Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història.

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all

Related Audiobooks

Free with a 30 day trial from Scribd

See all
  • Be the first to comment

Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)

  1. 1. Unitat 14: El Franquisme: creixement econòmic i immobilisme polític (1959-1975) Júlia López Valera
  2. 2. S U M A R I  Entre el 1959 i el 1975, l’economia espanyola, i sobretot la catalana, creix a un ritme sense precedents.  Espanya s’integra als països industrialitzats, però el nivell de renda per habitant era inferior.  El creixement és el resultat de la incorporació d’Espanya a l’onada de prosperitat que vivien els països de l’Europa Occidental després de la Segona Guerra Mundial.  La manca de llibertats i les noves condicions socials van estimular el desenvolupament de moviments d’oposició al règim. Els exponents principals: protestes obreres, protestes d’estudiants i protestes de les organitzacions veïnals.  El règim entra en una crisi davant la proximitat de la desaparició del dictador. Desenvolupament Econòmic Transformació profunda de la societat. Difusió noves pautes de comportament. No acompanyat de reformes polítiques. El franquisme era una dictadura ancorada en l' immobilisme polític. Desenvolupament Econòmic
  3. 3. CRONOLOGIA Júlia López Valera (Institut Banús)
  4. 4. 1.ELCANVID’ORIENTACIÓDEL’ECONOMIA 1.1. Els governs del “desarrollismo”.  El govern format per Franco l’any 1957 i els successius van suposar un canvi significatiu. Serà la transició cap a la segona etapa, dominada pels TECNÒCRATES.  Causes del canvi d’orientació: 1. Mala conjuntura econòmica de finals de la dècada del 1950. 2. Pressió dels organismes internacionals. 3. Augment de les protestes socials. 4. Europa vivia una ETAPA DE RECUPERACIÓ ECONÒMICA després de la Segona Guerra Mundial, l’economia espanyola estava disposada a aprofitar les condicions favorables. • Nova generació de polítics. • Alguns vinculats a l’Opus Dei. • Relacionats amb elits econòmiques. • Creixement econòmic = principal garantia d’estabilitat social. • Perfil més tècnic. • Objectiu: incorporació a la gestió de l’Estat de criteris de racionalitat i eficàcia econòmica per assegurar continuïtat del règim. • Volien un REFORMISME TÈCNIC per trobar una sortida a la greu situació econòmica i social derivada de l’autarquia.
  5. 5. 1.ELCANVID’ORIENTACIÓDEL’ECONOMIA 1.2. El pla d’estabilització.  La primera acció correctora va ser el PLA D’ESTABILITZACIÓ (1959). Objectiu: posar fi al fort intervencionisme estatal i afavorir la liberalització comercial i financera. Tres grans eixos: ESTABILITZACIÓ DE L’ECONOMIA:  Per reduir la inflació: s'apugen els tipus d'interès bancari; es limita la concessió de crèdits; es congelen els salaris.  Per poder limitar el dèficit públic es porta a terme la reforma fiscal per augmentar la recaptació i per limitar la despesa d l’Estat.
  6. 6. 1.ELCANVID’ORIENTACIÓDEL’ECONOMIA LIBERALITZACIÓ INTERIOR DE L’ECONOMIA  Es va dur a terme a partir de l’eliminació d’organismes estatals interventors i posant fi a la reglamentació dels preus fixos. LIBERALITZACIÓ EXTERIOR DE L’ECONOMIA  Objectiu: eliminar els obstacles a l’entrada de mercaderies estrangeres i facilitar la inversió de capitals exterior.  S’anuncia la CONVERTIBILITAT de la pesseta per facilitar els intercanvis.  A canvi de tot això, diversos organismes internacionals van donar PRÈSTECS a Espanya.  Totes aquestes mesures volien incorporar l’economia espanyola als MERCATS INTERNACIONALS per posar les bases d’un creixement econòmic posterior. 1.3. Els plans de desenvolupament  A la dècada del 1960 es posa en marxa els PLANS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL. - Es promulguen tres amb una vigència quadriennal: 1964-1967/ 1968-1971/ 1972- 1975. - Es crea el càrrec de comissari del pla de desenvolupament: LAUREÀ LÓPEZ RODÓ.
  7. 7. 1.ELCANVID’ORIENTACIÓDEL’ECONOMIA  El projecte consistia a aplicar una PLANIFICACIÓ ECONÒMICA INDICATIVA. Objectiu: impulsar des de l’Estat el creixement de l’economia mitjançant: programar activitats del sector públic i oferir als inversors privats informació i previsió i incentius fiscals i subvencions.  Tenia dues línies d’actuació: ACCIONS ESTRUCTURALS Solucionar algunes deficiències de la indústria. POLS DE DESENVOLUPAMENT Intentaran reduir els desequilibris econòmics regionals.  A Catalunya va tenir poca repercussió. L’actuació més important va ser l’impuls al sector petroquímic a Tarragona i ajuts a la construcció d’una refineria de petroli (iniciativa i capital privats).  En general no va assolir els objectius. Per què? Perquè els recursos públics eren pocs i a vegades es malbarataven o s’invertien de manera ineficaç.  Globalment van tenir ESCASSA RELLEVÀNCIA: l’èxit més gran va ser proveir la iniciativa privada d’infraestructures.
