Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 31: MONESTIR DE POBLET
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2. FITXA TÈCNICA
Edifici
Monestir de Poblet
Autor
desconegut
Cronologia
1163-1316
Tipologia
monestir
Materials
Pedra i fusta
Estil
gòtic
Localització
Vimbodí (Tarragona)
Júlia López Valera

3. CONTEXT


La fundació del monestir de Poblet va començar amb la petició feta pel comte Ramon
Berenguer IV a l’abat del monestir cistercenc de Fontfreda (França) l’any 1150, en la
qual demanava que desplacés una comunitat de monjos a unes terres acabades de
conquerir als musulmans. Els monjos hi van arribar un any més tard i, després
d’explorar el territori i constituir-hi una organització monàstica bàsica, van començar
els treballs arquitectònics l’any 1166.
Al final del segle XIV, Pere III el Cerimoniós féu esculpir als arcs del creuer de
l’església les tombes d’Alfons II el Cast i Jaume I el Conqueridor, la seva i la de les
seves esposes i fills, i convertí així el monestir en Panteó Reial de la Corona d’Aragó.
Júlia López Valera

4. CONTEXT
Sepulcre Alfons II el Cast
Sepulcre de Jaume I el Conqueridor
Júlia López Valera

5. DESCRIPCIÓ FORMAL

El monestir de Poblet és conformat per una successió de tres recintes emmurallats, el
més interior dels quals constitueix l’àmbit pròpiament monàstic. Aquest espai té com
a eix principal el claustre, que es constitueix en centre de la vida monacal. Les quatre
crugies són cobertes amb voltes de creueria apuntada, i els arcs apuntats que
delimiten el pati interior presenten una sòbria traceria gòtica, d’acord amb l’austera
decoració geomètrica i floral dels capitells.
Júlia López Valera

6. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Davant del refectori, a l’ala nord, hi ha un templet hexagonal romànic que cobreix la
font on els monjos es rentaven les mans abans de menjar. Aquesta font és un element
característic dels monestirs cistercencs.
Júlia López Valera

7. DESCRIPCIÓ FORMAL
 A l’est s’obre la sala capitular, un auster espai quadrat amb quatre pilars octogonals
al centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des d’on arrenquen en
palmera els nervis de les nou voltes de creueria que formen el sostre de la sala. Al terra
hi ha les tombes d’alguns abats.
Júlia López Valera

8. DESCRIPCIÓ FORMAL

L’església del monestir és de planta basilical de tres naus amb capelles laterals en un
dels costats, el transsepte, on hi ha els sepulcres reials i dues capelles, i capçalera
amb deambulatori o girola i cinc capelles radials. La nau central està coberta amb la
volta de canó apuntada, reforçada amb sis arcs torals, mentre que les naus laterals
presenten una coberta de volta de creueria.
El caràcter auster dels murs es trenca amb l’espectacularitat del cimbori gòtic
octagonal del creuer, els panteons reials i el gran retaule d’alabastre del segle XVI,
obra de Damià Forment, que decora l’altar major
Júlia López Valera

9. DESCRIPCIÓ FORMAL
 El dormitori, una immensa nau gòtica de 87 m de llargada i 10 m d’amplada, té un sostre
de fusta de dos aiguavessos ,i 19 arcs apuntats recolzatss sobre potents mènsules
treballades delicadament.
Júlia López Valera

10. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

L'aïllament respecte dels nuclis urbans era una de les condicions de l’orde del Cister,
que amb aquesta mesura volia procurar que els seus integrants estiguessin allunyats
del món. Aquesta voluntat d'aïllament és evident en el mur que envolta el conjunt
monàstic.
Júlia López Valera

11. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT


L’austeritat i la funcionalitat van ser dos dels valors principals de l’orde del Cister. Per
això, i seguint les pautes d’oració i treball (ora et labora) marcades per Sant Benet es
van determinar les dependències principals del monestir: una església, per poder
pregar; una sala capitular, dedicada a la lectura diària dels capítols de l’orde del Cister;
el refectori o menjador, per fer els àpats en comunitat, i un dormitori també
comunitari. Hi havia també una biblioteca i un celler, a més del claustre.
És evident doncs, que es tracta d’una estructura arquitectònica pensada en relació
amb les activitats que s’hi feien.
Júlia López Valera

12. MODELS I INFLUÈNCIES


El monestir de Poblet respon a l’ideal de monestir de l’orde del Cister, nascut a
Citeaux (Borgonya francesa) el 1098 com a resposta a l’ostentació de poder en que
havia caigut l’abadia de Cluny.
La introducció d’aquest orde monacal a Catalunya va portar al Principat l’anomenat
gòtic de transició o estil cistercenc, que es caracteritzava fonamentalment per la
funcionalitat i l’austeritat. Aquests principis arquitectònics van ser els que van definir
els paràmetres que posteriorment seien utilitzats en el gòtic meridional de la Corona
d’Aragó, tal com es pot observar al Saló del Tinell de Barcelona.
Júlia López Valera