TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS

HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC I – Tema 2. B Edat mitjana

Història Espanya

REGNES CRISTIANS IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves

TEMA 2. AL-ANDALUS I ELS
REGNES CRISTIANS
EDAT MITJANA
TEMA 2.- AL-ANDALUS I ELS REGNES CRISTIANS

2.1.- Etapes de l’evolució política d’Al-Andalus. L’ocupació musulmana (711) i la creació de l’Andalus (711-1492).
2.2.- Diversitat ètnico-social en Al-Andalus.
2.3.- Formació i localització geogràfica dels primer nuclis cristians al nord: Astúries-Lleó, Castella, Navarra, Aragó i
comtats catalans.
2.4.- L'expansió cristiana del segle XIII.
2.5.- La conquesta i repoblació de les Illes Balears.
2.6.- El diferent paper de la corona i les corts a Castella i a la Corona d'Aragó.

BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES
DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA
TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)
EDAT MITJANA
TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians
EDAT MODERNA
TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol
TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)

ÍNDEX TEMES BLOC I

2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS
► Els musulmans, entre el 711 i el 714, en 3-4 anys, dominen tota la península, excepte la zona de les
muntanyes cantàbriques i els Pirineus, on es formen petits nuclis de resistència contra la invasió
de l’Islam. Aquests nuclis van anar desenvolupant la seva política i el territori fins a convertir-se en
els regnes cristians del nord, que protagonitzaren el procés de reconquesta i repoblació. El primer
regne va ser el d’Astúries, seguit pel de Navarra i, més tard, els nuclis dels comtats aragonesos i,
a la part més oriental, el nucli dels comtats catalans. La formació d’aquests nuclis compren entre
els segles VIII-XII.

► CREACIÓ DELS REGNES CRISTIANS DEL NORD A L’EDAT MITJANA
 Regne Àstur – Lleonès
 Regne de Castella i Lleó
 Regne de Navarra
 Regne d’Aragó: Unió entre el regne
d’Aragó i el comtat de Barcelona
 Catalunya (comtats catalans)
 Regne de Mallorca
 Regne de Portugal

► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ
► El primer nucli de resistència contra l’Islam va sorgir a Astúries. Així, el primer regne cristià que
es va fundar fou el regne d’Astúries i el seu rei llegendari, don Pelagi (Pelayo), aconseguí una
victòria davant l’exèrcit musulmà i va ser el vencedor de la batalla de Covadonga (722).

► El 722 comença l’etapa de la reconquesta,
període de la història en què els regnes
cristians del nord van anar desplaçant cap
al sud als musulmans, i que culminà el
1492 amb l’entrada dels Reis Catòlics al
regne nassarita de Granada, i la derrota
del darrer rei musulmà, Boabdil.


BATALLA DE
COVADONGA


► Alfons I (739-757), fou el primer rei oficial de Lleó,
va fundar el regne àstur- lleonès, amb la primera
capital a Oviedo.

ARBRE GENEALÒGIC ALFONS I ASTÚRIES



► Poc més tard, amb la conquesta de Lleó, el rei
Alfons III trasllada la capital a Lleó, i el regne
passa a dir-se regne de Lleó.


► El primer regne que es formà va anar creixent i ampliant territoris fins a
la línia del Duero.

► A la part més al sud del regne es crea el comtat de Castella, un comtat
que primer pertanyia a Lleó, però que en el segle X els seus comtes cada
vegada esdevenen tant o més poderosos que el rei de Lleó i sempre van
lluitar per adquirir la seva independència. Amb el comte Fernán
González, el comtat de Castella és va declarar independent de Lleó
(segona meitat segle X).


► L’any 1035, Castella i Aragó es converteixen en
regnes (per separat) pel testament del rei Sanç III el
Gran de Navarra (1000-1035). Recordeu que l’any
1031 es desintegra el califat de Còrdova en els
regnes de Taifes (Badajoz, Toleda, Saragossa, etc.).

► Durant el seu regnat, el regne de Navarra
incorporà els territoris del comtat de Castella,
i els comtats aragonesos (els dos incorporats
per matrimoni), Sobrab i Ribagorza,
convertint-se en el regne cristià més important.

MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 5)
REGNES CRISTIANS I REGNES DE TAIFA (1031-1086)

ARBRE GENEALÒGIC SANÇ III EL GRAN


► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ // COMTAT DE CASTELLA // REGNE DE PAMPLONA


► En morir el rei Sanç III el Gran de Navarra (1000-1035), en el seu testament dividí els territoris
entre els seus fills així:
 Regne de Navarra: García Sánchez III (fill gran).
 El comtat de Castella: Ferran I (que el convertí en regne, primer rei de Castella pel casament amb Sancha de Lleó).
 Comtat Aragó: Ramir I (primer rei d’Aragó).
 Gonçal: comtats de Sobrarb i Ribagorza (en morir passarien al seu germà Ramir I i al regne d’Aragó).

► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ // CASTELLA // PAMPLONA // ARAGÓ:
REPARTIMENT DE SANÇ III EL GRAN DE PAMPLONA

ARBRE GENEALÒGIC FERRAN I CASTELLA

ARBRE GENEALÒGIC RAMIR I ARAGÓ


► Castella i Aragó nasqueren com a regnes en el mateix acte jurídic, amb el testament de Sanç
III el Gran de Navarra. Aquesta divisió, realitzada per Sanç III, va ser possible ja que els regnes
es consideraven com a fruit d’una concepció patrimonial, és a dir, que el regne era una possessió,
de manera que podia fer amb ell el que volgués, fins i tot dividir-lo, això també ho dugué a terme
Jaume I, que dividí el seu regne entre Pere el Gran i Jaume II de Mallorca.


