Unitat 12. política i territori pdf

1,667 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,667
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
46
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 12. política i territori pdf

  1. 1. Unitat 12. POLÍTICA I TERRITORI 1. Territori, territorialitat, Estat, Nació i Frontera: · Territori: Part de la superfície terrestre, limitada socialment o política mitjançant fronteres administratives o barreres sòcio-culturals, i ocupada per una determinada població. · Territorialitat: Tot el territori sota la sobirania d'un determinat Estat // Sentiment de formar part d'un territori i defensar-lo com a propi. · Estat: Unitat político-administrativa independent, establerta en un territori deliminat, habitada per una població, i amb un poder jurídic institucionalitzat. Hi ha macro i microestats. Constituït per tres pilars bàsics: – Territori: Delimitat per fronteres estatals. – Població: Ciutadans de l'estat. – Sistema legal jurídic i polític: Regula la forma de govern, els drets i les obligacions ciutadanes. Hi ha divisió de poders: Legislatiu (Parlaments), executiu (Governs) i judicial (Tribunals de Justícia). Els Estats tenen drets exclusius com: la defensa territorial, la recaptació de tributs i impostos, l'administració judicial, ensenyament públic, sanitat pública, construcció d'infraestructures,.... - Bandera de conveniència: Quan un vaixell, avió,... canvia la seva bandera per la d'un altre país per a rebre avantatges fiscals,.... · Nació: Persones amb cultura, llengua, context cultural, sistema de vida i història comuns/es. · Frontera: Límit entre dues formacions político-territorials o dos estats. Són productes històrics (unificació,... a l'Àfrica es veu que les fronteres són totalment rectes). Dos tipus: – Segons la tipologia morfològica: Natural (recolzada en Boundary un element del relleu com un riu o una muntanya) i contractual (fronteres arbitràries i artificals, localitzades a la perifèria del sistema (Àfrica) i generen greus problemes de tipus socio-polítics (problemes entre minories hostils)).
  2. 2. – Segons la funcionalitat: Boundary (frontera com element Frontier segregador, suposen males relacions entre els Estats separats per aquestes fronteres. EUA-Mèxic i Corea N-S) i frontier (frontera com element agregador que afavoreix relacions a tots nivells. EUA-Canadà). 2. Relació Estat i Nació: · Estat nacional: Identificació total entre Estat i Nació (Islàndia). · Estat plurinacional: Amb minories nacionals identificables (Federació Russa). · Nacions sense Estat: Kurdistan (Kurds). 3. Organització territorial i política dels estats: · Estat unitari (França, Portugal, Txèquia i Finlàndia): Estats centralistes --> acció político-admi- nistrativa recau en el govern. Absorbeix les funcions dels organismes lo- cals --> 1 únic centre de poder (govern cen- tral i funcionaris). No són estats unitaris purs --> Hi ha des- centralització representada pels ajunta- ments.
  3. 3. · Estat descentralitzat (Espanya, Itàlia, Irlanda, Suècia i Regne Unit): lk Model intermig entre cen- tralitzat i federal. Poder central --> Capital. Poders regionals --> Cen- tres de decisió subsidària amb competències atorga- des pel poder central. · Estat federal (Federació Russa, RFA, EUA i Mèxic): Repartició de poder entre estat central i territoris federats --> Divisió de poder en dos nivells --> 1. Federat (govern fe- derat) i estatal (els diferents estats). Cada autoritat (govern sigui el federat o no) --> Plena sobirania.
