ARQUITECTURA ROMÀNICA
CARACTERÍSTIQUES

Les obres més representatives són dels segles XI i XII.

Hi ha arquitectura romànica a Itàlia, França, Alemanya i Espanya.

Va rebre moltes influències: romanes, paleocristianes, bizantines,
carolíngies, islàmiques.

La pintura i l’escultura estan subordinades a l’arquitectura.

És una arquitectura religiosa: catedrals, esglésies, monestirs.

Hi ha també una arquitectura civil: castells, muralles i palaus.
CONTEXT HISTÒRIC
El Terror de l’any mil.
      - Incursions dels normands.
      - Invasió dels hongaresos.
      - Avanç dels musulmans per la península.
      - Profecia de l’Apocalipsi.

La multiplicació de monestirs.
    - Els monestirs eren centres culturals, de poder, d’assistència a la
    població i servien per consolidar el cristianisme.

       - L’ordre religiosa més important era la dels benedictins amb seu a
     Cluny (França), amb una xarxa de monestirs pels quals es va difondre
     l’estil romànic.

  Les peregrinacions.
       - Van ser una altra via de difusió del romànic.

        - Les principals rutes de peregrinació eren les de Santiago de Compostel·la,
       Roma i Jerusalem.
El Camí de Santiago contribuí a la difusió del Romànic a la Península
ELEMENTS ARQUITECTÒNICS

Utilització de la pedra com a material de construcció.
Plantes de creu llatina amb creuer sobre el qual s’aixeca el
cimbori.
Sistemes de suport i cobertes:
   Arc de mig punt sobre columnes i pilars.
   Voltes de canó i d’arestes.
   Murs gruixuts i massissos, amb pocs buits, amb contraforts.
Volta de canó   Pilar   Arc faixó   Mur   Contrafort
VOLTA DE CANÓ
1) Volta de canó amb contraforts exteriors
2) Volta de canó reforçada amb arcs faixons.
3) Volta d’aresta.
CONTRAFORTS
ARC DE MIG PUNT
PILARS CRUCIFORMES
ABSIS
Església de Sant Jaume de Frontanyà
Església de Sant Climent de Taüll
Característiques de les esglésies de
                 peregrinació
• Planta de creu llatina, de tres o cinc naus, orientada
  d’oest a est.
• Volta de canó reforçada amb arcs faixons.
• Tribunes a la nau major o central.
• Creuers formats pel transepte.
• Absis amb girola i diverses capelles radials o
  absidioles.
• Exemples més destacats: Sant Martí de Tours, Sant
  Martí de Limoges, Santa Fe de Conques, Sant Sernin
  de Toulouse i Santiago de Compostel·la.
Església de Santa Fe de Conques
Santa Fe de Conques. Interior.
Reconstrucció de la forma original de la catedral de Santiago de Compostel·la.
1. Catalogació.

1.1.Títol. Catedral de Santiago de Compostel·la
1.2. Autor. Bernal el Vell i Bernat el Jove.
1.3. Cronologia. 1075-1122
1.4. Lloc: Santiago de Compostel·la.
1.5. Dimensions:
      100 m de llargària
      10 m d’amplada de la nau central
      5 m d’amplada de les naus laterals.
Torres de campanes
                             Cimbori    Transsepte
              Tribuna
                                            Àbsis




Arc de mig punt
  Arc former
                                       Absidiola

                               Contrafort
     Espai exterior
Àbsis                 Presbiteri
   Absidioles          Girola o deambulatori



Transsepte



                        Creuer

                        Volta d’aresta
       Naus laterals
                        Volta de canó
      Nau principal
                                 Planta
 Torres de campanes
PLANTA DE CREU LLATINA




SIMBOLOGIA
En recorda la creu on va morir Crist i, a la vegada, el cos humà.
L’absis és el cap i representa el cel. Mira cap a l’est: sortida del sol i naixement.
El creuer és la transició entre el cel (cúpula del cimbori) i la terra.
Les naus representen l’àmbit terrenal i simbolitzen el camí que el creient ha de seguir
durant la vida.
La façana principal o dels peus mira cap a l’oest: posta de sol, mort.
Catedral de Santiago de Compostel·la
Monestir de Poblet
Monestir de Sant Pere de Rodes (Girona, s. XI)
Monestir de Sant Pere de Rodes
Monestir de Sant Pere de Rodes
Monestir de Santa Maria de Ripoll
Monestir de Santa Maria de Ripoll
Claustre de Santo Domingo de Silos (Burgos)
Església de Sant Vicenç de Cardona
Església de Sant Vicenç de Cardona
Església de Sant Vicenç de Cardona
ARQUITECTURA CIVIL
Puente la Reina
(Navarra)




Castell de Loarre
(Navarra)
Muralles d’Àvila




La Paeria (Lleida), seu de l’Ajuntament.
És un dels pocs exemples d’edificis
civils romànics, encara que molt
modificat.
Vista de la muralla nord de la
Cité de Carcassona
Muralla de la Cité de Carcassona
(Aude, França)

