuntament de Barcelona, 66 diputats de la oposició.
● El govern va ordenar a les forces de l’ordre públic dissoldre
l’Assemblea.
● Com que els militars, que poc abans s’havien enfrontat al govern, ara
li donaren suport, el intent de canvi polític va resultar frustrat.
87.
88. Per què les organitzacions obreres van convocar una vaga General
Revolucionaria en 1917?
● La vaga General de 1917 presenta un doble caràcter:
– La vaga es convocava per raons laborals (aconseguir una millora
de salaris)
– Però, darrerre tambè hi ha un intent de provocar canvis polítics:
● UGT i el PSOE desitgen provocar la substitució de la
monarquia per una República i per tant la vaga es pot
relacionar amb la prèvia reunió de l’Assemblea de
Parlamentaris.
● LA CNT es planteja la VAGA GENERAL com un intent
d’acabar amb el capitalisme i instaurar el comunisme libertari.
89. Què dirigents de la UGT van destacar en la preparació
de la VAGA GENERAL?
JULIÁN BESTEIRO LARGO CABALLERO
90.
91.
92.
93.
94.
95.
96.
97. Com es va desenvolupat la vaga general? (Agost 1917)
● Es va estendre amb molta força en les zones industrialitzades del país:
Catalunya, País Basc, Astúries, Madrid i altres ciutats importants.
● En canvi, en la vaga no es van mobilitzar els jornalers d’Andalusia i altres
regions, fet que li va restar força.
● El Govern va declarar l’Estat de Guerra ( aquest fet suposa la suspensió de les
garanties constitucionals) i per tant va ser el propi exèrcit, fonamentalment la
Guàrdia Civil, la que fer front a les accions dels revolucionaris.
● Els enfrontaments van provocar vora 80 morts i més de 2000 detinguts.
● Els líders de la UGT (Julián Besterio i Largo Caballero van ser condemnats a
cadena perpètua).
98. ELS LÍDERS DE LA
UGT empresonats en
la presó de Cartagena.
99. Què conseqüència política va tindre la triple crisi de 1917?
● Es va formar un govern de concentració formar pels dos
Partits Dinàstics i inclús Francesc Cambó, lider de la Lliga
Regionalista es va integrar en ell.
101. Què fets provocaran la descomposició final del Sistema
Polític de la Restauració?
● La desunió interna del Partit Conservador i del Partit Liberal.
● El sorgiment en Catalunya de noves forces polítiques que reclamen
des de l’Autonomia fins la Independència.
● L’augment i la radicalització de les reivindicacions del moviment
obrer.
● La guerra en el MARROC: En 1921 té lloc el Desastre d’Annual
102. Per què el Partit Conservador i el Partit Liberal entraren
en descomposició?
● El Partit Conservador i el Partit Liberal es dividiren en grups interns
que defenien a diferents líders, que moltes vegades, eren autèntics
adversaris polítics.
● Era freqüent, que quan havia un govern del Partit Conservador o el
Partit Liberal, els seus propis diputats no li donaren suport. En
conseqüència el govern tenia que dimitir.
● D’aquesta manera entre 1917 i 1923 va haver 11 governs.
103. Com va evolucionar el catalanisme polític des de 1917?
● LA LLIGA REGIONALISTA, de Francesc Cambó, era un partit burgés,
defensor dels gran interessos dels industrials catalans. Per tant, va preferir
ajornar les seues peticions d’Autonomia i tractar d’unir-se al govern Central,
per tractar de frenar les aspiracions revolucionaries del moviment obrer.
● En reacció, a aquesta col·laboració de la Lliga amb el Govern de Madrid, van
sorgir noves forces polítiques a Catalunya:
– Es va crear ACCIÓ CATALANA, escindida de la Lliga.
– Francesc Macià va fundar ESTAT CATALÀ ( precursor D’ESQUERRA
REPUBLICANA DE CATALUNYA)
– Per la seua banda, un altre lider posterior d’ESQUERRA REPUBLICANA,
Lluís Companys, va fundar un SINDICAT AGRARI: LA UNIÓ DE
RABASSAIRES.
104. Com actuaren les forces obreres a partir de 1918?
● La conflictivitat social plantejada pel moviment socialista i sobretot
per l’anarquisme es va fer cada vegada major, per dos raons
fonamentals:
– El final de la Primera Guerra Mundial, que va provocar una
disminució de la demanda de productes espanyols, i per tant el
tancament d’empreses , un augment de l’atur i una disminució
dels salaris.
– LES REPERCUSSIONS INTERNACIONALS DEL TRIOMF DE LA
REVOLUCIÓ DELS BOLXEVICS, O COMUNISTES RUSSOS EN
1917.
