SlideShare a Scribd company logo

La renaixença

Trabajo sobre la reinaixença.

1 of 5
Download to read offline
LA LITERATURA CATALANA DEL SEGLE XIX: LA RENAIXENÇA
1) Definició
La Renaixença és un moviment cultural i nacional que s'imposa a Catalunya, i també amb més o
menys intensitat al País Valencià i a les Illes Balears, entre els anys 1830 i 1880 i que té com
objectiu principal la recuperació de la cultura autòctona catalana.
Els intel·lectuals i els escriptors burgesos pretenen desenvolupar la consciència nacional catalana.
L'oda La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau, que elogia la llengua catalana i la pàtria,
marca l'inici d'aquest moviment.
Hem de recordar que no hi hauria hagut Renaixença si no hi hagués hagut Decadència. Ambdós
termes són cronològicament correlatius, però es contraposen, perquè la Decadència fa referència a
una situació lingüística i literària; en canvi, la Renaixença és un moviment cultural i polític.
2) Causes
El moviment de la Renaixença es va desenvolupar gràcies als tres factors següents:
• El treball lingüísticocultural dels il·lustrats
Al final del segle XVIII i al començament del XIX, uns quants il·lustrats (Ignasi Ferreras, Antoni de
Capmany, Pau Ballot) van estudiar i escriure sobre la llengua i la història de Catalunya. Les
apologies de la llengua i la coneixença d'un passat històric gloriós van desvetllar la consciència
nacional dels renaixentistes.
• El Romanticisme
Mentre Europa vivia en plena efervescència el Romanticisme -moviment cultural i artístic que
s'inicia durant la segona meitat del segle XVIII i que, segons els països, dura fins a la segona meitat
del segle XIX-, la societat catalana iniciava la difícil recuperació cultural, política i econòmica,
després del cop duríssim sofert durant el segle XVIII.
Recordeu que les característiques i els ideals d'aquest moviment cultural ajudaran a
configurar, en terres catalanes, el pensament i la cultura del segle XIX, és a dir, de la
Renaixença.
◦ Importància de l'individu i la seva llibertat creadora.
◦ Redescobriment del paisatge com a tema.
◦ La lluita contra la societat convencional.
◦ El gust pels llocs o països exòtics.
◦ Els estats nacionals són comunitats d'homes i dones lliures.
◦ Importància de la cultura popular.
• El context historicosocial
◦ El segle XIX comença econòmicament bé per a la burgesia catalana; el permís obtingut
per comerciar amb les colònies americanes afavoreix les condicions per caminar vers la
Revolució Industrial.
◦ La consolidació de la Revolució Industrial comportarà el naixement d'una nova classe
social: el proletariat, és a dir, els obrers de les fàbriques, que rebien un sou miserable a
canvi de moltíssimes hores de treball. Aquest proletariat català, que viu a la ciutat i que
majoritàriament treballa en el ram del tèxtil, busca també, per diversos camins, la
forma d'organitzar-se: reivindicacions per millorar les condicions de treball a través de
sindicats.
◦ Políticament, l'aparell estatal que s'havia creat a Catalunya com a conseqüència del
Decret de Nova Planta s'afebleix i canvia durant l'ocupació dels francesos (1808). Quan
s'acaba el conflicte contra les tropes franceses de Napoleó, el panorama polític, social i
econòmic comença a canviar lentament però progressiva.
◦ A partir de la segona meitat del segle XIX, la burgesia catalana industrial, que es veu
econòmicament forta, s'oposa a l'oligarquia agrària espanyola, que domina
políticament i que no es fa ressò de les transformacions estructurals que Catalunya
necessita.
3) Programa
El 1841 Joaquim Rubió i Ors redacta un pròleg als seus poemes, en el qual proposa un seguit
d'accions reivindicatives per recuperar la cultura catalana:
− Recollir i fixar la literatura popular i tradicional que, fins aquell moment, s'havia transmès
oralment.
− Reconstruir la història de l'edat mitjana, època de plenitud de les lletres i la cultura
catalanes i, a més, recuperar i donar a conèixer els autors clàssics medievals.
− Crear models depurats de la llengua, és a dir, normativitzar-la.
− Potenciar les institucions que ja existien, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de
Barcelona, i crear-ne de noves, com els Jocs Florals.
− Crear una literatura en tots els gèneres i també unes editorials i una premsa en llengua
catalana.
4) Els inicis de la Renaixença literària
Romanticisme i Renaixença són dos moviments que s'interrelacionen ideològicament i literària al
llarg del segle XIX.
4.1. Poesia:
Bonaventura Carles Aribau fou un autor de formació il·lustrada que formava part de la redacció de
la revista El Europeo (revista de caràcter romàntic que va començar a publicar-se a Barcelona l'any
