Tema 6. La construcció de l'Estat Liberal (1833 - 1868).

1. Tema 6. La construcció de l'Estat Liberal
(1833 - 1868)

2. Índex de continguts
1. La Primera Guerra Carlina [punt 1 del llibre].
2. La situació política durant el primer conflicte carlí.
3. El procés de revolució liberal (1833 – 1843) [punt 2 del llibre].
3.1. El govern Absolutista (1833 – 1834).
3.2. Govern moderat de 1834.
3.3. Govern liberal progressista de 1835.
3.4. La destitució del govern i el motí a «La Granja» de 1836.
3.5. La reinstauració dels progressistes al poder (1836 – 1837).
3.6. El govern liberal moderat (1837 – 1840).
3.7. La insurrecció progressista del general Espartero (1840).
3.8. La Regència d'Espartero (1840 – 1843)..
3.9. Aixecament moderat d'O'Donnell i Narváez i la fi de la regència.
4. Els partits polítics després de la fi de la minoria d'edat d'Isabel II fins al Sexenni
Democràtic [Punt 3 del llibre].
5. La dècada Moderada (govern moderat) (1844 – 1853) [punt 4 del llibre].
6. El Bienni Progressista (1854 – 1856) [punt 5 del llibre].
7. La desintegració de la monarquia (1857 – 1868) [punt 7 del llibre].
7.1. El govern moderat posterior al cop d'Estat d'O'Donnell (1856 – 1857).
7.2. El govern unionista d'O'Donnell (1858 – 1863).
7.3. La fi del govern unionista d'O'Donnell. L'avantsala al Sexenni Democràtic.

3. 1. La Primera Guerra Carlina (1833 - 1840)

4. La Primera Guerra Carlina (Causes)
●
Ferran VII mor el 1833 amb una única filla: Isabel II.
●
2 Candidats a la successió:
1)Isabel II (filla) → Necessita abolir la «Llei Sàlica» (no permet heretar la
corona per una dona).
2)Carles Maria Isidre (germà) → És defensat per col·lectius tradicionalistes
que s'anomenaran «Carlins».
Enfrontament entre les 2 posicions = I Guerra Carlina
Carles Maria Isidre
(pretendent dels carlins) Isabel II, filla de Ferran VII

5. La Primera Guerra Carlina
El bàndol carlí
Qui Són? Són gent de tradició. S'agrupen a partir de la mort de Ferran VII el
1833, en favor a posar a Carles Maria Isidre (germà del rei difunt)
com a nou successor, respectant la «llei sàlica».
Ideologia i política Gent de tradició.
Consideren que l'església ha de ser la institució vertebradora de
l'ordre social.
S'oposen al centralisme polític (cal defensar els antics «furs» dels
regnes).
Sectors socials que
el formen
● Gran part del clergat.
● Gran part de la petita noblesa agrària.
● Gran part de la població humil rural, atemorida pels nous impostos
posats pels liberals, i la seva reforma agrària, que els podia
expulsar de les terres.

6. La Primera Guerra Carlina
El bàndol isabelí
Qui Són? Són gent de procedència diversa units sota un sol objectiu: defensar
la successió al tron d'Isabel II, i desenvolupar els canvis legislatius
necessaris per a suprimir la «llei sàlica».
Ideologia i política La procedència és diversa. Les seves idees polítiques també ho són.
Sectors socials que
el formen
● Part de l'alta noblesa.
● Funcionaris.
● Una part de la elit eclesiàstica.
● Els liberals (Burgesos i sectors populars de les ciutats). Aquests
són convençuts per la regent a canvi d'acceptar les demandes
liberals de la fi de l'absolutisme i l'Antic Règim.

7. La Primera Guerra Carlina
(successió dels esdeveniments)
● La zona nord queda controlada a
l'inici de la guerra pels carlins.
– Navarra: Carles Maria Isidre
s'instal·la a Navarra on crea un estat
independent.
– Catalunya: Partides de carlins
castigaven poblacions liberals i
s'amagaven en zones muntanyoses.
● Es produeix dins dels carlins una
ruptura de posicions:
– Transaccionistes: volen tenir acord
amb liberals.
– Intransigents: defensen continuar la
guerra a ultrança.

8. La Primera Guerra Carlina. Fi del
conflicte (conseqüències)
● Fi de la Guerra: Signatura del conveni de
Bergara (1839). Estableix:
– Manteniment del furs a províncies basques i a
Navarra.
– Integració dels oficials carlins a l'exèrcit reial.
● Oposició dels intransigents: No accepten l'acord
i s'exilien o continuen fent resistència. La
repressió contra generals intransigents com
Cabrera continuarà fins a 1840.

