4. Fonts filosofia socràtica
Atès que Sòcrates fou àgraf, coneixem el seu
pensament a partir de fonts força heterogènies:
◦ Xenofont (Ξενοφῶν, historiador – ca. 428-355 /350)
◦ Apologia i els Records de Sòcrates
◦ Aristòfanes (Αριστοφανης, comediògraf - 448-380)
◦ Els núvols, Les Aus i Les granotes
◦ Plató (Πλάτων 427-347)
◦ Diàlegs: Apologia de Sòcrates, Critó, Eutifró, (protagonista)
Fedó (Sòcrates «deuteragonista») i Teetet.
◦ Aristòtil (Ἀριστoτέλης- 384-322)
◦ Metafísica li reconeix dues aportacions:
◦ 1) mètode filosòfic: la inducció i
◦ 2) finalitat de la filosofia: recerca d’una definició
4
6. Aristòtil: Met. XIII, 4, 1078 b: Dues coses devem a Sòcrates
"els raonaments inductius i la definició del que és
universal; i ambdues es refereixen al principi de la
ciència. Però Sòcrates no va establir com a separades les
essències genèriques ni les definicions."
"(Platón) fue discípulo de Sócrates, quien –
desentendiéndose de la naturaleza en su conjunto- se
consagró exclusivamente a los problemas morales,
proponiéndose lo universal como objeto de sus
indagaciones y siendo el primero que aplicó el
pensamiento a dar definiciones. Por ello, Platón, heredero
de esta doctrina y habituado a la indagación de lo
universal, pensó que las definiciones no podían referirse a
los seres sensibles –ya que no es posible dar una
definición común de objetos que cambian
continuamente- sino a otro tipo de seres. A estos seres los
llamó ideas" (Aristóteles, Metafísica, I, 6 ).
6
7. Perfil de Sòcrates (469 - 399 a.C)
◦ 469 (tercer any de la 77 Olimpíada). Neix a
Atenes, en el «demo» d’Alopeké, fill
de Sofronisc, possiblement
escultor (o picapedrer), i de
Fenareta, de qui en els
diàlegs platònics s’esmenta
la seva condició de llevadora
(maieo “donar a llum”)
◦ 432 Participa en la batalla de Potidea i
salva la vida d’Alcibíades, nebot de
Pèricles i posterior alumne de Sòcrates.
◦ 431 Sòcrates, hoplita a les
Guerres del Peloponès. Per
tant, en aquest moment no
era pobre, com apareix
posteriorment a l’Apologia.
◦ 420 L’Oracle de Delfos (conservador i
poc amic dels atenesos), declara que
Sòcrates és l’home més savi.
7
• 480 – Batalla de Salamina, Atenes amb
Temístocles, derrota Xerxes (2a. Guerra
mèdica)
• 460 – Pèricles, lideratge democràtic.
• 432 Atenes assetja Potidea, colònia
rebel.
• 431 Guerres del Peloponès (contra
Esparta, a qui donen suport els
aristòcrates atenencs)
• 429 Mort de Pèricles a causa de la plaga
de la peste a Atenes
• 427 Neix Plató
• 421 Pau de Nícies que preveu 50 anys
de pau entre Atenes i Esparta
• 420 Alcibíades, comandant en cap
• 416 Atenes assetja Melos i Alcibíades
ordena una massacre de la població
per afavorir els assentaments atenesos.
• 415 Alcibíades, en l’orgia prèvia a
l’expedició a Sicília, mutila una estàtua
d’Hermes i serà requerit per ser jutjat a
Atenes. Es refugia a Esparta.
8. Perfil de Sòcrates (469 - 399 a.C)
◦ 412: Sòcrates refusa la invitació d’Arquelau, rei de
Macedònia, que el convidava a formar part de la
seva cor, en un palau, on ja residien Agató i
Eurípides.
◦ 407 Plató esdevé deixeble de Sòcrates.
◦ 406 Fou membre de la Boulé, per la seva tribu, els
Antíocs, va presidir el Pritaneu el dia en què van ser
acusats els generals de la Batalla de les Arginuses.