1823). L'Oda La Pàtria es va convertir, a partir de la seva publicació l'any 1833 a la revista El Vapor
(una altra revista de Barcelona i de caràcter romàntic que inicià la divulgació d'obres i d'autors
romàntics europeus) en l'inici del moviment de recuperació de la cultura catalana, la Renaixença, i
en el primer poeta romàntic escrit en català. La Pàtria tracta de forma romàntica el tema de
l'enyorança i la identificació entre llengua i pàtria:
Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Joaquim Rubió i Ors, que signava amb el pseudònim Lo Gaiter del Llobregat, va ser un altre poeta
romàntic significatiu que publicava els seus poemes en la premsa de l'època. Rubió és important
com a poeta romàntic perquè tracta els temes que més endavant seran el lema dels Jocs Florals:
pàtria, fe i amor, a més a més va ser un dels ideòlegs de la Renaixença.
Els Jocs Florals van ser restaurats el 1859 (els primers Jocs Florals es crearen el 1393), després de la
insistència manifestada pels intel·lectuals i escriptors en diversos articles periodístics. Aquesta
festa literària va servir per potenciar noues escriptors, editar i publicar obres i crear un públic
lector. Normalitzava, per tant, la llengua, perquè demostrava que la llengua catalana era apta per a
la poesia i per a qualsevol gènere literari.
4.2. Teatre:
Segons els objectius que s'havien proposat els renaixentistes, calia aconseguir un teatre romàntic
culte en llengua catalana. Frederic Soler, que fins al 1865 havia parodiat els drames romàntics i
s'havia mostrat contrari al Romanticisme, estrena, l'any 1866, Les joies de la Roser, un drama
romàntic que va tenir molt d'èxit.
4.3. Novel·la:
Les primeres novel·les romàntiques es van publicar en castellà: Ramon López Soler publica Los
bandos de Castilla (1830), una novel·la històrica de tipus romàntic que imita els models
novel·lístics de l'anglès Walter Scott.
L'orfeneta de Menargues d'Antoni de Bofarull, és la primera novel·la històrica escrita en català i de
temàtica històrica catalana.
5. La consolidació de la Renaixença literària
Aquest moviment de recuperació de la cultura catalana en tots els àmbits arriba al seu punt
culminant l'any 1877 quan els escriptors Verdaguer i Guimerà resulten premiats als Jocs Florals.
Amb tot, la consolidació de la Renaixença literària no arribarà fins a la dècada dels vuitanta,
moment en què es produeix una literatura de qualitat, escrita en català, i representativa de tots els
gèneres. Les figures més rellevants en poesia, teatre i novel·la són, respectivament, Jacint
Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
5.1. Poesia: Jacint Verdaguer
Va néixer a Folgueroles, fill d'una família humil i de pocs recursos econòmics, motiu pel qual va
anar a estudiar al seminari de Vic. Va exercir com a sacerdot en la parròquia d'un petit poble,
Vinyoles d'Orís, on escrivia poemes de tema religiós i de caràcter popular, que presentà als Jocs
Florals. L'any 1873 començà a trobar-se malament i es traslladà a Barcelona, on li diagnosticaren
anèmia cerebral i se li recomanaren aires de mar. A partir d'aquell moment, fou capellà d'un vaixell
de la Companyia Transatlàntica del marqués de Comillas i durant dos anys viatjà amb vaixell a
través de l'Atlàntic (Cuba i Espanya). Va ser en aquells moments quan acabà de redactar i precisar
el seu famós poema èpic L'Atlàntida amb el qual aconseguí guanyar els Jocs Florals i consagrar-se
com el millor poeta èpic en llengua catalana.
El marquès de Comillas demanà a Verdaguer que fos el capellà de la família. Es va dedicar sobretot
a escriure l'altre gran poema èpic, Canigó (1889), a dir mises i a viatjar amb el marquès. Sabem
que va viatjar a Terra Santa, des d'on va escriure Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889), obra
que Josep Pla qualificà com la millor prosa del segle XIX.
En tornar d'aquest viatge, Verdaguer sofrí diverses crisis personals: pràctiques exorcistes,
enfrontaments amb les jerarquies eclesiàstiques, expulsió del Palau de Comillas, tancament per
bogeria, depressió moral i espiritual... Morí víctima de la tuberculosi a Vallvidrera l'any 1902.
La poesia lírica de Verdaguer tracta sobretot dos temes: pàtria i fe. És a dir, paisatges, tradicions,
llegendes, devoció mariana, etc.
Canigó (1886) és un poema èpic de caràcter patriòtic i ambientat a la Catalunya medieval, on se'ns
descriuen els orígens de la Catalunya cristiana i les lluites contra els sarraïns. S'estructura en dues
parts:
− Dotze cants, en els quals l'acció se situa al voltant de l'any 1000, que narren les aventures
de Guifré, Tallaferro, i el seu fill Gentil. Aquest abandona la lluita contra els sarraïns perquè
s'enamora de Flordeneu, una fada que l'ha encisat. Guifré el mata i l'abat Oliba l'obliga a
