Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Els primers filòsofs (I):
L'escola milèsia. Pitàgores
La filosofia Jònio-Milèsia
“L'escola de Milet no va veure néixer la raó; ella va construir una
raó, una primera forma de r...
Els presocràtics
 Els primers filòsofs,
anomenats presocràtics,
pertanyen a una època
convulsa on es comencen
a generar u...
Principals escoles filosòfiques de l’Antiguitat
Els presocràtics
 Dels presocràtics només conservem fragments conservats
per altres autors posteriors, com Plató, Aristòt...
Els presocràtics
Quines van ser les primeres preguntes que es van formular
els primers filòsofs? Quina va ser la primera
i...
Els presocràtics
El primer interès filosòfic va ser cosmològic. Els primers
filòsofs es van preguntar per la gènesi del co...
Els presocràtics
 Van tenir com a principal
interès la investigació
sobre la naturalesa
(phýsis). Per això van
ser conegu...
Els presocràtics
 Significat del terme phýsis:
1. L'element o matèria originària (arkhé, principi) de
què tot està compos...
Els presocràtics
 Els primers filòsofs van anar
més enllà de les explicacions
mítiques, preguntant-se si hi
podia haver u...
Els presocràtics
 Els problemes
fonamentals sobre els
que pensarien els
presocràtics eren:
a) L'arkhé, és a dir,
l'origen...
Els presocràtics
b) Com sorgeix la
pluralitat des de la
unitat? És a dir, com,
des d'un element únic
(arkhé) sorgeix la
pl...
Els presocràtics
c) El problema del canvi i el moviment (especialment a partir de
Parmènides). Com pot ser què una cosa n'...
Els presocràtics
d) El problema del coneixement. Què s'ha de considerar autèntic
coneixement, coneixement cert (episteme)?...
Els presocràtics
TALES DE MILET (624 - 546aC)
Els presocràtics
TALES DE MILET (624 - 546aC)
• Tales va néixer a Milet,
probablement el 624 aC.
• Tradicionalment, se l’h...
Els presocràtics
TALES DE MILET (624 - 546aC)
• “Va ser, segons la tradició, el primer en revelar als
grecs la investigaci...
Els presocràtics
TALES DE MILET (624 - 546aC)
Es diu que Tales viatjà per
Egipte, on va aprendre
geometria.
Sembla que tam...
Els presocràtics
TALES DE MILET (624 - 546aC)
La predicció de
l’eclipsi que va tenir
lloc el 28 de maig de
l’any 585 aC li...
Tales va afirmar que “tot és aigua”. L’aigua,
seria, per ell, l’arkhé de totes les coses.
Tales de Milet
Tales de Milet
• Possible significat de la
expressió “Tot és aigua”:
- L'aigua com a element originari de la realitat
- L'...
• Importància del seu pensament en la
filosofia:
- Va concebre la noció d'unitat com a generadora
de la multiplicitat.
- V...
Tales de Milet
“La filosofia grega sembla arrencar d’una
extravagància de la proposició de que l’aigua
és l’origen i matri...
Anaximandre de Milet
(610-645 aC)
Anaximandre de Milet
• Va ser el primer en
dibuixar un mapa
terrestre i una esfera
celest.
• Va introduir a Grècia el
gnom...
Anaximandre de Milet
• Va ser el primer en escriure un llibre de naturalesa
(Sobre la Naturalesa).
• Se li atribueix l'afi...
Anaximandre de Milet
• Dèia que els primers
animals van sortir de
l'aigua o del llot escalfat
pel sol; després haurien
pas...
Anaximandre va pensar que
l'arkhé de totes les coses és
l'àpeiron, és a dir, “allò
indefinit, allò indeterminat”.
L'àpeiro...
Anaximandre
“De entre els que diuen que és un, movent i
infinit, Anaximandre, fill de Praxiades, un
milesi, successor i de...
Anaximandre
L'àpeiron és “immortal i
indestructible”, és a dir, “etern
i sense envelliment”. És
inengendrat, però d'ell
“s...
Segons Anaximandre, a l'àpeiron
se separen, per un procés de
rotació, la fredor i la calor. La
fredor-humitat ocuparia el
...
Anaxímenes de Milet
(585 aC – 524 aC)
Anaxímenes
“Anaxímenes de Milet, fill d’Eurístrat,
company d’Anaximandre, diu, com
aquest, que la naturalesa sustante és
u...
Anaxímenes de Milet
Anaxímenes de Milet
Probablement va afirmar la seva
teoria a partir de l'observació
dels éssers vius, constant la
importàn...
Consideracions sobre la seva
formulació (l’aire com a arkhé):
- Potser va sorgir de l’observació de l’alè com signe
de la ...
Pitàgores
Pitàgores
Pitàgores
Pitàgores
Heràclit / Parmènides
 Se dice que la filosofía griega surge como
el paso del mito al lógos, sin embargo esta
afirmación no es del todo cierta,...
Empèdocles
Demòcrit
Demòcrit
Pitàgores
Todas las cosas están en todo. Esta es, según Anaxágoras, la característica
fundamental de la realidad: en cualquier cosa ...
Els presocràtics
Els presocràtics
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Els presocràtics