► Des de 1035 i al llarg dels segles XI i XII, els regnes
de Castella i de Lleó s’uniren i separaren, en
algunes ocasions, fins a la unió definitiva, l’any
1230, amb Ferran III el Sant.


► El regne de Castella es va expandir cap a la part central de
la península i es convertirà en el principal regne cristià de
la reconquesta, aprofitant la seva situació estratègica,
davant el regne de Lleó i el regne de Navarra.


► El moment cabdal és l’any 1085, quan Alfons VI de Castella conquerí
Toledo, que va tenir gran importància simbòlica, en recuperar l’antiga capital
dels visigots, on hi havia el major nombre de mossàrabs, coincideix amb el
començament de l’etapa de domini o Imperi almoràvit (1086-1144).

TERRITORIS
D’ALFONS VI DE
CASTELLA I LLEÓ
(1077-1109 dC)

► L’avenç cristià s’explica per la fragmentació dels 1rs regnes de Taifes (1031-1086), que afeblí Al-
Andalus i va ser aprofitada pels regnes cristians (afavorint l’expansió cristiana), que van passar de
la col·laboració puntual a l’exigència de pagament de pàries, impostos que pagaven les taifes als
regnes cristians del nord, a canvi de no ser ocupats, o bé, a canvi de la seva protecció i ajut militar
contra altres taifes. Aquests tributs reforçaren el poder militar cristià, que va dur a l’ocupació de
Toledo (1085) i al consegüent l’ensorrament de la línia defensiva del Tajo.

ARBRE GENEALÒGIC D’ALFONS VI

MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 9)
REGNES CRISTIANS I IMPERI ALMORÀVIT (1086-1144)

► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ // ARAGÓ

► Mentrestant, durant el domini almoràvit (1086-1144), els almoràvits entraren diverses vegades a
la península i derrotaren als reis cristians, aconseguint la màxima expansió l’any 1110, però no
pogueren evitar que Alfons I el Bataller del regne d’Aragó ocupés Saragossa (1118).

► El motiu principal d’aquesta diferència en l’avanç
territorial, entre Aragó i Castella, es deu a què entre el
Tajo i el Duero no hi havia moltes poblacions a part de
Toledo i, a més, Saragossa era una ciutat emmurallada,
per això l’avanç de la frontera era més ràpit a Castella.
► El 1140 el domini almoràvit es va desintegrar i va
donar lloc a unes segones Taifes que duraren 10 anys.

1110. MÀXIMA ESPANSIÓ IMPERI ALMORÀVIT


► Després de la conquesta de
Toledo, durant el segle XIII,
Al-Andalus inicia una nova
etapa, les terceres Taifes
(1212-1238), mentre Castella
ocuparà Andalusia, on si que
hi havia grans poblacions
musulmanes.

► Així, el rei Ferran III el
Sant va conquerir Sevilla,

8
Còrdova (1236), Jaen
(1248) i Múrcia (època de
gran expansió de la corona
de Castella) i Jaume I inicia
la conquista de València
(que conclourà en 1238).

► REGNE DE NAVARRA ► Fou fundat per Iñigo Arista, l’any 820. L’època de
major esplendor va ser amb el rei més important de la
història de Pamplona, Sanç III el Gran (1000-1035),
que incorporà al seu regnat els comtats de Castella i els
aragonesos. El seu testament és molt important, donat
que suposà la creació del regne de Castella i del regne
d’Aragó (1035), perquè el monarca va decidir dividir el
seu regne entre els seus fills (com s’ha vist abans).

ARBRE GENEALÒGIC SANÇ III EL GRAN
► REGNE DE NAVARRA


► Deixà (1035):
 Regne de Navarra: García Sánchez III (fill gran).
 El comtat de Castella: Ferran I (que el convertí en regne, primer rei de Castella pel casament amb Sancha de Lleó).
 Comtat Aragó: Ramir I (primer rei d’Aragó).
 Gonçal: comtats de Sobrarb i Ribagorza (en morir passarien al seu germà Ramir I i al regne d’Aragó).


► Amb la mort de Sans III, el regne de Navarra, cada cop, va tenir menor extensió que el de Castella,
és més, entrà en declivi i no s’expandí cap a l’exterior, ja que es trobava envoltat i tancat pels altres
regnes veïns més poderosos, Castella, Aragó i, al nord, França, que limitaven les seves possibilitats
d’expansió.

► REGNE DE NAVARRA ► Finalment, l’any 1512-15, s’incorporà a la monarquia dels
Reis Catòlics, és a dir, a Castella i als territoris que seran
Espanya amb el seu net Carles I d’Espanya i V d’Alemanya.


► L’annexió va anar així: En 1512 hi van haver tensions
entre França i Castella, les tropes hispanes i les
franceses es varen preparar per entrar dins Navarra, però i
el rei d’Aragó, Ferran el Catòlic que, a la mateixa
vegada, era regent de Castella per la incapacitat de la
seva filla, Joana la Boja (regent, persona que s’ocupa del
tron mentre que el rei no és capaç de fer-ho). Ferran va
arribar abans que els francesos i les tropes castellanes
entren en Navarra i annexionà Navarra a Castella.

► REGNE D’ARAGÓ ► Durant una bona part de l’edat mitjana, Aragó i els comtats
catalans formaren part de l’anomenada Marca Hispànica.

► Marca: Territori
fronterer defensiu
amb exèrcit de
soldats, que creà
l’emperador dels
francs, Carlemany,
per la defensa de
l’imperi carolingi
dels seus enemics.

► La Marca Hispànica estava dividida en comtats: Aragó, per exemple, es formà en un primer
moment a partir de la unió de 3 comtats que abans pertanyien als carolingis (Aragó, Sobrarb i
Ribagorça).