contruir un monestir que contraresti el poder de les fades.
− L'epíleg és un diàleg entre dos campanars, el de Sant Miquel de Cuixà i el de Sant Martí del
Canigó, els quals enyoren els temps passats. L'acció se situa al segle XIX.
A més dels personatges històrics i llegendaris que hi apareixen, els elements de la natura són
també, en aquesta obra, els veritables protagonistes. Verdaguer coneixia bé el paisatge que ens hi
descriu, per les nombroses excursions que havia realitzat al Pirineu.
Canigó, imbuïda dels ideals romàntics de l'època, representa la culminació de l'esperit de la
Renaixença.
5.2. Teatre: Àngel Guimerà
Nasqué a Sanra Cruz de Tenerife, on visqué fins als divuit anys. Després, la família es traslladà al
Vendrell. La seva formació va ser en castellà, però progressivament entrà en contacte amb la
realitat cultural i lingüística, de primer del Vendrell, després de Barcelona.
Com a escriptor inicià la seva vida literària a través de la poesia, va ser premiat als Jocs Florals, i la
seva poesia és de caràcter romàntic. Després, a l'edat de trenta-quatre anys i quan ja era un
escriptor reconegut, va començar a interessar-se pel teatre. Primer escrigué tragèdies romàntiques
en vers, com ara Mar i cel. Mitjançant l'ús de versos decasíl·labs va recrear ambients passats i
tractà la història de forma subjectiva.
Després, i sempre dins una línia renovadora, va abandonar la tècnica del vers i escrigué en prosa
drames de caràcter realista situats en el present i que tractaven el tema de la possessió amorosa.
Destaca la trilogia: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.
Guimerà va ser, sobretot, un home de la Renaixença ja que, durant tota la seva vida, va defensar
els ideals del catalanisme polític i cultural -la llengua i la pàtria- de la burgesia conservadora,
escrivint articles i pronunciant discursos.
A les seves obres es reflecteix la seva peculiar visió del món, la qual parteix de la bondat natural de
les persones i de l'efecte corruptor de la civilització. Es tracta d'una visió rousseauniana del món,
en el qual s'enfronten la societat urbana amb la societat rural, cosa que trobem, per exemple, a
Terra baixa.
5.3. Novel·la: Narcís Oller
La novel·la que es produïa arreu d'Europa i també a la resta d'Espanya, durant la segona meitat del
segle XIX, reproduïa la realitat i els costums de la burgesia.
El Realisme i el Naturalisme eren els corrents literaris que hi predominaven, i els escriptors que en
formaven part usaren la novel·la com a gènere. Els trets principals són:
• El realisme literari abandonà els temes històrics i llegendaris, i s'interessà per la
quotidianitat. L'escriptor observava la realitat -ambients, personatges, fets, etc.- i els
descrivia minuciosament en les seves novel·les.
• El naturalisme literari representava una evolució del Realisme perquè es basava en la
descripció científica, en l'anàlisi de les característiques ambientals i hereditàries. La novel·la
havia de tenir un valor experimental, científic i social.
Narcís Oller publicà l'any 1882 la seva primera novel·la realista-naturalista, La papallona, la qual és
considerada la primera novel·la moderna escrita en català. Va ser traduïda a diverses llengües i
Émile Zola, pare del naturalisme francès, al pròleg de l'edició en francès, va afirmar que Oller no
arribava a ser naturalista perquè el narrador interferia en el text, hi incloïa sentiments, i un
naturalista total havia de ser científic, positivista i determinista.
Després de l'èxit de La papallona escrigué cinc novel·les més de caràcter realista-naturalista:
L'escanyapobres, Vilaniu, La febre d'or, La bogeria -que va significar un avenç en la tècnica
narrativa del punt de vista, perquè utilitza la tècnica del procediment indirecte, és a dir, el
coneixement de la història a partir dels diàlegs entre tres amics i amb el protagonista. La història es
basa en un procès de demència que pateix el protagonista. El tema que tracta és típicament
naturalista: el determinisme hereditari-, i la seva última gran novel·la, Pilar Prim, on Oller intenta
posar-se al dia amb l'anàlisi psicològica dels protagonistes prenent com a model les noves
tècniques modernistes.
6. Conclusió
La Renaixença acabà amb un balanç totalment positiu ja que s'assoliren, en gran part, els objectius
del programa proposat per Rubió i Ors. Literàriament parlant, oferí les bases i les condicions
perquè es conreessin diversos gèneres literaris. No és gens estrany, doncs, que l'obra poètica de
Jacint Verdaguer, l'obra dramàtica de Guimerà i l'obra novel·lística d'Oller -autors sorgits de la
Renaixença- siguin les més importants del segle XIX i reconegudes universalment.