306 views

Published on

Introducció als orígens del pensament filosòfic. Els presocràtics (I). El pas del mite al logos

Published in: Education
  • Be the first to comment

Els presocràtics

  1. 1. Els primers filòsofs (I): L'escola milèsia. Pitàgores
  2. 2. La filosofia Jònio-Milèsia “L'escola de Milet no va veure néixer la raó; ella va construir una raó, una primera forma de racionalitat.” J. P. VERNANT, 1965
  3. 3. Els presocràtics  Els primers filòsofs, anomenats presocràtics, pertanyen a una època convulsa on es comencen a generar uns temes i uns problemes.  Aquests temes i problemes, organitzats posteriorment en una reflexió organitzada, alimentaran la civilització occidental fins els nostres dies.  Els presocràtics representen la prehistòria de la Filosofia la història de la qual, pròpiament, començaria amb Plató. El naixement de la filosofia segueix essent un enigma.
  4. 4. Principals escoles filosòfiques de l’Antiguitat
  5. 5. Els presocràtics  Dels presocràtics només conservem fragments conservats per altres autors posteriors, com Plató, Aristòtil, Plutarc, Diògenes Laerci, Sext Empíric...
  6. 6. Els presocràtics Quines van ser les primeres preguntes que es van formular els primers filòsofs? Quina va ser la primera investigació?
  7. 7. Els presocràtics El primer interès filosòfic va ser cosmològic. Els primers filòsofs es van preguntar per la gènesi del cosmos en tant que un tot ordenat.
  8. 8. Els presocràtics  Van tenir com a principal interès la investigació sobre la naturalesa (phýsis). Per això van ser coneguts amb el nom de “físics” i a tots ells se'ls atribueix una obra anomenada Sobre la naturalesa.  Amb ells va començar, simultàniament, la història de la filosofia i de la ciència.
  9. 9. Els presocràtics  Significat del terme phýsis: 1. L'element o matèria originària (arkhé, principi) de què tot està compost, d'on tot prové I a on tot, finalment, torna. 2. Menys sovint, l'estructura de les coses, el principi d'organitzación interna de la realitat. Així, Heràclit diu “A la natura li agrada ocultar-se.” (fragment 123). 3. També, però rarament, gènesi, 'procés de generació'. 4. En els filòsofs següents, especialment en Aristòtil i els estoics, va adquirir significacions noves. El significat de phýsis com a la totalitat d'allò que existeix sorgeix a mitjans del s. XV. Els primers filòsofs utilitzaven expressions com “les coses”, “el món”, “tot”, etc.
  10. 10. Els presocràtics  Els primers filòsofs van anar més enllà de les explicacions mítiques, preguntant-se si hi podia haver un origen o principi últim del qual tot estigués format. Es van preguntar si, hi havia una causa comú (unitat) que expliqués la pluralitat de la natura.  Aquest principi últim, unic origen comú, o causa, que explicaria la multiplicitat d'allò real a partir d'una unitat el van anomenar arkhé.
  11. 11. Els presocràtics  Els problemes fonamentals sobre els que pensarien els presocràtics eren: a) L'arkhé, és a dir, l'origen o principi últim de la physis.
  12. 12. Els presocràtics b) Com sorgeix la pluralitat des de la unitat? És a dir, com, des d'un element únic (arkhé) sorgeix la pluralitat dels ens físics, des de la pedra fins a l'home?
  13. 13. Els presocràtics c) El problema del canvi i el moviment (especialment a partir de Parmènides). Com pot ser què una cosa n'esdevingui una altra? Com es passa de l’ésser al devenir?
  14. 14. Els presocràtics d) El problema del coneixement. Què s'ha de considerar autèntic coneixement, coneixement cert (episteme)? Generalment, rebutjaren el testimoni dels sentits. Els sentits es van considerar enganyosos i es van relegar al camp de la dóxa (opinió).
  15. 15. Els presocràtics TALES DE MILET (624 - 546aC)
  16. 16. Els presocràtics TALES DE MILET (624 - 546aC) • Tales va néixer a Milet, probablement el 624 aC. • Tradicionalment, se l’ha considerat un dels set savis de Grècia. • Alguns el consideren d’origen fenici, havent-se fet posteriorment ciutadà de Milet, i d’altres el fan d’origen noble i de la pròpia polis de Milet.
  17. 17. Els presocràtics TALES DE MILET (624 - 546aC) • “Va ser, segons la tradició, el primer en revelar als grecs la investigació de la natura”. (Simplici)