  8. 8. Júlia López Valera (Institut Banús) 1.ELCANVID’ORIENTACIÓDEL’ECONOMIA
  9. 9. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC 2.1. Una industrialització accelerada.  L’economia catalana va anar creixent entre el 1960 i el 1974. Ja des del 1950 es va mantenir per sobre de l’economia espanyola.  Causes del desenvolupament: 1. Renovació de les activitats agràries. 2. Gran augment dels sectors secundari i terciari. El creixement industrial va ser degut: MILLORAMENT DE LA PRODUCTIVITAT: baixos salaris, importació tecnològica i inversió CAPITALS ESTRANGERS. L’augment de la productivitat va permetre la BAIXA dels PREUS. Va afavorir les EXPORTACIONS. L’augment del nombre d’assalariats va augmentar el de consumidors , més la difusió de les compres a termini van donar lloc a un AUGMENT DE LA DEMANDA de béns de consum duradors.
  10. 10. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC  A CATALUNYA, igual que a la resta d’Espanya, totes les branques industrials es van expandir. Algunes van esdevenir el motor de creixement econòmic com la INDÚSTRIA METAL·LÚRGICA vinculada a la producció d’automòbils, d’electrodomèstic i de maquinària (però menys).  Les indústries van tenir una taxa de creixement molt elevada a ESPANYA.  Els sectors més tradicionals també van experimentar un augment molt significatiu.  El creixement més intens va ser a les zones amb tradició industrial: Biscaia, Catalunya, Astúries. Expansió econòmica a zones noves com Madrid. També es van crear nous ENCLAVAMENTS INDUSTRIALS (Valladolid, Alacant, Ferrol, Vigo, Sevilla, Cadis, Huelva, València i Burgos).  L’estructura industrial catalana va continuar assentada sobre el PREDOMINI DE LA PETITA i LA MITJANA EMPRESA. Química Energètica Siderúrgica Construcció Naval Construcció No grans empreses amb una presència de capital públic de l’INI: SEAT, Pegaso i ENHER. CONCENTRACIÓ ECONÒMICA a les 5 comarques industrials: Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme. 70% de la producció industrial.
  11. 11. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC 2.2. La reconversió de l’agricultura tradicional.  Les transformacions econòmiques de la dècada del 1960 van suposar la crisi de l’agricultura tradicional. Aquesta estava basada en: • Abundància de mà d’obra. • Salaris baixos. • Adequació de l’oferta a les demandes del mercat. Subsistia un ampli MINIFUNDISME al costat de grans LATIFUNDIS.
  12. 12. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC  L’ÈXODE RURAL i la disminució de la mà d’obra pagesa va fer augmentar els salaris.  Els empresaris agrícoles van iniciar un PROCÉS DE MECANITZACIÓ i ús d’adobs químics. La intensificació dels conreus va reduir més l’ocupació al camp i va fer augmentar l’emigració.  El millorament de la renda de la població va comportar una DIVERSIFICACIÓ DE LA DEMANDA d’aliments.  Per millora la productivitat agrària el govern va estimular la concentració parcel·lària i va promoure la construcció de regadius.  La POBLACIÓ ACTIVA AGRÀRIA VA DISMINUIR.
  13. 13. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC  A CATALUNYA, entre 1950-1975, el nombre de pagesos es va reduir a ¼ part.  La composició del PRODUCTE AGRÍCOLA CATALÀ va canviar: La producció de cereals va disminuir Augmenta la producció de: Viticultura Fruita Cítrics Productes d’horta Tubercles Expansió de la superfícies dedicada a arbres fruiters. Gran expansió de la ramaderia intensiva. En tres etapes: 1. Aviram. 2. Porquí 3. Vacum.
  14. 14. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC 2.3. El progrés del sector terciari.  En la dècada del 1960, es va donar un augment considerable del pes dels serveis en el conjunt de l’economia espanyola. Factors que influeixen en la TERCIARITZACIÓ. Procés d’urbanització molt intens. Augment de les xarxes de distribució i de comerç. Millora dels mitjans de transport i comunicació. El turisme.