  4. 4. Delimitació de competències --> Constitució federal. Competències govern federal --> Internacionals (p.exterior, defensa i comerç internacionals) i temes d'interès comú (política monetària). Competències governs estatals --> Locals (educació, cultura, vivenda,...). ·Confederació (Confederació Helvètica): Pacte internacional entre Estats o Cantons (a cada Can- tó, en cas que s'uneixin estats/cantons de diferents països amb diferents llengües, es respectarà la oficia- litat de la llengua del Cantó incorporat a la Confedera- ció). Estat --> Plena sobirania i independència. Confederació Helvètica (Suïssa) --> Realment és un estat federal. 4. Jerarquia entre estats: Geopolítica: Explica el per què sobre que uns països siguin més poderosos que altres. Considera un seguit d'elements: 1. Recursos naturals, 2. Grau de desenvolupament tecnològic, 3. Població, quantitat i grau de qualificació i 4. Posició geogràfica (Absoluta (coordenades geogràfiques) i relativa (context socio-econòmic de la zona on es troba)). En el món d'ara hi ha tot un seguit de conflictes per diferents causes: 1. Culturals (Euskadi, Catalunya, Flandes i Valònia, kurds, tàmils, hutus i tutsis, talibans,...), 2. Desequilibris de recursos (Àfrica Subsahariana, el Darfur (Guerra de l'aigua)), 3. Religioses (fonamentalisme islàmic), 4. Fronterers i 5. Repressions polítiques. 5. L'organització político-territorial espanyola: Romans: Províncies (Tarraconensis, Carthaginensis, Baetica, Lusitania i Gallaecia). Època medieval: Regnes peninsulars units quan els Reis Catòlics donant una federació d'estats. Època moderna: Amb els Borbons s'impulsà el centralisme. 1833 (S.XIX): Javier de Burgos fa una divisió provincial que servís l'Estat Central, afavorir l'administració territorial i uniformitzar (igualtat de capacitats administratives, tret
  5. 5. les regions històriques sense cap funció). Aquesta divisió seguia criteris topogràfics, d'extensió i població homogènia; i continua quasi bé igual avuí en dia. Finals S.XIX: Descentralització, federalistes (I República) i els autonomismes (catalanistes). S.XX (Restauració): Moviments polítics i culturals nacionalistes anticentralistes. Té lloc, l'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya (unió de les quatre diputacions provincials de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). S.XX (II República): Intent de descentralització (Estat integral que oferí la possibilitat d'aconseguir l'autonomia que fou donada a Catalunya, Galícia i el País Basc (les comunitats històriques)). 1936 (1939) – 1975: Franquisme tornà al centralisme (nacionalisme espanyol i unitarista) i reprimí manifestacions nacionalistes, regionalistes i lingüístiques no castellanes. 1975-1978 (Transició i Democràcia): Constitució del 78 ("Espanya com un estat social i democràtic de dret" "Monarquia parlamentària" "Separació de poders" "Sobirania nacional"). Sistema electoral espanyol: · 4 tipus d'eleccions: – Generals (Congrés, que escull el President del Govern i el Govern; i el Senat). – Autonòmiques (Parlament, que escull el President i el Govern). – Municipals (Ajuntament, integrat per Alcalde i Govern Municipal). – Europees (Parlament europeu). · Poder legislatiu: Parlament --> Corts Generals --> Congrés dels Diputats i Senat: – Congrés dels Diputats o cambra baixa: Legisla. 350 diputats. Província, circumscripció electoral. Un cop triats, el rei proposa un candidat a la presidència del govern (el que té més vots). Controla el Govern (pot fer la
  6. 6. moció de censura, abans fa una moció de confiança, com a toc d'atenció al govern), aprova lleis i pressupostos de l'Estat. – Senat o cambra alta: Cambra de representació territorial que duplica en funcions al Congrés. Revisa propostes legislatives (que seran aprovades pel Congrés), autoritza o denenga tractats internacionals. · Poder executiu: Congrés tria President del Govern (controlat pel Congrés, encara que pot dissoldre les Corts i convocar eleccions anticipades). --> Ministres. · Poder judicial: – Consell General del Poder Judicial o C.G.P.J.: Òrgan de govern dels jutges i magistrats encarregats d'administrar la justícia segons la legislació del país. Integrat pel president del Tribunal Superm i vint membres designats per les Corts Generals. – Tribunal Suprem: Màxim òrgan d'apel·lació, ara bé, si és un delicte greu es pot apel·lar al Tribunal de Luxemburg. – Audiencia Nacional: Secció del Tribunal Suprem dedicat a casos de terrorisme i narcotràfic a gran escala. Arran la Democràcia: Intent de descentralització. Constitució reconeix les 17+2 autonomies (Catalunya, Comunitat Valenciana, Reino de Murcia, Andalusia, Extremadura, Castilla-La Mancha, Castilla y León, Madrid, Galícia, Navarra, Astúries, País Basc, La Rioja, Aragó, Cantàbria, Illes Balears, Les Canàries, Ceurta i Melilla). Estat unitari amb un poder central (Govern Central) i poders autonòmics. Organització d'Espanya --> Municipis, províncies i CCAA. 3 tipus d'Administració pública --> Local, autonòmica i central. · Municipi: Ens menor territorial primari. Tenen dret a l'autonomia (personalitat jurídica plena). Administració municipal --> Ajuntament format per alcaldes i regidors (empadronats i majors d'edat).
