Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

La restauració borbònica 1874 1898

11,806 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

La restauració borbònica 1874 1898

  1. 1. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1898) 1874 1876 1885 1898 Constitució “Pronunciamiento” de Sagunt Pèrdua de (Martínez Campos) Cuba i Filipines Regència Alfons XII, rei d’Espanya Maria Cristina Crisi del règim
  2. 2. El Manifest de Sandhurst Per virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meva il·lustre mare [Isabel II], tan generosa com infortunada, jo sóc l’únic representant del dret monàrquic a Espanya. Aquest dret arrenca d’una tradició secular, confirmada per tots els precedents històrics, i està indubtablement unida a totes les institucions representatives, que mai no van deixar de funcionar legalment durant els trenta-cinc anys transcorreguts d’ençà que va començar el regnat de ma mare fins que, encara nen, vaig trepitjar amb tots els meus terra estrangera. […] No cal esperar que jo decideixi res completament i arbitràriament; sense Corts no van resoldre els negocis ardus els prínceps espanyols en els antics temps de la monarquia, i aquesta regla de conducta justíssima no he d’oblidar- la jo en la meva condició present, i quan tots els espanyols ja estan habituats als procediments parlamentaris. Si arriba el cas, serà fàcil que s’entenguin i concertin les qüestions per resoldre un príncep lleial i un poble lliure. […] Per la meva banda, dec a l’infortuni estar en contacte amb els homes i les coses de l’Europa moderna […]. Sigui quina sigui la meva pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol ni, com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni, com a home del segle, veritablement liberal. Manifest d’Alfons XII des de Sandhurst (1 de desembre de 1874)
  3. 3. Les Bases del Règim Bipartidisme: Caciquisme Exclusió de les forces els partits dinàstics contestatàries al règim (es reflexa en) Constitució del 1876 (que es caracteritza per) 1. Flexible, confessional catòlica (es manté el culte) però tolerant (es permet la llibertat de consciència) (Art. 11) 2. Sobirania compartida Corts/ Rei 3. Àmplies competències de la Corona (càrrecs militars, presidir Consell de Ministres...) 4. Doble sistema d’elecció Corts/ Senat 5. Reconeixement de drets i llibertats però es deixa per a un posterior desenvolupament legislatiu la seva regulació
  4. 4. 1) Bipartidisme: els partits dinàstics  Dos partits: conservadors i liberals  Alternança en el govern (“Turno Pacífico”, Pacto del Pardo, 1885)  Ideològicament i socialment idèntics: són “panes prestados”, Leopoldo Alas “Clarín”, La Regenta  Integren les forces polítiques provinents del règim isabelí moderats Unión Liberal Progressistes demòcrates Republicans moderats Partit Conservador Partit Liberal (Antonio Cánovas del Castillo) (Práxedes Mateo Sagasta)
  5. 5. “ El Marqués de Vegallana era en Vetusta jefe del partido más reaccionario entre los dinásticos (...). Tenía siempre un favorito que era el jefe verdadero. El favorito actual era (...), ni más ni menos, don Álvaro Mesia, el jefe del partido liberal dinástico. El reaccionario creía resolver sus propios asuntos y en realidad obedecía a las inspiraciones de Mesía. Pero éste no abusaba de su poder secreto. Como un jugador de ajedrez que juega solo y lo mismo se interesa por los blancos que por los negros, don Álvaro cuidaba de los negocios conservadores lo mismo que de los liberales. Eran panes prestados. Si mandaban los del marqués, repartía estanquillos, comisiones y licencias de caza; pero cuando venían los liberales, el marqués de Vegallana seguía siendo árbitro en las elecciones, gracias a Mesía, y daba estanquillos, empleos y hasta prebendas. Así era el turno pacífico en Vetusta” Leopoldo Alas “Clarin”, La Regenta
  6. 6. 2) El caciquisme: la pràctica del sistema polític El caciquisme, una realitat quotidiana i global. Per tant, és:  Nomenament de càrrecs (governadors civils, regidors, correus, jutges, diputats provincials, diputats a Corts...  Repartiment de “prebendas” (treball, arrendament de terres...)  Control sorteig de quintes  Redacció d’informes i certificats personals  Falsificació resultats electorals (tupinada): compra de vots, morts que voten, votants en diferents cops...
