Els primers filòsofs

41,032 views

Published on

La filosofia dels

0 Comments
5 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
41,032
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
23,209
Actions
Shares
0
Downloads
117
Comments
0
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els primers filòsofs

  1. 1. PRESOCRÀTICS
  2. 2. Pas del Mite al Logos <ul><li>Es produeix a les colònies gregues de Jònia al segle VI aC </li></ul>Mite Logos Antropomòrfic Imaginació Causes sobrenaturals Màgia i ritual Abstracte Raó Causes naturals Ciència, filosofia i tècnica
  3. 3. Per què a Grècia ? <ul><li>Societats obertes al contacte amb altres cultures. </li></ul><ul><li>Religió politeista no dogmàtica . No hi ha una classe sacerdotal poderosa. Permet la llibertat de pensament. </li></ul><ul><li>Actitud crítica respecte a la tradició. </li></ul><ul><li>Les Polis gregues floreixen gràcies al comerç i els ciutadans s’interessen per qüestions “teòriques” en tenir solucionades les qüestions “pràctiques”. </li></ul><ul><li>Ja existeix l’ escriptura , base material per deixar constància del pensament. </li></ul><ul><li>La moneda va afavorir el pensament abstracte. </li></ul>
  4. 5. Mapa dels primer filòsofs
  5. 6. <ul><li>La recerca dels primers filòsofs gira entorn d’interrogants sobre la natura o physis (φύσις) </li></ul><ul><li>De la natura, en cerquen el principi o arkhé (α̉ρχή) </li></ul><ul><li>Tres significats bàsics d’α̉ρχή: </li></ul><ul><ul><li>Origen, inici, començament </li></ul></ul><ul><ul><li>Fonament, base, element </li></ul></ul><ul><ul><li>Poder, autoritat, govern </li></ul></ul><ul><li>En cercar un principi, volen saber: </li></ul><ul><ul><li>Quina és la realitat material que ha generat tota la natura? </li></ul></ul><ul><ul><li>Quin és l’element de què estan fetes totes les coses naturals? </li></ul></ul><ul><ul><li>Quina és la llei que governa la natura? </li></ul></ul><ul><li>No estan d’acord sobre quina és la matèria o la quantitat d’aquest principi. </li></ul>L’explicació racional de la natura
  6. 7. El primer bressol: l’escola de Milet. MONISTES: la naturalesa s’ha format a partir d’un sol element material . Quin és el principi o arjé de totes les coses?
  7. 8. L’escola de Milet <ul><li>Tales : αρχή = aigua </li></ul><ul><li>Hilozoisme: tot està ple de vida </li></ul><ul><li>Anaximandre : αρχή = àpeiron (indefinit) </li></ul><ul><li>Anaxímenes : αρχή = aire (pneuma) </li></ul>
  8. 9. TALES De Milet (624-546 aC aprox ) <ul><li>Tales fou un dels 7 savis, era matemàtic, astrònom, aconsellava als polítics, tenia visió pels negocis...i també se’l considera el primer filòsof. </li></ul><ul><li>És el primer que va predir un eclipsi, el de l’any 585 aC. </li></ul><ul><li>En filosofia va sostenir que tota la realitat actual, plural quant al nombre d’elements, es redueix a una única causa al principi. L’ arkhé de tot és l’ aigua . </li></ul><ul><li>Ho argumentava observant que res pot sobreviure sense aigua, que allà on hi ha vida hi ha aigua, que la terra ferma sembla surar sobre aigua. </li></ul>
  9. 10. ANAXIMANDRE De Milet (610-545 aC aprox) <ul><li>L’arkhé no pot ser un element determinat, dels que existeixen a la realitat. L’arkhé ha de ser indeterminat, indefinit, en grec “ apeiron ”. </li></ul><ul><li>L’univers va néixer en separarse els contraris. Allò fred i humit es va separar d’allò calent. Tot neix i torna a ell, és etern </li></ul>«El principi i element de totes les coses és l’ apeiron ... Ara bé, a partir d’on hi ha generació per a les coses, cap allà es produeix també la destrucció, segons la necessitat; en efecte, paguen les culpes unes per les altres i la reparació de la injustícia, segons l’ordre del temps.» Simplici, Física 24, 13-20