  15. 15. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC  A CATALUNYA, el sector terciari va ser menys important que el secundari.  El BOOM TURÍSTIC de la dècada del 1960 va comportar una font d’ingressos elevats i l’augment de l’activitat hotelera i dels serveis complementaris.  El benestar europeu i la generalització de les vacances pagades va generar un FLUX DE TURISTES a Espanya.  Les necessitats de finançament van promoure també el creixement del SECTOR BANCARI.
  16. 16. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC  El COMERÇ INTERNACIONAL també va experimentar canvis significatius:  La Balança comercial es va mantenir negativa durant tot el període. Va augmentar les importacions, sobretot de béns d’equipament, productes energètics i derivats i matèries primeres. Va augmentar les exportacions, sobretot els béns acabats.
  17. 17. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC 2.4. El finançament exterior del creixement.  La clau del creixement econòmic va ser l’obtenció de recursos de l’exterior per finançar les importacions. QUINS RECURSOS? 1. INVERSIÓ DE CAPITALS, fonamentalment de l’Europa occidental i destinats a la indústria. 2. DIVISES proporcionades per l’arribada massiva de turistes europeus. 3. REMESES que els espanyols que havien emigrat a Europa enviaven a les seves famílies.
  18. 18. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC 2.5. Les limitacions de l’economia espanyola.  Entre les limitacions principals destaca:  Tot i l’augment del 40% en la renda per habitants entre els anys 1960-1975, el NIVELL de VIDA es va mantenir per sota del de les economies més industrialitzades d’Europa. Polarització del creixement econòmic en els SECTORS INDUSTRIALS i DE SERVEIS. El sector agrari quedava relativament abandonat: el camp va restar en una situació de retard. La població rural va emigrar. Es consolida una economia amb una gran DEPENDÈNCIA de la TECNOLOGIA i de la INVERSIÓ ESTRANGERES. Van haver de comprar patents i importar maquinària, supeditació de l’economia espanyola als ritmes de creixement i a les decisions d’empreses estrangeres.
  19. 19. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL 3.1. L’augment de la població.  Fort augment demogràfic del BABY BOOM: de 30’4 milions (1960) a 35’8 milions (1975). CAUSES Natalitat elevada (millors condicions de vida). Descens de la mortalitat (especialment la infantil per les millores sanitàries). Augment de l’esperança de vida (fins els 70-76 anys).  Es fa una política natalista que manté alta la taxa de fecunditat (2, 8 fills per dona).  Composició per edats: augmenta el percentatge de població joves (boom demogràfic) i de població vella (augment de l’esperança de vida), en detriment de l’adulta.  El creixement de la POBLACIÓ CATALANA va ser encara més accelerat: de 3,9 milions (1960) als 5,5 milions (1975). Sobretot per l’arribada de la gran onada migratòria.  La taxa de natalitat catalana es va situar per sobre de la mitjana espanyola.
  20. 20. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL Evolució dels components demogràfics a Espanya Anys TN TM CN 1951-55 15,9 10,4 5,5 1956-60 18 9,9 8,1 1961-65 19,1 9 10,1 1966-70 19,7 8,7 11 1971-75 19,9 8,5 11,4
  21. 21. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL 3.2. Els moviments migratoris.  El creixement demogràfic va anar acompanyat d’importants moviments migratoris.  Les zones agrícoles Procés de mecanització i la modernització agricultura. Pagesos sense feina Única solució la emigració: intens ÈXODE RURAL (dècada del 1960). Andalusia Extremadura Dues Castelles Múrcia Galícia Principals proveïdors d’emigrants. Més d’1 milió tres-cents mil espanyols. Van marxar a altres països. FRANÇA ALEMANYA SUÏSSA BÈLGICA
  22. 22. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL  Les MIGRACIONS INTERIORS van ser molt espectaculars. 1. Entre el 1962-1973: 4 milions persones van canviar de lloc de residència. 2. Les regions agrícoles van ser les principals proveïdores. 3. Destinació : MADRID, CATALUNYA, PAÍS BASC I VALÈNCIA.  El PROCÉS MIGRATORI va ser especialment intens a CATALUNYA, van arribar 1, 8 milions d’immigrants entre 1940-1975. No planificació. Importants conseqüències i desequilibris regionals. Procedència: Andalusia, Extremadura, les Dues Castelles i Aragó. També de les zones interiors i de la muntanya de Catalunya a les ciutats.