9. 2. La situació política durant el
primer conflicte carlí
CARLINS
LIBERALS
MODERATS
PROGRESSISTES

10. Els carlins
Qui Són? Són gent de tradició. S'agrupen a partir de la mort de Ferran VII el
1833, en favor a posar a Carles Maria Isidre (germà del rei difunt)
com a nou successor, respectant la «llei sàlica».
Ideologia i política Gent de tradició.
Consideren que l'església ha de ser la institució vertebradora de
l'ordre social.
S'oposen al centralisme polític (cal defensar els antics «furs» dels
regnes).
Sectors socials que
el formen
● Gran part del clergat.
● Gran part de la petita noblesa agrària.
● Gran part de la població humil rural, atemorida pels nous impostos
posats pels liberals, i la seva reforma agrària, que els podia
expulsar de les terres.

11. Els liberals moderats
Qui Són? Part dels liberals amb tendència més moderada i conservadora. Són
proclius a pactar amb els «reialistes». Es comencen a diferenciar del
bloc liberal a partir del Trienni Liberal (1820 -1823).
Ideologia i política Són gent «d'ordre».
Defensen el dret a la propietat, el sufragi restringit segons la riquesa
dels sectors (només poden votar els més rics).
No volen la participació de les masses en la política (és cosa de la
minoria propietària il·lustrada).
Limitar els drets individuals, però sobretot els col·lectius (llibertat
de premsa, d'opinió, de reunió i d'associació).
Defensen la llibertat, però abans autoritat i ordre social.
Sectors socials que
el formen
● Terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors.
● Vella noblesa, alt clergat i alts comandaments militars.

12. Els liberals progressistes
Qui Són? Part dels liberals amb tendència més radical. Eviten negociar amb els «realistes», i
prefereixen tirar endavant reformes avançades i realitzar l'acompliment total de la
Constitució de 1812.
Ideologia i política Molt reformistes. Volen canviar les coses.
Defensen el principi de sobirania nacional (el poder recau en el poble).
Hi ha d'haver un predomini de les Corts en el sistema polític.
No volen que el Rei participi en política (com a molt pot fer de moderador).
Partidaris d'enfortir els poders locals (ajuntament, milícies…).
Sufragi ha de ser CENSATARI. No pot votar tothom, però tampoc volen ser tant
restrictius com els moderats. La participació s'ha d'ampliar als més humils, i
que no únicament votin els més rics.
S'ha de limitar el poder de l'església, i desvincular les seves propietats.
Sectors socials que el
formen
● Burgesia mitjana i petita.
● Oficials de rang mig de l'exèrcit.
● Classes populars urbanes (artesans, comerciants, professionals liberals).

13. 3. El procés de revolució liberal
(1833 - 1843)

14. 3.1. El govern Absolutista (1833 – 1834)
● Els isabelins necessiten del suport dels liberals
per a investir reina Isabel II. Per a convencer-
los nomenen un govern de caire absolutista
amb Francisco Cea Bermúdez al capdavant,
amb ordres de instaurar algunes tímides
mesures que acontentin els liberals.
● Les reformes són molt tímides. No acontenten
les pretensions liberals.
Francisco Cea Bermúdez
(absolutista)

15. 3.2. Govern moderat de 1834
● Les reformes del govern absolutista són molt
tímides. No acontenten les pretensions liberals.
Els isabelins donen el poder als liberals
MODERATS (1834).
Francisco Martínez de la
Rosa (moderat)

16. 3.2. Govern moderat de 1834
(accions polítiques)
● Estatut Reial de 1834:
– Es formen 2 cambres CONSULTIVES (sense poder, i les
decisions preses han de passar pel rei o el regent).
● Cambra de Diputats.
● Parlament.
● Paral·lelament en aquest govern existeix la
diferenciació de dues tendències (futurs partits
polítics) entre els liberals:
– Moderats.
– Progressistes (antigament coneguts com exaltats).

17. L'estatut reial de 1834
● Objectiu: Convèncer als liberals
aplicant reformes en concordança
amb les seves peticions.
● Què canvia? Què aporta?
– Formació de corts estamentals amb 2
cambres SENSE poder. Únicament eren
CONSULTIVES i subordinades al rei.
● Com veuen l'estatut els liberals?
– Com una via de transició política que
permeti arribar a un acord amb els
absolutistes (anar estirant de la corda
poc a poc).

