Explicacions art romànic Història de l'Art 2n Batx

1. ART ROMÀNIC

2. Terminologia
• L’origen del terme data del S.XIX.
• Art deutor de l’art romà, sobretot en
arquitectura
Portalada de Santa Maria de Ripoll Arc de Constantí a Roma

3. Context històric
• Primer estil internacional de l’Edat Mitjana
• Expressió artística d’una època
• Elements comuns i variants regionals
Església de Sant
Climent de Taüll Catedral de Pisa

4. Catedral de Parma
Santo Domingo de Soria

5. - Sentiment d’acció de
gràcies
- Renovació art
religiós
- Imatges del Judici
Final
Circumstàncies històriques:
a) Terror any 1000
- Fi del món? Apocalipsi?
- Desgràcies i calamitats?

7. b) Pelegrinatges
- Jerusalem, Roma i Santiago
- Monestirs (guarden relíquies).

10. c) Feudalisme
- Art monàstic i aristocràtic
- Societat molt jerarquitzada
- Ressaltar la superioritat social de la noblesa i
el clergat
- Crist apareix com a heroi triomfador
- Maria és la reina del cel, la senyora
entronitzada

11. Pantocrator de Taüll Majestat Batlló

12. Santa Maria
de Taüll

13. Frontal d’Avià

14. Frontal de Cardet

15. La iniciativa de realitzar les obres (edificis, pintures,
escultures...) parteix de la noblesa, reis o l’Església.
Els arquitectes treballen amb escultors i pintors,
d’acord amb un programa definit. Treballen segons
la iniciativa del promotor (comitent).
L’artista no té consideració social, és un artesà, que
treballa seguint models preestablerts, més la seva
creativitat.
Es coneix als comitents, no als artistes. Les obres són
anònimes (atribuïdes a una escola o taller).

16. Sant Pere del Burgal
(Comtessa Llúcia de la Marca)

17. Santa Maria d’Àneu

18. ARQUITECTURA
- Elements presents en estils anteriors
- Nou esperit, nova concepció
Elements:
• Mur d’aparell
• Pilar
• Columna
• Arc de mig punt

19. • Es van contruir esglésies, monestirs,
catedrals, palaus, castells, fortificacions....
• Han sobreviscut les esglésies
Palau de doña Berenguela
(León)
Palau dels reis de Navarra
(Estella)

20. No es fàcil imaginar avui el que una església
significava per a la gent d’aquella època. L’església era
l’ únic edifici de pedra de la rodalia, l’ única estructura
perdurable en molts kilòmetres. El campanari era un
senyal per a tot aquell que s’hi acostava. A les
cerimònies litúrgiques, els habitants es congregaven
allà. L’edifici de pedra amb pintures i escultures oferia
un fort contrast amb les seves humils cases (de palla i
fusta). La comunitat sencera s’interessava i
s’enorgullia per la seva construcció i ornamentació.
Gombrich, Història de l’art (pg 171)

21. Planta
• L’element clau és la capçalera
• L’altar és el lloc central on se celebra
l’Eucaristia
• Nombrosos altars secundaris (capelles,
misses diàries, culte als sants).
• Absis al fons, espai corbat.
• Girola
• Espai organitzat segons les necessitats
litúrgiques

22. Planta de la catedral de Santiago de Compostela

23. Planta de Sant Vicenç
de Cardona

24. Planta de Sant Climent de Taüll

25. Planta de Santa Maria de Ripoll

26. Elements suportats
a) Volta de canó
- Necessita complicats calcúls d’enginyeria
- Molt pesada
Els sostres de fusta s’incendiaven fàcilment. L’art
romà de cobrir amb pedra aquestes grans
construccions s’havia perdut. Els S.XI i XII van
estar plens d’experiments. Es tractava de salvar la
distància com qui fa un pont.
Gombrich, Història de l’art (pg 175)

27. b) Arc de mig punt
- Decorats i abocinats (en les portalades)

29. Elements de suport
a) Mur d’aparell
- Desig de mesura dels arquitectes
- Unió de geometria i pedra
- Murs forts i gruixuts (sostenir la coberta de
pedra)
- Arcs transversals i contraforts
- Efecte rítmic a l’interior i exterior de l’edifici

32. b) Columna
c) Pilar
- Gruixuts
- Pilar compost: columna+pilar

33. Interior de Sant Vicenç de Cardona

35. El pes de la coberta de pedra dóna lloc a una
arquitectura amb poques obertures, amb
problemes d’iluminació. Les finestres són
estretes.
Per una banda trobem les qüestions tècniques,
però probablement també correspon a una
estètica de l’època.
Interior de Santa Maria de Ripoll

36. ESCULTURA
Tant l’escultura com la pintura (arts plàstiques)
tenen un valor simbòlic i jeràrquic.
Pretenen fer teologia, ensenyar al poble (Bíblia en
pedra).
Els valors estètics queden relegats. És un llenguatge
arcaic que ha oblidat la bellesa i només valora
l’espiritualitat.
Els símbols es distribueixen en l’espai. S’entenen
fàcilment.

37. Característiques
• Perspectiva jeràrquica
• S’aprofita tot l’espai per a esculpir figures
(timpans, intrados, capitells, columnes...).
• Figures retorçades, postures estranyes.
• Figures que no es relacionen.
• Hieratisme.

38. Perspectiva jeràrquica
Timpà de Sant Pere de Moissac

39. Capitells romànics

40. • Perspectiva jeràrquica
• S’aprofita tot l’espai per a esculpir figures.
• Hieratisme.
Timpà de la catedral de Chartres

41. • Figures retorçades, postures estranyes.
Eva, al timpà de la catedral d’Autun

42. • Figures que no es
relacionen.
• Hieratisme.
Columnes de la façana de la
catedral de Chartres

43. • Perspectiva jeràrquica
• S’aprofita tot l’espai per a esculpir figures.

45. PINTURA
La pintura comparteix característiques i esperit amb
l’escultura.
• És un art ingenu i dramàtic.
• Molt influenciat pels mosaics bizantins i les
miniatures dels codis mossàrabs.

46. Característiques
• Dibuix gruixut, traç negre. El dibuix construeix les
formes.
• Color pur i pla.
- Fort contrast
- Simbolisme medieval
• Absència de profunditat i llum
- Figures disposades ordenadament a l’espai
• Fons monocrom o amb franges horitzontals (sense
paisatge)

47. • Formes geomètriques, representació
esquemàtica.
• Figures que no es relacionen
- Figures frontals
• Pintura al fresc o sobre taula
• Art antinaturalista
- Plasmen vivències, no formes reals

49. • Dibuix gruixut, traç negre.
- El dibuix construeix les
formes.
• Color pur i pla.
- Fort contrast
• Absència de profunditat i
llum
• Fons monocrom (sense
paisatge)

50. • Figures que no es relacionen
- Figures frontals

51. • Absència de profunditat i llum
- Figures disposades ordenadament
a l’espai
• Figures que no es relacionen
- Figures frontals

52. L’art occidental és inquiet. No es conforma amb les
antigues solucions. Està en constant evolució,
buscant noves formes i solucions.
Cap al 1140 apareix l’art gòtic, que conviu durant un
temps amb el romànic.