  23. 23. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL S’instal·len a : Barcelona i al CINTURÓN INDUSTRIAL (Badalona, Sta. Coloma, Sabadell, Terrassa, Cornellà, St. Feliu de Llobregat, St. Boi...) Van créixer gairebé fins a la saturació i sense infraestructures: BARRAQUISME. Proliferació de barris mal equipats, amb habitatges precaris i amb dèficits de serveis socials bàsics. Despoblament progressiu, sobretot de joves, de l’Urgell, Pallars Solsonès, la Conca de Barberà, etc.
  24. 24. Júlia López Valera (Institut Banús)
  25. 25. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL 3.3. Els canvis en l’estructura social.  El desenvolupament de la indústria , més l’expansió del sector serveis van suposar una transformació molt important de les estructures socioprofessionals de la població.  DISTRIBUCIÓ SECTORIAL:  Creixement del nombre d’OBRERS INDUSTRIALS: 4 milions.  A Catalunya la xifra d’assalariats (85% de la població activa catalana al 1975). Superior a la mitjana espanyola i semblant a les regions europees.  Va augmentar el volum de les classes mitjanes. Es consolida la BURGESIA URBANA.  Van créixer: AGRICULTURA INDÚSTRIA SERVEIS 1950 AGRICULTURA INDÚSTRIA SERVEIS 1975 -Professionals autònoms. - Funcionaris de l’Estat. - Professionals qualificats: gestió industrial o financera/ activitats terciàries.
  26. 26. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL 3.4. Les noves pautes socials i culturals.  L’expansió de l’economia va comportar una transformació profunda de la societat. Com? Deixant enrere la misèria i la rígida moral de la postguerra i avançant cap a unes pautes socials i uns hàbits culturals propis. L’augment del poder adquisitiu va donar la possibilitat d’entrar a la SOCIETAT de CONSUM. Es va viure amb gran intensitat. Nou utillatge: frigorífics, televisors, altres electrodomèstics... Popularitza l’automòbil (Seat 600) de producció nacional.
  27. 27. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL El nivell de la població va millorar considerablement. 1970. LLEI GENERAL D’EDUCACIÓ: remodela el sistema educatiu; augment de la població escolaritzada (des d’ensenyament primari fins la universitat); creixement inversions de l’Estat en l’educació; disminució de l’analfabetisme. Canvis significatiu en la família: substitució de la família extensa per la FAMÍLIA NUCLEAR (pares i fills) típica del món urbà i industrial.
  28. 28. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL  La condició FEMENINA també va canviar: 1. La dona comença a abandonar el paper tradicional, s’incorpora al món dels estudis i el treball. 2. Nova mentalitat que defensava la seva llibertat: NOU MOVIMENT FEMINISTA. 3. Malgrat la incorporació de la dona a noves activitats, la taxa d’ocupació femenina molt per sota de la mitjana.
  29. 29. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL  La RENOVACIÓ DE L’ESGLÉSIA derivada del Concili Vaticà II va tenir gran impacte a Espanya. -Un sector de l’Església comença a distanciar-se del règim. - Context de secularització creixent i de disminució de la seva influència.  El progrés econòmic, la modernització social i el canvi de pautes culturals van suposar menys suport social al règim.  EL CANVI SOCIAL VA ESTIMULAR EL CREIXEMENT D’UN NOU TIPUS D’OPOSICIÓ QUE RECLAMAVA LA DEMOCRATITZACIÓ DEL RÈGIM.
  30. 30. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME 4.1. El govern dels tecnòcrates.  L’obertura a l’exterior, el desenvolupament econòmic i la transformació radical de la societat fan que el govern emprengui un seguit de reformes polítiques per amagar alguns aspectes del franquisme.  L’ascensió política de Carrero Blanco va reforçar els TECNÒCRATES vinculats a l’Opus Dei al si del govern.  Els governs a partir del 1962 incorporaren nous ministres de la línia tecnocràtica: Alberto Ullastres, Laureà López Rodó; i joves falangistes com MANUEL FRAGA IRIBARNE (cartera Informació i Turisme.
  31. 31. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME  Objectiu dels governs: a. Promoció desenvolupament econòmic. b. RENOVACIÓ POLÍTICA. Modernització: administració, legislació, institucions règim.  Segons el seu programa la prosperitat econòmica enfortiria la pau social i supliria la manca de llibertats i de participació política de la societat espanyola.  El millorament del BENESTAR SOCIAL donaria aparença de modernitat a la dictadura. 4.2. Les reformes legislatives.  La nova orientació del govern obligà a un impuls legislatiu per modernitzar les institucions, per apaivagar les tensions socials i per canalitzar les discrepàncies entre les famílies.  Al 1963 es crea el TRIBUNAL D’ORDRE PÚBLIC (TOP): delictes polítics a jurisdicció civil. Es pretenia suavitzar el perfil de la dictadura a l’exterior.