  10. 11. Anaximandre de Milet La terra és cilindríca com un pastís. Està en repòs i no es recolza en cap lloc ? Els humans procedeixen dels peixos
  11. 12. ANAXÍMENES De Milet (584-524 aC aprox) <ul><li>L’arkhé ha de ser l’aire. </li></ul><ul><li>Tot prové de la condensació o la rarefacció de l’aire. </li></ul>“ Així com la «nostra vida», en ser aire, «ens manté cohesionats», «el buf i aire» abarca tot el cosmos”.
  12. 13. El segon bressol: els pitagòrics. Explicació matemàtica del Cosmos
  13. 14. PITÀGORES De Samos (572-496 aC aprox. ) <ul><li>Va fundar el que avui en diríem una “secta” místico-religiosa. Els seus membres anaven aprenent per fases els secrets matemàtics de l’univers. </li></ul><ul><li>Als més avançats se’ls proporcionava el coneixement d’un poliedre regular que tothom desconeixia: el dodecaedre (veure pantalla següent). </li></ul><ul><li>L’univers és formulable matemàticament, és més, l’arkhé de les coses són els nombres. Principi formal . </li></ul><ul><li>Pels pitagòrics el número 1 és un punt a l’espai, “existeix”, per tant, totes les coses estan compostes de nombres. 2 punts formen una línia, 3 una figura plana i 4 un volum. </li></ul><ul><li>També creien en la transmigració de les ànimes o metempsicosi . Importància de la purificació amb el coneixement. </li></ul>TETRACTYS
  14. 15. Identificació amb els elements de la naturalesa.
  15. 16. PROBLEMA FILOSÒFIC: EL CANVI. Heràclit versus Parmènides <ul><li>Un problema derivat de les teories anteriors és que no poden explicar convincentment per què les coses canvien. Observem que les coses canvien constantment, neixen i moren. Com podem dir que “són” si mai estan “quietes”? </li></ul><ul><li>Només podrem dir que &quot;és&quot; allò que sempre sigui, que no esdevingui, que no canviï? </li></ul>
  16. 17. HERÀCLIT d’Efés (544-484 aC aprox) <ul><li>Per Heràclit totes les coses estan en continu moviment, al dia succeeix la nit, al fred la calor, a la guerra la pau,... PANTA REI . Tot sembla que canvia cíclicament de forma ordenada: el cosmos està compost de contraris que es necessiten uns als altres. DIALÈCTICA </li></ul><ul><li>Aquesta lluita continua entre contraris és una harmonia, hi ha un “logos” intern, una raó. Les imatges d’aquesta tensió harmoniosa són la lira i l’arc: els dos costats que estiren es necessiten mútuament. </li></ul><ul><li>La concepció del temps d’Heràclit, així com de la cultura grega, diferent a la concepció cristiana, és que aquest és circular, cíclic, no lineal com després s’introduirà amb el cristianisme. </li></ul><ul><li>El cosmos, la natura, és com un foc que sempre crema, més viu a estones, més apagat de vegades, però sempre encès. L’arkhé de l’univers és el foc. </li></ul><ul><li>Aquest logos universal (foc, cosmos, physis , tot apunta al mateix) també és present en els humans, però els qui no ho entenen i creuen que el continu canvi és irracional estan “adormits”. </li></ul>
  17. 18. Teoria d’Heràclit Sentits Moviment/canvi Multiplicitat Aparença Opinió Raó Immutabilitat Unitat Realitat Veritat = = = =
