15. La seva filosofia parteix de zero, no té en compte les filosofies anteriors. (Segona part del Discurs del mètode)
16. Unificació de tots els sabers i coneixements sota el mateix aspecte: el mètode : regles certes i fàcils. Mathesis universalis: «tiene que existir alguna ciencia general que explique todo cuanto pueda investigarse acerca del orden y la medida sin referirse a ninguna materia particular, y que tal ciencia sea llamada mathesis universalis »
17.
18. Regla de l’anàlisi : simplificació > intuir aquests elements clarament i distinta.
24. Si 2+2=4 i 3+1=4, aleshores 2+2=3+1 (per deducció)
25.
26. Dubte metòdic : es dubta dels sentits, dels raonaments, de tot contingut de la ment. Només no hi ha dubte que estic dubtant; dubtar és activitat del pensament; no puc pensar si no som viu; per tant “penso, doncs existeixo”, “ cogito, ergo sum ” . Això és una intuïció clara i distinta. De l ’ únic que no podem dubtar és de l ’ existència del subjecte que dubta, el COGITO .
27. Som una substància l’essència de la qual és pensar, i no necessita res material.
28.
29. Factícies: “ semblen ésser fetes i inventades per mi ” , construïdes per la ment.
30. Innates: “ semblen ésser nascudes amb mi ” , són en el pensament, no tenen origen temporal) (MM, 103)
31.
32. Qui l’ha posada dins nosaltres? DÉU. Per tant, el JO, el cogito demostra l’existència de DÉU.
33.
34.
35.
36. Els animals són només res extensa , són substàncies que no pensen, són moguts mecànicament.