Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
UNITAT 9. KANT
1. La Il·lustració:

                                                Apareix a França al S.XVIII --> "Segle...
– Tolerància (com tothom pot pensar per ell mateix i extreure
        conclusions, s'han d'acceptar els pensaments de toth...
interns (espai i temps). Dona lloc als fenòmens.
            2. Enteniment: Els estímuls ja han estat organitzats segons
 ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Unitat 9. kant

1,138 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Unitat 9. kant

  1. 1. UNITAT 9. KANT 1. La Il·lustració: Apareix a França al S.XVIII --> "Segle de les llums". Lema de la Il·lustració: "Sapere aude!" --> "Atreveix-te a pensar!" Què és? Moviment ideològic que comprèn totes les activitats humanes. La seva idea és clarificar racionalment tots els àmbits de la vida, també de difusió. Per això, a França, un grup de gent es dedica a fer una obra "L'Enciclopèdia". 2. "L'Enciclopèdia": 27 volums. Editada per Diderot i D'Alembert. Escrita a partir de Fig.1. Esquema del pensament de l'època il·lustrada. col·laboracions de gent que sabia sobre un tema. Objectius: 1. Difondre la cultura i el coneixement (finalitat pedagògica). 2. Crear en la gent una opinió crítica i antidogmàtica (finalitat antiignoràcia). 3. Crítica dura als prejudicis i les creences tradicionals de l'autoritat i dificulten el coneixement. 3. Context històric al S.XVIII francès: – Cau l'Antic Règim (monarquia absoluta). – Revolució demogràfica. – Revolució industrial i agrícola. – Liberalisme econòmic. Fig.2. “L'Enciclopèdia“ 4. Trets característics de la raó il·lustrada: – Raó limitada a l'experiència (síntesi racionalisme-empirisme). – Autonomia (cadascú amb la seva raó sap pensar i conèixer per si mateix). – Essència fixa (la manera de raonar de tothom funciona igual). – Caràcter crític de la raó (raó com a tribunal). – Secularització (raó independent de la fe) --> Laïcisme. 1
  2. 2. – Tolerància (com tothom pot pensar per ell mateix i extreure conclusions, s'han d'acceptar els pensaments de tothom). 5. La filosofia d'Immanuel Kant (1724-1804): El criticisme kantià: Delimita la filosofia a les 4 preguntes kantianes: 1. Què puc saber? --> Crítica de la raó pura. Límits del coneixement humà. 2. Què he de fer? --> Crítica de la raó pràctica. 3. Què m'és permès esperat? --> Crítica del judici. 4. Què és l'home? Fig.3. Immanuel Kant "La crítica de la raó pura": El coneixement s'expressa amb judicis i descobreix els judicis propis de la ciència i si la metafísica pot repondre a aquests judicis. 4 tipus de judicis: 1. A priori: Sense l'experiència. 2. A posteriori: A partir de l'experiència. 3. Analític: Predicat explica el subjecte. Explicatius. 4. Sintètic: Predicat informa sobre el subjecte. Informatius. 2 tipus de judicis: 1. Analítics: · A priori: Tots els analítics. Car els analítics fan ús de la raó. · A posteriori: No existeixen. Analítics no usen l'experiència. 2. Sintètics: · A priori: Segons Kant els sintètics els ha de fer la raó (aquells judicis en els que es fa ús d'una llei general del cap per aplicar-la al particular). · A posteriori: Generalment ho són. "La metafísica és una ciència?" --> Si té judicis sintètics a priori sí ho serà, però la metafísica no parteix de l'experiència, la raó decideix la veritat i qui posa els límits del coneixements és l'experiència. Resposta: la metafísica no és una ciència. 3 facultats: 1. Sentits (Sensibilitat): Captar estímuls (a posteriori) de l'exterior. Kant diu que la sensibilitat té un "programa" innat que permet entendre aquests estímuls i els ordena amb uns elements 2
  3. 3. interns (espai i temps). Dona lloc als fenòmens. 2. Enteniment: Els estímuls ja han estat organitzats segons l'espai i el temps. Tenim un fenomen ja organitzat i l'enteniment ha de pensar sobre ell. Aquest enteniment ha de tenir elements interns i externs (fenomen). Per poder pensar en el fenomen he de fer ús de les categories (intern). Un cop pensat el fenomen amb les categories, obtenim un judici. 3. Raó: Facultat que serveix per ampliar el coneixement fent raonaments del concret al més abstracte. La raó ha creat les 3 idees metafísiques (Jo, Món i Déu): A) Jo o ànima: Idea abstracte que engloba tots els fenòmens psíquics amb els judicis. B) Món o cos: Engloba tots els fenòmens físics amb els seus corresponents judicis. C) Déu: Engloba tots els fenòmens psíquics i físics amb els seus corresponents judicis. "La crítica de la raó pràctica": Ètica racional. Actuar de forma racional. La moral s'expressa en imperatiu. L'ètica és personal (som autònoms. Quan he de prendre una decisió, la he de prendre jo). És una ètica racional que no marca què és sino què ha d'ésser (a priori). Si marca què és i no què ha d'ésser seria a posteriori (impossible segons Kant). Imperatius kantians (categòrics i absoluts) marquen el deure. Formulacions de l'imperatiu kantià: 1. Marca universalitat: Actua de manera que la norma que guia la teva conducta serveixi de norma universal. "Faci jo X, faci tothom X". 2. Marca la dignitat dels éssers humans: No utilitzis mai a un ésser humà (ni a un mateix ni als altres) com un mitjà (per aconseguir alguna cosa), sino sempre com un fi. Antiutilitarisme. Postulats de la raó pràctica: 1. Si no acceptem que som un Jo amb consciència, com podem actuar moralment? 2. El món és el lloc on l'ésser humà pot exercir la seva acció moral. 3. Déu com a garantia del compliment de la moral. Els nihilistes diuen que quan mor Déu, nosaltres no necessitem moral. 3

×