<iframe src="https://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/31208581" height="355" width="425"> </iframe> <div> <strong> <a>Fitxa 33 santa maria del mar</a> </strong> from <strong><a>Julia Valera</a></strong> </div>
<iframe src="https://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/31208581" height="355" width="425"> </iframe> <div> <strong> <a>Fitxa 33 santa maria del mar</a> </strong> from <strong><a>Julia Valera</a></strong> </div>
L'Alta Edat Mitjana va ser una època perillosa, on la gran majoria de la població va haver de buscar la protecció en els senyors feudals, i el refugi espiritual en el somni d'una vida feliç i tranquil·la després de la mort. Amb aquesta renovada religiositat, l'Església va esdevenir una institució cabdal en la vida europea, i el seu discurs va impregnar l'art de l'època. Aquest tema ha estat elaborat per Pau Tobar per als alumnes de 2n de Batxillerat, seguint el temari acordat per a la Prova d'Accés a la Universitat al País Valencià.
2. CARACTERÍSTIQUES
Les obres més representatives són dels segles XI i XII.
Hi ha arquitectura romànica a Itàlia, França, Alemanya i Espanya.
Va rebre moltes influències: romanes, paleocristianes, bizantines,
carolíngies, islàmiques.
La pintura i l’escultura estan subordinades a l’arquitectura.
És una arquitectura religiosa: catedrals, esglésies, monestirs.
Hi ha també una arquitectura civil: castells, muralles i palaus.
3. CONTEXT HISTÒRIC
El Terror de l’any mil.
- Incursions dels normands.
- Invasió dels hongaresos.
- Avanç dels musulmans per la península.
- Profecia de l’Apocalipsi.
La multiplicació de monestirs.
- Els monestirs eren centres culturals, de poder, d’assistència a la
població i servien per consolidar el cristianisme.
- L’ordre religiosa més important era la dels benedictins amb seu a
Cluny (França), amb una xarxa de monestirs pels quals es va difondre
l’estil romànic.
Les peregrinacions.
- Van ser una altra via de difusió del romànic.
- Les principals rutes de peregrinació eren les de Santiago de Compostel·la,
Roma i Jerusalem.
4. El Camí de Santiago contribuí a la difusió del Romànic a la Península
5. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS
Utilització de la pedra com a material de construcció.
Plantes de creu llatina amb creuer sobre el qual s’aixeca el
cimbori.
Sistemes de suport i cobertes:
Arc de mig punt sobre columnes i pilars.
Voltes de canó i d’arestes.
Murs gruixuts i massissos, amb pocs buits, amb contraforts.
15. Característiques de les esglésies de
peregrinació
• Planta de creu llatina, de tres o cinc naus, orientada
d’oest a est.
• Volta de canó reforçada amb arcs faixons.
• Tribunes a la nau major o central.
• Creuers formats pel transepte.
• Absis amb girola i diverses capelles radials o
absidioles.
• Exemples més destacats: Sant Martí de Tours, Sant
Martí de Limoges, Santa Fe de Conques, Sant Sernin
de Toulouse i Santiago de Compostel·la.
18. Reconstrucció de la forma original de la catedral de Santiago de Compostel·la.
19. 1. Catalogació.
1.1.Títol. Catedral de Santiago de Compostel·la
1.2. Autor. Bernal el Vell i Bernat el Jove.
1.3. Cronologia. 1075-1122
1.4. Lloc: Santiago de Compostel·la.
1.5. Dimensions:
100 m de llargària
10 m d’amplada de la nau central
5 m d’amplada de les naus laterals.
20. Torres de campanes
Cimbori Transsepte
Tribuna
Àbsis
Arc de mig punt
Arc former
Absidiola
Contrafort
Espai exterior
21. Àbsis Presbiteri
Absidioles Girola o deambulatori
Transsepte
Creuer
Volta d’aresta
Naus laterals
Volta de canó
Nau principal
Planta
Torres de campanes
22. PLANTA DE CREU LLATINA
SIMBOLOGIA
En recorda la creu on va morir Crist i, a la vegada, el cos humà.
L’absis és el cap i representa el cel. Mira cap a l’est: sortida del sol i naixement.
El creuer és la transició entre el cel (cúpula del cimbori) i la terra.
Les naus representen l’àmbit terrenal i simbolitzen el camí que el creient ha de seguir
durant la vida.
La façana principal o dels peus mira cap a l’oest: posta de sol, mort.