More Related Content

What's hot

Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuFerranet74
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.kwart
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanagemmaencamp
 
L’avantguardisme 4eso
L’avantguardisme 4esoL’avantguardisme 4eso
L’avantguardisme 4esomontse.ciberta
 
Àngel Guimerà (ander)
Àngel Guimerà (ander)Àngel Guimerà (ander)
Àngel Guimerà (ander)po3ta_ander
 
El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme Pilar Gobierno
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medievalLluis Rius
 
Renaixença
RenaixençaRenaixença
Renaixençaaalmodis
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeSílvia Montals
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Escola mallorquina
Escola mallorquinaEscola mallorquina
Escola mallorquinayovima70
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolJordialejandro
 

What's hot (20)

Autors d'avantguarda
Autors d'avantguardaAutors d'avantguarda
Autors d'avantguarda
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Oda a la pàtria
Oda a la pàtriaOda a la pàtria
Oda a la pàtria
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiu
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
 
Les avantguardes literàries
Les avantguardes literàriesLes avantguardes literàries
Les avantguardes literàries
 
L’avantguardisme 4eso
L’avantguardisme 4esoL’avantguardisme 4eso
L’avantguardisme 4eso
 
El teatre modernista catala
El teatre modernista catalaEl teatre modernista catala
El teatre modernista catala
 
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIIILiteratura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
 
Àngel Guimerà (ander)
Àngel Guimerà (ander)Àngel Guimerà (ander)
Àngel Guimerà (ander)
 
El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 
Renaixença
RenaixençaRenaixença
Renaixença
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Escola mallorquina
Escola mallorquinaEscola mallorquina
Escola mallorquina
 
Joan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-PapasseïtJoan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-Papasseït
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
 

Viewers also liked

CONCURS LITERARI DE JOCS FLORALS 2015
CONCURS LITERARI DE JOCS FLORALS 2015CONCURS LITERARI DE JOCS FLORALS 2015
CONCURS LITERARI DE JOCS FLORALS 2015RAMONYCAJAL1
 
Sant Jordi - Jocs florals
Sant Jordi - Jocs floralsSant Jordi - Jocs florals
Sant Jordi - Jocs floralsxavier-escola
 
Jocs florals15.ppt presentació
Jocs florals15.ppt presentacióJocs florals15.ppt presentació
Jocs florals15.ppt presentacióEscola Bellpuig
 
Power jocs florals
Power jocs floralsPower jocs florals
Power jocs floralsAlex Amador
 
Jocs florals13.ppt presentacióa
Jocs florals13.ppt presentacióaJocs florals13.ppt presentacióa
Jocs florals13.ppt presentacióaEscola Bellpuig
 
La RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA PowerpointLa RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA Powerpointmontse.ciberta
 
Concurs jocs florals 2015, dibuix
Concurs jocs florals 2015, dibuixConcurs jocs florals 2015, dibuix
Concurs jocs florals 2015, dibuixaudiovisualsfranca
 
Plan lectura comprensiva
Plan lectura comprensivaPlan lectura comprensiva
Plan lectura comprensivaCecilia Perez
 
Lecturas comprensivas 21 25
Lecturas comprensivas 21 25Lecturas comprensivas 21 25
Lecturas comprensivas 21 25Natalia Garcia
 
Pruebas de comprensin de lectura 2 bsico
Pruebas de comprensin de lectura 2 bsicoPruebas de comprensin de lectura 2 bsico
Pruebas de comprensin de lectura 2 bsicojosita26
 
Ejercicios: coherencia y cohesión
Ejercicios: coherencia y cohesiónEjercicios: coherencia y cohesión
Ejercicios: coherencia y cohesiónArale Tomé
 
Cuaderno de comprension lectora primero
Cuaderno de comprension  lectora primeroCuaderno de comprension  lectora primero
Cuaderno de comprension lectora primeroAndrea Leal
 
Lecturas comprensivas II
Lecturas comprensivas IILecturas comprensivas II
Lecturas comprensivas IIPatri Caro
 
Pruebas de comprensión de lectura 5º básico la ratita presumida
Pruebas de comprensión de lectura 5º básico  la ratita presumidaPruebas de comprensión de lectura 5º básico  la ratita presumida
Pruebas de comprensión de lectura 5º básico la ratita presumidanancy araneda
 

Viewers also liked (20)

CONCURS LITERARI DE JOCS FLORALS 2015
CONCURS LITERARI DE JOCS FLORALS 2015CONCURS LITERARI DE JOCS FLORALS 2015
CONCURS LITERARI DE JOCS FLORALS 2015
 
Power6 th
Power6 thPower6 th
Power6 th
 
Sant Jordi - Jocs florals
Sant Jordi - Jocs floralsSant Jordi - Jocs florals
Sant Jordi - Jocs florals
 
Jocs Florals 2016
Jocs Florals 2016Jocs Florals 2016
Jocs Florals 2016
 
Jocs florals15.ppt presentació
Jocs florals15.ppt presentacióJocs florals15.ppt presentació
Jocs florals15.ppt presentació
 
Power jocs florals
Power jocs floralsPower jocs florals
Power jocs florals
 
Jocs florals13.ppt presentacióa
Jocs florals13.ppt presentacióaJocs florals13.ppt presentacióa
Jocs florals13.ppt presentacióa
 