Era l'epistates (l'administrador responsable,
equiparable a Cap d’Estat, elegit per sorteig per un
dia), i va rebutjar la demanda il·legal d'un judici
col·lectiu per establir la culpa de vuit (o 6) generals.
Finalment, Sòcrates va bloquejar el vot fins a la fi de
la seva Pritania i a l'endemà, els generals van ser
condemnats a mort.
◦ 405 Euclides funda a la petita ciutat de Mègara la
primera escola socràtica.
◦ 404 Els Trenta ordenen arrestar a Lleó de Salamina,
un demòcrata. Sòcrates es negà a complir l’ordre.
◦ 399 Sòcrates és acusat per Mèlet (Ànitos i Licó) i
condemnat a mort per impietat i corrupció dels
joves.
8
• 414 Aristòfanes descriu els proespartans
com «socratificats»
• 413 Esparta, amb el suport dels perses,
declara la guerra a Atenes. Alcibíades
traeix Atenes.
• 411 Dictadura del Quatre-Cents, dura
pocs mesos. Procés contra Protàgores,
acusat d’impietat i condemnat a mort.
• 410 Retorn del règim democràtic amb el
Consell dels Cinc-mil
• 406 Condemnats a mort els generals
responsables de no recollir els cadàvers
dels atenesos morts durant una tempesta
a la Batalla de les Arginuses. Entre aquests
es troba el fill de Pèricles.
• 404 Atenes, comandada per Lissandre ,
cau a mans d’Esparta. Oligarquia dels
Trenta Tirans Entre ells, Críties, oncle de
Plató i antic alumne de Sòcrates.
• 404 Lleó de Salamina és detingut i
condemnat a mort.
• 403 Es restaura la democràcia (Trasíbul).
Amnistia d’Euclides: perdó per totes les
ofenses anteriors a la proclamació.
• 401 Nou intent d’enderrocar la
democràcia.
9. Perfil de Sòcrates (470 - 399 a.C)
◦ No es coneix amb certesa
com es guanyava la vida.
Segons Timó i fonts posteriors,
Sòcrates va aprendre la
professió de picapedrer o
escultor del seu pare.
◦ Coneixia la retòrica i la
dialèctica dels sofistes i les
idees dels filòsofs jònics. D.
Laerci especula que podria
haver freqüentat el cercle
d’Anaxàgores.
9
10. Vida de Sòcrates (470 - 399 a.C)
◦ Nascut a Atenes, fill de Sofronisc, un escultor, i de
Fenareta, una llevadora.
◦ Estudia la retòrica i la dialèctica dels sofistes i les
idees dels filòsofs jònics.
◦ A la guerra del Peloponès contra Esparta, lluita amb
gran valor en diferents batalles.
◦ Passeja per l’àgora d'Atenes, dialogant i discutint
amb qui vol escoltar-lo, mitjançant preguntes.
◦ Als 70 anys acusat de traïció (corrompre al jovent i
asebeia) fou condemnat a mort. Ell mateix
s’administra la dosi letal de cicuta.
10
11. 11
“No estic assegut en aquest llit, en
aquesta presó, perquè les cadenes que
tinc als meus peus m’impedeixin els
moviments, sinó perquè havent pogut
escapolir-me de la mort implorant la pietat
dels jutges, he preferit morir per la
filosofia.” (Fedó, Plató)
12. Plató a més a la Carta VII (325 b-c) exposa que "casualment
alguns dels que estaven ostentant el poder van portar als tribunals
al meu amic Sòcrates, sota l'acusació més iniqua i que menys li
quadrava: en efecte, uns acusaren d'impietat i altres
condemnaren i executaren l'home que un dia no va voler ser
còmplice de l'il·lícit arrest d'un partidari dels aleshores proscrits."