► REGNE D’ARAGÓ

► Amb el pas del temps (segle X) aquests comtats es feren independents de l’imperi carolingi
(també els comtats catalans).


► Més tard, formaran part de Navarra, en temps del rei Sans III el Gran. A la seva mort, l’any
1035, Aragó es convertí amb regne i el seu fill, Ramir I, fou el primer rei.


► Un dels reis més importants del regne d’Aragó va ser Alfons I el Bataller, que
va conquerir Saragossa, l’any 1118, un dels fets més importants, perquè a partir
d’aquell moment fou la capital del regne.


► El segon fet és que l’any 1137 es produeix la unió entre el regne
d’Aragó i el comtat de Barcelona, que va suposar l’aparició de la
dinastia catalano - aragonesa.

► UNIÓ ENTRE EL REGNE D’ARAGÓ I EL COMTAT DE BARCELONA (1137)

► Neix la dinastia catalano - aragonesa.
► El rei d’Aragó, Alfons I va morir sense deixar
descendència i per testament deixà els
territoris del seu regne a les ordes militars.

► Ordes militars: Associacions formades per nobles i eclesiàstics
aragonesos per a la defensa del territori contra l’Islam.

► Però, el poble d’Aragó no acceptà aquest testament, ja que
volien un rei que els pogués defensar davant les pretensions
feudals dels nobles i del clergat que tan sols pretenien expandir
les seves propietats.


► Alfons I el Bataller tenia un germà, Ramir, que no figurava en el
testament degut a un impediment, pertanyia al clergat (era capellà
i estava tancat a un monestir).
► El poble va anar a cercar el germà del rei i li oferí la corona
d’Aragó; Ramir al principi es negà, però finalment s’arribà a un
acord, va acceptar la corona amb una única condició: que ell
regnaria, deixaria descendència i, després, tornaria al monestir.
Així, va deixar el clergat, es va coronar com a Ramir II el Monjo,
es va casar i va tenir una filla, Peronella (Petronila); el problema
era que, degut a la influència dels carolingis francesos, les dones
no podien regnar sense la presència d’un home.


► Per arreglar la situació, en néixer la seva filla Peronella, Ramir II la va casar; els pretendents
eren de regnes molt poderosos, però Ramir II no volia que un regne poderós absorbís Aragó, per
això, va pactar el seu matrimoni amb el compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, així es
creava la unió entre el regne d’Aragó i el comtat de Barcelona (un territori similar al seu regne).

► L’any 1137 es dugué a terme
l’enllaç, el matrimoni es celebrà
quan Peronella tenia un any i
Ramon Berenguer IV en tenia
trenta, és per això que Ramon
regentaria el regne d’Aragó fins a
la majoria d’edat de Peronella i,
després, regnarien junts.


► En la cerimònia de casament Ramon deixà la seva espassa com a
símbol per representar-lo. Peronella i Ramon Berenguer varen tenir
descendència i el seu fill gran va ser Alfons II el Cast (II d’Aragó i I de
Barcelona) primer rei de la corona d’Aragó, la dinastia catalano-
aragonesa o la dinastia dels comtes reis.

ARBRE GENEALÒGIC REGNE ARAGÓ

► CATALUNYA (COMTATS CATALANS)

► Catalunya neix de la Marca Hispànica de l’imperi carolingi, un territori fronterer militaritzat i
defensiu, creat per l’emperador Carlemany per evitar incursions musulmanes en el seu territori.
En concret eren set comtats, al capdavant dels qual hi havia un comte franc, comandats per un
marqués:

 1-Rosselló
 2-Cerdanya
 3-Besalú
 4-Urgell
 5-Empúries
 6-Pallars
 7-Barcelona


► Al capdavant dels comtats hi havia un comte franc,
comandats per un marqués:

 1-Rosselló
 2-Cerdanya
 3-Besalú
 4-Urgell
 5-Empúries
 6-Pallars
 7-Barcelona

 1-Conflent
 2-Cerdanya
 3-Rosselló
 4-Vallespir
 5-Perelada
 6-Empúries
 7-Besalú
 8-Osona
 9-Girona
 10-Pallars
 11-Urgell
 12-Barcelona


► Al llarg del segle IX, en època dels comtes de Barcelona Guifré el Pilós
(840-897) i Borell II (947-992), els comtats catalans es feren
independents de França, aprofitant la decadència de l’imperi carolingi, i
cauen sota el domini del comtat de Barcelona. Tots els comtes catalans
reten vassallatge al comte de Barcelona, que no arribà mai a esdevenir
un rei, però dins el territori tenia el mateix poder que els reis.


► Els comtes de Barcelona volien ser reis, però la resta de comtes catalans estaven en desacord, per
tant, els comtes de Barcelona van esdevenir prínceps.


► L’any 1137, amb l’enllaç de la princesa Peronella d’Aragó i el comte de Barcelona Ramon
Berenguer IV, s’unirà el regne d’Aragó i els comtats catalans, i amb el seu fill, Alfons II el Cast,
neix la corona catalano-aragonesa que, durant el segle XIII, va aconseguir una gran expansió
territorial unint diferents territoris:
 L’any 1229, Jaume I (1208-1276) va conquerir Mallorca.
 L’any 1235, conquesta d’Eivissa.
 L’any 1238, conquesta de València.
 L’any 1287, Alfons III el Liberal (1285-1291, net d’Alfons II el Cast) conquerí Menorca.

ALFONS III NET D’ALFONS
EL LIBERAL II EL CAST

► REGNE DE MALLORCA

► La conquesta de l’illa de Mallorca s’efectuà l’any 1229.


