1. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC 1868-1874
Causes: financeres
industrials
subsistència
polítiques Pacte d’Ostende.
Sexenni La Gloriosa : govern provisional
Constitució del 1869
Amadeu I de Savoia.
Primera República Espanyola.
Constitució del 1873

2. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ.
A partir de l’any 1866 hi ha una greu crisi econòmica que afectarà de
ple a la ja feble estructura política espanyola. La crisi afectarà a tots
els àmbits: el financer, l’industrial i el de subsistència.
* Crisi financera: baixada dels valors de les accions ( ferrocarrils).
La construcció de la xarxa ferroviària va suposar una forta inversió
en Borsa, els rendiments, no obstant, no foren els esperats.
Espanya paga car el seu poc desenvolupament industrial i a seva
poca demanda interna.
* Crisi industrial: indústria tèxtil sobretot a Catalunya ( Guerra de
Secessió americana). El cotó augmentarà molt el seu preu i molts
de petits industrials catalans tindran de tancar provocant un
augment d’atur.
* Crisi de subsistència: disminució del blat i augment del preu. Puja
el preu del pa i dels productes bàsics. La combinació de la crisi de
subsistència i de la industrial provocà una forta violència social
(camp i ciutat).

3. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
• Crisi política: gran part de la població espanyola tenia motius per
estar en contra del govern isabelí: els inversors en Borsa volen
mesures per salvar les seves inversions, els industrials el
proteccionisme, els obrers i pagesos denuncien la seva misèria.
L’any 1866 desprès de la revolta de sergents de la Caserna de San
Gil, O’Donell va ser separat del govern.
Els progressistes, dirigits per Prim van iniciar una “política de
retraïment”,el mateix van fer els membres del Partit Demòcrata.
Pacte d’Ostende ( 1867), neix aquí la voluntat d’unificar les seves
accions per acabar amb el moderantisme en el poder.
Compromís : * fi de la monarquia isabelina.
* Monarquia o República ( Corts constituents).
* Sufragi Universal ( majors 25 anys )
El pacte fou signat primer per progressistes i demòcrates, però arrel
de la mort del general O’Donnell i de l’elecció de Serrano els
unionistes també si afegeixen.

4. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
Partit Demòcrata (1849)………Sufragi Universal i República. Controlen les
Juntes Revolucionàries, representen el desig del poble. Són partidaris de
separar l’estat de l’Església.
Partit progressista………Sufragi censatari i Monarquia. Burgesia
Partit Unionista………… Sufragi censatari i Monarquia. Exèrcit.
L’annexió dels unionistes va fer contrarestar el pes dels demòcrates dins el
pacte i va llevar-li a La Gloriosa el caràcter revolucionari encara que utilitzin
reivindicacions de llibertat i de justícia social.

5. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
2. LA GLORIOSA.
19/09/1868……Insurrecció militar a Cadis, brigadier Topete, “Viva España con
honra”. Tan Prim, exiliat, com Serrano desterrat a Canàries s’uneixen a
l’aixecament. El poble de Cadis ràpidament donarà el seu suport.
28/09/1868……Alcolea, batalla que enfrontarà a les tropes encara fidels a la
reina i a la dels amotinats, victòria dels insurrectes.
29/09/1868…… Isabel II surt d’Espanya.
Gran protagonisme de les forces populars en el triomf de la Revolució,
s’agrupen en Juntes revolucionàries dirigides per progressistes, demòcrates
i republicans.
Consignes de les Juntes: * demandes de llibertats.
* Sobirania i sufragi universal.
* abolició dels consums i supressió de les quintes.
* separació Església-Estat.
* repartiment de la propietat.
* proclamació de la República.
i

6. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
Octubre ….Govern provisional, regent Serrano i president Prim.El nou govern
integrava progressites i unionistes, les altres forces polítiques quedaven
marginades. El nou executiu ordenarà la dissolució de les Juntes i el
desarmament de les Milícies.
Decrets per donar satisfacció a algunes demandes populars ( llibertat
d’impremta, dret de reunió, associació, sufragi universal,…)
Gener….eleccions a Corts, victòria de la coalició de govern, són partidaris
d’una monarquia, a la cambra també hi haurà una petia representació de
carlins i de republicans.
Febrer… elecció d’una petita comissió per encarregar-se d’elaborar una
constitució.
Constitució 1869…1r democràtica d’Espanya.
* àmplia declaració de drets.
* llibertat de “profesar” quaselvol religió. L’Estat però manté
el culte catòlic.
*Estat monàquic però la potestad de fer lleis només és del
legislatiu. No hi ha dret a vet.

7. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
* hi haurà el Congrés i el Senat. Reunit alhora.
* Cuba i Puerto Rico gaudeixen dels mateixos drets
que els peninsulars.
* Filipines, llei especial.
Problemes del govern: 1r els republicans volen la repúblca.
2n els carlins tornen a l’activitat insurreccional.
3r situació econòmica greu.
4t cal cercar un rei.
Política econòmica : defensa del lliurecanvisme i obertura del mercat espanyol
a l’entrada de capital estranger.
Mesures: van suprimir els consums, contribucions personals (segons renda),
pesseta (unitat monetària), subvencions de les companyies ferroviàries per
part de l’Estat, Llei de mines (venda i concessions de jaciments minerals),
liberalització dels intercanvis exteriors (oposició dels industrials catalans i
dels cerealistes de l’interior).
Frustració del poble: la forma de govern monàrquica, el manteniment del culte,
persistència de desigualtats socials, els obrers i els pagesos no veuen
millorar la seva situació ( internacionalisme).

8. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
Govern Provisional Isabel II durant l’exili a França.

9. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
Juan Prim, Francisco Serrano y Juan Bautista Topete subastan los atributos del trono español,
publicado en La Flaca, en abril de 1869. Durante la busqueda de un nuevo rey.
Amadeu I

10. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
3. AMADEU I de SAVOIA.
El General Prim fou l’encarregat de cercar un nou monarca per Espanya, el
candidat elegit fou Amadeu I de Savoia.
Novembre 1870, elegit rei d’Espanya per les Corts.
30/12/1870, arriba al país per Cartagena ( el 27 havia estat assassinat Prim).
02/01/1871, proclamació d’Amadeu i presa de jurament davant les Corts.
Greus dificultats:
• Només té el suport d’una part de progressites i d’unionistes.
• L’aristocàcia, l’Església i els moderats des del primer moment li mostren
hostilitat.
• L’exèrcit, uina part no vol jurar-li fidelitat
• El poble es contrari a la monarquia i vol proclamar la república.
• El país continua tenint greus problemes econòmics.
• Hi ha conflictes amb els carlins i a Cuba.
Enfrontaments social i polítics:
* Moderats… Cànovas del Castillo. Restauració borbònica en la figura del fill
d’Isabel, Alfons.
* Església… Amadeu els fa jurar fidelitat a la Constitució del 1869.
* Elit dels diners… oposada a un govern que legislava contra els seus interessos:
abolició de l’esclavitud, regulació treball infantil, …

11. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
Enfrontaments bèl·lics:
• Carlins: 1872, revoltes per assentar al tron el seu candidat. Mai van ser un
autèntic perill però es va convertir en un focus permanent e conflictes i
poblemes. Un altre sector es va convertir en una força política d’orientació
ultracatòlica.
• Cuba: 1868 “ Crit de Yara” ( guerra dels Deu anys). Vol dur a terme
reformes polítiques però davant la negativa dels sectors econòmics
espanyols amb interessos a Cuba es va frustar una solució pacífica del
conflicte.
Altres problemes:
• Sectors republicans: 1872, insurreccions de caire federalista, combinava
l’acció dels republicans amb la influència de les idees internacionalistes.
• Desintegració de la coalició governamental: unionistes, progressistes i
demòcrates. En dos anys hi ha sis governs i tres convocatòries a Corts.
privat de tot suport, l’11 de febrer va presentar la seva renúncia davant les
Corts, va abandonar Espanya amb la sensació de ser una país
ingovernable i contrari a la monarquia democràtica.

12. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
4. LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA.
11 de febrer 1873.... Proclamació de la república per una àmplia majoria, fou
elegit president E. Figueres( republicà federal).
Quin motius expliquen la proclamació de la república? Estratègia dels
alfonsins.
El poble reb amb entusiasme la proclamació. Es van constituir Juntes
revolucionàries per reempleçar els càrrecs municipals monàrquics. A
Andalusia hi ha protestes demanant solució al repartiment de terres i a les
ciutats mobilitzacions populars , especialment a Catalunya reivindicant la
reducció de la jornada, l’augment del salari i la implantació d’un Estat
Federal.
Les autoritats republicanes volen garantir la legalitat i van demanar la
dissolució de les Juntes i va reprimir les revoltes.
Una vegada pacificat el país es van convocar eleccions a Corts constituents i
els republicans van obteir una important victòria encara que bastant
enganyosa (abstenció d’un 60% de l’electoral).

13. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
01 de juny de 1873…obertura de les Corts i el dia 07 proclamació de la
República Democràtica Federal ( president E. Figueres) 1rs mesures:
supressió dels consums i de les quintes. La falta de recursos i la
desorganització de l’exèrcit provocaren la dimissió de Figueres ies llavors
quan es va anomenar a Francesc de Pi i Margall presindent. Ell serà
l’encarregat d’elaborar la nova Constitució federal.
Constitució Republicana Federal del 1873
• Reconeixement d’àmplis drets i llibertats
• El cap de la República serà un president.
• Es mantindran les dues cambres.
• Llibertat de culte i separació de l’Estat i de l’Església.
• Abolició de l’esclavitud.
• Supressió de les quintes.
• Reforma dels imposts.
• Legislació proteccionista en l’àmbit laboral.
• L’estructura de l’Estat serà de 17 Estats ( Cuba i Puerto Rico), el poder
emanarà de tres nivells: municipi, Estats regionals i Estat Federal).

14. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
• Els Estats regionals tindran autonomia econòmica, administrativa i política
“compatible amb l’existència de la Nació”, poden també elaborar les seves
constitucions, compatibles també amb la de l’Estat Federal.
• Es formarà un Estat no centralista.
Problemes de la nova república:
• Insurreccions carlines…es va convertir amb un autèntic conflicte armat. Hi
haurà un domini efectiu dels carlins damunt àrees tradicionalment carlines (
Catalunya, País Basc, Maestrazgo). A les zones sublevades es va articular
un embrió d’Estat, control dels ajuntaments i diputacions( drets forals,
llengua i institucions regionals).
• Guerra de Cuba…les autoritats de l’illa són monàrquics i van obstaculitzar
el programa reformista de la República.
• Obstruccionisme dels partits monàrquics i divisió dels republicans. També
hi haurà un escàs suport de l’exèrcit al projecte republicà.
• La sublevació cantonalista…és un fenomen complex on es mesclen
aspiracions autonomistes ( republicans federals intransigents) i aspiracions
de revolució social inspirades per les noves idees internacionalistes
( anarquisme).
Ciutats cantonalistes, Cartagena, Sevilla, Cadis, Andújar, Tarifa, Castelló,
València, Salamanca,…

15. Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
* Pi i Margall es va negar a solucionar el conflicte per les armes i va dimitir,
Salmeron va donar per acabades les negociacions i va iniciar l’acció militar,
la intervenció militar va acabar ràpidament amb la insurrecció, menys a la
ciutat de Cartagena. L’exèrcit amb aquesta intervenció va augmentar molt
el seu protagonisme i poder ( garant de l’ordre i barrera contra la revolució
social).
A principis de setembre Salmeron dimiteix ja que moralment no pot signar
les condemnes a mort i la presidència recaurà en Castelar ( republicà
unitari), la República llavors va girar cap a la dreta.
* El nou govern aplicarà una política d’autoritat i força per controlar els
problemes del país, el 13 de setembre Castelar aconsegueix plens poders i
reorganitza l’exèrcit, podrà governar sense les Corts. El Parlamet
romandrà tancat fins el 02 de gener de 1874.
* El dia 03 de gener es tornen a obrir les Corts i es du a terme una moció de
censura contra Castelar, aquest perd ( 120 a 100) però Pavía, capità
general de Castella, exigirà la dissolució de les Corts, el 04 de gener la
guardia civil clausura les Corts.
* El poder serà ara de progressistes i unionistes, president Serrano.
* El 29 de desembre de 1874, cop d’Estat del general Martínez Campos i
entrada d’Alfons XII.