Jocs florals
Jocs floralsJocs florals
Jocs florals
 
La RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA PowerpointLa RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA Powerpoint
 
prova
provaprova
prova
 
Concurs jocs florals 2015, dibuix
Concurs jocs florals 2015, dibuixConcurs jocs florals 2015, dibuix
Concurs jocs florals 2015, dibuix
 
Bases1516
Bases1516Bases1516
Bases1516
 
Plan lectura comprensiva
Plan lectura comprensivaPlan lectura comprensiva
Plan lectura comprensiva
 
16835292 fichas-de-comprension-de-lectura
16835292 fichas-de-comprension-de-lectura16835292 fichas-de-comprension-de-lectura
16835292 fichas-de-comprension-de-lectura
 
Lecturas comprensivas 21 25
Lecturas comprensivas 21 25Lecturas comprensivas 21 25
Lecturas comprensivas 21 25
 
Pruebas de comprensin de lectura 2 bsico
Pruebas de comprensin de lectura 2 bsicoPruebas de comprensin de lectura 2 bsico
Pruebas de comprensin de lectura 2 bsico
 
Ejercicios: coherencia y cohesión
Ejercicios: coherencia y cohesiónEjercicios: coherencia y cohesión
Ejercicios: coherencia y cohesión
 
Cuaderno de comprension lectora primero
Cuaderno de comprension  lectora primeroCuaderno de comprension  lectora primero
Cuaderno de comprension lectora primero
 
Lecturas comprensivas II
Lecturas comprensivas IILecturas comprensivas II
Lecturas comprensivas II
 
Pruebas de comprensión de lectura 5º básico la ratita presumida
Pruebas de comprensión de lectura 5º básico  la ratita presumidaPruebas de comprensión de lectura 5º básico  la ratita presumida
Pruebas de comprensión de lectura 5º básico la ratita presumida
 

Similar to La renaixença

Cronologia
CronologiaCronologia
Cronologiactorrijo
 
LA RENAIXENÇA
LA RENAIXENÇALA RENAIXENÇA
LA RENAIXENÇAmiguel_mxt
 
El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença irenitaa13tl
 
Lit. s.xvi xviii
Lit. s.xvi xviiiLit. s.xvi xviii
Lit. s.xvi xviiiestnom
 
trabajo sobre la renaixença
trabajo sobre la renaixençatrabajo sobre la renaixença
trabajo sobre la renaixençaLaura Pla Marzo
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXjoanpol
 
Decadència Renaixença
Decadència RenaixençaDecadència Renaixença
Decadència Renaixençactorrijo
 
Unitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençAUnitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençAFàtima
 
Unitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençAUnitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençAFàtima
 
Unitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle Xviii
Unitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle XviiiUnitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle Xviii
Unitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle XviiiFàtima
 
Unitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle Xviii
Unitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle XviiiUnitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle Xviii
Unitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle XviiiFàtima
 
Romanticisme i renaixença
Romanticisme i renaixençaRomanticisme i renaixença
Romanticisme i renaixençaJosep Miquel
 
Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeSílvia Montals
 
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Joan Buades Beltran
 
Dossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdfDossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdfMnicaFerri1
 
literatura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vellaliteratura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vellatresines
 
literatura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vellaliteratura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vellatresines
 
literaturaa vella
literaturaa vellaliteraturaa vella
literaturaa vellatresines
 

Similar to La renaixença (20)

Cronologia
CronologiaCronologia
Cronologia
 
LA RENAIXENÇA
LA RENAIXENÇALA RENAIXENÇA
LA RENAIXENÇA
 
Renaixença_iescavanilles
Renaixença_iescavanillesRenaixença_iescavanilles
Renaixença_iescavanilles
 
El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença
 
Lit. s.xvi xviii
Lit. s.xvi xviiiLit. s.xvi xviii
Lit. s.xvi xviii
 
trabajo sobre la renaixença
trabajo sobre la renaixençatrabajo sobre la renaixença
trabajo sobre la renaixença
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
Decadència Renaixença
Decadència RenaixençaDecadència Renaixença
Decadència Renaixença
 
Unitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençAUnitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençA
 
Unitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençAUnitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençA
 
Unitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle Xviii
Unitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle XviiiUnitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle Xviii
Unitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle Xviii
 
Unitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle Xviii
Unitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle XviiiUnitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle Xviii
Unitat 2. La Poesia Del Segle Xvi Al Segle Xviii
 
Romanticisme i renaixença
Romanticisme i renaixençaRomanticisme i renaixença
Romanticisme i renaixença
 
Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticisme
 
La Renaixença
La Renaixença La Renaixença
La Renaixença
 
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
 
Dossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdfDossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdf
 
literatura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vellaliteratura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vella
 
literatura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vellaliteratura XVI-XVII-XVIII vella
literatura XVI-XVII-XVIII vella
 
literaturaa vella
literaturaa vellaliteraturaa vella
literaturaa vella
 

Recently uploaded

Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Neus Lorenzo
 
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptxNormes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptxM Àngels LP
 
