Els espais ind. II

ELS ESPAIS INDUSTRIALS II
Tema 7
Geografia d’Espanya, 2n Batxillerat

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

FEM UNA ULLADA A LA HISTÒRIA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A
ESPANYA...

•SEGLE XIX
•Retard industrial degut a la insuficiència de matèries primeres i a la
mediocritat del carbó.
•Escassetat de capitals, burgesia feble (dificultats polítiques per consolidar el
poder al llarg del s.XIX)
•Endarreriment tecnològic i mà d’obra poc qualificada ( majoria de
camperols)
•Mercat interior molt poc estructurat (pervivència de l’auto abastiment i del
comerç local i comarcal tradicional)
•Situació exterior poc favorable (problemes a Amèrica, escàs pes a Europa)
•Aplicació de polítiques industrials desfavorables.

Durant esta primera
etapa, destacaren la
siderometalúrgia en
Màlaga i Nord
d’Espanya (Astúrias,
Cantàbria i País Basc),
i la indústria tèxtil del
cotó a Catalunya.

Arqueologia industrial

http://ca.wikipedia.org/wiki/Arqueologia_industrial


INICIS DEL SEGLE XX
Es va caracteritzar per:
•Auge de l’ús del carbó a causa de la II Revolució Industrial.
•Augment de les inversions privades.
•Impuls a les obres públiques que bastiran unes millors infraestructures
( transports, comunicacions...)
•Creixement del mercat interior (augment del nº d’assalariats)
•Aplicació de polítiques proteccionistes de la indústria per part de
l’Estat.
•Escassa grandària de les empreses.
•Conjuntura política favorable: Espanya no participa en la I Guerra
Mundial

Fàbrica de farines a Alacant

De 1900 a 1935: es manté minifundisme empresarial, la dependència
tecnològica i el control de l'empresa privada sobre gran nombre d'empreses. A
l'auge de la mineria del carbó (IªGM) li va substituir el tancament de gran nombre
de mines per esgotament de les vetes. Malgrat l'entrada d'algunes multinacionals
(Standard, Nestlé,…) la inversió estrangera va ser mínima i, en general, el període
va venir marcat per pretensions autàrquiques i consegüent proteccionisme
aranzelari.
En aquesta etapa van destacar el predomini d'indústries lleugeres amb gran
quantitat de mà d'obra i els sectors industrials vinculats a les grans obres
públiques de la Dictadura del general Primo de Rivera.

Els anys de la Guerra Civil (1936-
1939) van suposar un fre al tímid
avanç que s'experimentava en els
anys immediatament anteriors, a
més de la destrucció de moltes
fàbriques, carreteres, ponts, vies, et
c…


De 1940 a 1959: és l'etapa coneguda com a autarquia. Les restriccions a les
importacions van ocasionar una forta manca de matèries primeres, recursos energètics,
maquinària i capital. Davant el més que evident fracàs d'aquesta política, en la dècada
dels ’50 es va suavitzar aquest desig d'autosuficiència, molt vinculat a l'inici de
negociacions amb USA, que concedirà crèdits per a adquirir matèries primeres i equips
industrials.
D’aquesta etapa és la creació de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) en
1941, organitzat com un holding estatal i dirigit a controlar empreses considerades vitals
per a la defensa del país, les poc rendibles o les que exigien un fort capital fix
(siderúrgia, refineries, construcció naval, etc…)
Altra característica seria l’augment de la dicotomia entre el litoral i l'interior,
de manera que l’eix cantàbric (Galícia-País Basc) i l’eix mediterrani (Catalunya-Múrcia)
tenien més d'un 56% de la població activa industrial, enfront del 16% del les regions de
l'interior. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

De 1960 a 1975: el desenvolupament industrial
L'any 1959 es va aprovar el Pla d'Estabilització (fi de l'autarquia) que
suposava l'alliberament de l'economia i la seua obertura a l'exterior, per a açò es va
devaluar la pesseta, es van congelar salaris, es va començar una tendència a
l'equilibri en la despesa pública, nova legislació més favorable per a les inversions
estrangeres i es van aprovar quatre plans de desenvolupament (fomentant
preferentment les comunicacions i la indústria, incentius financers i fiscals) entre
moltes altres mesures; tot açò coincidint amb la concessió d'un préstec per part del
Fons Monetari Internacional (FMI) i amb una etapa de baixos preus de l'energia.