Arquitectura romànic

  • 1.
  • 2.
    CARACTERÍSTIQUES Les obres mésrepresentatives són dels segles XI i XII. Hi ha arquitectura romànica a Itàlia, França, Alemanya i Espanya. Va rebre moltes influències: romanes, paleocristianes, bizantines, carolíngies, islàmiques. La pintura i l’escultura estan subordinades a l’arquitectura. És una arquitectura religiosa: catedrals, esglésies, monestirs. Hi ha també una arquitectura civil: castells, muralles i palaus.
  • 3.
    CONTEXT HISTÒRIC El Terrorde l’any mil. - Incursions dels normands. - Invasió dels hongaresos. - Avanç dels musulmans per la península. - Profecia de l’Apocalipsi. La multiplicació de monestirs. - Els monestirs eren centres culturals, de poder, d’assistència a la població i servien per consolidar el cristianisme. - L’ordre religiosa més important era la dels benedictins amb seu a Cluny (França), amb una xarxa de monestirs pels quals es va difondre l’estil romànic. Les peregrinacions. - Van ser una altra via de difusió del romànic. - Les principals rutes de peregrinació eren les de Santiago de Compostel·la, Roma i Jerusalem.
  • 4.
    El Camí deSantiago contribuí a la difusió del Romànic a la Península
  • 5.
    ELEMENTS ARQUITECTÒNICS Utilització dela pedra com a material de construcció. Plantes de creu llatina amb creuer sobre el qual s’aixeca el cimbori. Sistemes de suport i cobertes: Arc de mig punt sobre columnes i pilars. Voltes de canó i d’arestes. Murs gruixuts i massissos, amb pocs buits, amb contraforts.
  • 6.
    Volta de canó Pilar Arc faixó Mur Contrafort
  • 7.
  • 8.
    1) Volta decanó amb contraforts exteriors 2) Volta de canó reforçada amb arcs faixons. 3) Volta d’aresta.
  • 9.
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13.
    Església de SantJaume de Frontanyà
  • 14.
    Església de SantCliment de Taüll
  • 15.
    Característiques de lesesglésies de peregrinació • Planta de creu llatina, de tres o cinc naus, orientada d’oest a est. • Volta de canó reforçada amb arcs faixons. • Tribunes a la nau major o central. • Creuers formats pel transepte. • Absis amb girola i diverses capelles radials o absidioles. • Exemples més destacats: Sant Martí de Tours, Sant Martí de Limoges, Santa Fe de Conques, Sant Sernin de Toulouse i Santiago de Compostel·la.
  • 16.
    Església de SantaFe de Conques
  • 17.
    Santa Fe deConques. Interior.
  • 18.
    Reconstrucció de laforma original de la catedral de Santiago de Compostel·la.
  • 19.
    1. Catalogació. 1.1.Títol. Catedralde Santiago de Compostel·la 1.2. Autor. Bernal el Vell i Bernat el Jove. 1.3. Cronologia. 1075-1122 1.4. Lloc: Santiago de Compostel·la. 1.5. Dimensions: 100 m de llargària 10 m d’amplada de la nau central 5 m d’amplada de les naus laterals.
  • 20.
    Torres de campanes Cimbori Transsepte Tribuna Àbsis Arc de mig punt Arc former Absidiola Contrafort Espai exterior
  • 21.
    Àbsis Presbiteri Absidioles Girola o deambulatori Transsepte Creuer Volta d’aresta Naus laterals Volta de canó Nau principal Planta Torres de campanes
  • 22.
    PLANTA DE CREULLATINA SIMBOLOGIA En recorda la creu on va morir Crist i, a la vegada, el cos humà. L’absis és el cap i representa el cel. Mira cap a l’est: sortida del sol i naixement. El creuer és la transició entre el cel (cúpula del cimbori) i la terra. Les naus representen l’àmbit terrenal i simbolitzen el camí que el creient ha de seguir durant la vida. La façana principal o dels peus mira cap a l’oest: posta de sol, mort.
  • 23.
    Catedral de Santiagode Compostel·la
  • 24.
  • 25.
    Monestir de SantPere de Rodes (Girona, s. XI)
  • 26.
    Monestir de SantPere de Rodes
  • 27.
    Monestir de SantPere de Rodes
  • 28.
    Monestir de SantaMaria de Ripoll
  • 29.
    Monestir de SantaMaria de Ripoll
  • 30.
    Claustre de SantoDomingo de Silos (Burgos)
  • 31.
    Església de SantVicenç de Cardona
  • 32.
    Església de SantVicenç de Cardona
  • 33.
    Església de SantVicenç de Cardona
  • 34.
  • 35.
  • 36.
    Muralles d’Àvila La Paeria(Lleida), seu de l’Ajuntament. És un dels pocs exemples d’edificis civils romànics, encara que molt modificat.
  • 37.
    Vista de lamuralla nord de la Cité de Carcassona
  • 38.
    Muralla de laCité de Carcassona (Aude, França)