► Dos mesos després, dia 1 de març de 1230, el rei Jaume I va
donar als repobladors la carta de població, “Carta de
franqueses i privilegis del regne de Mallorca”, i va atorgar el
títol de “Regne de Mallorca a l’illa”, tot i que amb el temps
es varen anar incorporant illes.


► TESTAMENT DE JAUME I EL CONQUERIDOR
► El 1276 mor Jaume I, al testament va dividir el seu regne
en dos: va deixar el regne d’Aragó (Aragó, Catalunya i
València) al seu fill gran Pere III el Gran (un dels seus fills
fou Alfons III el Liberal (1285-1291), conqueridor de
Menorca); i el regne de Mallorca (Mallorca, Eivissa,
Formentera, els comtats de Rosselló i la Cerdanya, la
senyoria de Montpeller i la baronia d’Omelàs i altres petits
territoris al sud de França, com Cardalès) al seu fill petit
Jaume II (successors Sanç I, Jaume III).


► 1276 mor Jaume I, deixa.
► Regne d’Aragó (Aragó, Catalunya i València) a Pere el Gran (un dels seus fills fou Alfons III el
Liberal, conqueridor de Menorca).
► Regne de Mallorca (Mallorca, Eivissa, Formentera, els comtats de Rosselló i la Cerdanya, la
senyoria de Montpeller i la baronia d’Omelàs i altres petits territoris al sud de França, com
Cardalès) al seu fill petit Jaume II (successors Sanç I, Jaume III). Amb el regnat de Jaume II,
Mallorca s’independitzà i va passar a dir-se Regne Privatiu de Mallorca, que va tenir 3 reis:
Jaume II, el rei Sans I i Jaume III.


► CRONOLOGIA DEL REGNE DE MALLORCA
 L’any 1229, Jaume I (1208-1276) entrà i va conquerir Mallorca.
 L’any 1230, es forma el regne de Mallorca.
 L’any 1276, a la seva mort, Regne Privatiu de Mallorca.
 L’any 1343, Pere el Cerimoniós va enviar les seves tropes a Mallorca i va conquerir l’illa passant així a pertànyer a la
corona d’Aragó, on teòricament acabava el Regne de Mallorca.
 L’any 1349: Jaume III torna a Mallorca amb un exèrcit per recuperar-la, però mor a la Batalla de Llucmajor.
 Entre l’any 1230 i 1715: Regne de Mallorca.
 L’any 1715: Decrets de Nova Planta (el regne de Mallorca tenia inferioritat davant els altres regnes).
 Revolta Forana de 1450: Els forans es posaren en contra de la ciutat de Palma. Varen ser dos anys de lluita fins que
guanyaren els de Ciutat de Palma. Causa: els forans volien més representativitat en les institucions del Regne.

► REGNE DE PORTUGAL

► Portugal era un comtat que pertanyia a Castella. L’any 1143, el
compte de Portugal, Alfonso Henriques, es va independitzar
de Castella i és coronat rei, formant el regne de Portugal.

2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII
► En els primers 500 anys de la reconquesta (des de 722, batalla de Covalonga), els regnes
cristians havien aconseguit un 35-40 % del territori peninsular. Però durant el segle XIII, en
només 100 anys, els regnes cristians aconseguiren ocupar tot el territori peninsular, llevat del
regne nassarita de Granada.

► CAUSES
► 1.- El primer motiu de la rapidesa
de la conquesta és la
desintegració del Califat de
Còrdova (segle XI, 1031), de
manera que Al-Andalus es va
fracturar en petits regnes
independents: Taifes, llevat de les
temporals unificacions que varen
fer almoràvits i almohades.
► 2.- El segon motiu van ser les
paries: els tributs que pagaven les
taifes musulmanes als regnes
cristians del nord per no ser
ocupades. Això provocà un traspàs
de la riquesa del sud cap al nord i
va ser aprofitat pels reis per armar
exèrcits.

► CAUSES
► 3.- El tercer motiu és al
1212, a la batalla de les
Navas de Tolosa.
L’expansió castellana va
ser aturada per almohades
a la batalla d’Alarcos
(1195).

► Però, uns anys més tard, el
rei Alfons VIII de
Castella va formar una
gran col·lisió de reis
cristians per combatre
contra els musulmans.

► CAUSES
► 3.- Tercer motiu. Participaren, a més d’Alfons VIII de Castella, Pere II el Catòlic d'Aragó,
Sanç VII el Fort de Navarra i el rei Alfons de Portugal. L’únic que no participà va ser el rei
Alfons XI de Lleó.

PERE II EL PARE DE JAUME I EL
CONQUERIDOR I FILL
CATÒLIC D’ALFONS II EL CAST
D’ARAGÓ

► CAUSES
► 3.- Tercer motiu. Les Navas de Tolosa suposen el punt d’inflexió en el procés de la reconquesta.
La campanya va ser batejada com a creuada pel Papa Innocenci III. La derrota dels almohades
provocà en poc temps, en efecte dominó, la caiguda de tots els territoris musulmans, llevat del
regne nassarita de Granada.

► 3.- Tercer motiu. La derrota dels almohades provocà en poc temps, en efecte dominó, la caiguda
de tots els territoris musulmans, llevat del regne nassarita de Granada. Mentre Al-Andalus es
desfà, Castella i Aragó comencen, ràpidament, a conquerir territoris.

► 4.- Cal esmentar com a quart motiu la personalitat de dos reis, els més importants de l’edat
mitjana, convençuts de la necessitat d’ampliar els seus territoris: Ferran III el Sant (1199-1252,
Castella) i Jaume I el Conqueridor (1208-1276, Aragó).