105. Com va repercutir la Revolució Russa en Espanya?
●
Els bolxevics o comunistes russos, liderats per LENIN, mitjançant la Revolució
van conquerir el poder polític en Rússia en 1917, creant la URSS ( Unió de
Repúbliques Socialistes Soviètiques).
●
Les mesures que van prendre els comunistes russos van ser: nacionalitzar o
expropiar tots els mitjans de producció de la burgesia:
– LES FÀBRIQUES.
– LES TERRES.
– ELS BANCS.
– LES MINES.
– ELS MEDIS DE TRANSPORT.
●
D’aquesta manera el somni d’acabar amb el capitalisme i eliminar l’explotació
obrera es feis realitat, per primera vegada en un país. Per tant, el moviment
obrer d’altres països es van plantejar fer una Revolució, a imitació de la Russa.
106. Com va afectar el triomf de la Revolució Russa al PSOE?
● En 1919 les noves autoritats comunistes de Rússia, van propiciar la creació
de la III INTERNACIONAL o KOMITERN. A aquesta s’afiliarien els PARTITS
COMUNISTES, partidaris de fer la revolució.
● En el PSOE es va obrir un debat. Finalment va decidir no incorporar-se i
mantindre el seu caràcter social-demòcrata.
● Va mantindre la estratègia de fer pactes electorals amb membres de Partits
Republicans, per tal d’obtindre cada vegada un nombre major de diputats.
● Però, una xicoteta minoria es va
escindir del PSOE I va fundar el
PCE, PARTIT COMUNISTA
D’ ESPANYA en 1921
● Els seus líders i seguidors
considerarien com TRAÏDORS,
als socialistes, al estar aliats amb
els Partits Republicans burgesos
q
107. Com es va manifestar la conflictivitat obrera?
● En un augment espectacular del nombre de vagues, sobretot a Catalunya, que
era paral·lel a l’afiliació massiva de treballadors a les organitzacions sindicals:
– En 1918 la CNT comptava amb 750.000 afiliats, bàsicament en Catalunya i
Andalusia.
– En 1918 la UGT assolia 200000 afiliats, amb predomini en el País Basc, la
zona minera d’Astúries i Madrid.
● En una nova onada d’atemptats terroristes protagonitzats per anarquistes
contra els industrials, fonamentalment en Catalunya.
● Un augment espectacular del moviment d’ocupació de finques agràries per
part de jornalers andalusos i extremenys entre 1918 a 1921 i de vagues per
millorar la quantia dels jornals. (Trienni Bolxevic)
108.
109.
110.
111. Quina va ser la vaga més important d’aquest període en
Catalunya?
● LA VAGA de la companyia que subministrava electricitat a Barcelona,
coneguda com la CANADENCA (Canadiense), ja que l’empresa procedia
d’aquest país.
● La causa que va provocar el conflicte va ser l’acomiadament d’alguns
treballadors. En resposta la CNT va convocar una vaga i va intentar establir
negociacions amb l’empresa. Però, la Companyia es va negar a negociar
amb la CNT.
● En resposta la CNT va declarar una VAGA GENERAL.
● El govern del Comte de Romanones del Partit Liberal, va decretar l’Estat de
Guerra. Malgrat això, la vaga es va prolongar durant 44 dies
● Els principals líders sindicals van ser detinguts.
112. Com van organitzar els industrials catalans la resposta a
l’acció violenta dels anarnarquistes?
● Van promocionar la creació d’uns Sindicats alternatius, coneguts com
SINDICATS LLIURES. A aquests sindicats s’afiliaren sobretot
simpatitzants carlistes. Membres dels sindicats lliures van ser
responsables de molts atemptats contra anarquistes.
● Altres vegades es contractava a pistolers, procedents de la
delinqüència comuna.
● També va mobilitzar una milícia tradicional de Catalunya: El somaten,
que actuava com força de xoc contra les actuacions violentes dels
obrers.
113. Què conseqüències va tindre la dura repressió de la
vaga pel govern?
● El desencadenament d’una etapa de violència i assassinats
provocada per:
– El recurs a l’atemptat terrorista per part dels elements més
radicals de l’anarquisme.
– La resposta de la patronal amb la contractació de pistolers que
atemptaven contra els líders anarquistes.
– La dura repressió policial dels anarquistes.
114. Què mesures legals van prendre els governs espanyols per controlar la
violència anarquista?
● Van aplicar l’anomenada llei de Fugues, que simulava la fuga d’un
detingut per tal d’executar-lo de manera extrajudicial.
● Aquesta pràctica es va utilitzar amb freqüència per policia i guàrdia
civil per contestar a la violència anarquista, en aquest període.
115. Van respondre els anarquistes a la repressió policial amb
atemptats contra membres del Govern?