  32. 32. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME  Es va augmentar la tolerància i la permissivitat: 1. LLEI DE PREMSA (1966). Suprimia la censura prèvia i es podia publicar noves revistes públiques i llibres. Sí que es fixava un sistema de multes i suspensions per als que superessin el marge de tolerància previst. 2. LLEI DE LLIBERTAT RELIGIOSA (1967). Igualtat de totes les religions i llibertat de culte. 3. LLEI DE REPRESENTACIÓ FAMILIAR. Elecció de 108 procuradors que formen el terç familiar. Només persones afins al Movimiento i a més limitava el dret de vot als caps de família.
  33. 33. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME  Es modifica el marc de les relacions laborals: 1. LLEIS DE CONVENIS COL·LECTIUS (1958). Negociar salaris i condicions laborals entre empresaris i obrers. Jurats d’empresa i enllaço sindicals. Aquest nou marc va permetre “l’entradisme” = entrada de treballadors opositors als franquisme. Van ser molt importants les eleccions sindicals del 1966. Les candidatures impulsades pels sindicats clandestins (CCOO i USO) van tenir èxit.  L’any 1967 s’aprova la LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL: amplià els mecanismes de cobertura social. Construcció d’un incipient Estat del benestar.
  34. 34. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME  L’any 1967, es promulga la LLEI ORGÀNICA de l’ESTAT (LOE). Es pretenia coronar l’edifici institucional del franquisme. • Aprovada en referèndum. • Retocs en algunes lleis fonamentals. • Depurava el llenguatge feixista. • Confirmava la institució monàrquica del règim. • Concretava les funcions dels òrgans de l’Estat: 1. Concentració poders dictador. 2. Separació entre el cap de l’Estat i president del govern (Franco va exercir els dos càrrecs fins al 1973).
  35. 35. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME  L’any 1969, s’aprova la LLEI DE SUCCESSIÓ. Franco designà com a successor : Joan Carles de Borbó amb el títol de Príncep d’Espanya. Això va agreujar les tensions entre els tecnòcrates (partidaris de la successió monàrquica) i els falangistes (volien impulsar les institucions del Movimiento com a garantia de la continuïtat del règim).
  36. 36. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME 4.3. Les relacions internacionals.  L’any 1962, Espanya sol·licità l' ingrés a la COMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA i se li va negar perquè no era un estat democràtic. L’any 1970 es va signar un ACORD PREFERENCIAL. Es redueixen els aranzels i afavorí les exportacions industrials espanyoles.  Espanya participà en el PROCÉS DE DESCOLONITZACIÓ africà.  L’any 1956 França pacta amb el rei del Marroc el reconeixement de la independència del protectorat. Espanya es va veure forçada a retirar-se.  L’any 1968 es concedí la independència a GUINEA EQUATORIAL.  El 1969 es cedeix al Marroc el territori de l’IFNI.  Es va mantenir el Sàhara occidental fins al 1975. 4.4. El triomf de l’immobilisme.  Els enfrontaments entre reformistes i immobilistes al si del govern esclaten públicament l’any 1969 arran de L'ESCÀNDOL MATESA (empresa maquinària tèxtil connectada amb l’Opus Dei).
  37. 37. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME  L’ESCÀNDOL MATESA va tenir a veure amb un frau fiscal relacionat amb l’exportació de maquinària tèxtil. Van haver-hi denúncies de corrupció.  Va ser un afer àmpliament difós per la premsa. Es culpà l’obertura informativa propiciada per la Llei de Premsa.  Va tenir REPERCUSSIONS POLÍTIQUES IMPORTANTS: 1. Expulsió dels sector més tecnòcrates del govern. 2. Carrero Blanco, vicepresident del nou govern, va veure la necessitat d’endurir la política interna del règim tot restringint la Llei de Premsa i augmentant la repressió.
  38. 38. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME  Alguns delictes van tornar a ser considerats rebel·lió militar i l’ESTAT D’EXCEPCIÓ (1969- 1970) va ser un recurs. Es van augmentar les detencions i la violència policíaca.  El CONSELL DE GUERRA A BURGOS (1970) amb la petició de 6 penes de mort va suposar àmplies protestes i una campanya internacional que demanava l’indult. Franco va exercir el dret de gràcia.  Les tensions internes centrades en la continuïtat del règim es van decantar a favor de les POSICIONS IMMOBILISTES avalades per Carrero Blanco.  Es va paralitzar el nou projecte de Llei d’Associacions Polítiques.  La nova Llei Sindical (1971) va ser un recull de normes ja vigents.  Es va endurir la política sancionadora de la Llei de Premsa.