18. Després de l'Estatut
● La situació és complicada: Hi ha fam, els
carlins ataquen poblacions i l'ordre públic no es
respecta.
● Què fa la regent?: Nomenar un nou govern el
1835 encapçalat per un LIBERAL
PROGRESSISTA: Juan Álvarez Mendizábal.
Juan Álvarez Mendizábal
(progressista)

19. 3.3. Govern liberal progressista de 1835
● Els progressistes accedeixen el 1835 al poder.
● Objectius del govern progressista:
– Derrotar els carlins.
– Instaurar una monarquia parlamentària, amb divisió dels poders.
– Transformar l'estat en «liberal». Com?:
● Que les Corts s'escullin a través d'eleccions mitjançant una reforma de l'Estatut Reial
de 1834.
● Execució d'una reforma agrària que desamortitzi les terres eclesiàstiques i suprimeixi
les congregacions religioses.
La Regent Maria Cristina (Isabel II era menor d'edat) destitueix el govern
progressista el 1836, i hi posa en lloc seu els moderats.

20. 3.4. La destitució del govern i el
motí a «La Granja» de 1836
● La regent Maria Cristina (Isabel II
era menor d'edat) treu els
progressistes del poder el 1836 i hi
posa en substitució als moderats.
● La intervenció en política de la
regent molesta a alguns sectors de
la població, i l'estiu de 1836 es fa
un motí a «La Granja» (residència
d'estiu dels reis). La regent és
obligada a reincorporar als
progressistes al govern, i a
acceptar la Constitució de 1812.
Motí de «La Granja» el 1836

21. 3.5. La reinstauració dels progressistes
al poder (1836 – 1837)
● Retornen els progressistes els progressies al
poder. Calatrava i Mendizábal estaran al
capdavant del nou govern.
● Continuen les propostes del govern
progressista anterior interromput per la reina.

22. 3.5. La reinstauració dels
progressistes al poder
Accions polítiques del govern
1) Llei d'Impremta (1837): Control sobre els diaris.
2) Llei electoral (1837): Sufragi Restringit (+25 anys i renda mínima (2,4% població).
3) Constitució de 1837:
● Reconeixement sobirania nacional.
● Reconeixement drets dels ciutadans (llibertat de premsa, d'opinió, d'associació).
● Divisió de poders (Judicial, Executiu i legislatiu).
● Confessionalitat catòlica de l'estat i compromís de finançar església.
4) Reforma agrària.
5) Abolició senyories i jurisdicció senyorial. Desvinculació de terres: (terres passen al senyor com a propietat, podent
vendre i comprar. Els pagesos passen de serfs a arrendataris o jornalers. Els impostos passen a pagar-se a l'Estat).
6) Desamortització de terres del clergat (passen a l'estat que les ven per subhasta) i secularització del clergat
(desapareixen totes les ordres religioses a excepció de les educatives i sanitàries).
7) Supressió de privilegis antics.
8) Delme eclesiàstic anul·lat.
9) Fora privilegis de la Mesta.
10)Fora privilegis dels gremis (lliure mercat).

23. 3.6. El govern liberal moderat (1837 – 1840)
Accions i mesures polítiques
● Objectiu: Portar a terme algunes reformes que
paralitzin els canvis radicals de l'anterior govern
progressista.
● Mesures del govern:
1)Paralització de la desamortització eclesiàstica.
2)Manteniment del clero amb un «impost estatal».
3)Llei d'Ajuntaments (1840). En favor a la centralització
política (donen a la corona possibilitat de nomenar
alcaldes a capitals de província i ajuntaments són
controlats per l'Estat.

24. 3.7. La insurrecció progressista del
general Espartero (1840)
● La llei d'ajuntaments no agrada als
progressistes, que veuen perillar el
poder de les entitats locals.
● General Espartero, progressista
s'alça en contra del govern moderat.
– La regent s'ha d'exiliar.
– Els progressistes retornen al poder per
la força.
– Espartero com a nou regent.
General Baldomero
Espartero (progressista)

25. 3.8. La regència d'Espartero (1840 – 1843).
● El govern d'Espartero impulsa les idees
progressistes. Però té un problema. És un
govern imposat per insurrecció, i això farà que
perdi ràpidament popularitat.

