LA PRIMERA GUERRA
MUNDIAL (1914-18)
Història del Món Contemporani
1r Batxillerat
Chumicha Azdad
LA Iª GUERRA MUNDIAL
(1914-18)
 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL.
 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914-
18)...
1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (I).
Rivalitats
econòmiques
Les diferents potències busquen colònies on aconseguir merc...
1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL
(II).
CRISIS
BALCÀNIQUES
Enfrontaments per influir sobre els territoris que s’independi...
1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL
(III).
RIVALITATS I
FORMACIÓ
DE BLOCS
Enfrontament entre França i Alemanya des de la gu...
1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL
(IV).
ALTRES
CAUSES
El nacionalisme: cada nació es creu superior a la resta i s’afirma ...
2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN
GUERRA (1914-18)
 2.0.- Característiques generals.
 2.1.- L’esclat del conflicte.
 2....
2.0.- Característiques generals.
Gran extensió: afecta a totes les grans potències, amb les seues colònies i
lluitant en f...
2.1.- L’esclat del conflicte.
Assassinat de Francesc Ferran a Sarajevo
Ultimàtum i declaració de guerra
d’Àustria-Hongria ...
2.2.- De la guerra de moviments a
la guerra de trinxeres (1914-16).
Guerra de moviments
(juliol-set. 1914)
Alemanya necess...
2.3.- La mundialització del conflicte.
Itàlia entra en la guerra en favor de la Triple Entesa a canvi
de promeses territor...
2.4.- Un nou tipus de guerra.
La guerra afecta a tota la població: refugiats, destruccions, soldats mobilitzats, bombardei...
2.5.- De la crisi del 1917 al final de la guerra.
En 1917 comencen les protestes contra la guerra en tots els països, a la...
3.- LA PAU DELS VENCEDORS.
 En 1919 es reuneixen a París els presidents dels països vencedors per a
imposar les condicion...
3.1.- Els tractats de pau (I).
El precedent dels 14 punts de Wilson (intent de pau, 1918): llibertat de navegació, liberal...
3.1- Els tractats de pau (II).
Reparacions
de guerra
Pagament de fortes compensacions econòmiques, sobretot a França
Cessi...
3.1.- Els tractats de pau (III).
ALTRES TRACTATS
Saint-Germain: Àustria perd tots els territoris eslaus, es separa d’Hongr...
3.2.- La Societat de Nacions.
Es crea per fomentar la col·laboració entre països i evitar els conflictes, per a vigilar el...
3.3.- Una pau inestable.
Quasi tots acaben descontents amb les paus de París: EUA s’aïlla i no entra a la SDN, els
vençuts...
4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
(I): DEMOGRÀFIQUES.
CONSECUENCIAS
DEMOGRÁFICAS
Fallecidos 9.272.000
Inválidos 6.500.000...
4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
(II): ECONÒMIQUES.
Devasta els llocs de lluita: collites, terra, cases, infraestructure...
4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
(III): TERRITORIALS.
Aparició de nous estats: Polònia, Finlàndia, Iugoslàvia, Txecoslov...
4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
(IV): POLÍTIQUES.
Avanç de les democràcies liberals, sobretot les repúbliques, però les...
4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
(V): SOCIALS.
La misèria augmenta entre les classes treballadores, mentre els preus con...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

La primera guerra mundial

279 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
279
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La primera guerra mundial

  1. 1. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-18) Història del Món Contemporani 1r Batxillerat Chumicha Azdad
  2. 2. LA Iª GUERRA MUNDIAL (1914-18)  1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL.  2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914- 18).  3.- LA PAU DELS VENCEDORS.  4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA.