  39. 39. 5.CONFLICTIVITATSOCIALIOPOSICIÓPOLÍTICA 5.1. Els moviments socials d’oposició. La protesta del treballadors va se un focus principal de tensió a partir de la dècada del 1960. Va augmentar la intensitat de les vagues i de les reivindicacions obreres.  Entre el 1960 i el 1975 els CONFLICTES LABORALS van augmentar, sobretot a zones amb tradició sindical més arrelada: Astúries, Barcelona, Guipúscoa i Biscaia entre d’altres.  La majoria dels conflictes tenien el seu origen en qüestions laborals i molt es van acabar polititzant.  L’any 1962, Astúries va patir una vaga de minaires que es va estendre pels principals nuclis industrials del país (500.000 obrers).
  40. 40. 5.CONFLICTIVITATSOCIALIOPOSICIÓPOLÍTICA  La conflictivitat obrera estimulà el sorgiment d’un SINDICALISME al marge de l’oficial:  Una altre element de contestació va ser el MOVIMENT ESTUDIANTIL, que a partir de la dècada del 1960 va manifestar el seu ideari antifranquista. L’any 1964 neix a Barcelona CCOO, un sindicat independent i democràtic que impulsava la lluita laboral i política. Combinava acció il·legal (vagues) amb acció legal (elecció enllaços sindicals). L’any 1967, un grup de sindicalistes vinculats a les Joventuts Obreres Cristianes es separen de CCOO i funden UNIÓ SINDICAL OBRERA (USO). L’any 1966, estudiants de la UB, en un acte celebrat al convent dels Caputxins de Sarrià van crear el Sindicat Democràtic d’Estudiants (SDEUB).
  41. 41. 5.CONFLICTIVITATSOCIALIOPOSICIÓPOLÍTICA  Durant la dècada del 1970 es donen més moviments socials. Gran importància dels MOVIMENTS de les ORGANITZACIONS VEÏNALS. Impulsades per una minoria polititzada que reclamava millors condicions de vida per als barris.  La difusió dels postulats reformistes del CONCILI VATICÀ II i la preocupació per la injustícia social va donar lloc a l’aparició dins de l’ESGLÉSIA CATÒLICA d’actituds crítiques contra la dictadura. Declaracions de l’abat de Montserrat (1964) Participació d’organitzacions catòliques (JOC, HOAC) en les mobilitzacions. Una part de la jerarquia eclesiàstica es va distanciar del règim. Manifestació pacífica de 130 capellans a Barcelona contra els maltractaments a comissaria (1960). La reivindicació democràtica va arribar també a les files de l’EXÈRCIT, on un grup d’oficials va crear la UNIÓN MILITAR DEMOCRÀTICA (UMD).
  42. 42. 5.CONFLICTIVITATSOCIALIOPOSICIÓPOLÍTICA 5.2. Els grups polítics antifranquistes.  L’extensió de la conflictivitat social va donar lloc al creixement i recomposició de l’OPOSICIÓ POLÍTICA AL FRANQUISME. Els partits polítics van renovar els seus dirigents i les seves activitats.  A CATALUNYA: 1. L’organització d’esquerra amb una estructura organitzativa clandestina més sòlida era el PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA (PSUC). Tenia una implantació social considerable. 2. Paper important de les organitzacions socialistes: FRONT OBRER de CATALUNYA (FOC), 1961. MOVIMENT SOCIALISTA DE CATALUNYA (MSC). 3. Altres grups amb presència testimonial poc activa: UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (UDC). FRONT NACIONAL DE CATALUNYA (FNC). ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC). 4. El 1974, neix CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA de CATALUNYA (CDC): catalanista de centre. Tota aquesta oposició va coordinar la seva actuació: COMISSIÓ COORDINADORA de FORCES POLÍTIQUES de CATALUNYA (1969).
  43. 43. 5.CONFLICTIVITATSOCIALIOPOSICIÓPOLÍTICA  A la RESTA DE L’ESTAT: 1. El grup més actiu era el PARTIDO COMUNISTA de ESPAÑA (PCE). 2. També mantenia la seva organització el PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE). 3. L’oposició moderada estava representada per la DEMOCRÀCIA CRISTIANA, amb poca base social però amb alguns líders de prestigi. •Barreja d’idees socialitzants i de nacionalisme radical •Estratègia de lluita armada contra el franquisme a partir del 1968. Al PAÍS BASC, el PARTIT NACIONALISTA BASC (PNB) mantenia la seva estructura, el fet de més repercussió fou la creació d’ETA l’any 1959. L’any 1962, el PSOE va participar en el IV Congrés del Moviment Europeu, anomenat “EL CONTUBERNI DE MUNICH”. Es reivindicava la necessitat d’una Espanya democràtica.