Procés[1]: A Atenes (on no era vigent nulla poena sine legis) hi
havia dues classes de judicis (agonés) timetoí (els jutges havien de
decidir entre la tímesis o pena de l'acusador i l'antimesis pena de
l'acusat) i atímetoi (en els que la pena venia determinada per la
llei). Ànitos i Mèlet, els acusadors, van proposar la pena de mort i
Sòcrates, scherzando --doncs, no en va es considerava un tàvec
per a la ciutat, va proposar com a càstig que, atès que havia
estat un benefactor de la polis, havia de ser alimentat i mantingut
per la ciutat i tenir un lloc d'honor a la ciutat. Fins i tot per jutges
moderats la demanda era excessiva: la tímesis fou acceptada i
Sòcrates va ser condemnat a mort.[2]
[1] Nota del diàleg de Plató Fedó, Ed. Aguilar; Obras completas
[2] 1ª Votació: 281 condemnatoris, 220, absolució. 2ª votació, després de la contraproposta de Sòcrates,: 360,
condemna; 141,absolució.
12
13. Temes de la filosofia
socràtica:
13
• therapeía tes psykhes (la cura de l'ànima)
• Daimon : (consciència, divinitat, caràcter) l'impedeix de: fer el
mal, conèixer la veritat per si mateix.
• Mètode: diàleg –dialogos–
•(ironia --preguntar dissimulant-- i
•maièutica --l'art obstètric--).
• Viatge dialèctic --diaporesai kalós–
• Aporia. Més important el viatge que l'arribada a port.
• Intel·lectualisme ètic i optimisme
Bé i bellesa, sinònims de les coses útils. Idea en si de bé, etc. és
desconegut per Sòcrates en Xenofont
15. Sòcrates / Conceptes bàsics
1. Mètode Socràtic: Tècnica dialogada per ajudar qui vol
conèixer la veritat, perquè la pugui descobrir per si
mateix, amb l’ajuda del llenguatge i d’un mestre que el
vagi guiant. Té 2 parts:
1.1. Ironia: moment destructiu, negatiu i crític. Posa en
contradicció l'interlocutor, demostrant-li que defensa
idees absurdes per tal que les abandoni.
1.2. Maièutica: moment constructiu, que porta cap a la
saviesa. La veritat la portem dins l'ànima, però cal un
esforç per descobrir-la, per fer el pas de les opinions
vulgars a la ciència.
15
17. Mètode socràtic per a pensar per un
mateix
17
1. Cal pensar en una afirmació de sentit comú, com ara:
a. Aguantar ferm en el camp de batalla és de valents
b. Per ser honest cal tenir diners
2. Buscar situacions o contextos en els quals aquesta afirmació pugui ser falsa:
a1. És possible ser valent i, no obstant això, retirar-se del camp de batalla?
b1. És possible ser pobre i també ser honest?
18. Mètode socràtic per a pensar per un
mateix
18
3. Si es troba una sola excepció, la definició és falsa o imprecisa:
a2. és possible ser valent i retirar-se del camp de batalla (si l’estratègia ho recomana)
a3. és possible mantenir-se ferm en la batalla i, no obstant això, no ser valent (ser un
boig …)
b2. és possible tenir diners i ser una mala persona (no cal posar exemples)
b3. és possible ser pobre i ser honest: Jesucrist, Gandhi, la mare Teresa de Calcuta …
19. Mètode socràtic per a pensar per un
mateix
19
4. Cal reformular l’afirmació inicial, tenint en compte les excepcions:
a4. Tan valent pot ser qui avança en el camp de batalla com qui es retira
b4. Qui té diners és honest si els ha aconseguit de manera honesta. És honest qui
no accepta diners “bruts”
5. El procés ha de continuar fins que no es trobin més excepcions. La veritat, si és
que es pot aconseguir, es troba en una afirmació que no es pugui refutar.
20. Itaca
(Kavafis - Carles Riba - Lluís Llach)
I
Quan surts per fer el viatge cap
a Itaca,
has de pregar que el camí sigui
llarg,
ple d'aventures, ple de
coneixences.
Has de pregar que el camí sigui
llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els
teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre
dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea
d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts
anys,
que siguis vell quan fondegis
l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí,
sense esperar que et doni més
riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que
Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé
t'has fet,
sabràs el que volen dir les
Itaques.
