Petita introducció a les característiques generals de l'Art Romànic

1. El Romànic

2. Una nova societat El feudalisme : El romànic sorgeix en una nova societat, la societat feudal, dominada per un sistema piramidal de poder on preponderen les relacions de submissió d’home a home “vassallatge”, on el poder central “rei” té un poder molt reduït, ja que el nucli fort del poder el tenen els senyors. on hi ha un domini general del camp sobre la ciutat. El Cristianisme : El cristianisme passa a ser el nucli central de la societat, és la sustentadora ideològica del sistema feudal. L’Església s’integra en el propi sistema feudal i es converteix en una senyora feudal més dintre de la pròpia piràmide de poder A la vegada esdevé el nexe d’unió de tota l’Europa Occidental que esdevé la “cristianitas”, la cristiandat, que ha incorporat nous territoris al nord i a l’est d’Europa.

3. Una nova societat L’internacionalisme Per primer cop des de l’època carolíngia es crea una xarxa de comunicacions que relaciona tot l’Occident cristià a través d’un nou fenomen les peregrinacions, el llatí continua sent la llengua internacional tot i el naixement de les noves llengües romàniques. Pensament, art i fins i tot formes polítiques i econòmiques es posen en comú en una nova Europa més ampla que la romana i la carolíngia La trobada de dos móns Dos móns amb costums i mentalitats i formes d’art diferents es troben a Europa i es barregen creant un món nou, la societat alt medieval. Per una banda està el món romà, mediterrani, amb un art realista figuratiu,amb una arquitectura basada en la pedra, l’arc de mig punt, la volta de canó, etc. Per altra banda està el món germànic i cèltic, del centre i el nord d’Europa. Amb un art més abstracte i expressionista, on predomina l’orfebreria amb un treball preciosista, però amb construccions en fusta.

4. Un nou art: El romànic Neix al voltant del segle XI, a mesura que s’estructura la nova societat feudal. Gran impulsora del nou art serà l’abadia de Cluny (930), amb les seves filials per tota Europa. L’abadia de Cluny construïda el 1100 esdevé el gran model a seguir (avui només queden restes)

5. Característiques principals Arquitectura Estructura orgànica dels edificis (tenen una mètrica precisa) nova concepció de l’espai sagrat. Planta : planta de creu llatina. Multiplicació dels àbsides , un per cada nau i aparició de la girola i els absidioles (a causa de les noves necessitats litúrgiques) Saint Sernin Toulouse

6. Elements sustentats Utilització habitual de la volta de canó . La volta es reforça amb arcs faixons , que descarreguen sobre pilars enllaçats per arcs paral·lels als arcs de la volta els arcs formers , aparició del trifori, fossilització de l’antiga galeria L’arc de mig punt, element arquitectònic però també decoratiu Arc faixó Arc former

7. Elements sustentants Mur de carreus , mur gruixut reforçat per contraforts i estreps que formen un ritme decoratiu a l’exterior de l’edifici Columnes , moltes vegades adossades a un pilar més robust necessari per sostenir el sostre Predomini dels murs massissos sobre els buits, hi ha poques finestres i la il·luminació és precària Santiago de Compostela

8. Tipus d’edificis Temple: Habitualment planta de creu llatina, normalment el creuer té un de volta més alta i el cimborri es recolza sobre trompes o petxines. El monestir Construcció habitual i típica del romànic destaca el claustre adossat al temple, on destaca l’arcada que envolta el pati i sustenta el porxo per on passegen els monjos i la resta de dependències, sala capitular, refectori, etc.

9. Santa Maria de l’Estany (Bages) Saint Sernin de Toulouse

10. Característiques principals Escultura L’escultura romànica està subordinada al marc arquitectònic i està al seu servei La funció de l’escultura es transmetre el missatge cristià, on hi ha implícit una acceptació dels valors i de la jerarquia social del feudalisme Escultura antinaturalista, no es fixa en models reals, molt expressionista, aparició de tot un món fantàstic de monstres, utilització de símbols, arcaisme en el modelat i tractament del moviment. Hi ha un possible doble origen, la evolució de l’art romà a l’Imperi Oriental, l’art bizantí, cada vegada més expressionista i simbòlic, i les tradicions pròpies del món germànic i celta amb el seu propi imaginari, més abstracte i imaginatiu; hi ha una tercera hipòtesi, l’arribada de certs elements orientals a través de les croades.

11. Motius escultòrics El timpà Als timpans de les portes principals de les esglésies romàniques es solia representar el judici final. Al centre es solia representar el Crist en majestat normalment dins una mandorla, rodejat pel tetramorf i amb escenes de l’apocalipsi la llinda o a les arquivoltes (a les arquivoltes solen haver-hi àngels). Saint-Trophime Arles

12. Els brancals Als brancals o columnes laterals de la porta s’acostumaven a esculpir els apòstols i al mainell el Crist o la mare de Déu.

13. Els capitells Els capitells és un espai reduït que el romànic va reinventar, seguint, però, tradicions anteriors. Als capitells es combinen elements fantàstics relacionats amb l’apocalipsi, escenes bíbliques, escenes de la vida quotidian i elements vegetals de tradició clàssica. Santo Domingo de Silos

14. Els capitells Monasteri de Santa Maria (Estíbaliz-Àlava) Castell de Loarre (Osca)

15. La pintura La pintura romànica principalment és al fresc, però també hi ha pintures al tremp sobre taula. L’origen de la temàtica i la tècnica és doble: per una banda el mosaic bizantí amb el seu hieratisme i les miniatures dels codis mossàrabs, més estilitzades i amb una major accentuació dels trets.

16. Característiques principals Dibuix gruixut : El qual marca el contorn de la figura i separa cada superfície cromàtica Color pur : sens barreges, com a molt dues tonalitats, s’obtenen efectes violents No hi ha profunditat, ni llum : Les figures es disposen en postures paral·leles emplenant el pla, sobre un fons monocrom o amb franges de colors. La falta d’un punt de llum ressalta la geometria de les formes Composició juxtaposada : Preferència per les figures frontals i eliminació de qualsevol forma que trenqui el pla. Els grups de figures no es relacionen fins el romànic tardà (1200)

17. Pintura Sant Pere de Sorpe Palau de San Pedro de Arlanza

18. Pintura Sant Climent de Taüll