11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)

2,668 views

Published on

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,668
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16
Actions
Shares
0
Downloads
26
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)

  1. 1. 11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
  2. 2. 1. Les eleccions del 1933: el govern de dretes i 2. La paralització de les reformes Eleccions 18 Esquerra desunida (conflictes republicans i novembre socialistes pels problemes socials). (abstenció alta obrera per acció Dretes unides i organitzades. de la CNT, les Triats per dones van poder Guanyadors: encapçalar el votar). Bàndols: CEDA Partido govern per Republicà Alcalá Inici Bienni Conservador o Radical Zamora Negre per les esquerres. temorós de Agrària (retorn les terres a nobles, Gavinet Rectificaciópretensions lliure monocolor reformes de la CEDA contractació,...) Lerroux bienni Religiosa paralitzà esquerres. (Concordat amb les Militar (amnistia pels col·laboradors la Santa Seu i reformes del cop d'Estat de Sanjurjo i de la pressupost de dictadura de Primo de Rivera). culte i clero) Educació (reducció pressupost)
  3. 3. Lerroux anul·là l'Estatut Enemistat amb els d'Autonomia Basc nacionalistes bascos. Gir conservador Radicalització PSOE i UGT, el PSOE (Largo Caballero) s'apropà a l'anarquisme Augment de vagues i conflictes 3. El conflicte rabassaire a Catalunya Divergències govern esquerrà 1934 Aprovació Llei de català i dretà central. Contractes de Conreu Govern TDGC el considera La Lliga i el IACSI català anticonstitucional i (Institut Agrícola Català aprova un l'anul·la de Sant Isidre) l'envien al d'igual com Tribunal de Garanties a protesta Vagues i Constitucionals ja que la conflictivitat Es reafirmen les consideren diferències entre anticonstitucional. govern central i català, ERC i la Lliga
  4. 4. 4. La revolució d'octubre del 1934 CEDA exigeix participar en el Lerroux dona 3 carteres govern. ministerials a membres de la CEDA. Les esquerres ho consideren com un gir cap al feixisme. Repressió Manca coordinació UGT + CNT organitzen una vaga general que fracassà. Govern proclama l'Estat de Guerra Ocupació pobles, cremaren casernes Revolta minaire Revolta catalana de la Guàrdia Civil asturiana (Lluís Companys la i substituiren (socialistes, recolza) ajuntaments per Esquerres anarquistes i comitès preparen vaga comunistes) revolucionaris. general durant la Evitar entrada proclamació de la Forta repressió de CEDA República La Legió (Franco) (anticonstitucional)Catalana
  5. 5. Revolta catalana Fracàs: negativa - Forta repressió amb (Lluís Companys la CNT i poc suport la declaració de l'Estat recolza) ciutadà. de Guerra i amb l'ocupació de la 5. La crisi del segon bienni Generalitat per part de l'exèrcit del general Conseqüències - CEDA amb més Batet. fets d'octubre del influència al - Detinguts: Lluís 34 govern. Companys, alcaldes, - Retorn propietats regidors, diputats,... i als jesuïtes. Manuel Azaña. - Gil Robles, ministre de guerra. Catalunya - Franco, cap de l'Estat Major. - Suspensió Estatut d'Autonomia de CEDA 1935, - Revisió de les Catalunya. presenta autonomies. - Anul·lació Llei de projecte de - Abolició divorci. Contractes de Conreu reforma de la - Negació a (rabassaires pagaren Constitució l'expropiació de les rendes, denonats o terres. empresonats).
  6. 6. 1935 Crisi de - Escàndols de corrupció govern (Cas de l'estraperlo). - Casos de malversació de fons (Cas Nombela) Gil Robles - Tots aquests dins la vol ser cúpula de govern. President de Govern Azaña s'hi nega Convocació d'eleccions generals al febrer del 1936

×