  7. 7. · Terme municipal: Àmbit on exerceix les seves funcions. Competències es troben a "Llei de Bases de Règim Local". Les competències són: organització de l'administració pública municipal, recaptar ingressos municipals i administrar-los, ordenació territorial, urbanisme, enllumenat públic, residus i neteja, gestió de cementiris i mercats, transports públics,... Es permet la mancomunitat de municipis. · Província: Entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l'agrupació de municipis. L'Estat hi exerceix les 32 competències exclusies (defensa, hisenda,...) de les quals s'encarrega el govern civil. A cada província actuen les delegacions i les subdelegacions del govern i els ministeris. Govern provincial --> Diputació provincial (triada pels regidors i els alcaldes). Funcions de la diputació provincial --> Assistència econòmica municipal, prestació de serveis supramunicipals,... (els municipis i diputacions obtenen tributs propis i subvencions, gràcies als quals es poden dur a terme aquestes actuacions). · Comunitat autònoma: Ens públics territorials amb facultats d'autogovern i autonomia legislativa. Ara hi ha les 17+2. Hi ha de tres tipus: – Conseguiren l'autonomia per l'article 151 (Comunitats històriques. La "via ràpida"): País Basc, Catalunya i Galícia. – Conseguiren l'autonomia per assimilació d'aquest article: Andalusia. – Conseguiren l'autonomia per l'article 143 (Via lenta). Tenen quatre institucions: – Parlament o Assemblea (legisla en allò que té competències). – Consell de govern (executa i administra). – Presidència (Cap del govern autònom amb poder executiu. Màxim representant). – Tribunals superiors de justícia. Hi ha tres tipus de competències: – Compartides: Govern central dicta la llei marc i la CA la desenvolupa. – Exclusives: Govern central delega totalment aquella competència a la CA. – Executives: Govern central desenvolupa la llei i la CA l'executa. S'han de resoldre uns problemes: – Comarcalització. – Els enclaus territorials. – Qüestió de les àrees metropolitanes. – Excessiu nombre de municipis: Hi ha molts municipis amb molts pocs habitants, la qüestió seria la unió de municipis amb molts pocs habitants en un de sol.
  8. 8. 6. L'organització político-territorial catalana: Època medieval (S.XIV- XVIII): Vegueries i sotsvegueries, el veguer era el secretari reial. 1716: Decret de Nova Planta --> Eliminació de vegueries i instauració dels 12 corregiments. Napoleó: Divideix en 4 corregiments, després se l'annexiona a França per dividir-la en 4 departaments. 1833: J.de Burgos fa la divisió de les 4 províncies. 1834: Creació dels partits judicials (tota una zona està sota el poder d'un jutge que s'encarrega de jutjar els delictes del seu partit judicial). II República: Pau Vila fa la divisió comarcal amb 38 comarques i 9 vegeuries, no fou aplicada per la Guerra Civil. Característiques: – 50000 habitants mínims. – Tradició administrativa del nucli principal (era cap del partit judicial). – Vinculació tradicional de les poblacions a una determinada zona. – Necessitat dels habitants d'anar i tornar en un dia a la capital comarcal. – Generalitat provisional de 1977: Aprovació Estatut de Sau l'any 1979 (configuració de Catalunya en municipis, comarques i províncies). Es manté a l'actualitat. Llei de comarcalització de 1987: Creació de les 41 comarques (s'afegeixen 3 a les 38 de Pau Vila: Pla de l'Estany, Pla d'Urgell i Alta Ribagorça).
  9. 9. · Comarca recolza els municipis en les seves competències. · Comarques dirigides pel Consell Comarcal. Competències en: cultura, esports, urbanisme, ordenació territorial, afers socials, ensenyament, polítiques ambientals i allò que deleguin els municipis. · Concessió de l'autonomia catalana --> Canvis estructrals com la creació de comarques i la modificació dels límits municipals (fusionar (zones deprimides demogràficament) o segregar (zones dinàmiques demogràficament) municipis). · Hi ha 945 municipis --> 70% menys de 2000 habitants, 40% menys de 500 habitants.
  10. 10. El problema d'aquests municipis petits és que no reben suficients ajuts econòmics (car aquests van determinats pel nombre d'habitants del municipi) per als serveis municipals. El problema és que hi ha municipis molt extensos amb població envellida. 2000: Comissió d'experts per a la revisió del model territorial de Catalunya --> Informe Roca. Propostes: – Desaparició municipis amb menys de 250 habitants (agregació de municipis). – Creació de vegueries. – Ampliar el nombre de comarques. – Creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Funcionà entre 1974-1987. Ara existeix la corporació metropolitana de Barcelona i arran 2006, la Carta Municipal de Barcelona, atorga a l'ajuntament de Barcelona un règim especial amb més competències).

×