FERRRAN III EL SANT. JAUME I EL CONQUERIDOR
BARTOLOMÉ ESTEBAN MURILLO, 1670

► EXPANSIÓ DE CASTELLA DURANT EL SEGLE XIII

► Poc després de la victòria de las
Navas de Tolosa (1212), Al-
Andalus inicia les terceres
Taifes (1212-1238), mentre
Castella ocuparà Andalusia, on
si que hi havia grans poblacions
musulmanes.
► El rei Ferran III el Sant (1199-
1252) va conquerir gran part
d’Andalusia: Còrdova (1236),
Múrcia (1243), Jaén (1246),
Sevilla (1248), etc. És una
època de gran expansió de la
corona de Castella.
► Jaume I (1208-1276) inicia la
conquista de València (que
conclourà en 1238).

► EXPANSIÓ DE PORTUGAL

► Portugal s’expandirà cap al sud i va conquerir
l’Algarbe (la regió més meridional de Portugal)
entre 1226 i 1250.

► EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ

► La derrota i mort de Pere II el Catòlic, a la batalla de
Muret, demostrà la impossibilitat de la corona catalano-
aragonesa d’ampliar territoris als sud de França. A partir
d’ara la corona d’Aragó es llençarà cap al sud i a la
Mediterrània.


► La corona d’Aragó es llençarà cap al sud i a la Mediterrània:

 L’any 1229, Jaume I (1208-1276) conquesta Mallorca.
 L’any 1243, ocuparen també Múrcia, territori que era de
Castella, cosa que va estar a punt de provocar una guerra
amb Castella, però Jaume I lliurà Múrcia al seu gendre,
el rei de Castella Alfons X el Savi (fill de Ferran III el
Sant), perquè havien acordat la repartició dels territoris.
 ___________
 L’any 1282, Pere III el Gran (1240-1285), fill de Jaume
I, conquesta Sicília.
 L’any 1287, Alfons III el Liberal (1285-1291), fill de
Pere III el Gran conquesta Menorca, territori que pel
Tractat d’Anagni (1295) passà al rei de Mallorca
Jaume II.
 L’any 1325, Jaume II d’Aragó (1291-1327) conquesta
Sardenya.
 L’any 1442 (ja en segle XV), Alfons V el Magnànim
(1396-1458), fill primogènit de Ferran d’Antequera,
conquesta el regne de Nàpols.

► Del segle XIII al segle XV, la corona
catalano - aragonesa s’havia convertit en
una autèntica potència a la Mediterrània.


 L’any 1243, ocuparen també Múrcia, territori que era de Castella,
cosa que va estar a punt de provocar una guerra amb Castella, però
Jaume I lliurà Múrcia al seu gendre, el rei de Castella Alfons X el
Savi (fill de Ferran III el Sant), perquè havien acordat la repartició
dels territoris.
 ___________
 L’any 1282, Pere III el Gran (1240-1285), fill de Jaume I, conquesta
Sicília.
 L’any 1287, Alfons III el Liberal (1285-1291), fill de Pere III el
Gran conquesta Menorca, territori que pel tractat d’Anagni (1295)
passà al rei de Mallorca Jaume II.
 L’any 1325, Jaume II d’Aragó (1291-1327) conquesta Sardenya.
 L’any 1442 (ja en segle XV), Alfons V el Magnànim (1396-1458),
fill primogènit de Ferran d’Antequera, conquesta el regne de Nàpols.

ALFONS V EL MAGNÀNIM (1396-1458), FILL
PRIMOGÈNIT DE FERRAN D’ANTEQUERA

RETRAT D’ALFONS V D’ARAGÓ
PER JUAN DE JUANES (SEGLE XVI)
OLI SOBRE LLENÇ (88 X 27 CM)
MUSEU DE SARAGOSSA

 L’any 1243, ocuparen també Múrcia, territori que era de Castella, cosa que va estar a punt de provocar una guerra amb Castella,
però Jaume I lliurà Múrcia al seu gendre, el rei de Castella Alfons X el Savi (fill de Ferran III el Sant), perquè havien acordat la
repartició dels territoris.
 ___________
 L’any 1282, Pere III el Gran (1240-1285), fill de Jaume I, conquesta Sicília.
 L’any 1287, Alfons III el Liberal (1285-1291), fill de Pere III el Gran conquesta Menorca, territori que pel Tractat d’Anagni
(1295) passà al rei de Mallorca Jaume II.
 L’any 1325, Jaume II d’Aragó (1291-1327) conquesta Sardenya.
 L’any 1442 (ja en segle XV), Alfons V el Magnànim (1396-1458), fill primogènit de Ferran d’Antequera, conquesta el regne de
Nàpols.

► Del segle XIII al segle XV, la
corona catalano - aragonesa
s’havia convertit en una autèntica
potència a la Mediterrània.

► Del segle XIII al segle XV, la corona catalano - aragonesa s’havia convertit en una autèntica
potència a la Mediterrània.

► REPOBLACIÓ DEL TERRITORI PENINSULAR

► És el procés d’ocupació per la població cristiana de les zones reconquerides. Sense repoblació,
la conquesta no té cap sentit ni un; era prioritària la repoblació després de la reconquesta perquè:

► - Políticament: Es tractava de posar en
funcionament econòmic les noves terres
incorporades, és a dir, cultivar les noves
terres.
► - Militarment: Interessava tenir població
cristiana que fes d’escut en les zones
frontereres. Lògicament, anar repoblant
les zones limítrofes dels musulmans era
més perillós, això va fer que els reis per
aconseguir la repoblació dels països veïns
als musulmans, donaven més terres i
més llibertats als habitants d’aquestes.
Els documents que donaven més llibertats
i privilegis als nous pobladors es diuen
Cartes de repoblació.
► L’historiador Claudio Sánchez Albornoz
va dir: “La necesidad de repoblar zonas
altamente peligrosas, hizo de los
españoles cristianos de la época, los
hombres más libres de toda Europa”.