  3. 3. 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (I). Rivalitats econòmiques Les diferents potències busquen colònies on aconseguir mercats reservats i matèries primeres barates → enfrontaments entre elles en les colònies Alemanya, amb un fort creixement econòmic, canvia la seua política amb Guillem II i intenta fer-se amb colònies, però arriba tard → conquestes Enfrontaments colonials Crisi de Fashoda (1898): retirada francesa davant l’exèrcit britànic Iª crisi marroquina (1905-06): els alemanys donen suport al soldà del Marroc contra França → la Conferència d’Algesires dóna el protectorat del Marroc a França i Espanya, però Alemanya no es rendeix IIª crisi marroquina (1911): els alemanys envien un canoner al port d’Agadir (Marroc) → França concedeix a Alemanya el Camerun Dos blocs França i G.B. Alemanya
  4. 4. 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (II). CRISIS BALCÀNIQUES Enfrontaments per influir sobre els territoris que s’independitzen de l’imperi turc: Àustria-Hongria contra Rússia Alemanya i Itàlia recolzen Àustria-Hongria i França i Gran Bretanya a Rússia → es formen els blocs de la Iª Guerra Mundial Crisi del 1908: Àustria-Hongria ocupa Bòsnia → cabreig serbi i rus Crisi del 1912: Rússia, Sèrbia, Grècia i Montenegro ataquen Turquia i aconsegueixen territoris → cabreig d’Àustria-Hongria Crisi del 1913: Sèrbia s’enfronta amb Bulgària, obtenint territoris
  5. 5. 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (III). RIVALITATS I FORMACIÓ DE BLOCS Enfrontament entre França i Alemanya des de la guerra franco- prussiana (Alsàcia i Lorena), agreujat per les crisis marroquines Enfrontament entre Gran Bretanya i Alemanya per ser la primera potència econòmica i pel domini naval de les mars Enfrontament entre Àustria-Hongria i Rússia pels Balcans Es formen dos blocs: la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia) i la Triple Entesa (França, Rússia i Gran Bretanya)
  6. 6. 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (IV). ALTRES CAUSES El nacionalisme: cada nació es creu superior a la resta i s’afirma amb menyspreu i hostilitat contra els veïns (Alemanya, G.B., França,...) Cursa d’armaments (“Pau Armada”): comença una cursa per armar-se en tota Europa (rivalitat psicològica), creant-se un clima prebèl·lic El detonant de la guerra: l’estudiant serbobosni Gavrilo Princip assassina l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria i la seua dona en Sarajevo (28 de juny del 1914) Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia (28 de juliol del 1914) → comença la Iª G.M.
  7. 7. 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914-18)  2.0.- Característiques generals.  2.1.- L’esclat del conflicte.  2.2.- De la guerra de moviments a la guerra de trinxeres (1914-16).  2.3.- La mundialització del conflicte.  2.4.- Un nou tipus de guerra.  2.5.- De la crisi de l’any 1917 al final de la guerra.
  8. 8. 2.0.- Característiques generals. Gran extensió: afecta a totes les grans potències, amb les seues colònies i lluitant en fronts de milers de quilòmetres per tot el món Llarga durada: més de quatre anys de guerra total, amb un esforç econòmic, social, demogràfic, ideològic i moral enorme “Tant en França com en Alemanya s’esperava que les batalles serien lluitades i guanyades en poques setmanes. Es pensava que les reserves d’equipament i municions de temps de pau serien suficients per a les necessitats estratègiques que durien a la victòria. El resultat en França va ser que, el 15 de setembre, després de 30 dies d’operacions, els stocks estaven mig buits i els arsenals disposaven sols de 120.000 projectils per a canons de 75 mm. (...) Els ministres i els seus consellers militars pensaven que estaven portant a terme una guerra “com altra qualsevol”, esperant que el seu desenllaç es determinara en unes poques batalles d’anihilament. En realitat, havien entregat als pobles de les seues nacions a un llarg procés de desgast”. R. ARON: Un segle de guerra total. Armament sofisticat: tancs, armes químiques, avions, dirigibles, cuirassats, submarins, nous fusells, metralladores, artilleria de gran calibre,... Mobilització general de tota la població Ús intensiu de la propaganda: cartells, controls dels mitjans de comunicació,... Importància de la reraguarda: fabricació d’armes, hospitals, diners,...