20
II
Més lluny, heu d'anar més
lluny
dels arbres caiguts que ara us
empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no
aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més
lluny,
més lluny de l'avui que ara
us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous
passos.
Més lluny, sempre molt més
lluny,
més lluny del demà que ara
ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves
sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més
amants.
Omplin xarxes de volguts
estels
plens de ventures, plens de
coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos
generós,
trobin els camins dels vells
anhels,
plens de ventures, plens de
coneixences.
21. Sòcrates / Conceptes bàsics
1. Diàleg: ironia i maièutica
2. Intel.lectualisme Moral: és la conseqüència de la maièutica.
Tota persona bona (en sentit ètic) és sàvia. Qui coneix el Bé,
doncs, no pot deixar de fer-lo. Qui actua malament, ho fa
perquè no ha investigat què és el bé i és un ignorant.
3. Docta Ignorància: “només sé que no sé res”. Reconèixer la
pròpia ignorància, rebutjant els falsos coneixements, és el
primer pas per arribar a la saviesa.
4. Universalisme ètic: La funció del filòsof és definir els universals
ètics i ajudar a cada persona a trobar-los. Per Sòcrates, és
millor ser just que injust, és millor ser bo que ser dolent, és millor
patir una injustícia que cometre-la. Rebuig del relativisme
sofístic, que defensa que no es pot accedir a la veritat i, per
tant, “tot són opinions”.
21
22. Sòcrates / Sofistes
Semblances
1. Interès per l‘ésser
humà: com cal obrar
per ser un bon
ciutadà ?
2. Interès pel
llenguatge: la veritat,
o el convenciment,
neixen a través de la
paraula (logos).
3. La recerca
d'influència social:
moral i, com a
conseqüència,
política en Sòcrates,
política en els
sofistes.
22
Diferències
1. L'ideal socràtic és aconseguir el
coneixement d’un mateix a través
de l’ètica. L'ideal dels sofistes és
aconseguir l'èxit i poder.
2. El mètode socràtic és el diàleg. La
paraula és un instrument per
arribar a la veritat. Els sofistes
usen la paraula per aconseguir el
poder a traves de la retòrica.
3. Sòcrates fonamenta la filosofia,
definint els conceptes ètics
(universalisme ètic). Per als
Sofistes tota investigació parteix
del relativisme moral.
23. Escoles socràtiques
◦ Plató: Acadèmia
◦ Escola de Mègara fundada per Euclides de Mègara (450-
340, no es tracta del geòmetra) que segueix a més
doctrines eleàtiques. Euclides identifica el Ser amb el Bé i
amb Déu. Considerava que totes les virtuts es podien
reduir a una sola. Aquesta teoria va influir sobre
l'estoïcisme, ja que Zenó de Cítion en va ser deixeble. Van
ser uns grans disputadors i utilitzaven l'erística. Van ser
famosos per ser creadors de sofismes:
◦ "Epimènides el cretenc diu que tots els cretencs són mentiders"
◦ Tu tens tot el que no has perdut i tu no has perdut les banyes, per
tant, tu tens banyes
◦ No coneixes aquesta persona que es cobreix amb un vel.
Aquesta persona és el teu pare, per tant, tu no coneixes el teu
pare
◦ Sorites (soro : un munt, una munió, una pila, allò que es forma
per acumulació) es deu a Eubúlides de Mègara: si un gra, dos,
tres, etc. no fan un munt no podem saber a partir de quin
moment és possible afirmar que hi ha un munt de grans (= calb)
◦ Diodoro Crono[1] Argument determinista que impossibilita que el
no-ser sigui, ni que sigui en potència. El que no pot esdevenir no
és possible. (és possible allò que no és vertader ni ho serà) Així,
aquest cavall és possible o no que estigui mort demà? Només
poden esdevenir una de les dues coses.