  7. 7. 2.1. La pràctica electoral El Rei (nomena) President del “Consejo de Ministros” (convoca) Eleccions (organitzades pel) Ministeri de Governació (amb l’ajut dels) (proposa candidats) Compra de vots Governadors civils Coacció Encasellat Falsejament del sufragi (que recorren a) (llistes de diputats) Alcaldes i cacics (tupinada) “Cunero” (controlen el poble) “Encasillado” : persona dessignada com a candidata per un districte després de la seva negociació per part dels dos partits turnants “Cunero” : diputat aliè a un districte i que és patrocinat pel Govern
  8. 8. No suponía yo que el Gobernador de Gerona tuviera que esperar una reunión de Diputados y Senadores de la provincia para resolverse a apoyar una candidatura de elecciones parciales. El resultado de la reunión debía estar, no ya previsto, sino preparado por V.S. Redoble V.S. Sus esfuerzos para desbaratar toda candidatura que no sea la que yo le indique en el distrito de Olot. Prepare V.S. el campo para un candidato que acaso irá al país La Campana de Gràcia nº 1.278, 18/XI/1893
  9. 9. “Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les eleccions espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, només hi ha un sol elector: el ministre de Governació. Ell, juntament amb els seus governadors de província i l’innombrable exèrcit d’empleats de totes classes, sense excloure els alts càrrecs de magistratura i el professorat, prepara, executa i consuma les eleccions, siguin del tipus que siguin, des del fons del seu despatx situat al centre de Madrid. Per tal de fer les llistes d’electors, s’hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la multitud d’imaginaris, i sobretot de difunts. La representació d’aquests darrers es dóna sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar. L’autor d’aquestes línies ha vist unes quantes vegades que el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a dipositar el seu vot a l’urna sota la figura d’un escombriaire de la ciutat o d’un policia vestit amb un conjunt prestat. El sistema d’eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia disfressats d’electors, no és, però, el pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi ... Afanyem-nos a dir que normalment no s’aturen en aquestes aparences de respecte humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar el nombre de vots emesos fins a tenir assegurada l’elecció del candidat addicte. (...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del governador civil de cada província. Ara bé, ens preguntem, és possible l’existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb aquestes bases?” Valentí Almirall. España tal como es, 1889
  10. 10. Les eleccions de la Restauració PARTITS 1876 1881 1884 1886 1891 1893 1896 1898 1899 1901 Conservadors 333 293 39 318 67 262 61 279 84 236 87 Liberals 32 63 297 67 288 83 281 88 266 122 245 Republicans 6 7 32 5 22 31 47 1 14 18 19 Carlins 5 2 7 7 9 3 7 Regionalistes 6 Altres 19 26 24 2 15 23 11 33 37 26 37 Font: Elaboració pròpia: Martínez Cuadrado, La burguesia Conservadora i Wiquipèdia En “Altres” s’hi inclou tot aquell que no es correspon als ítems assenyalats en el títol Els Regionalistes del 1901 corresponen a la Candidatura dels 4 Presidents i a dos de Bascos
  11. 11. La vida política durant la Restauració 1875-1881: Governs Cánovas 1881-1883: Govern Liberal Llibertat de premsa, de càtedra i d’expressió (Llei de premsa,1883) 1883-1885: Govern conservador Pacto del Pardo: es consolida l’alternança política 1885-1890: “Parlamento Largo” de Sagasta * Liberalització econòmica * Reformisme polític: sufragi universal masculí, 1890 * Reformisme social: *abolició de l’esclavitud a Cuba , 1886 (però) *Llei d’associacions, 1886 autonomisme cubà oposició a regionalisme català 1890-1892: Governs conservadors 1892-1895: liberals 1895-1897: conservadors assassinat de Cánovas 1897-1899: liberals. Abril 1898: guerra hispano-americana
  12. 12. 3) L’exclusió de les forces contestatàries al règim El carlisme El republicanisme El Moviment Obrer