  9. 9. 2.1.- L’esclat del conflicte. Assassinat de Francesc Ferran a Sarajevo Ultimàtum i declaració de guerra d’Àustria-Hongria a Sèrbia Rússia declara la guerra a Àustria-Hongria Alemanya declara la guerra a Rússia i França i envaeix Bèlgica França declara la guerra a Alemanya i Àustria-Hongria Gran Bretanya declara la guerra a Alemanya i Àustria-Hongria Itàlia es manté neutral (en principi) DOS BLOCS
  10. 10. 2.2.- De la guerra de moviments a la guerra de trinxeres (1914-16). Guerra de moviments (juliol-set. 1914) Alemanya necessita una guerra ràpida: té dos fronts simultanis (est i oest) i està envoltada d’enemics El Pla Schlieffen: atac ràpid per Bèlgica per envair França Els francesos aturen els alemanys en Marne → guerra de trinxeres Guerra de trinxeres (set. 1914–1918): el front occidental no es mou, però es produeixen sagnants batalles amb milions de morts (Verdun, Somme,...) Front oriental: de l’inicial avanç rus a l’avanç alemany, ocupant Polònia i part de Rússia (1915)
  11. 11. 2.3.- La mundialització del conflicte. Itàlia entra en la guerra en favor de la Triple Entesa a canvi de promeses territorials (Tractat Secret de Londres, 1915) Japó participa a favor de la Triple Entesa → Xina, enemiga del Japó, a favor de les potències centrals Participació de les colònies: matèries primeres, aliments, tropes, mà d’obra i escenari de batalles (Togo, Camerun,...) Guerra submarina: els alemanys estenen el conflicte per tots els oceans Els alemanys enfonsen el Lusitània britànic amb ciutadans americans dins (1917) Estats Units declara la guerra a Alemanya (1917), canviant el signe del conflicte
  12. 12. 2.4.- Un nou tipus de guerra. La guerra afecta a tota la població: refugiats, destruccions, soldats mobilitzats, bombardeigos Economia de guerra: l’Estat controla l’economia i les fàbriques (fabricació d’armes) El paper de les dones a la reraguarda: treballen a les fàbriques, infermeres,... Tots els països s’endeuten molt per fer front a la guerra, sobretot França i Gran Bretanya
  13. 13. 2.5.- De la crisi del 1917 al final de la guerra. En 1917 comencen les protestes contra la guerra en tots els països, a la reraguarda i als fronts El triomf bolxevic en la Revolució Russa fa que Rússia negocia la pau amb les potències centrals: pau de Brest-Litovsk (març 1918), per la qual Rússia perd Ucraïna, Polònia, Finlàndia Estònia, Letònia, Lituània i Bielorússia (Alemanya), Bessàrabia (Romania) i Armènia (Turquia) DESENLLAÇ (1918) Front oriental: G.B. derrota a Turquia, França a Bulgària i Itàlia a Àustria-Hongria Front occidental Els alemanys, amb el reforç de les tropes del front rus, inicien un atac França, G.B. i EUA aturen l’atac i inicien una contraofensiva des de juliol (IIª batalla del Marne) que els portarà a la victòria En novembre del 1918 Guillem II abdica i Alemanya es rendeix amb l’armistici de Rethondes → Fi de la Iª Guerra Mundial
  14. 14. 3.- LA PAU DELS VENCEDORS.  En 1919 es reuneixen a París els presidents dels països vencedors per a imposar les condicions de pau a Alemanya.  Els vencedors tenen interessos molt diferents: França que Alemanya li pague el cost de la guerra, EUA un nou ordre mundial estable, Itàlia que li donen els territoris promesos i G.B. una posició intermèdia.  3.1.- Els tractats de pau.  3.2.- La Societat de Nacions (SDN).  3.3.- Una pau inestable.
  15. 15. 3.1.- Els tractats de pau (I). El precedent dels 14 punts de Wilson (intent de pau, 1918): llibertat de navegació, liberalisme econòmic, creació de la SDN, autodeterminació de les nacions, renúncies territorials alemanyes TRACTAT DE VERSALLES És una imposició dels vencedors a Alemanya, considerada responsable de tot → resentiment Condicions polítiques Pèrdues territorials alemanyes: Alsàcia i Lorena (França), Eupen i Malmedy (Bèlgica), Schleswig (Dinamarca), Posnània (Polònia) i Danzig Es prohibeix la unió d’Alemanya i la nova república d’Àustria Pèrdua i renúncia a totes les colònies: passen a ser mandats dels aliats
  16. 16. 3.1- Els tractats de pau (II). Reparacions de guerra Pagament de fortes compensacions econòmiques, sobretot a França Cessió d’Alsàcia i Lorena i les mines de carbó de Sarre i Silèsia a França Confiscació dels béns alemanys a l’exterior i de la flota mercant Cessió de totes les colònies Condicions militars Abolició del servei militar Desarmament i reducció de l’exèrcit a 100.000 homes Ribera del Rhin: ocupació de la ribera esquerra durant quinze anys i desmilitarització de la ribera dreta fins 50 quilòmetres Valoració: la imposició del tractat a Alemanya impedirà que es recupere econòmicament dels efectes de la guerra i generarà un fort ressentiment en el poble alemany El Tractat de Versalles és una de les causes de l’ascens del nazisme i la IIª Guerra Mundial