  18. 19. PARMÈNIDES D’Elea (540-470 aC aprox) <ul><li>La filosofia de Parmènides és rigorosament lògica i només pensant amb el significat estricte de les paraules es pot copsar. </li></ul><ul><li>La filosofia de Parmènides deriva de dos enunciats principals: </li></ul><ul><ul><li>“ el que és és i el que no és no és” </li></ul></ul><ul><ul><li>“ pensar i ser són el mateix”. </li></ul></ul><ul><li>Així, el que és, l’ésser, és tota la realitat, res hi queda fora. L’ésser és: inengendrat, imperible, íntegre, únic, realitzat plenament, continu, indivisible, homogeni, immòbil , complet, esfèric i finit. </li></ul><ul><li>Nega el canvi i el moviment. </li></ul>
  19. 20. PARMÈNIDES D’Elea <ul><li>El que ara és una cosa, no pot arribar a ser-ne una altra, perquè el no ser és impossible. </li></ul><ul><li>És nega així la realitat del canvi o del moviment, encara que el camí de l’opinió el pugui considerar autèntic. El camí de la veritat sap que el que no és, no és ni serà mai. </li></ul><ul><li>Un deixeble de Parmènides, Zenó , utilitzarà les famoses apories d’Aquiles i la tortuga, l’arc i la fletxa, etc., per demostrar lògicament que el moviment no és real. </li></ul>
  20. 21. Els pluralistes <ul><li>Després de Parmènides tots els filòsofs intentaran resoldre el problema filosòfic de la realitat del canvi. </li></ul><ul><li>Els anomenats “pluralistes” acceptaran les característiques de l’ésser de Parmènides però sostindran que n’hi ha múltiples, i que les seves combinacions donen lloc al canvi i al moviment. </li></ul>
  21. 22. EMPÈDOCLES d’Agrigent (495-435 aC aprox) <ul><li>Parteix de Parmènides: intenta resoldre el moviment i el canvi amb un ésser immutable. </li></ul><ul><li>Per Empèdocles hi ha 4 elements originaris : terra, aire, aigua i foc. Són les arrels de tot. Cada element té les característiques de l’ésser de Parmènides. Es mesclen donant lloc a les coses, tot són combinacions dels 4 elements. </li></ul><ul><li>Les forces d’unió i separació són Amor i Odi. </li></ul><ul><li>En un principi els quatre elements estan absolutament cohesionats per l’Amor, formant una esfera; després l’Odi separa i es genera el món plural. És un cicle etern, només romanen els quatre elements. </li></ul>
  22. 23. ANAXÀGORES de Clazomene (500-428 aC aprox) <ul><li>També parteix de Parmènides, l’ésser no ha de tenir començament ni fi. </li></ul><ul><li>Els elements o principis de tot són unes petites partícules materials «spermata», «llavors o homeomeríes», segons Aristòtil. Són infinites en nombre i en la divisió. </li></ul><ul><li>«Tot és en tot»: les coses estan formades per totes les llavors però són el que són perquè hi predominen les de la seva essència. </li></ul><ul><li>En un principi totes les partícules estaven juntes en un remolí mogut pel NOUS (intel·ligència), després tot es mescla formant el món. </li></ul>
  23. 24. DEMÒCRIT d’Abdera (460-370 aC aprox) <ul><li>L’ésser és una infinitat de partícules indivisibles (“àtom” significa “indivisible”). Aquests àtoms tenen les característiques de l’ésser de Parmènides, menys l’esfericitat —tenen qualsevol forma—, i la infinitud. Difereixen entre si per la figura, la posició i l’ordre. </li></ul><ul><li>Aquests àtoms es mouen en el buit, en qualsevol direcció i sense finalitat. A l’atzar van xocant i formant remolins: les coses. </li></ul><ul><li>Mecanicisme: no hi ha intel·ligència ordenadora ni forces externes als àtoms. El món canvia, es mou, mecànicament. </li></ul>

×