1. Unitat 2. Plató (427-347.
Atenes)
1. La vida de Plató:
Segueix a Sòcrates (rep la seva influència). Neix a una família aristocràtica i rep una bona
educació. La mort de Sòcrates el marca molt i fa tres grans viatges:
· Egipte: Estudia matemàtiques i astronomia. Marxa a Itàlia on entra en contacte
amb Pitàgores i la seva filosofia rep una nova influència per la seva filosofia. Torna
a Atenes i funda l'Acadèmia (ensenya matemàtiques, astronomia i filosofia. Centre
de investigació i admet dones sàvies). Un deixeble de Plató. Dió de Siracusa li
demana que vagi a veure al seu familiar rei de Siracusa, Dionís (interessat en
aplicar la política i la filosofia).
· Siracusa: visita a Dionís que el rep molt bé, però es cansa de Plató i el ven com
a esclau, Dió i els seus amics el compren i li donen la llibertat, Plató retorna a
Atenes.
· Retorn a Siracusa: va a la cort del fill de Dionís, Dionís II que el fa fora de la
cort i torna a Atenes, s'entera de l'atemptat contra Dionís II organitzat pel grup de
Dió, que aconsegueix matar a Dionís II i puja al poder un membre del grup
terrorista que mata a Dió (Plató queda marcat per la mort de Dió) i arran d'això
abandona la política i escriu la Carta Setena (carta de condol i de filosofia pels
terroristes) i no marxa d'Atenes fins la seva mort.
2. Els diàlegs de Plató:
S'han conservat quasi tots els seus diàlegs divulgatius. La recerca de la veritat segons
Plató és dinàmica (que va ampliant-se. Influència de Sòcrates). Exposa els punts de vista
dels diferents parlants. Sistematitza l'actitud socràtica de parlar. Escriu molt, les seves
obres es poden siuar a la filosofia i a la literatura i és bastant contradictori. Quatre
èpoques:
· Diàlegs de joventut (399-389 aC): Apologia de Sòcrates (defensa de Sòcrates
frent el tribunal d'Atenes).
· Diàlegs de transició (388-385 aC. Canvi d'influència socràtica a la seva
filosofia): Menò, Gòrgies (critica als sofistes).
· Diàlegs de maduresa (385-370 aC): El Banquet (Mite d'Eros i el mite de la
mitja taronja), Fedó (Mite sobre la terra, el Thanatos, la presó on Sòcrates pren la
cicuta i la immortalitat de l'ànima), Fedre (Mite del carro o tir alat) i La República
(Disseny de la societat/ciutat/polis per Plató i Mite de la Caverna).
· Diàlegs de vellesa (369-347 aC): Parmènides (Ta. De les Idees), Timeu
(cosmologia) i La Carta Setena (carta que envia als companys-assassins de Dió).
Les idees són UNIVERSALS (sempre iguals) i NECESSÀRIES (invariables).
3. El dualisme platònic:
Concepció dualista de la realitat, del coneixement,,... Creu que hi ha dos nivells de
realitat.
· "Què és la realitat?": pregunta ontològica. MATERIAL I IDEAL.

2. · "Què és l'ésser humà?": pregunta antropològica. COS I ÀNIMA.
· "Com podem conèixer?": SENTITS I RAÓ.
Dues realitats: Realitat: Manera de conèixer Part del cos que coneix:
· IDEAL: Món de les idees (extern i estable) Raó Ànima
· MATERIAL: Món sensible (còpia imperferfecte Sentits Cos i ànima apetitiva
del món de les idees. Tot neix i mor.
Coses materials còpies de les idees.
Món de les idees amb estructura jeràrquica:
Bé (més real i més important. Bellesa, veritat i justícia).
Valors morals
Idees matemàtiques
Idees de les coses materials (amb organització jeràrquica. Menys reals i menys
importants).
Les coses materials poden estar fetes per la PHYSIS (natura) o per la TEJNE (coses fetes
pels humans).
4. "El Banquet" de Plató:
Mite d'Eros i la mitja taronja.
L'Eros és la força magnètica d'unió i Cupido enamora i desenamora
Tracta sobre una sobretaula i comencen a parlar sobre que és l'Eros i quan Sòcrates ha de
parlar explica el mite, que li havia dit Diòtima: Quan va néixer Afrodita els déus van
celebrar una festa amb ambrosia i nèctar, el primer en arribar va ser Poros
(l'abundància i el recurs) que es va emborratxar, més tard va arribar Pènia
(mancança i pobresa) i va veure l'oportunitat d'estar amb Poros, van tenir
relacions i va néixer Eros (amb doble naturalesa: fràgil i débil i necessita cercar algú
que el pugui complementar) un deimos (forces d'unió). Ho relaciona amb els filòsofs
(gent enamorada de la saviesa però que reconeixen la seva ignorància però alhora cerca
omplir la mancança amb l'abundància, la saviesa) figures que estan entre la majoria
d'humans (que no cerquen la saviesa) i els déus (que no cerquen la saviesa perquè la
tenen).
L'Eros cerca primer els cossos bells, després les accions de les persones i
després la ciència, a partir d'aleshores anar pujant més.
Maneres d'arribar al coneixement: DIALÈCTICA i EROS.
La reminiscència o anamnesi:
Per Plató conéixer és recordar. Anar separant les coses del món sensible i fer que l'ànima
recordi les idees que tenia abans de caure a la presó del món sensible (el cos humà).
5. "Fedó" de Plató:
Demostrar la immortalitat de l'ànima:
1r raonament: Reminiscència. Conèixer i recordar
1ª tesi: L'ànima ha viscut abans de la vida.
2ª tesi: La llei d'oposats (tots són parelles d'oposats). Per tant l'ànima és immortal,
perquè ha viscut abans i per oposició viurà després de la vida.
Conclusió: L'ÀNIMA ÉS ETERNA.
2n raonament: Premisa de semblança
1ª tesi: Només el que és semblant pot conèixer allò semblant.