  44. 44. 5.CONFLICTIVITATSOCIALIOPOSICIÓPOLÍTICA 5.3. La represa cultural de Catalunya.  Certa tolerància del règim que es va aprofitar.  Emergeix un MOVIMENT CIVIL CATALANISTA:  Va anar acompanyat de CAMPANYES REIVINDICATIVES en defensa de la catalanitat i de les llibertats democràtiques.  També es va produir un moviment important de RENOVACIÓ PEDAGÒGICA (Rosa Sensat). • Primeres revistes en català: Serra d’Or. • Creació i consolidació d’entitats: Omnium Cultural. • Creació i consolidació de projectes cultural com Enciclopèdia Catalana. • Creació d’editorials: Edicions 62. • Fenòmen molt important: Nova Cançó catalana. • Fets del Palau de la Música de Barcelona (1960): detenció de dirigents que havien repartit fulls de mà i que havien entornat cançons catalanistes.
  45. 45. 6.LACRISIDELADICTADURA 6.1. La crisi política del règim.  CARRERO BLANCO va ser la persona més important per mantenir la unió de totes les famílies franquistes i assegurar la continuïtat del règim després de la mort del dictador. `El 20 de desembre de 1973 va ser assassinat per ETA a Madrid.  A partir d’aquest moment la fractura entre els IMMOBILISTES i els OBERTURISTES va ser cada vegada més gran. OBERTURISTES: Conveniència d’un canvi progressiu mitjançant la creació d’associacions polítiques dins del Movimiento. IMMOBILISTES: Continuïtat a qualsevol preu. Els sectors més ultres s’oposaven a qualsevol transformació. Eren els anomenats BÚNQUERS (comandaments militars, vells falangistes i polítics més recalcitrants com: José A. Girón i Blas Piñar).
  46. 46. 6.LACRISIDELADICTADURA  El gener de 1974 es forma un nou govern presidit per CARLOS ARIAS NAVARRO, pretenia unir oberturistes i immobilistes. Programa “ESPÍRITU del 12 DE FEBRERO”.  Els sectors ultradretans van denunciar un perill imminent i van forçar que el govern d’Arias Navarro es decantés clarament vers l’IMMOBILISME. Els ministres oberturistes van abandonar el govern. • Va prometre una nova llei municipal per triar els alcaldes i els membres de les diputacions provincials. • Va augmentar el poder dels procuradors a les Corts i va augmentar el nombre. • Anuncià reformes sindicals. • Nova llei sobre associacions polítiques.
  47. 47. 6.LACRISIDELADICTADURA 6.2. L’expansió dels moviments antifranquistes  A partir del 1973, creixement espectacular de la conflictivitat social i de la contestació política.  La PROTESTA OBRERA I D’ESTUDIANTS va augmentar considerablement i els GRUPS D’OPOSICIÓ van crear nous organismes unitaris per reivindicar la democratització.  L’any 1971 es creà l’ASSEMBLEA de CATALUNYA, tota l’oposició catalana. Mobilitzà una oposició de masses amb l’eslògan “LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D’AUTONOMIA”.  El 1974, per iniciativa del PCE es constitueix a París la JUNTA DEMOCRÀTICA de ESPAÑA.  El 1975, el PSOE impulsà la PLATAFORMA DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA juntament amb la UGT, el PNB i altres sectors democratacristians. CCOO Partits d’esquerra Personalitats dreta democràtica Programa: - Formació d’un govern provisional per implantar un règim democràtic i adoptar de manera immediata mesures com l’amnistia, les llibertats polítiques i sindicals i la legalització de tots els partits polítics.
  48. 48. 6.LACRISIDELADICTADURA  L’any 1976, la Junta i la Plataforma, que tenien un programa semblant: COORDINACIÓN DEMOCRÀTICA O PLATAJUNTA.  Els últims anys de la dictadura va haver-hi una intensificació de la VIOLÈNCIA POLÍTICA: 1. ETA va augmentar els atemptats i va sorgir un nou TERRORISME ultraesquerrà: FRAP i GRAPO. 2. Intensificació de la REPRESSIÓ: 1974, execució Puig Antich; 1975, nou decret llei antiterrorista: instauració d’un Estat d’excepció permanent; 1975, condemnats a mort i executats dos activistes d’ETA i tres del FRAP.
  49. 49. 6.LACRISIDELADICTADURA 6.3. La mort del dictador  La malaltia de Franco es va anar agreujant els anys 1974-1975. Això feia que no pogués exercir les seves funcions.  El CONFLICTE DEL SÀHARA serà un nou focus desestabilitzador. • Era un territori ric en fosfats. • Cobejat pels països veïns. • 1973 es crea el Front Polisario, una organització nacionalista per la independència. • Espanya optà per acceptar la descolonització. • Hassan II del Marroc organitzà (octubre 75), la MARXA VERDA, invasió pacífica del territori sahrahui. • El 14 de novembre es signa l’ACORD de MADRID: lliurament del Sàhara al Marroc i a Mauritània.
  50. 50. 6.LACRISIDELADICTADURA  Franco va morir el 20 de novembre de 1975. Deixà un règim anacrònic i en crisi profunda.
  51. 51. REPASSAL’ESSENCIAL
  52. 52. REPASSAL’ESSENCIAL