  13. 13. 3.1) El Carlisme Derrota 1876/1877 els hi quedaren com a opcions Integrar-se en el Partit Constituir-se com a L’exili Conservador partit polític canovista (a partir 1886) (el realitzarà) Alejandro Pidal y Mon Constitució Juntes Territorials (1846-1913) i Cercles Tradicionalistes (1896: + de 30.000 militants) Escissió Integrista 1881, El Liberalismo es pecado, Fèlix Sardà i Salvany
  14. 14. 3.2) El Republicanisme Desunit, atomitzat, desmobilitzat i sense gran suport social REPUBLICANS Possibilistes Progressistes (Emlio Castelar) (Ruiz Zorrila) Federals (Pi i Margall) (amb el temps) Incorporació en el Opció per la via insurreccional Escissió Escissió Valentí Partit Liberal Estanislau Almirall sagastí Figueras (pèrò el fracàs) CATALANISME Progressiva participació en el sistema
  15. 15. 3.3) El Moviment Obrer 1874 (Cop d’estat de Pavía i Govern de Serrano) Repressió moviment obrer, La Federació Regional Espanyola passa a la clandestinitat Socialistes Anarquistes 1879 PSOE (Madrid, Pablo Iglesias) Participació electoral Anarco- Anarco- comunistes sindicalistes 1889 UGT (Barcelona) (Kropotkin, (Bakunin) Malatesta) reformisme social Opció terrorista opció sindicalista (influència socialdemocràcia) (la propaganda pel fet) 1890 jornada 1 Maig per les 8 hores
  16. 16.  24/IX/1893 atemptat contra Martínez Campos execució de Paulí Pallàs  7 Novembre 1893, bombes al Liceu, 22 morts, 35 ferits  Repressió governamental (415 obrers detinguts): Processos de Montjuïc  7 Juny 1896, atemptat contra la processó del Corpus (C/ Canvis Nous)  8 agost 1897, assassinat de Cánovas
  17. 17. Sortida de la Processó del Corpus de l’Església de Sta. Maria, Ramon Casas, 1898, Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) El quadre representa la processó a la sortida de l’Església abans del seu pas pel Carrer de Canvis Nous on es produirà l’atemptat
  18. 18. El camí cap el “Desastre”: 1878-1898 1878: Finalitza la Primera Guerra de la Independència de Cuba: Paz de Zanjón: Espanya es compromet a l’aplicació de la Constitució del 1876 a l’illa: *llibertat d’imprempta i associació. *Aparició de partits polítics:  Unión Constitucional, burgesia peninsular, manteniment status quo colonial (però)  Partido Liberal de Cuba, oligarquia criolla: autonomia *Reformes administratives: Governador General però amb amplis poders; divisió provincial de l’illa *dret de representació a Corts: sufragi restringit, 2’5 % població cubana (a la Península, un 5%) incapacitat de l’Estat per aplicar-ho i rebuig a reformes administratives Progressiu distanciament oligarquia criolla/ burgesia peninsular guerres comercials hispano-USA: aranzel 1891, l’illa un mercat econòmic reservat per als peninsulars
  19. 19. 1895-1898: 2ª Guerra per a la Independència Guerra de guerrilles i estesa a tota l’illa:  fracàs militar de Martínez Campos  Valeriano Weyler, nou Capità General: política de “reconcentraciones” (provoca) Elevada mortalitat població civil (de 40.000 a 100.000 morts) Motiu propagandístic per als Estats Units Intervenció militar (excusa: enfonsament del “Maine”) Cuba, escenari principal 25 Abril: guerra oberta. Puerto Rico Filipines desastres navals: Santiago de Cuba i Cavite, derrota militar espanyola
  20. 20. Conseqüències de la derrota 1) Territorials, Tractat de París. Desembre 1898 cessió de Cuba, Puerto Rico, Filipines i illes adjacents indemnització de 20 milions de dòlars Espanya assumeix el deute cubà 2) Humanes  55.000 soldats espanyols morts (inclós durant el trasllat a la Península, per epidèmies (35.000-40.000) i les baixes a Filipines  165.000-170.000 cubans morts 3) Polítiques  Regeneracionisme (Joaquín Costa, Polavieja, Silvela, Maura)  Catalanisme  Crisi del sistema canovista
  21. 21. La guerra de Cuba: El mapa de la guerra Notes: 1) Ferrocarrils cubans al 1868; 2) Límits provincials; 3) Llocs de l’aixecament del 1868; 4) Llocs célebres a la Guerra Llarga; 5) Llocs de l’aixecament del 1895; 6) La "invasió d’Occident"; 7) Intervenció nordamericana; 8) Zones de major resistència espanyola; 9) Zones de predomini de la insurrecció cubana.

×