26. 3.8. La regència d'Espartero (1840 – 1843).
● Propostes i mesures polítiques:
– L'Aranzel Lliurecanvista de 1842: Aquest obre el
mercat espanyol als teixits de cotó i anglesos. La
mesura es tradueix en una major competència. La
indústria tèxtil catalana perilla, i es produeix una
revolta contra Espartero a Barcelona. Espartero
Bombardeja la capital sense pietat.
Bombardeig de Barcelona el 1842 per ordres del general Espartero

27. 3.9. Aixecament moderat d'O'Donnell i
Narváez i la fi de la regència
●
L'autoritarisme amb el que el govern
imposat d'Espartero fa política no agrada
als moderats, expulsats del poder, i crea
molt descontentament en la població.
●
Aixecament de moderats i descontents
el 1843, liderada pels generals O'Donnell
i Narváez. El cop d'estat imposa un nou
govern MODERAT.
●
Es decideix avançar la majoria d'Edat
d'Isabel II, que comença a ser reina amb
13 anys.
Fi de la regència d'Espartero
Inici del regnat directe d'Isabel II
General Leopoldo O'Donnell
General Ramon María Narváez

28. 4. Els partits polítics després de la fi
de la minoria d'edat d'Isabel II

29. Els partits polítics després de la fi
de la minoria d'edat d'Isabel II
CARLINS
(ABSOLUTISTES)
LIBERALS
(ISABELINS)
MODERATS
(Martínez de la Rosa, Toreno,
Narváez, Bravo Murillo)
PROGRESSISTES
(Mendizábal, Espartero,
Madoz, Prim)
UNION LIBERAL
(O'Donnell, Serrano)
DEMÒCRATES REPUBLICANS
(Pi i Margall, Salmerón)
CARLINS
(ABSOLUTISTES)

30. Els carlins
Qui Són? Són gent de tradició. S'agrupen a partir de la mort de Ferran VII el
1833, en favor a posar a Carles Maria Isidre (germà del rei difunt)
com a nou successor, respectant la «llei sàlica».
Ideologia i política Gent de tradició.
Consideren que l'església ha de ser la institució vertebradora de
l'ordre social.
S'oposen al centralisme polític (cal defensar els antics «furs» dels
regnes).
Sectors socials que
el formen
● Gran part del clergat.
● Gran part de la petita noblesa agrària.
● Gran part de la població humil rural, atemorida pels nous impostos.
posats pels liberals, i la seva reforma agrària, que els podia
expulsar de les terres.

31. Els liberals moderats
Qui Són? Part dels liberals amb tendència més moderada i conservadora. Són
proclius a pactar amb els «reialistes». Es comencen a diferenciar del
bloc liberal a partir del Trienni Liberal (1820 -1823).
Ideologia i política Són gent «d'ordre».
Defensen el dret a la propietat, el sufragi restringit segons la riquesa
dels sectors (només poden votar els més rics).
No volen la participació de les masses en la política (és cosa de la
minoria propietària il·lustrada).
Limitar els drets individuals, però sobretot els col·lectius (llibertat
de premsa, d'opinió, de reunió i d'associació).
Defensen la llibertat, però abans autoritat i ordre social.
Sectors socials que
el formen
● Terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors.
● Vella noblesa, alt clergat i alts comandaments militars.

32. Els liberals progressistes
Qui Són? Part dels liberals amb tendència més radical. Eviten negociar amb els
«realistes», i prefereixen tirar endavant reformes avançades i realitzar
l'acompliment total de la Constitució de 1812.
Ideologia i política Molt reformistes. Volen canviar les coses.
Defensen el principi de sobirania nacional (el poder recau en el poble).
Hi ha d'haver un predomini de les Corts en el sistema polític.
No volen que el Rei participi en política (com a molt pot fer de moderador).
Partidaris d'enfortir els poders locals (ajuntament, milícies…).
Sufragi ha de ser CENSATARI. No pot votar tothom, però tampoc volen ser
tant restrictius com els moderats. La participació s'ha d'ampliar als més
humils, i que no únicament votin els més rics.
S'ha de limitar el poder de l'església, i desvincular les seves propietats.
Sectors socials que el
formen
● Burgesia mitjana i petita.
● Oficials de rang mig de l'exèrcit.
● Classes populars urbanes (artesans, comerciants, professionals liberals).