ELS 4 PLANS DE DESENVOLUPAMENT
•Primer pla de desenvolupament (1964-67): la producció industrial va
créixer més d'un 6%. Es van crear els pols de promoció de Burgos i
Huelva i els de desenvolupament de Vigo, La Corunya, Valladolid,
Zaragoza i Sevilla.

•Segon pla (1968-71): la producció va créixer un 5’5%. Es creen els pols
de desenvolupament de Còrdova, Granada, Logroño, Oviedo i Villagarcía
de Arosa (Pontedreva), amb un èxit menor que en el cas dels anteriors.

•Tercer pla (1972-75): creixement d'un 7%. No es van crear nous pols de
desenvolupament.

•Quart pla (1976-79): no es va portar a efecte.


Els “polos de desarrollo” durant
el franquisme


LES CONSEQUÈNCIES DE LES POLÍTIQUES DESENTROLLISTES
Fort procés d’èxode rural, unit a un creixement espectacular de les
ciutats.
Fort increment del PIB i de la renda real.
Augment de les desigualtats territorials, País Basc, Cantàbria,
Astúries, Catalunya, València i Madrid acaparaven en 1975 més del 50% de
l'ocupació industrial.En el punt oposat estaven les dues Castelles, Extremadura
i Aragó.
Consolidació de les grans fàbriques, amb acusada especialització,
sobretot en siderometalúrgia i considerable subjecció als recursos físics en el
litoral cantàbric.
Major diversificació en béns de consum i major importància de la
petita empresa familiar en el litoral mediterrani.
Gran increment d'inversions de capital estranger i nacional (remeses
d'emigrants i ingressos per turisme).
Gran increment en les despeses per patents estrangeres i assistència
tècnica.
Incorporació del nostre país a l'economia mundial.


DE 1975 A 1985: CRISI ECONÒMICA I REESTRUCTURACIÓ
INDUSTRIAL.
En aquest període de crisi internacional, la taxa de
desocupació va passar del 1’1% en 1970 al 22% en 1985, l'aportació de la
indústria al PIB va passar del 40% al 35% , i la taxa de creixement econòmic va
caure al 1’3%.
Causes externes:
•encariment de l'energia
•esgotament del cicle tecnològic :aparició de noves tecnologies (TIC), nous
materials, nous sectors industrials (robòtica)
sistemes de producció més flexibles (descentralització i deslocalització)
•canvis en la demanda (+ qualitat i + disseny)
•Inici de la globalització econòmica: irrupció de les empreses multinacionals.
•competència creixent dels nous països industrialitzats (NPI) , sobretot en
siderúrgia, construcció naval, tèxtil, calçat, joguets, etc…
Causes internes:
•deficiències estructurals (elevat consum d'energia i mà d'obra)
• dependència exterior en tecnologia i capital
• situació política (mort de Franco i inici del període de transició)

Conseqüències de la crisi:
Les polítiques d’eixida a la crisi
econòmica, van anar en dos sentits
complementaris: la reconversió i la
reindustrialització

Reconversió industrial: va afectar als sectors
madurs (siderometalúrgia, construcció
naval, tèxtil, calçat, equips elèctrics i electrònics) i
va consistir en un tractament de xoc per a fer
viables i competitives a mitjà termini a les
empreses en crisis, a través de regulacions de
plantilles, sanejament financer, nous sistemes
d'organització i gestió, especialització en
productes amb major demanda.
El resultat va ser molt desigual, més positiu per a
les grans empreses.
La incorporació d'Espanya a la UE va obligar a una
nova reconversió en 1991.

Reindustrialització: es va centrar en les ZUR (Zones d'Urgent
Reindustrialització), que es van delimitar a Galícia, Astúries, ria del
Nervión, Barcelona, Madrid i Cadis.
A canvi d'incentius financers i fiscals, i subvencions per a incorporar
treballadors en atur procedents de la reconversió es podien
traslladar o crear en aquestes zones fàbriques que generaren nous
llocs de treball i foren viables.
El resultat tampoc va ser òptim, ja que es va crear menys ocupació
del previst, es van beneficiar quasi exclusivament les grans empreses
i es van accentuar els desequilibris regionals, doncs la majoria de les
fàbriques van optar per instal·lar-se a Madrid i Barcelona.