  18. 18. Els presocràtics TALES DE MILET (624 - 546aC) Es diu que Tales viatjà per Egipte, on va aprendre geometria. Sembla que també va mesurar l’altura de la piràmide de Keops amb el seu cèlebre teorema, comparant la seva ombra amb l’ombra d’una estaca la mesura de la qual coneixia i establint la següent proporció: - ombra de la piràmide = ombra de l’estaca. - altura de la piràmide = altura de l‘estaca * El teorema de Tales afirma que “si diverses rectes paral·leles són tallades per dues secants, els segments que determinen són proporcionals”:
  19. 19. Els presocràtics TALES DE MILET (624 - 546aC) La predicció de l’eclipsi que va tenir lloc el 28 de maig de l’any 585 aC li atorgà fama i renom entre els grecs. Possiblement es basà en les taules astronómiques babilòniques (saros)...
  20. 20. Tales va afirmar que “tot és aigua”. L’aigua, seria, per ell, l’arkhé de totes les coses. Tales de Milet
  21. 21. Tales de Milet • Possible significat de la expressió “Tot és aigua”: - L'aigua com a element originari de la realitat - L'aigua com a component de tot • Possible procedència d'aquesta idea: - Mitologia. Cosmologies egípcies, babilòniques, fenícies... - Observació de la importància d'allò humit en el desenvolupament de la vida.
  22. 22. • Importància del seu pensament en la filosofia: - Va concebre la noció d'unitat com a generadora de la multiplicitat. - Va establir un arkhé material com a principi explicatiu de tot. - Per primera vegada, ofereix una explicació basada en la raó i diferent del mite. Amb la seva afirmació “tot és aigua” s'inicia la indagació de la naturalesa, que substitueix les antigues explicacions teogòniques i constitueix l'embrió del que més endavant serà anomenat filosofia”. Tales de Milet
  23. 23. Tales de Milet “La filosofia grega sembla arrencar d’una extravagància de la proposició de que l’aigua és l’origen i matriu de totes les coses. Cal, veritablement, aturar-se en aquesta i prendre-la seriosament? Certament, per tres raons: primera, perquè aquesta tesi enuncia algo sobre l’origen de les coses; segona, perquè ho fa sense servir-se de l’al·legoria ni de la faula; i tercera, perquè comporta, encara que tan sols de forma embrionària, el concepte de que “tot és una i la mateixa cosa”. (F. NIETZSCHE, 1873) Tales de MiletTales de Milet
  24. 24. Anaximandre de Milet (610-645 aC)
  25. 25. Anaximandre de Milet • Va ser el primer en dibuixar un mapa terrestre i una esfera celest. • Va introduir a Grècia el gnomón (provinent d'Egipte, segons alguns, o de Babilònia, segons Heròdot).
  26. 26. Anaximandre de Milet • Va ser el primer en escriure un llibre de naturalesa (Sobre la Naturalesa). • Se li atribueix l'afirmació que la Terra és esfèrica i està situada al centre de l'univers.
  27. 27. Anaximandre de Milet • Dèia que els primers animals van sortir de l'aigua o del llot escalfat pel sol; després haurien passat a la terra i haurien anat modificant- se. Els éssers humans provindrien dels peixos... Una teoria de l'evolució que no va cuallar en aquell moment...
  28. 28. Anaximandre va pensar que l'arkhé de totes les coses és l'àpeiron, és a dir, “allò indefinit, allò indeterminat”. L'àpeiron , diu Anaximandre, no és ni “això” ni “allò”. De l'indefinit en derivarien totes les coses. AnaximandreAnaximandre El milesi Anaximandre, fill de Praxíades, va dir que principi i element és l'ilimitat. Aristòtil)
  29. 29. Anaximandre “De entre els que diuen que és un, movent i infinit, Anaximandre, fill de Praxiades, un milesi, successor i deixeble de Tales, va dir que el principi i element de les coses éxistents era l’àpeiron (indefinit o infinit) havent estat el primer en introduir aquest nom del principi material (arkhé). Diu que aquest no és ni l’aigua ni cap dels denominats elements, sino alguna altra naturalesa àpeiron de la que néixen tots els cels i els móns dins d’ells. D’ells els ve el naixement de les coses existents i en ells esdevenen, al morir, “segons la necessitat”; doncs es paguen mútuament pena i retribució per la seva injustícia segons la disposicíó del temps”, describint-ho així en termes bastant poètics”. SIMPLICI, Física 24, 13
