1. UNITAT 15:
EL MÓN ACTUAL I ELS DRETS HUMANS.
IPM / HMC Batxillerat
Jordi Manero

2. Els DDHH són prerrogatives que ens corresponen pel fet
de ser éssers humans, sense cap mena de restricció per
qualsevol raó (gènere, religió, orientació sexual...).
Els drets humans.
L’ONU ha creat un sistema universal de
protecció dels drets humans. A banda
d’aquest sistema universal, s’han creat
sistemes regionals, com els d’Europa,
Amèrica o Àfrica.

3. La Segona Guerra Mundial significà un punt d’inflexió pel
que fa a la qüestió dels drets humans.
Amb la fundació
de l’ONU:
L’aprovació de la Declaració dels
drets humans.
La redacció de diverses convencions.
La creació de tribunals penals com
els de Nüremberg o Tòkio.

4. En el context de la Guerra Freda els debats es centraren
en ampliar qui eren subjectes a tenir DDHH, així com
determinar quins eren aquests drets.
El concepte seguretat era
considerat com a seguretat
nacional.
Era un concepte militar
que justificava la cursa
d’armaments basada en
la por als enemics.
La seguretat nacional era
el límit dels DDHH.
Si la seguretat nacional
perillava, aquells podien
quedar en suspens...
Estat d’excepció.

5. A la dècada dels 90 del segle XX s’inicià una expansió i un
aprofundiment dels DDHH.
Es signaren nous tractats i convencions, creant-se nous
mecanisme de protecció (nous tribunals internacionals).
Inicialment els DDHH
s’entenien com a civils i
polítics.
Ara s’amplien a socials,
ambientals, culturals i
econòmics.
Drets Humans Emergents.

6. En la legislació internacional s’introduí l’excepció de la
utilització de la força per tal de prevenir la vulneració dels
DDHH.
Responsabilitat de Protecció. Necessitat de protegir.
El Consell de Seguretat
de l’ONU ha d’autoritzar
aquestes intervencions.
Obligació per part del estats
en casos de genocidi, crims
de lesa humanitat...
La comunitat
internacional no pot
deixar de banda la
violació sistemàtica
dels DDHH.
Quins
interessos
s’amaguen?

7. En matèria de
DDHH els estats
tenen tres grans
obligacions.
Han de respectar-los.
Han de protegir-los en el seu
territori, evitant les violacions dels
drets humans.
Han de realitzar-los, elaborant
polítiques que permetin el gaudi dels
drets humans.

8. Els DDHH són considerats un pilar fonamental de l’estat de
dret característic de la democràcia.
Es crea un model que
engloba capitalisme, drets
humans i democràcia.
Es legitima el
sistema
predominant.
Des de fa un temps... Es
troben els drets humans
en regressió?
Qüestió molt relacionada amb l’actual
procés de securitització.

9. Què és terrorisme?
El Terrorisme Internacional.
Hem d’anar amb cura i ser conscients que podem
criminalitzar conductes o col·lectius.
No hi ha consens a nivell mundial.
Un clar exemple és el concepte
“terrorisme gihadista”.
El terrorisme internacional suscità una gran preocupació a
partir del 1972, amb els fets de Munich.
Pot fomentar la islamofòbia.

10. El 2001 s’inicià la Guerra contra el Terrorisme.
Quedava clar que la relació entre
seguretat i DDHH és complicada.
Es multipliquen els abusos, ja que les
polítiques realitzades no tenen gaire
preocupació pels DDHH.
S’ha d’acabar amb la impunitat, que és
extremadament contraproduent.
Si vol ser realment efectiva, la lluita
contra l’extremisme i el terrorisme ha de
ser respectuosa amb els drets humans.

11. Aquest fonamentalisme és un moviment totalitari que
utilitza la religió per tal de vehicular el seu missatge.
Les causes
d’aquest fenomen
són polièdriques:
Aquest moviment violent vol reunificar
l’Umma sota un califat reinstaurat.
El seu gran objectiu és la instauració d’un
califat internacional.
Situació personal-psicològica,
realitat social i econòmica, situació
política, missatge teològic...
Persegueix a aquells que no són com ells,
tinguin la religió o cultura que tinguin.
De fet, la majoria de víctimes d’aquest actes tenen la
mateixa religió que els atacants.

12. Aquest tipus de violència política es basa en la lectura
literal de l’Alcorà i en la defensa de l’islam respecte
occident.
Cal dissenyar polítiques i estratègies per prevenir
els extremismes violents.
Cercar les arrels del problema: Discriminació,
segregació econòmica i social, marginació...
La lluita contra el terrorisme pot accentuar la discriminació.
S’ha de ser principalment proactius (abans que passi), no
simplement reactius (després que passi).
Per prevenir-lo cal un enfocament multidisciplinar, amb
proporcionalitat en la resposta que donem al fenomen.

13. El món està experimentant en les darreres dècades un
procés de securitització.
Es posen en marxa discursos
que converteixen en amenaces
i fonts d’inseguretat coses o
fets que abans eren simples
fenòmens.
Migracions, infeccions,
subdesenvolupament, violència
terrorista, conflictes armats...
Davant una amenaça
cal donar un resposta
excepcional, des de
la seguretat, militar o
policial

14. Es genera un discurs de la por, buscant així el poder el
recolzament de la població.
Moltes de les mesures actuals que busquen
prevenir el terrorisme són sobrelegisladores i
sobresecurititzadores.
El poder, que ha inculcat por en la població, parla del
concepte de mal menor.
Cal acceptar la vulneració dels drets humans, la
seva suspensió, per tal de mantenir la seguretat.
S’ha passat de l’acord social basat en
la redistribució de la riquesa a l’acord
socials basat en la por i la seguretat.

15. Es torna a qüestionar que hom té dret als drets
humans. Es retalla el catàleg dels drets humans,
especialment els socials.
Actualment en dret internacional
es debat sobre qui és el referent
de seguretat.
La seguretat nacional?
La seguretat humana?
Llibertat davant la por i les amenaces.
Seguretat que ha de ser alimentària,
política, econòmica, sanitària,
personal, comunitària i ambiental.
Drets Humans
Emergents.
Cal potenciar la seguretat, les
necessitats bàsiques, els drets
humans... Són les causes últimes de
l’extremisme i el terrorisme.

16. El discurs de l’odi.
El discurs de l’odi és una forma de
violència i de discriminació vers els
col·lectius més vulnerables.
Legitima la seva subordinació i manca de drets.
Ataca la igualtat, amb violència simbòlica o física.
Juga amb la idea dels nosaltres – ells, per tal de
continuar sotmeten i crear oportunitats de vida
diferents.
Agredeix persones i enverina la societat.
A Europa és sobretot islamòfob, lligat amb el
neoracisme.
A
T
E
N
C
I
Ó

17. Cal parar especial atenció al neoracisme.
Aquest es basa en la premissa que els altres mai
s’integraran car la seva cultura fa que mai podrem
compartir els nostres valors.
No es recolza en el racisme
biològic, per això és més
fàcil de vendre.
És la base de l’augment de
l’extrema dreta en Europa.