El mapa de la reestructuració
industrial Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

De 1986 a l'actualitat: la tercera revolució
industrial.
Des de l'entrada en la UE, la indústria espanyola ha viscut
un fort procés de modernització i millora en
competitivitat, amb alts i baixos (crisis de 1992 i crisi
actual)
La UE va destinar des del primer moment importants
partides procedents dels seus fons estructurals
encaminades a corregir els desequilibris econòmics
interterritorials, així es van establir tres àrees
incentivables:
- ZEP (Zones de Promoció Econòmica): són les àrees
menys desenvolupades, segons la renda i taxa d'atur.
- ZID (Zones en Declivi)les àrees més afectades per l'ajust
industrial
- ZE (Zones especials): poden ser creades pel Govern en
circumstàncies que ho aconsellen.


Pel que fa a la tercera revolució industrial, basada en la
innovació i les noves tecnologies com la microelectrònica, cal destacar:
•Canvis en la producció industrial: creixement dels sectors de telemàtica,
automatització, biotecnologia, energies renovables, nous materials…
•Canvis en l'estructura industrial: major flexibilitat i descentralització de la
producció.
•Canvis en l'ocupació industrial: augment de tècnics qualificats i de la
precarietat laboral.
•Terciarització de la indústria.
•Canvis en la localització industrial.
•Canvis en la política industrial: reducció de l'intervencionisme, foment
de la indústria endogena i preocupació pel medi ambient, impuls a la R+D
(destacant els casos de Madrid, Catalunya i País Basc)
•Creació dels Parcs Tecnològics (parcel·les de superfície reduïda, qualitat
en els edificis, bones connexions, elevada qualitat ambiental, destaquen
els de Tres Cantos (Madrid), Vallés (Barcelona), Zamudio (Biscaia), Paterna
(València), PTA (Màlaga)


LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL
Els sectors madurs (1)
Són els afectats per menor demanda (degut a l'aparició de nous materials o
productes), per la baixa competitivitat (endarreriment tecnològic o mà d'obra
més barata en altres països) i per exigències de la UE de reduir la producció i
suprimir les subvencions.
Estem parlant de:
Metal·lúrgia bàsica o Siderúrgia: la integral produeix acer a partir de ferro en alts
forns. Es van tancar els Alts Forns de Biscaia i els Alts Forns del Mediterrani, per la
qual cosa només queden a Astúries (privatitzada i fusionada amb altres empreses
europees), ha aconseguit una disminució de costos, diversificació de producció i
augment de la qualitat. La no integral obté l'acer a través de ferralla i es localitza
en empreses més xicotetes a País Basc, Cantabria i Catalunya.
Transformats metàl·lics: fabrica tot tipus de maquinària. Es concentra en el
triangle País Basc, Barcelona i Madrid.


Electrodomèstics de línia blanca: en procés de
reorganització de la producció (especialització), de
l'empresa (concentració) i del mercat, el que ha
portat al tancament d'algunes empreses i regulacions
d'ocupació. Competència amb la producció dels NPI.
Construcció naval: concentrada a Galícia, Cantàbria i
País Basc, en els últims anys ha experimentat un dur
ajust, intentant reduir la seua capacitat i especialitzar-
se en altres activitats (reparacions). Fort competència
amb Corea.
Indústria tèxtil, del calçat i cuir:
Concentrada a Catalunya i Comunitat Valenciana, es
distingeixen diverses branques, com per exemple la
de fibres químiques (alta tecnologia, participació de
capital estranger i concentració en grans empreses) i
la de la confecció (dispersió territorial, minifundisme
empresarial, etc…). La competència amb la producció
més barata d'altres països s'està intentant solucionar
a través de dissenys, marques i qualitat (fomentant, p.
ex. les fibres naturals…).

Els sectors dinàmics (2)
Són aquells que presenten
alta
competitivitat, especialització, estruc
tura empresarial flexible, demanda
assegurada i gran participació de
capital estranger:
Sector de l'automòbil:
Després d'una profunda reconversió
(estava sobredimensionat i molt
desfasat tecnològicament), segueix
en mans de multinacionals i
necessita d'ajustos graduals i
contínua renovació tecnològica
(robotitzación i motors que estalvien
combustible i s'adapten a les noves
exigències ecològiques).