    Be the first to comment

    Login to see the comments

  • MiriamHidalgoMolina

    Nov. 29, 2016
  • sandrajd06

    Mar. 26, 2017
  • ClaraMndezArgelaguet

    Mar. 31, 2017
  • jiachihu7

    Apr. 28, 2017
  • AmandaGarcia129

    Apr. 29, 2017
  • RogerRovira3

    May. 11, 2017
  • emmmmolinas

    Apr. 5, 2018
  • RaquelPauRoig

    Apr. 9, 2018
  • CludiaRedondoCasellas

    Apr. 15, 2018
  • MildredthGoenaga

    Apr. 22, 2018
  • EricPuigvendrello

    Jun. 1, 2018
  • mariaromeu3

    Jun. 4, 2018
  • JuanAsensioMartnez

    Apr. 1, 2019
  • CarlosAranaSango1

    May. 8, 2019
  • SimoNaji

    Jun. 9, 2019
  • cristinagomezsanz5

    Jul. 17, 2019
  • CatrinaWilshad

    May. 14, 2020
  • TomsHernndezSauqu

    Jun. 3, 2020
  • MartaCastro72

    Apr. 19, 2021
  • MartaGaspar6

    Apr. 27, 2021

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història.

Views

Total views

18,732

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

3,688

Actions

Downloads

1,110

Shares

0

Comments

0

Likes

29

×