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSL'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSSilviatecno
 
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfU4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfcasiexpo10
 
- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -Luis Miguel García
 
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdfEscolaRoserCapdevila18
 
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERADOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERAsmartinselles
 
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfLiquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfEscolaRoserCapdevila18
 
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfU4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfacordobasastre
 
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfPràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfRaulGomez822561
 

Recently uploaded (10)

Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
 
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptxNormes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
 
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSL'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
 
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfU4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
 
- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -
 
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
 
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERADOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
 
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfLiquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
 
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfU4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
 
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfPràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
 

La renaixença

  • 1. LA LITERATURA CATALANA DEL SEGLE XIX: LA RENAIXENÇA 1) Definició La Renaixença és un moviment cultural i nacional que s'imposa a Catalunya, i també amb més o menys intensitat al País Valencià i a les Illes Balears, entre els anys 1830 i 1880 i que té com objectiu principal la recuperació de la cultura autòctona catalana. Els intel·lectuals i els escriptors burgesos pretenen desenvolupar la consciència nacional catalana. L'oda La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau, que elogia la llengua catalana i la pàtria, marca l'inici d'aquest moviment. Hem de recordar que no hi hauria hagut Renaixença si no hi hagués hagut Decadència. Ambdós termes són cronològicament correlatius, però es contraposen, perquè la Decadència fa referència a una situació lingüística i literària; en canvi, la Renaixença és un moviment cultural i polític. 2) Causes El moviment de la Renaixença es va desenvolupar gràcies als tres factors següents: • El treball lingüísticocultural dels il·lustrats Al final del segle XVIII i al començament del XIX, uns quants il·lustrats (Ignasi Ferreras, Antoni de Capmany, Pau Ballot) van estudiar i escriure sobre la llengua i la història de Catalunya. Les apologies de la llengua i la coneixença d'un passat històric gloriós van desvetllar la consciència nacional dels renaixentistes. • El Romanticisme Mentre Europa vivia en plena efervescència el Romanticisme -moviment cultural i artístic que s'inicia durant la segona meitat del segle XVIII i que, segons els països, dura fins a la segona meitat del segle XIX-, la societat catalana iniciava la difícil recuperació cultural, política i econòmica, després del cop duríssim sofert durant el segle XVIII. Recordeu que les característiques i els ideals d'aquest moviment cultural ajudaran a configurar, en terres catalanes, el pensament i la cultura del segle XIX, és a dir, de la Renaixença. ◦ Importància de l'individu i la seva llibertat creadora. ◦ Redescobriment del paisatge com a tema. ◦ La lluita contra la societat convencional. ◦ El gust pels llocs o països exòtics. ◦ Els estats nacionals són comunitats d'homes i dones lliures. ◦ Importància de la cultura popular. • El context historicosocial ◦ El segle XIX comença econòmicament bé per a la burgesia catalana; el permís obtingut per comerciar amb les colònies americanes afavoreix les condicions per caminar vers la Revolució Industrial. ◦ La consolidació de la Revolució Industrial comportarà el naixement d'una nova classe social: el proletariat, és a dir, els obrers de les fàbriques, que rebien un sou miserable a canvi de moltíssimes hores de treball. Aquest proletariat català, que viu a la ciutat i que majoritàriament treballa en el ram del tèxtil, busca també, per diversos camins, la forma d'organitzar-se: reivindicacions per millorar les condicions de treball a través de sindicats. ◦ Políticament, l'aparell estatal que s'havia creat a Catalunya com a conseqüència del