► CONSEQÜÈNCIES DE LA REPOBLACIÓ

► Va afectar a la configuració de la PROPIETAT DE LA TERRA:
► - A la meitat nord d’Espanya, com hi havia gent per repoblar, es configurà un tipus de règim de propietat petita i mitjana
(minifundis). La majoria de la gent es dedicava a l’agricultura (l’activitat econòmica principal).

► - A la meitat sud d’Espanya, com que no hi havia població cristiana per repoblar, havien grans propietats nobiliàries (latifundis).
A més, deixaren quedar als musulmans, però a aquests no els donaren terres, no podien ser propietaris. A la meitat sud espanyola,
com que havia unes grans extensions de terra, una part es dedicà a l’agricultura i una altra part a la ramaderia transhumància
(ovelles), en general, en el sud l’activitat econòmica és dedicada més a la ramaderia que a la agricultura.

► Va afectar a l’ESTAT JURÍDIC de les persones:
► * A la meitat nord d’Espanya es configurà un règim de mitjana i petita propietat amb homes lliures.
► *A la meitat sud d’Espanya la població musulmana, que va quedar, va desenvolupar tasques com a jornalers i van caure dins un
fort règim senyorial.

► CONSEQÜÈNCIES DE LA REPOBLACIÓ

► ETAPES DE LA CONQUESTA CRISTIANA I DEL REPOBLAMENT

- 1a etapa (fins 1150): valls del Duero, Ebre i Tajo => es repobla amb pressures (les famílies reben cadascuna una
porció de terra a canvi de defensar-la) => minifundisme i propietats mitjanes, generalment en les zones del nord i
centre-nord de la península.


- 2a etapa (1150-1212): s’ocupa la part alta dels rius Guadiana, Xúquer i Túria, que es repoblen concedint les terres
als ordes militars (porcions més grans).


- 3a etapa (1212-1264): els cristians sols deixen com a
regne musulmà a Granada, però la manca de
repobladors fa que els reis atorguen les terres als
nobles que participen en la conquesta => grans
latifundis en les zones on la població musulmana és
escassa, exterminada o se’n va (Andalusia Occidental,
Extremadura, Múrcia, Ciudad Real, Albacete).

- 1a etapa (fins 1150): valls del Duero, Ebre i Tajo => es repobla amb pressures (les
famílies reben cadascuna una porció de terra a canvi de defensar-la) => minifundisme i
propietats mitjanes, generalment en les zones del nord i centre-nord de la península.
► ETAPES DE LA
CONQUESTA - 2a etapa (1150-1212): s’ocupa la part alta dels rius Guadiana, Xúquer i Túria, que es
CRISTIANA I DEL
repoblen concedint les terres als ordes militars (porcions més grans).
REPOBLAMENT

- 3a etapa (1212-1264): els cristians sols deixen com a regne musulmà a Granada, però
la manca de repobladors fa que els reis atorguen les terres als nobles que participen
en la conquesta => grans latifundis en les zones on la població musulmana és escassa,
exterminada o se’n va (Andalusia Occidental, Extremadura, Múrcia, Ciudad Real,
Albacete).

► CONQUESTA CRISTIANA I REPOBLAMENT

► Els cinc regnes peninsulars del segle XV: Castella, Corona d’Aragó,
Portugal, Navarra i regne musulmà nassarita de Granada.

2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS
► A.- CONQUESTA. La conquesta de Mallorca es va produir al 1229.

► CAUSES. Les cròniques del rei Jaume I (El Llibre dels fets) ens donen dos
motius:
► 1.- Per la pirateria mallorquina musulmana que, contínuament, atacava les
naus catalanes (la conquesta fou una demanda de la burgesia catalana per
preservar el seu negoci, en un sopar de mercaders a casa de Pere Martell a
Tarragona). I per ...
► 2.- Les ànsies d’expansió del rei en Jaume I, que volia “un regne dins la mar”.

► CONQUESTA DE MALLORCA

► L’operació militar de
conquesta de Mallorca es va
preparar durant 1229, es va
aprovar a les corts de
Barcelona i hi participaren
principalment catalans.

GEOGRAFIA POLÍTICA DE LES ILLES BALEARS DUTANT EL PERÍODE MUSULMÀ.
Fonts:
Atles de les Illes Balears, Diafora, 1979.
Atles geogràfic i històric de les Illes Balears, Govern de les Illes Balears, 2008.
Mallorca Musulmana, Guillem Rosselló, UIB 2008.


► Les expedicions formades per
150 naus i uns 20.000 homes
partiren de Salou, Cambrils i
Tarragona i desembarcaren a
Santa Ponça en setembre de
1229.

► Abans de l’atac a la ciutat de Madina Mayurqa va
haver dues batalles: La primera batalla va ser més
petita, al Coll de la Batalla (10-IX-29) i l’altra,
més important, va ser la batalla de Porto Pí (12-
IX-29), on moriren el amics de Jaume I, els
germans Montcada.


► Des del mes de novembre, les
tropes de Jaume I començaren el
setge de Palma. El rei musulmà de
Mallorca, Abu-Yahya intentà
negociar, fins a tres vegades, un
pacte de capitulació condicional
però la rendició no va ser
acceptada per Jaume I.
► Finalment, el 31 de desembre de
1229, les tropes de Jaume I
entraren dins Medina Mayurqa
per la porta de Bab-Al-Kofol
(Santa Margalida) i prengueren la
ciutat.