  17. 17. 3.1.- Els tractats de pau (III). ALTRES TRACTATS Saint-Germain: Àustria perd tots els territoris eslaus, es separa d’Hongria, queda reduïda a una xicoteta república alpina, se li imposen reparacions i se li prohibeix unir-se a Alemanya Trianon: Hongria perd l’eixida a la mar i territoris en favor de la nova Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Romania Sévres: Turquia deixa de ser un imperi i cedeix territoris a àrabs, grecs i armenis i els territoris d’Orient Pròxim com a mandats a França i Gran Bretanya (futura Israel) Neuilly: Bulgària cedeix territoris a Grècia
  18. 18. 3.2.- La Societat de Nacions. Es crea per fomentar la col·laboració entre països i evitar els conflictes, per a vigilar el compliment dels tractats de pau i fomentar el desarmament general Va ser impulsada pel president Wilson, però el Parlament dels EUA es va negar a entrar i als països vençuts i la URSS se’ls va prohibir l’entrada en principi → acabarà fracassant
  19. 19. 3.3.- Una pau inestable. Quasi tots acaben descontents amb les paus de París: EUA s’aïlla i no entra a la SDN, els vençuts es queixen per ser humiliats i no tindre’ls en compte (ascens del nazisme), Itàlia no rep els territoris que li havien promès, la URSS és aïllada, les noves fronteres són criticades,... Els obrers són els que més han patit la guerra i, en tornar a la normalitat, continuen explotats, però amb un nou referent: la nova URSS, on ha triomfat una revolució obrera Intents revolucionaris i vagues obreres importants a tota Europa: els espartaquistes alemanys, Baviera, Hongria, França, Itàlia, Gran Bretanya i Espanya La revolució espartaquista a Alemanya: el KPD (Liebcknecht, Luxemburg) intenten una revolució només acabar la guerra → forta repressió per part del govern socialdemòcrata Pèrdues territorials + mala situació econòmica + por de la burgesia a una revolució obrera = ascens del feixisme (Itàlia, Alemanya i Espanya)
  20. 20. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (I): DEMOGRÀFIQUES. CONSECUENCIAS DEMOGRÁFICAS Fallecidos 9.272.000 Inválidos 6.500.000 Viudas 4.250.000 Huérfanos 8.000.000 9 milions de morts directes, 6 milions de minusvàlids i milions de morts indirectes per fam i grip “Generacions buides”: en morir sobretot homes joves, aquests no poden tindre els fills que es pertocarien, amb la qual cosa baixa la natalitat i també descendeix la població posterior
  21. 21. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (II): ECONÒMIQUES. Devasta els llocs de lluita: collites, terra, cases, infraestructures, mà d’obra,... → reconstrucció Els països en guerra s’endeuten moltíssim Els països vençuts, a més de la devastació i el deute, han de pagar reparacions als vencedors Europa deixa de ser el líder econòmic mundial: EUA i Japó són els més beneficiats
  22. 22. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (III): TERRITORIALS. Aparició de nous estats: Polònia, Finlàndia, Iugoslàvia, Txecoslovàquia, Hongria, Àustria, Estònia, Letònia i Lituània. Fi i desmembrament dels grans imperis: Àustria-Hongria, Rússia, Alemanya, Imperi Turc Otomà
  23. 23. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (IV): POLÍTIQUES. Avanç de les democràcies liberals, sobretot les repúbliques, però les dificultats dels anys de postguerra les faran caure en el descrèdit i entrar en crisi en molts països Generalització del sufragi universal masculí S’atorga el vot a les dones en molts països Triomf de la Revoució Bolxevic a Rússia → primer Estats socialista Les colònies, que havien ajudat en la guerra, demanen a canvi la independència
  24. 24. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (V): SOCIALS. La misèria augmenta entre les classes treballadores, mentre els preus continuen pujant Part de la burgesia aprofita per a fer negoci Augmenten la tensió social, les vagues i els intents de revolució, imitant la URSS Millora en les condicions laborals per frenar les protestes (jornada de 8 hores,...) Nou paper social de les dones: s’incorporen al treball durant la guerra, comença l’emancipació femenina (alliberament dels costums) i obtenen el dret a vot en molts països

×