Sector químic:
Presenta alguns inconvenients, (forta
participació de capital estranger, petites
unitats de producció o escassa recerca),
però és un dels pilars de la indústria
espanyola. Cal distingir entre la indústria
petroquímica o química de base, que són
fonamentalment grans empreses
dedicades a la refineria (Puertollano,
Cartagena, Algesires i Huelva) i la química
de transformació que són empreses molt
més xicotetes localitzades a Catalunya,
País Basc i Madrid i diversificades
(pintures, perfums, fertilitzants, productes
farmacèutics, fotogràfics o paper)


Sector agroalimentari:
Igual que en el cas anterior, trobem
grans empreses (multinacionals) i
indústries xicotetes i disperses. En
els últims anys ha augmentat molt
l'exportació. Sol donar-se una
vinculació directa entre les
fàbriques i la localització dels
recursos, la qual cosa explica la
seua importància en províncies
escassament industrialitzades,
excepte el cas de Madrid i
Barcelona, especialitzades en
envasaments, congelats i begudes
refrescants

Els sectors dinàmics (2) Abans de l'esclat de la
La construcció: bambolla, en 2007, aquest
Després d'uns anys de creixement sector representava el 10% del
espectacular, començà a donar clars PIB del país, donava ocupació
símptomes de recessió a partir del al 11’3% de la població
2006, ja que és un dels sectors més ocupada i constituïa el 57% de
sensibles a la conjuntura econòmica i en la inversió que es realitzava en
el cas del nostre país ha sigut una de les el nostre país.
claus per explicar la profunditat de la crisi
econòmica.
És un sector molt important a
Balears, Canàries, C. Valenciana i Murcia.

El subsector d’enginyeria civil
manté la perspectiva
negativa fins a 2014, davant
un panorama que preveu
descensos del 18,5% en 2013
i del 8,5% en 2014.

Sectors industrials punters (3)
Són els relacionats amb l'alta
tecnologia (microelectrònica,
telemàtica, biotecnologia, etc… ).
Presenten tres clars problemes:
1. dependència de
l'exterior en recerca i tecnologia,
2. predomini d'empreses
xicotetes (circumscrites al mercat
interior)
3. escassa preparació de la
mà d'obra.
Es localitzen preferentment en els
parcs tecnològics.


L’ACTUAL SITUACIÓ DE LA INDÚSTRIA

Segons l’Enquesta Industrial d'empreses 2011 (publicada
a desembre de 2012), la xifra de negocis de la indústria
manufacturera va augmentar un 5,1% l'any 2011
L'activitat més dinàmica va ser la de refinament de petroli i la
menys dinàmica la de fabricació de productes electrònics de
consum
Les empreses manufactureras van facturar en el mercat exterior
un 32,2% del total de les seues vendes, la qual cosa suposa un
increment del 2,1% en relació amb l'any anterior.

VISITEM I COMENTEM LES DADES DE L’INE

http://www.ine.es/prensa/np755.pdf


ÀREES INDUSTRIALS

Espanya presenta clars desequilibris
territorials en la indústria. Les raons
podem trobar-les en la història, la
dificultat de comunicació, el desigual
repartiment de població, unes xarxes de
comunicació i unes infrastructures que
responen a interessos polítics…

Podem diferenciar quatre grans àrees:
1. Àrees industrials desenvolupades
2. Àrees i eixos en expansió
3. Àrees i eixos en declivi
4. Àrees d’industrialització induïda i
escassa


1) Àrees industrials
desenvolupades:
Són les àrees metropolitanes,
sobretot les de Madrid i
Barcelona, on trobem les
empreses més innovadores i els
principals centres de decisió de
les majors empreses nacionals i
filials de les multinacionals, amb
mercats en expansió i
ocupacions qualificades i ben
remunerades. Cal assenyalar
també la creixent terciarització
de la seua indústria.

Empreses TIC

2) Àrees i eixos en expansió:
El més dinàmic sens dubte és l'eix
mediterrani (des de Girona fins a
Cartagena), tant per les seues bones
comunicacions com per la seua tradició.
També destaca l'eix de l'Ebre (des de
Bilbao fins a Tarragona), malgrat els buits
poblacionals a Osca o Lleida.
Des de Madrid s'han anat desenvolupant
importants zones industrials cap a
Castella-la Manxa, en funció del notable
desenvolupament de les comunicacions.
Finalment, en els últims anys ha anat
ressorgint la indústria al País
Basc, estenent-se en eixos cap a La Rioja i
Navarra


3) Àrees i eixos en declivi:
Són Galícia i l'eix cantàbric
(sobretot Astúries i
Cantabria), molt especialitzats
en indústries madures, amb
grans empreses sense
diversificació industrial, la qual
cosa ha dificultat el crear
ocupacions alternatives. Són
zones de gran resposta social
(per implantació sindical) i un
medi ambient molt deteriorat i
declivi demogràfic