3. 2ª tesi: L'ànima racional pot conèixer idees que són eternes.
Conclusió: LA MENT (ànima racional) ÉS ETERNA.
3r raonament: Principi de la participació entre ésser i idees
1ª tesi: Els éssers són el que són perquè participen de les idees.
2ª tesi: L'ànima no pot participar alhora de do principis contraris.
3ª tesi: Si l'ànima és principi de vida, és impossible que alhora pugui tenir la mort.
(Principi de no-contradicció).
Conclusió: L'ÀNIMA ÉS IMMORTAL.
Subtítol del llibre: "En relació a l'ànima".
Diàleg de maduresa sobre l'ànima. Tesis platòniques que surten al llibre:
1a tesi: Les idees són la causa de les coses (lligada a la Ta. De les idees).
2a tesi: Conèixer és recordar (reminiscència).
3a tesi: L'ésser humà és dual, està fet d'ànima espiritual i cos material.
4a tesi: L'ànima s'ha purificar (catarsi) per accedir a les idees.
5a tesi: El filòsof es prepara per la mort a través del coneixement.
Estructura de l'obra:
Narrador: Fedó
Començament: Pròleg (Fedó es troba amb un amic i aquest li pregunta sobre la
mort de Sòcrates i li demana que li expliqui. 20 anys després de la mort de Sòcrates).
Obra: 5 actes (Flaixback, acció del passat).
· Gènere: Drama.
· Espai: Presó.
· Forma: Diàleg.
· Personatges principals: Sòcrates, Simnias i Cebes.
· Personatges d'aparició reduïda: Dona i fills de Sòcrates, Fedó i el
carceller.
· Parlament de Sòcrates (MONÒLEG) sobre la immortalitat de
l'ànima.
· Arguments sobre la immortalitat de l'ànima: llei de contraris,
reminiscència i participació de l'ànima sobre les idees. Comença amb la
dialèctica (discusió entre Simnias, Cebes i Sòcrates) i nova argumentació
sobre les conclusions anteriors. Mite sobre la Terra i l'Hades, un cop explicat
el mite, es descriu la mort de Sòcrates i el seu acomiadament.
· Mite sobre la Terra i l'Hades: Plató agafa aquest mite a partir de les
tradicions homèriques. Plató diu que la Terra és una esfera feta de dotze
capes, nosaltres vivim entre la capa de l'Oceà i la Terra (L'Oceà envolta la
Terra). La Terra és atravessada per quatre rius que desemboquen a una
llacuna que està al centre, els rius es diuen:
· AQUERONT: purificar ànimes dels morts per reencarnar-se (els que
han comès faltes lleus).
· PIRIFLEGETONT: Intern i de tipus volcànic, dona diverses voltes a
la Terra i desemboca a la part més fonda de l'Hades, el Tàrtar.
· ESTIGI: format per la llacuna Estígia i va fins l'entrada a l'Infern,
s'havia de pagar a Caront, el barquer.
· AQUERUSIAT: es diu així quan està al costat de la llacuna
Aquerusiada. Normalment es diu Còcit (riu de les lamentacions).
Tancament: Epíleg (Retorn al present).
Sòcrates abans de morir li diu a Critó: "Critó, li debem un gall
a Escolapi així que paga-li, no te'n descuidis".