● Els anarquistes van responsabilitzar al Governs de Madrid de la dura
repressió que havien patit per part de l’exèrcit en l’etapa en que va
estar en vigor l’Estat de Guerra i per la violència de la policia.
● D’aquesta manera en 1921 era assassinat en Madrid, EDUARDO
DATO, lider del Partit Conservador i President del Govern en aquest
període
●
116.
117. Qui va ser el dirigent anarquista més destacat assassinat
a mans de pistolers de la patronal?
● Cal destacar que el lider més destacat de la CNT en Catalunya i el
més moderat: SALVADOR SEGUÍ, «el noi del sucre» va ser
assassinat en 1923.
120. Què va passar amb el Protectorat espanyol en el Marroc
al finalitzar la Primera Guerra Mundial?
● Els marroquins va continuar
organitzar un moviment
d’independència. Aquesta
resistència a l’ocupació espanyola
es va fer més forta degut a dos
factors:
– L’aparició de líders carismàtics
entre els marroquins, entre els
quals va destacar:
● Abd-el-Krim.
– La compra d’armes ja no
utilitzades en la Guerra Mundial.
121. Qui defenia el manteniment de la intervenció espanyola
en el Marroc?
● El domini colonial era molt poc rendible des de el punt de vista
econòmic.
● Per tant la decisió de romandre en el Rif i mantindre una Guerra
Colonial, que estava consumint molts recursos i pèrdues de vides de
soldats espanyols, era una qüestió de prestigi.
● Una gran part de l’exèrcit defenia el manteniment de la Guerra.
(l’anomenat sector africanista)
● A més Alfons XIII, era un ferm defensor de la presència espanyola en
el protectorat marroquí.
122. Com havia organitzat la resistència marroquina Abd-el-
Krim?
● Abd-el-Krim controlava les
muntanyes del Rif, pròximes a
la Serralada del Atles.
● A més havia aconseguit
apoderar-se del port
d’Alhucemas, en la costa i
situat just entre Ceuta i Melilla.
Per tant, feia impossible que els
espanyols dominaren el Centre
del Protectorat, des de el qual
atacava les dos zones de
domini espanyol
123.
124. Què pla s’havia ideat per vèncer a Abd-el-Krim?
● Avançar al mateix temps des de Ceuta, per part de Damaso
Berenguer i des de Melilla, per Fernandez Silvestre.
125.
126. Per què es va produir el Desastre d’Annual?
● Per què, Fernandez Silvestre va avançar massa ràpid i sense
assegurar-se, la comunicació amb Melilla.
● Com que les tropes de Damaso Berenguer no havien fet avanços
Abd-el-Krim va rodejar completament els 13000 soldats que manava
Fernandez Silvestre.
● Encara què van intentar retornar a Melilla, les tropes espanyoles van
ser massacrades.
● Va haver vora 12000 morts.
127.
128.
129.
130.
131.
132.
133.
134.
135. Què conseqüències polítiques va tindre el Desastre de
Annual?
● Després del Desastre es va organitzar una Comissió d’Investigació
per tractar de aclarir les causes del Desastre i demanar
responsabilitats a aquells militars que havien impulsat aquesta
incursió en l’interior del Rif.
● L’encarregat de dirigir la Investigació va ser el General Picasso. La
documentació i les proves que va reunir van constituir el anomenat
EXPEDIENT PICASSO.
● Una vegada aclarides les responsabilitats de polítics i militars
l’Expedient devia ser presentat per al seu coneixement en les Corts.
136. A què personatge destacat del Sistema Polític de la
Restauració podia perjudicar greument l’Informe
Picasso?
137. Com es va fer efectiva la cerca de responsabilitats pel
desastre D’Annual?
● La investigació de les causes del Desastre d’Annual podien conduir a
fer responsable màxim al propi Alfons XIII.
● Alfons XIII, era partidari de la consolidació del Protectorat Espanyol en
el Marroc.
● Les filtracions que es feien a la premsa i que feien públics el Partits
Republicans assenyalaven, que Fernandez Silvestre hauria fet la
campanya militar pel desig personal de Alfons XIII.
● Si es confirmaven les sospites, els Republicans podrien exigir
l’abdicació d’Alfons XIII.
● Estava previst que una Comissió en les Corts obrira una nova
investigació, a partir de l’1 d’Octubre de 1923.
138. Va haver possibilitat de demostrar la responsabilitat
d’Alfons XIII?
● NO
●
l
El13 de Setembre de 1923
el Capità General de
Catalunya, MIGUEL PRIMO
DE RIVERA, va donar un
colp d’Estat.
Alfons XIII va acceptar el
Colp i Primo de Rivera
establiria una dictadura
militar des de 1923 fins
1930.
l