  • 2. Decret de Nova Planta s'afebleix i canvia durant l'ocupació dels francesos (1808). Quan s'acaba el conflicte contra les tropes franceses de Napoleó, el panorama polític, social i econòmic comença a canviar lentament però progressiva. ◦ A partir de la segona meitat del segle XIX, la burgesia catalana industrial, que es veu econòmicament forta, s'oposa a l'oligarquia agrària espanyola, que domina políticament i que no es fa ressò de les transformacions estructurals que Catalunya necessita. 3) Programa El 1841 Joaquim Rubió i Ors redacta un pròleg als seus poemes, en el qual proposa un seguit d'accions reivindicatives per recuperar la cultura catalana: − Recollir i fixar la literatura popular i tradicional que, fins aquell moment, s'havia transmès oralment. − Reconstruir la història de l'edat mitjana, època de plenitud de les lletres i la cultura catalanes i, a més, recuperar i donar a conèixer els autors clàssics medievals. − Crear models depurats de la llengua, és a dir, normativitzar-la. − Potenciar les institucions que ja existien, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i crear-ne de noves, com els Jocs Florals. − Crear una literatura en tots els gèneres i també unes editorials i una premsa en llengua catalana. 4) Els inicis de la Renaixença literària Romanticisme i Renaixença són dos moviments que s'interrelacionen ideològicament i literària al llarg del segle XIX. 4.1. Poesia: Bonaventura Carles Aribau fou un autor de formació il·lustrada que formava part de la redacció de la revista El Europeo (revista de caràcter romàntic que va començar a publicar-se a Barcelona l'any 1823). L'Oda La Pàtria es va convertir, a partir de la seva publicació l'any 1833 a la revista El Vapor (una altra revista de Barcelona i de caràcter romàntic que inicià la divulgació d'obres i d'autors romàntics europeus) en l'inici del moviment de recuperació de la cultura catalana, la Renaixença, i en el primer poeta romàntic escrit en català. La Pàtria tracta de forma romàntica el tema de l'enyorança i la identificació entre llengua i pàtria: Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis que ompliren l'univers de llurs costums e lleis, la llengua d'aquells forts que acataren los reis, defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. Joaquim Rubió i Ors, que signava amb el pseudònim Lo Gaiter del Llobregat, va ser un altre poeta romàntic significatiu que publicava els seus poemes en la premsa de l'època. Rubió és important com a poeta romàntic perquè tracta els temes que més endavant seran el lema dels Jocs Florals: pàtria, fe i amor, a més a més va ser un dels ideòlegs de la Renaixença. Els Jocs Florals van ser restaurats el 1859 (els primers Jocs Florals es crearen el 1393), després de la insistència manifestada pels intel·lectuals i escriptors en diversos articles periodístics. Aquesta festa literària va servir per potenciar noues escriptors, editar i publicar obres i crear un públic lector. Normalitzava, per tant, la llengua, perquè demostrava que la llengua catalana era apta per a la poesia i per a qualsevol gènere literari.
  • 3. 4.2. Teatre: Segons els objectius que s'havien proposat els renaixentistes, calia aconseguir un teatre romàntic culte en llengua catalana. Frederic Soler, que fins al 1865 havia parodiat els drames romàntics i s'havia mostrat contrari al Romanticisme, estrena, l'any 1866, Les joies de la Roser, un drama romàntic que va tenir molt d'èxit. 4.3. Novel·la: Les primeres novel·les romàntiques es van publicar en castellà: Ramon López Soler publica Los bandos de Castilla (1830), una novel·la històrica de tipus romàntic que imita els models novel·lístics de l'anglès Walter Scott. L'orfeneta de Menargues d'Antoni de Bofarull, és la primera novel·la històrica escrita en català i de temàtica històrica catalana. 5. La consolidació de la Renaixença literària Aquest moviment de recuperació de la cultura catalana en tots els àmbits arriba al seu punt culminant l'any 1877 quan els escriptors Verdaguer i Guimerà resulten premiats als Jocs Florals. Amb tot, la consolidació de la Renaixença literària no arribarà fins a la dècada dels vuitanta, moment en què es produeix una literatura de qualitat, escrita en català, i representativa de tots els gèneres. Les figures més rellevants en poesia, teatre i novel·la són, respectivament, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller. 5.1. Poesia: Jacint Verdaguer Va néixer a Folgueroles, fill d'una família humil i de pocs recursos econòmics, motiu pel qual va anar a estudiar al seminari de Vic. Va exercir com a sacerdot en la parròquia d'un petit poble, Vinyoles d'Orís, on escrivia poemes de tema religiós i de caràcter popular, que presentà als Jocs Florals. L'any 1873 començà a trobar-se malament i es traslladà a Barcelona, on li diagnosticaren anèmia cerebral i se li recomanaren aires de mar. A partir d'aquell moment, fou capellà d'un vaixell de la Companyia Transatlàntica del marqués de Comillas i durant dos anys viatjà amb vaixell a través de l'Atlàntic (Cuba i Espanya). Va ser en aquells moments quan acabà de redactar i precisar el seu famós poema èpic L'Atlàntida amb el qual aconseguí guanyar els Jocs Florals i consagrar-se com el millor poeta èpic en llengua catalana. El marquès de Comillas demanà a Verdaguer que fos el capellà de la família. Es va dedicar sobretot a escriure l'altre gran poema èpic, Canigó (1889), a dir mises i a viatjar amb el marquès. Sabem que va viatjar a Terra Santa, des d'on va escriure Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889), obra que Josep Pla qualificà com la millor prosa del segle XIX. En tornar d'aquest viatge, Verdaguer sofrí diverses crisis personals: pràctiques exorcistes, enfrontaments amb les jerarquies eclesiàstiques, expulsió del Palau de Comillas, tancament per bogeria, depressió moral i espiritual... Morí víctima de la tuberculosi a Vallvidrera l'any 1902. La poesia lírica de Verdaguer tracta sobretot dos temes: pàtria i fe. És a dir, paisatges, tradicions, llegendes, devoció mariana, etc. Canigó (1886) és un poema èpic de caràcter patriòtic i ambientat a la Catalunya medieval, on se'ns descriuen els orígens de la Catalunya cristiana i les lluites contra els sarraïns. S'estructura en dues parts: − Dotze cants, en els quals l'acció se situa al voltant de l'any 1000, que narren les aventures