4. 6. "Fedre" de Plató:
Les ànimes en el seu origen viatgaven pel món de les idees en un carro amb un conductor
i dos cavalls (MITE DEL CARRO O TIR ALAT):
Carro --> Conductor (Ànima racional). Ha de guiar el carro.
--> Cavall blanc cap a la dreta (ha de tenir voluntat perquè pot dirigir-se a la raó o
als instints). (Ànima volitiva o irascible) amb voluntat, valor i desitgos. Representa
el bé
--> Cavall negre cap a l'esquerra (Ànima apetitiva o concupiscible) amb instints i
necessitats. Representa el mal.
Tot ésser viu té ànima, però no tot ésser viu té totes les ànimes.
· Vegetals: Ànima apetitiva.
· Animals: Ànima volitiva.
· Éssers humans: Ànima racional (Ànima que es reencarna).
7. "La República" de Plató:
El símil de la línia: Comparació que fa Plató del coneixement amb una línia "el
coneixement és com una línia".
A B C D
1 2
1: DOXA (dos graus de coneixement perceptiu): Coneixement enganyós. Captar imatges
del món ideal (primer grau) i el segon grau en el que ens fem les creences de les imatges.
CIÈNCIES.
A: Eilasia (imatges)
B: Pistis (creences)
2: EPISTEME (dos graus de coneixement racional): Coneixement veritable basat en la raó
que no enganya. La Dianoia coneixement matemàtic i lògic, s'apropa al món sensible. La
Noesi és la Dialèctica o Filosofia, consisteix e elabora a partir de les idees, unes altres de
més abstractes o d'idees abstractes, trobar idees concretes (descendent --> abstracte a
concret, ascendent --> concret a abstracte). MATEMÀTIQUES I LÒGICA (estudi científic de
les idees).
Per Plató, la Filosofia ha de definir les idees més abstractes, vol definir el Bé que és
abstracte i difícil.
C: Dianoia (discurs argumentatiu)
D: Noesi (intuició, dialèctica)
El mite de la caverna: Homes tancats a una caverna i només miren al front, a una paret,
entre la sortida i ells hi ha un foc per on uns homes pasen amb coses al cap i la flama
reflexa les coses a la paret, els homes creuen que la seva realitat són les ombres. Plató diu
que nosaltres som a una caverna i només veiem l'ombra de les veritats. Si es treu a un
presoner aquest veurà la llum però aquesta el cegarà i quan s'acostumi veurà la vertadera
realitat i no voldria tornar dins. Però si tractés de convèncer als seus companys, aquests el
matarien per boig.

5. Antropologia platònica: Plató considera que l'ésser humà és una ànima empresonada a un
cos, creu en la reencarnació (influència pitagòrica), a mesura de que l'ànima va
reencarnant-se, aquesta es perfecciona. Les ànimes van ser castigades a baixar al món
sensible i a mesura que es perfeccionin seran més properes a tornar al món de les idees.
Unió cos-ànima accidental.
Política platònica: Cada societat ideal ha de tenir tres classes socials organitzades
jeràrquicament.
Plató critica als poetes grecs per ensenyar amb pautes d'herois i déus, pautes immorals.
Governants
ÀNIMA RACIONAL Governen la polis buscant el bé comú. Dues tasques:
· Educar als guardians.
· Establir normes per ascendre o descendre de classe
social.
Guardians
ÀNIMA VOLITIVA Protegeixen la polis de les invasions externes i
s'encarreguen de mantenir l'ordre intern. Tenien una
educació acurada:
· Control i ús del cos (gimnàs per coseguir una forta
voluntat, fins els 20-25 anys).
· Educació amb arts o musses (actuació sobre la ment).
· Educació científica (matemàtiques, geometria,
astronomia,..., fins als 20-30 anys).
· Dialèctica (dianoia, fins als 30-35 anys).
· Treball amb càrrecs de responsabilitat fins als 35-50
anys.
· Els guardians que millor ho han fet i han estat instruits
sobre la idea del bé, passen a ser governants a partir
dels 50 anys.
· Renunciar a la família, si algun d'ells tenia fills formaven
part de la comunitat de guardians.
Productors
ÀNIMA APETITIVA Produeixen els béns materials.
8. "Timeu" de Plató:
Cosmologia. Com ha sortit el món sensible?: Explica l'origen del cosmos (univers i physis).
Idees i matèria són eternes. Plató diu que el món el va construir un gran arquitecte
DEMIÜRG que construeix el món sensible. La matèria existeix des de sempre, Demiürg
agafa la matèria primera i amb el model de les idees construeix un món semblant al de les
idees.
Ètica platònica: Dues etapes d'ètica platònica. La primera en la que està influenciat per
Plató (bé --> saviesa, mal --> ignorància). La segona en la que aplica a l'ètica la Ta. De
les idees, ho escriu al Gòrgies (valorar l'actitud moral d'algú és saber si l'ànima està
orientada al món de les idees o al sensible. Per Plató l'ètica ha d'estar orientada cap al bé
o al mal. Segons Plató hi ha dues persones: 1. orientades al plaer i allunyar-se del dolor,
món sensible; 2. cerquen el bé moral i alló veritable, món de les idees. Retòrica cerca el
plaer i la dialèctica el bé moral. Crítica e Gòrgies. Plató defensa que l'objectiu de les

6. accions és el bé, perquè si duus a terme una injustícia t'allunyes del món de les idees si
pateixes l'injustícia no t'hi allunyes).
L'ànima actua ed forma justa o injusta. Parts de l'ànima:
· Racional: qualitat que s'ha de cultivar per ser el millor en una cosa.
· Volitiva: coratge i fortalesa.
· Apetitiva: temprança i moderació.
· Totes tres juntes donen lloc a la Justícia, la gran virtut.
9. "La llei" de Plató:
Tendència dels éssers humans --> degenerar-se
--> La vida. Etern retorn
Tipus de governs (de millor a pitjor): Classe dirigent:
ARISTOCRÀCIA Savis
TIMOCRÀCIA Militars
OLIGARQUIA Rics
DEMOCRÀCIA Poble
TIRANIA Tirà (demagog)