4) Àrees d'industrialització induïda i escassa:
Les zones d'industrialització induïda són Aragó, Castella i
Lleó i Andalusia, àrees que des dels anys ’60 han comptat
amb diverses iniciatives per a la promoció industrial, però
que només han aconseguit un cert desenvolupament
industrial en llocs molt concrets (Saragossa, Valladolid i
Burgos i el triangle Huelva-Cadis-Sevilla), a més d'indústries
tradicionals, disperses i xicotetes, tals com a
agroalimentàries, tèxtil o moble.
Les d'escassa industrialització són Extremadura, Balears i
Canàries, a més de Castella-la Manxa, (si bé aquesta última
ja s'ha esmentat com està beneficiant-se de l'expansió de la
indústria madrilenya cap a Guadalajara, Toledo i Ciudad
Real).


Política industrial actual
L'ingrés d’Espanya en la UE va dur importants canvis en la
indústria. La lliure circulació de productes, persones i capital va
suposar un augment espectacular d'importacions i exportacions,
així com l'adopció de la tarifa comunitària d'aranzels enfront de
tercers.
La reducció de la intervenció estatal, amb la desaparició del INI
en 1995, substituït pel SEPI (Societat Estatal de Participacions
Industrials), amb la finalitat de privatitzar les empreses
industrials i de serveis amb participació estatal (SEAT, REPSOL,
ENDESA, ENSIDESA, Gas Natural, Tabacalera, drassanes, etc…).
Altres mesures han sigut l’assessorament a les PIMES, foment de
la recerca, a través del projecte EUREKA i, fonamentalment,
l'impuls de la industrialització endògena i la política
mediambiental.


Política
mediambiental:
Les directrius de la UE ens obliguen a:
evitar l’ús abusiu dels recursos
(desenvolupament sostenible)
protegir espais (prohibint el seu ús
industrial i avaluant l'impacte ambiental)
adoptar mesures correctores a través
d'auditories mediambientals.
Els resultats més espectaculars s'han
aconseguit en les operacions de recuperació
de zones altament degradades, a voltes
rehabilitant instal·lacions obsoletes o
abandonades per a altres usos (oficines,
habitatges…), destacant en aquest sentit el
País Basc.


http://blog.sage.es/wp-
content/uploads/2011/03/Radiograf%C3%ADa
Indústria endògena: -de-la-Pyme-2011.pdf

Parteix de la idea de desenvolupar les
potencialitats i avantatges propis de cada lloc, Radiografia 2011 de la
s'ha optat per la micro-planificació front la PYME, informe de SAGE
macro-planificació pròpia de periodes
anteriors.
Es basa en donar major protagonisme a les
administracions locals i fomentar les PIMES
locals i el cooperativisme.


CONSEQUÈNCIES DE LA CRISI ACTUAL
La greu crisi econòmica,
política i, en definitiva social, afecta
enormement al sector econòmic,
del que la indústria és un dels seus
pilars. Entre altres conseqüències
sobre el sector, cal destacar les
següents:
•tancament de moltes empreses.
• evidència de la importància de
l’economia submergida.
• increment de l’atur.
• consolidació de la posició
perifèrica en l’economia mundial.


Una curiositat històrica, o de com en 10 anys tot es pot capgirar:
Debat de pressupostos de 2002, amb Cristòbal Montoro com a ministre
d’Hisenda i J.L. Rodríguez Zapatero com a cap de l’oposició

http://servicios.mpr.es/seacyp/Busca_asp.aspx?BD=PROLEX7&BUSCA=P7L-134A

Sé que és un poquet àrid, però què tal si repassem la
ponència del PP al seu 17è Congrés, sobre economia,
fixant-nos en el que el partit que actualment governa
Espanya pensa sobre la indústria?

http://17congreso.pp.es/ponencias/3%20PONENCIA%20
ECONOMIA.pdf


ALGUNES PÀGINES SOBRE EL TEMA QUE DEURIES VISITAR:

http://www.ine.es/daco/daco42/daco422/ipi1112.pdf

http://www.ine.es/prensa/np755.pdf

http://geomartineznocturno.blogspot.com.es/2011/02/bloque-iii-tema-6.html

http://clio.rediris.es/n37/oposiciones2/tema18.pdf


Els espais ind. II

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (18)

Similar to Els espais ind. II

Similar to Els espais ind. II (20)

More from graciajt

More from graciajt (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Els espais ind. II