33. La Union liberal (des de 1854)
Qui Són? Fundació del partit el 1854.
Són la mescla d'alguns moderats i progressistes escindits dels dos
partits liberals tradicionals.
Ideologia i política Políticament es presenten com un terme mig entre moderats i
progressistes.
Sectors socials que
el formen
● Moderats escindits (marxen del grup moderat).
● Progressistes escindits (els més conservadors del partit
progressista).
O'Donnell i Espartero

34. Els demòcrates (des de 1849)
Qui Són? Fundació del partit el 1849, per una escissió d'alguns progressistes.
Ideologia i política Partidaris de la sobirania popular (El poder el té el poble).
Sufragi Universal masculí (poden votar tots els homes majors
d'edat).
Ampliació de llibertats públiques i reconeixements de tots els
drets col·lectius.
Partidaris de l'elecció dels representats d'ajuntaments i
diputacions.
Molt implicats en ensenyament públic i beneficència social.
Exigeixen llibertat de culte (totes les religions són admeses).
Sectors socials que
el formen
● Progressistes descontents que marxen del partit.
Reben molt suport de les masses populars, que tenen molta
influència en el partit.

35. Els republicans
Qui Són? Escissió dels demòcrates. Pi i Maragall com a màxim representant
dels Republicans Federals. Emilio Castelar com a Representant dels
Republicans Unitaris.
Ideologia i política Cerquen un model d'estat amb l'absència de la figura del monarca,
que veuen retrògrada i innecessària.
Sectors socials que
el formen
● Part escindida dels demòcrates.
Emilio Castelar (republicà unitari) Francesc Pi i Margall (republicà federal)

36. 5. La dècada Moderada (1844 - 1854)

37. La Dècada Moderada (1844 - 1854)
● Eleccions de 1844. Moderats guanyen per Majoria i el
general Narváez forma govern.
● Objectius:
– Acabar amb l'anterior etapa revolucionària.
– Implantació d'un règim basat en l'autoritat, l'ordre i la
repressió.
En definitiva: crear un sistema liberal moderat que garantís
el domini de «l'oligarquia» (la gran burgesia terratinent i
financera, i alguns sectors professionals i de l'exèrcit).

38. La Dècada Moderada (1844 – 1854)
Mesures polítiques
1) Creació de la Guàrdia Civil (1844) com a cos garant de l'ordre.
2)Constitució 1845 (de caire moderat. Estableix els principis del moderantisme).
3)Reforma fiscal («llei de Mon-Santillán de 1845»). Estableix la contribució directa sobre la propietat i
creava un impopular «impost sobre el consum» que grava alguns articles de primera necessitat.
4) Llei electoral de 1846: estableix sufragi censatari restringit a 1% de la població (només poden votar
grans contribuents i personalitats destacades de la cultura, l'administració, l'església i l'exèrcit).
5)Reforma de l'administració pública de l'Estat i l'administració provincial i municipal (1845).
6)Creació d'un codi penal (1848).
7)Creació d'un codi civil (1850).
8)Concordat amb la Santa Seu (1851):
● El papa reconeix Isabel II i accepta el procés desamortitzador de les terres de l'església, fins al moment suspès
● L'estat sostindrà a l'església amb el «pressupost de culte i clero».
● L'estat atorga a l'església competències en «educació moral i pública».
● L'estat restableix ordes regulars.
● L'estat reconeix el catolicisme com a religió oficial.
La Guàrdia Civil com a cos garant de la
seguretat i l'ordre als carrers

39. La Dècada Moderada i la Guerra
dels Matiners (1846 - 1849)
● El context que el govern moderat ha de fer front és complicat:
– Han d'afrontar una nova guerra proclamada pels Carlins. La II
Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846 – 1849).
– Entre els moderats que es troben al govern, existeixen divisions
internes i discrepàncies.
Això genera una inestabilitat important en el govern.
Els carlins tornen a la càrrega amb una
Segona Guerra Carlina, coneguda com la
Guerra dels Matiners

40. La Dècada Moderada. Fi del govern moderat
●
El govern moderat sentencia la seva fi amb l'aprovació d'una reforma del dret a vot l'any
1853 (Bravo Murillo es troba al capdavant del govern moderat).La reforma restringeix al
màxim el dret a vot i busca que els moderats governin de manera autoritària per decret.
●
La resposta a aquesta amenaça es produeix el juny de 1854 → Els Progressistes,
Demòcrates i Republicans (tots apartats del poder), amb el suport del General O'Donnell
(era un moderat, però estava descontent amb la deriva autoritària que havia pres el seu
partit), s'aixequen contra el govern moderat. → La situació finalitza:
– Amb la reina obligada a recuperar el model de sufragi anterior (censatari, però molt més ampli que
el que volien aplicar els moderats).
– Convocatòria per la reina de corts constituents (formació de nou govern).
Les eleccions es celebren el mateix 1854 → Fruit de la entesa enter O'Donnell
(moderat) i Espartero (progressista) es funda un nou partit: la UNION PROGRESISTA,
que es presentarà a les eleccions. → Unionistes i progressistes guanyen en majoria. →
Comença així el «Bienni Progressista»