[1] P. 142, Marzoa
23
24. ◦ Escola Cínica fundada per Antístenes (ca. 445-365),
deixeble de Gòrgies, que va ensenyar en un gimnàs
anomenat kinosargés (sepulcre del gos), d'on deriva el
nom de cínics. Diògenes de Sínope (filòsof del barril, dues
anècdotes: buscava un home a ple dia i amb un llantiol;
a demandes d'Alexandre va dir-li que no li tapés la llum
del sol) va ser un seguidor. Van rebutjar la teoria de les
idees de Plató. Propugnaven una ètica d'autosuficiència i
independència individual. Van propagar també l'ideal
de la vida natural i el cosmopolitisme. Es feien dir
cosmopolites (ciutadans del món). Rebutjaven com a
valors l'Estat, la família i consideraven que per al savi no hi
ha ni pàtria, ni llei ni diferències de classe. Volien trencar
amb els convencionalismes socials i defensaven el retorn
a una vida natural, tenint com a model els animals i els
bàrbars. Tot i que no van fundar escola, ni van mantenir
un pensament sistemàtic, es van mantenir fins el s. iv dC.
◦ Escola cirenaica, fundada per Aristip de Cirene (colònia
grega a Líbia, 435-360), deixeble de Protàgores i també
seguidor de Sòcrates, posteriorment. És l'autèntic
representant de la moral hedonista. No hi ha altra font de
coneixement que la sensació (relativisme protagòric).
Cal, doncs, buscar sensacions agradables, actuals i
principalment corporals. La raó i el càlcul prudent, però
(herència socràtica) ha de dirigir l'ésser humà en l'elecció
dels plaers. Es consideren un precedent de l'epicureisme.
Són propers al cinisme en tant que rebutgen tot tipus de
convencionalismes.
24
26. Vigència de Sòcrates
◦ Descobriment del Bé per introspecció: Plató, Sant
Agustí i Descartes.
◦ Maièutica: art de fer sortir les idees morals que
innatament posseïm: Pedagogia humanista.
◦ La moral com a recerca que cadascú ha de fer.
Ningú no pot fer l'experiència moral per tu.
◦ Distinció entre opinió i veritat (“doxa” / episteme):
El mètode socràtic ens permet distingir entre qui
realment és savi i qui només creu que ho és.
26
28. 11/7/2017la sofística i Sòcrates
LA POLIS
SISTEMA
ENCICLOPÉDIC
centrada en
L’ HOME
NATURALESA
LLEI CONVENCIONAL
TÈCNICA
CIUTAT
EDUCACIÓ
VERITAT
ELS SOFISTES
MÈTODE
FORMACIÓ CÍVICA
CONEIXEMENT
PROCESSUAL
RELATIVISME I
ESCEPTICISME
PROTÀGORES
GÒRGIES
HIPIES
PRÓDIC
ANTIFÓ
CRÍTIES
TRASÍMAC
CALICLES
que exigeix
constitueixen una
NOVA FILOSOFIA
és una reflexió
sobre
CONCEPTES
FONAMENTALS
LOGOS
REALITAT
INDEPENDENT
com a recerca de
JUSTÍCIA
PRODUCCIÓ
CREATIVA
com aEMPRESA
COL·LECTIVA
com
DEMOCRÀCIA
fonament de
que exigeix
FORMACIÓ DE LA
PERSONALITAT
contraVALORS
TRADICIONALS
en
EL LLENGUATGE
com a
DEMOSTRACIÓ
amb un
nou
basat
en
SÒCRATES
és símbol de la
relació entre
FILOSOFIA
a través
del
PREGUNTES
reconeixent
LA IGNORANCIA
CONCEPTE
que
porta al
CONEIXEMENT
DEL BÉ
DIÀLEG
en la construcció
de
entesa
com a
INDIVIDU
MORT TRÀGICA
la seva
SOCIETAT
LLEIS
com
és una resposta
al
RELATIVISME
amb un
MÈTODE
que busca
L’ UNIVERSAL
amb
per a arribar a
la gènesi del
que suposa una
EDUCACIÓ
en la virtut de
LA JUSTICIA
basada en
LA RACIONALITAT
com a principi de
L’ÈTICA
seguida per
LES ESCOLES
SOCRÀTIQUES
CIRENAICS
MEGÀRICS
CÍNICS
com a
enfront de
PLATÓ (Acadèmia)