  • 4. de Guifré, Tallaferro, i el seu fill Gentil. Aquest abandona la lluita contra els sarraïns perquè s'enamora de Flordeneu, una fada que l'ha encisat. Guifré el mata i l'abat Oliba l'obliga a contruir un monestir que contraresti el poder de les fades. − L'epíleg és un diàleg entre dos campanars, el de Sant Miquel de Cuixà i el de Sant Martí del Canigó, els quals enyoren els temps passats. L'acció se situa al segle XIX. A més dels personatges històrics i llegendaris que hi apareixen, els elements de la natura són també, en aquesta obra, els veritables protagonistes. Verdaguer coneixia bé el paisatge que ens hi descriu, per les nombroses excursions que havia realitzat al Pirineu. Canigó, imbuïda dels ideals romàntics de l'època, representa la culminació de l'esperit de la Renaixença. 5.2. Teatre: Àngel Guimerà Nasqué a Sanra Cruz de Tenerife, on visqué fins als divuit anys. Després, la família es traslladà al Vendrell. La seva formació va ser en castellà, però progressivament entrà en contacte amb la realitat cultural i lingüística, de primer del Vendrell, després de Barcelona. Com a escriptor inicià la seva vida literària a través de la poesia, va ser premiat als Jocs Florals, i la seva poesia és de caràcter romàntic. Després, a l'edat de trenta-quatre anys i quan ja era un escriptor reconegut, va començar a interessar-se pel teatre. Primer escrigué tragèdies romàntiques en vers, com ara Mar i cel. Mitjançant l'ús de versos decasíl·labs va recrear ambients passats i tractà la història de forma subjectiva. Després, i sempre dins una línia renovadora, va abandonar la tècnica del vers i escrigué en prosa drames de caràcter realista situats en el present i que tractaven el tema de la possessió amorosa. Destaca la trilogia: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar. Guimerà va ser, sobretot, un home de la Renaixença ja que, durant tota la seva vida, va defensar els ideals del catalanisme polític i cultural -la llengua i la pàtria- de la burgesia conservadora, escrivint articles i pronunciant discursos. A les seves obres es reflecteix la seva peculiar visió del món, la qual parteix de la bondat natural de les persones i de l'efecte corruptor de la civilització. Es tracta d'una visió rousseauniana del món, en el qual s'enfronten la societat urbana amb la societat rural, cosa que trobem, per exemple, a Terra baixa. 5.3. Novel·la: Narcís Oller La novel·la que es produïa arreu d'Europa i també a la resta d'Espanya, durant la segona meitat del segle XIX, reproduïa la realitat i els costums de la burgesia. El Realisme i el Naturalisme eren els corrents literaris que hi predominaven, i els escriptors que en formaven part usaren la novel·la com a gènere. Els trets principals són: • El realisme literari abandonà els temes històrics i llegendaris, i s'interessà per la quotidianitat. L'escriptor observava la realitat -ambients, personatges, fets, etc.- i els descrivia minuciosament en les seves novel·les. • El naturalisme literari representava una evolució del Realisme perquè es basava en la descripció científica, en l'anàlisi de les característiques ambientals i hereditàries. La novel·la havia de tenir un valor experimental, científic i social.
  • 5. Narcís Oller publicà l'any 1882 la seva primera novel·la realista-naturalista, La papallona, la qual és considerada la primera novel·la moderna escrita en català. Va ser traduïda a diverses llengües i Émile Zola, pare del naturalisme francès, al pròleg de l'edició en francès, va afirmar que Oller no arribava a ser naturalista perquè el narrador interferia en el text, hi incloïa sentiments, i un naturalista total havia de ser científic, positivista i determinista. Després de l'èxit de La papallona escrigué cinc novel·les més de caràcter realista-naturalista: L'escanyapobres, Vilaniu, La febre d'or, La bogeria -que va significar un avenç en la tècnica narrativa del punt de vista, perquè utilitza la tècnica del procediment indirecte, és a dir, el coneixement de la història a partir dels diàlegs entre tres amics i amb el protagonista. La història es basa en un procès de demència que pateix el protagonista. El tema que tracta és típicament naturalista: el determinisme hereditari-, i la seva última gran novel·la, Pilar Prim, on Oller intenta posar-se al dia amb l'anàlisi psicològica dels protagonistes prenent com a model les noves tècniques modernistes. 6. Conclusió La Renaixença acabà amb un balanç totalment positiu ja que s'assoliren, en gran part, els objectius del programa proposat per Rubió i Ors. Literàriament parlant, oferí les bases i les condicions perquè es conreessin diversos gèneres literaris. No és gens estrany, doncs, que l'obra poètica de Jacint Verdaguer, l'obra dramàtica de Guimerà i l'obra novel·lística d'Oller -autors sorgits de la Renaixença- siguin les més importants del segle XIX i reconegudes universalment.