► Finalment, el 31 de desembre de 1229, les
tropes de Jaume I entraren dins Medina
Mayurqa per la porta de Bab-Al-Kofol (Santa
Margalida) i prengueren la ciutat.
GRAVAT D’UN RETAULE DEL SEGLE XV, REPRESENTA
L’ENTRADA DE JAUME I A MADINA MAYURQA
PER LA PORTA DE BAB-AL-KOFOL

DIBUIX DE BARTOLOMÈ FERRÁ
PORTA DE SANTA MARGALIDA

LA PORTA DE SANTA MARGALIDA EN 1908, POC ABANS
DE SER ENDERROCADA

► CONQUESTA DE MALLORCA PORTA DE SANTA MARGALIDA

DE SER ENDERROCADA
ENDERROCAMENT DE LA PORTA DE SANTA
MARGALIDA, 27 AGOST DE 1912


LA PORTA DE SANTA MARGALIDA


DE SER ENDEROCADA

PORTA DE SANTA MARGALIDA


► La major part de la població de la ciutat fou
aniquilada. La resta fugí i es va refugiar en
els castells d’Alaró, Pollença i Santueri.
► Fins al 1231 quedaren reductes de resistència
musulmana a les muntanyes però, finalment,
aquests tres castells capitularen al 1231. No
se sap res d’Abu-Yahya.

► L’any 1231, a més, el rei firmà amb el valí
de Menorca el Tractat de Capdepera.
► A partit d’ara Menorca serà territori
infeudat al rei Jaume I, és a dir, el rei de
Menorca haurà de retre vassallatge al rei
en Jaume.


► Acabada la conquesta, la major part
de la població musulmana fou
aniquilada (per motius defensius, no
interessaven musulmans a l’illa).

► Era necessari repoblar Mallorca
amb cristians, immediatament, tant
per motius defensius com econòmics.

CAYETANO SOCÍAS. PALMA: Imprenta de Pedro José Gelabert, 1852.
Jaime I, el conquistador. Litografia.

► CONQUESTA D’EIVISSA

► Es va produir l’any 1235 i va ser una conquesta
privada i delegada, és a dir, que no va ser
realitzada per Jaume I, sinó que delegà en tres
grans magnats: Guillem de Montgrí
(arquebisbe de Tarragona), l’infant Pere de
Portugal i Nunyo Sanç (oncle de Jaume I, i
compte de Rosselló).
► Això sí, l’illa formarà part del regne de
Mallorca i, per tant, de la corona d’Aragó.

► CONQUESTA DE MENORCA

► L’any 1287, va ser conquerida pel rei Alfons III
el Liberal (1285-1291), fill de Pere III el Gran.

► L’any 1295, pel tractat d’Anagni, Jaume II rei d’Aragó
entrega Menorca al rei de Mallorca Jaume II.

MAPA 6.- CONQUESTA CRISTIANA ILLES BALEARS
(B1-T2)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la conquesta de les Illes Balears. Comentari de les
diverses dates en què cada illa de les Balears s’incorporà a la corona d’Aragó.

El MAPA 6 està inclòs en l’expansió del segle XIII, quan també es produeix
l’expansió de la Corona catalano-aragonesa i, per tant, la conquesta
cristiana de les Illes Balears (1229-1287).

MAPA 6.- CONQUESTA ILLES BALEARS (B1-T2)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la conquesta de les Illes Balears. Comentari de les
diverses dates en què cada illa de les Balears s’incorporà a la corona d’Aragó.

MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS (model 1)

MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS
(model 7)

► B.- DOCUMENTS REPOBLADORS
► Els dos documents repobladors principals de Mallorca foren:
► 1.- Els llibres de repartiment, són llibres on de manera detallada s’indica a qui corresponen la
totalitat de cases i terres. En el cas de Mallorca, tan sols conservem un llibre de repartiment que és
el de la porció reial, la part que li va tocar al rei, li tocà el 50 % de l’illa.
► 2.- El segon és la carta de població de Mallorca, que data del dia 1 de març de 1230 (data quan
Jaume I atorgà la carta), el títol exacte de la qual és “Carta de franqueses i privilegis del regne de
Mallorca”.

► B.- DOCUMENTS REPOBLADORS
► La “Carta de franqueses i privilegis del regne de Mallorca” és fonamental per tres raons:
 1.- És el document fundacional del regne de Mallorca i configurà el territori com un regne.
 2.- Organitzar políticament l’illa, per això, crea les primeres i principals institucions polítiques i
jurisdiccionals del nou regne.
 2.- És un document que pretén afavorir la repoblació de l’illa de cristians. Per aquest motiu, aquesta carta
recull moltes llibertats desconegudes fins a les hores a tots el regnes hispànics. El rei era conscient de què si calia
repoblar l’illa necessitava atorgar més llibertats que a la resta de territoris.

► La procedència de repobladors, aproximadament, va ser:
 El 50 % eren de Catalunya.
 El 25 % eren d’Occitània i del sud de França (llengua d'oc).
 I el 25 % restant d’Itàlia, Aragó, Navarra i Castella.
 Els repobladors aportaren la religió cristiana i la llengua catalana.

► C.- REPOBLACIÓ DE MALLORCA

► Repartiment: la repoblació de Mallorca es va fer a tres nivells.
► 1.- Primer nivell: La conquesta de Mallorca és de tipus feudal, de manera que l’illa fou repartida entre el rei i
els grans magnats, que participaren en la conquesta, en proporció a l’aportació militar a la conquesta. El rei
en Jaume I aportà el 50 % de les tropes, doncs li tocà el 50 % de l’illa, la resta fou repartida proporcionalment
entre: Nunyo Sans (comte del Rosselló), Berenguer de Palou (bisbe de Barcelona), Hugo IV (comte
d'Empúries), etc.). El repartiment es va fer seguint criteris econòmics de manera que a tots ells els tocà part de
la ciutat, part de la Tramuntana, rica en oliveres i es Pla, ric en cultiu de cereals com el blat i la vinya.