  30. 30. Anaximandre L'àpeiron és “immortal i indestructible”, és a dir, “etern i sense envelliment”. És inengendrat, però d'ell “s'engendren totes les coses”. Tot surt de l'àpeiron i tot retorna a ell segons un cicle necessari.
  31. 31. Segons Anaximandre, a l'àpeiron se separen, per un procés de rotació, la fredor i la calor. La fredor-humitat ocuparia el centre i al seu voltant giraria una massa de foc. La calor faria que s'evaporés una part de l'aigua: sorgiria la terra i es formaria una cortina de vapor (el cel), pels orificis de la qual es veuria el foc circundant (les estrelles). Anaximandre
  32. 32. Anaxímenes de Milet (585 aC – 524 aC)
  33. 33. Anaxímenes “Anaxímenes de Milet, fill d’Eurístrat, company d’Anaximandre, diu, com aquest, que la naturalesa sustante és una i infinita, però no indefinida, com ell, sino definida i l’anomena aire; es distingeixen en la seva naturalesa substancial per rarefacció i condensació. Al fer-se més subtil es converteix en foc i en vent, si es densifica més, a continuació en núvol; si es condensa més es converteix en aigua, després en terra, després en pedres i la resta dels éssers sorgeixen d’aquestes substàncies. Fa també etern al moviment, per mitjà del quan neix també el canvi”. TEOFRAST (Física, 24, 26)
  34. 34. Anaxímenes de Milet
  35. 35. Anaxímenes de Milet Probablement va afirmar la seva teoria a partir de l'observació dels éssers vius, constant la importància de la respiració. Anaxímenes aporta una explicació sobre el mecanisme de la transformació d'uns elements en d'altres, del sorgiment de la multiplicitat a partir d'un element originari.
  36. 36. Consideracions sobre la seva formulació (l’aire com a arkhé): - Potser va sorgir de l’observació de l’alè com signe de la vida, i de la necessitat bàsica de la respiració. - D’altra banada, aquesta idea s’arrela en una creença molt arrelada en la tradició grega: “l’alè” (psiqué) com la força que alena i dóna vida a l’home. Aquesta creença, amb el temps, donarà lloc al concepte d’ànima (Rohde). - “El mateix alè vital que se suposa dóna consistència al cos ani+mal i al dels humans va ser comparat pel nostre fi`lósof amb l’aire que engloba l’univers amb una unitat” (Gomperz). -- Alguns testimonis tardans (Ciceró, Aeci, Sant Agustí) afegeixen que Anaxímenes afirmà també que l’aire era diví, o tal vegada també, que “déus i coses divines varen sorgir de l’aire” (Kirk i Raven) Anaxímenes de Milet
  37. 37. Pitàgores
  38. 38. Pitàgores
  39. 39. Pitàgores
  40. 40. Pitàgores
  41. 41. Heràclit / Parmènides
  42. 42.  Se dice que la filosofía griega surge como el paso del mito al lógos, sin embargo esta afirmación no es del todo cierta, ya que en el pensamiento de los filósofos se entremezclan componentes míticos, aún más, la propia razón (lógos) se mitifica, en tanto en cuanto se la considera capaz de captar sin error la realidad tal como es, aunque ésta tiene siempre una componente enigmática inaccesible
  43. 43. Empèdocles
  44. 44. Demòcrit
  45. 45. Demòcrit
  46. 46. Pitàgores
  47. 47. Todas las cosas están en todo. Esta es, según Anaxágoras, la característica fundamental de la realidad: en cualquier cosa hay partes o, como diría él, “semillas” de todas las demás. Aristóteles se refería a esta idea con el concepto de homeomería. En lenguaje actual esto vendría a ser algo así como “autosemejanza”. Pero veamos qué es esto de la autosemejanza. La teoría de Anaxágorases extraña, pero no carece de sentido. De hecho, podemos considerarla un claro antecedente de uno de los conceptos más importantes y revolucionarios de la ciencia del siglo XXI: las fractales. No pretendo hacer aquí una introducción matemática a las fractales, aunque lo haga en algún post venidero. Nos introduciremos en las fractales por ‘inmersión visual’ (pinchad en las imágenes para ampliarlas):bien, dirá alguno, y qué si este Anaxágoras y este Mandelbrot dicen cosas semejantes; después de todo esto no son sino artificios intelectuales que no pueden aplicarse a la realidad. Bueno, pues esto es completamente falso. Las fractales tienen aplicación en muchos ámbitos de la realidad, desde la biología a la física, pero ese tema lo trataremos en otro post. De momento, quedémonos con la siguiente pregunta: ¿Es la realidad misma una fractal?

×