41. 6. El Bienni Progressista
O'Donnell i Espartero, protagonistes del govern del «bienni»

42. 6. El Bienni Progressista (1854 - 1856)
● Unionistes i Progressistes, victoriosos en les
eleccions, formen un govern liberal. O'Donnell i
Espartero seran personalitats distingides del nou
govern.
O'Donnell i Espartero, protagonistes del govern del «bienni»

43. 6. El Bienni Progressista
Accions i mesures polítiques
Els nou govern vol continuar l'avenç de les mesures
progressistes durant la seva vigència.
1) Llei de desamortització civil i eclesiàstica (1855): Feta per
Pascual Madoz, afecta a béns de l'Estat, de l'Església, dels
ordes militars, institucions benèfiques i ajuntaments (els béns
queden privatitzats i possibles per a la compravenda).
2) Llei General de Ferrocarrils (1855): Construcció de línies
ferroviàries. Atrau empreses estrangeres constructores.
3)Ampliació general d'infraestructures: telègraf, carreteres…
4) Promoció d'activitats capitalistes: societat per accions, activitat
bancària, mineria...

44. La fi del Bienni Progressista
● La situació del govern del bienni és complicada. Haurà de sortejar una crisi
de subsistències + malestar social, que desembocarà en conflictivitat obrera
(manifestacions, revoltes…).
● El govern, respon a la problemàtica de mala manera → O'Donnell estableix
mesures repressives. Espartero no hi està d'acord → La reina es posiciona a
favor d'O'Donnell i la seva repressió, i el nomena com a nou cap de Govern.
● Enfront la continuïtat de la política repressora d'O'Donnell, amb el suport
explícit de la reina, comença a augmentar la oposició en contra del general.
O'Donnell en comptes de negociar, s'imposa militarment. Tanca les corts,
suprimeix la milícia, destitueix els ajuntaments i diputacions, i anul·la la
llibertat de premsa.
Amb l'autoritarisme d'O'Donnell acaba el «Bienni Progressista»

45. 7. La desintegració de la monarquia
(1857 – 1868)

46. 7.1. El govern moderat posterior al cop
d'Estat d'O'Donnell (1856 - 1857)
● Aquest govern sorgit de la imposició autoritària d'O'Donnell, és de caire
moderat. Primerament el portarà O'Donnell, i el succeirà el general
Ramon María Narváez, un cop O'Donnell sigui destituït per ordres de la
reina.
● Accions polítiques:
– Durant el lideratge d'O'Donnell: restabliment de la constitució de 1845.
– Durant el lideratge de Narváez: Llei d'instrucció pública («Llei Moyano») de 1857.
Divideix l'educació en primària, secundària i universitària.
El 1858 la reina torna a ficar-se en la política. Cessa a Narváez del poder
i nomena a O'Donnell com a cap del govern novament. D'aquesta
manera s'inicia el «Govern Unionista d'O'Donnell», que durarà fins a
1863.

47. 7.2. El govern unionista d'O'Donnell (1858 - 1863)
● És un govern format per unionistes (UNION
LIBERAL).
● Mesures polítiques:
– Promoció de la constitució de 1845.
– Continuïtat d'expansió econòmica i d'infraestructures.
– Organització d'expedicions costoses i inútils per a fer
veure que Espanya seguia sent un «imperi potent».
● Expedició a la Cotxinxina (1858 – 1862).
● Campanya del Marroc (1859 – 1860).

48. 7.3. La fi del govern unionista d'O'Donnell.
L'avantsala al Sexenni Democràtic
● La societat es troba molt descontenta per la intervenció continuada de la
reina en política, que fa i desfà governs a la seva voluntat, sense
respectar els resultats de les eleccions.
● El 1866 es produeix una insurrecció a la «Caserna de San Gil».
● El tancament de les corts i la dictadura.
● La crisi de subsistències de 1866.
Tot deriva a la firma del PACTE D'OSTENDE. És un acord fet d'amagat
entre progressistes, demòcrates i unionistes per a posar fi a la monarquia
d'Isabel II a la que feien culpable dels mals de l'estat (compte! Es tracta
de canviar un rei per un altre. No parlem de República!), i convocar unes
corts constituents (nou govern) per sufragi universal masculí.

49. Eix cronològic de síntesi temes 5 i 6