► 2.- Segon nivell: El rei i els magnats dividiren
les seves porcions en cavalleries, que entregaven
als seus nobles (mitjana i baixa noblesa) que els
havien ajudat en la conquesta.
► Cavalleries: Es diuen cavalleries perquè els
petits nobles, que les rebien, estaven obligats a
mantenir un cavall i armes per la defensa de
l’illa.
► 3.- Tercer nivell: Les cavalleries foren dividides
en parcel·les més petites que s’entregaren als
pagesos repobladors en règim emfitèutic.
► Règim emfitèutic: Propietat compartida entre el
pagès i el senyor.


► El 1276 mor Jaume I, al testament va dividir el seu regne en dos: va
deixar el regne d’Aragó (Aragó, Catalunya i València) al seu fill
gran Pere III el Gran (un dels seus fills fou Alfons III el Liberal,
1285-1291, conquerirà Menorca); i el regne de Mallorca (Mallorca,
Eivissa, Formentera, els comtats de Rosselló i la Cerdanya, la
senyoria de Montpeller i la baronia d’Omelàs i altres petits territoris
al sud de França, com Cardalès) al seu fill petit Jaume II (successors
Sanç I, Jaume III).

2.6.- EL DIFERENT PAPER DE LA CORONA I LES CORTS
A CASTELLA I A LA CORONA D’ARAGÓ
► Jesús Lalinde Abadia, un historiador de Saragossa va ser el que va fer una comparació entre les
monarquies. Segons ell, la monarquia castellana es caracteritza pel decicionisme
transcendentalista, mentre que la monarquia aragonesa es caracteritza pel normativisme
historicista.
► CASTELLA
► Lalinde diu que les decisions del monarca, a Castella, transcendeixen, s’han de complir. Això
fou així, sobretot des de l’any 1348, en temps d’Alfons XI, quan s’aprova el “Ordenamiento de
Alcalá”. Amb aquest, el rei de Castella aconseguí plenament el poder legislatiu. A partir d’aquest
moment, el monarca farà les lleis i la seva voluntat és llei, és a dir, té molt de poder a Castella,
perquè les normes o lleis fetes pel monarca tenen superioritat jeràrquica sobre la resta: “El rei a
Castella comanda molt”.

► ARAGÓ
► El monarca està subjecte al normativisme historicista, que suposa dues coses:
► 1.- Les normes que s’han anat fent durant la història han de ser respectades pel monarca i no les pot canviar
per la seva voluntat unilateral, és a dir, el rei no pot modificar ni suprimir els privilegis concedits pels reis
anteriors, perquè el rei al principi del seu regnat i després de la coronació jurava mantenir els privilegis que
havien anat donant els reis anteriors. Això està relacionat amb el famós aforisme jurídic aragonès, recollit en els
furs de Huesca i Jaca, que diu: “Primero o antes fueron las leyes, después los reyes”.

► 2.- El denominat pactisme. A la corona d’Aragó, les lleis sorgeixen fruit d’un “pacte entre el rei i els
estaments representats en les corts”, el rei no pot legislar per ell mateix sinó que ha de pactar amb els
estaments de la noblesa, el clergat i les ciutats. Les lleis sorgides d’aquestes corts només poden ser modificades
per unes corts posteriors. Això es la demostració de què el rei, a la corona d’Aragó, fins arribar a Ferran el
Catòlic (finals segle XV) no ha estat capaç d’imposar-se sobre els estaments privilegiats. Si ho comparem amb
Castella: “A la corona d’Aragó els estaments feudals comanden molt, el rei no tant”.


► CORTS
► Són assemblees que
convoca i presideix el rei a
una ciutat determinada del
regne, designada per ell
mateix.

► Formades per tres estaments o braços: El braç nobiliari,
l’eclesiàstic i els representants de la ciutat (braç popular).

► CORTS
► Amb el temps i com a demostració del creixent poder
de la monarquia castellana, els reis deixaran de
convocar a la noblesa i al clergat, i es reuniran
directament amb els representants de les ciutats, ja
que aquests paguen i els altres no.

► CORTS
► Curiositat: Als catalans els
anomenaven "Pecheros", ja que
duien els doblers en una borsa
cilíndrica penjant del coll, a l’altura
del pit. D’aquí l’expressió: "Salut i
força en el canut".

► CORTS
► En la corona d’Aragó sempre es van reunir els tres estaments. Quan es reunien els estaments,
les funcions de les corts eren:
 Presentaven queixes tant per l’actuació del monarca com per l’actuació dels funcionaris reals.
 Els estaments feien peticions al monarca.
 Concedien o no al monarca nous subsidis (doblers per batalles, per exemple).
 Funció legislativa a Castella. Les corts “aproven” les lleis, o les acceptaven, mentre que a la corona d’Aragó les “pacten”.

► CORTS
► A Castella hi havia, només, UNA cort i a la corona
d’Aragó TRES: Aragó, Catalunya i València. El quart
territori de la corona, el regne de Mallorca no en tenia.
A més, existien Corts Generals de la corona d’Aragó,
on assistien els representants d’Aragó, València i
Catalunya. En aquestes, a vegades, participaven
representants del regne de Mallorca.

RESUM MAPES 4-5-6
(4 models)
Al-ANDALUS I
REGNES CRISTIANS
MAPES PAU
Illes Balears Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
2012-13 Maria Assumpció Granero Cueves

EXPANSIÓ REGNES CRISTIANS (model 1)

BLOC I – Tema 3.A Edat moderna

EL NAIXEMENT DE L’ESTAT Història Espanya

MODERN: RRCC IES Ramon Llull (Palma)

TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS

Similar to TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS (20)

More from Assumpció Granero

More from Assumpció Granero (20)

TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS