1. 1. Introducció: concepte, límits geogràfics i periodització. ART ROMÀNIC El terme romànic És la mateixa època de formació de les monarquies feudals, del feudalisme, del catolicisme romà i del romànic com a expressió artística. És el principi de la Baixa Edat Mitjana (s.XI-XIII) Per primer cop, tot Europa occidental comparteix els mateixos trets culturals, comença a forjar-se la civilització occidental.

2. ART ROMÀNIC Límits geogràfics L’àmbit geogràfic del Romànic és Europa occidental: meitat septentrional d’Itàlia regnes cristians de la Península Ibèrica tot l’actual França el que era l’Imperi Germànic certa presència també a les Illes Britàniques i a Sicília 1. Introducció: concepte, límits geogràfics i periodització.

3. ART ROMÀNIC Parts del Romànic Primer Romànic : des de les darreres dècades del segle X fins l’últim quart del segle XI Romànic ple : des de l’últim quart del segle XI fins a mitjans del segle XII Romànic tardà : des de mitjans del segle XII fins mitjans del segle XIII. 1. Introducció: concepte, límits geogràfics i periodització.

4. ART ROMÀNIC El concepte d’art romànic L’art es feia per apropar-se a Déu. Per això, l’art volia ensenyar com arribar a Déu. Com s’arribava a Déu? alimentant la memòria instruint la intel·ligència emocionant el cor Aquests són els objectius dels “artistes” i patrons medievals. 1. Introducció: concepte, límits geogràfics i periodització.

5. ART ROMÀNIC Els factors que hi influïren El naixement de l’art romànic cal relacionar-lo amb el següent context històric: El terror de l’any mil. L’expansió dels monestirs. Els pelegrinatges . El feudalisme . 1. Introducció: concepte, límits geogràfics i periodització.

6. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC L’arquitectura va ser l’art més important, ja que integrava també l’escultura i la pintura. L’arquitectura romànica va ser essencialment religiosa, fet que no lleva importància a les manifestacions civils. Els dos tipus d’edificis més importants del Romànic varen ser les esglésies i els monestirs

7. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. Analitzam aquí les principals característiques de l'arquitectura romànica. utilització de la pedra com a material de construcció Murs molt massissos i gruixuts; solen ser d’aparell regular MARQUES DE CANTERS

8. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. Predomina l’ arc de mig punt sobre columnes o pilars Sistemes de suports i cobertes:

9. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. Sistemes de suports i cobertes: Utilització de voltes de pedra

10. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. D’aquesta forma, es substituí la coberta plana per la coberta amb volta de canó Exemple de volta de canó reforçada amb arcs faixons Sistemes de suports i cobertes: Utilització de voltes de pedra

11. VOLTA D’ARESTA ( quan s’entrecreuen dues voltes de canó es genera aquest tipus de volta ) 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. Sistemes de suports i cobertes: Utilització de voltes de pedra

12. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. la volta d’aresta es dóna més a les naus laterals Sistemes de suports i cobertes: Utilització de voltes de pedra

13. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. Sistemes de suports i cobertes: Utilització de voltes de pedra i la volta de quart d'esfera als absis

14. Murs gruixuts de càrrega Contraforts exteriors Arcs faixons Volta de pedra Finestres petites i abotzinades Arcs formers 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. Sistemes de suports i cobertes: Com resoldre el pes de la volta de canó?

15. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. Com resoldre el pes de la volta de canó? Sistemes de suports i cobertes:

16. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. interiorment els pilars també són molt importants Sistemes de suports i cobertes:

17. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. I exteriorment el pes de l’edifici acaba conduint-se als murs i contraforts ... Contraforts o estreps Murs molt massissos i gruixuts; solen ser d’aparell regular Sistemes de suports i cobertes:

18. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. Sistemes de suports i cobertes: I les finestres o vans no podien ser grans i s'havien d´abotzinar

19. Vans o finestres (permeten l’entrada de la llum) 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. La diferència d’alçada entre la nau central i les laterals permet la il·luminació tènue de l’església Tribuna o trifori (segon pis sobre les naus laterals) arcs

20. Exemple de tribuna o trifori 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics.

21. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.3. Les esglésies. capçalera semicircular ( absis ) el creuer accentua la separació entre l’espai dels fidels i l’espai sagrat del presbiteri Presència de girola o deambulatori Multiplicació d’absis o absidioles Torres als peus de l’església que flanquegen la portalada aquesta disposició de creu llatina amb absis i deambulatori és la de les esglésies de pelegrinació al llarg del camí de Sant Jaume (romànic ple)

22. CAPÇALERA transsepte PORTALADA PRINCIPAL COS LONGITUDINAL presbiteri girola absis Absidiola o capella radial cimbori creuer Portalada lateral torres arcades tribuna 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. Esglaonament dels volums o elements arquitectònics exteriors:

23. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. Observam que sobre la cúpula de la intersecció de la nau central i el creuer, pot aixecar-se una torre A vegades trobam torres de planta rectangular que flanquegen la façana

24. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. obertures i finestres petites perquè el mur és clau en la sustentació de l’edifici

25. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. Articulació o animació dels murs exteriors: pilastres adossades Arcs cecs Galeries d'arcs de mig punt Banda d'arcs petits cecs o llombards motllures

26. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. A més, les portes i finestres s’abotzinen, rebent escultures en les arquivoltes Articulació o animació dels murs exteriors:

27. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. la façana sol reflectir l’espai interior Tres portes indiquen tres naus interiors Molta importància de les façanes: plàsticament és on el mur es treballa amb més cura

28. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. Molta importància de les façanes: plàsticament és on el mur es treballa amb més cura Tímpà trencallum Pòrtic botzinat Columnes adossades arquivoltes dintell

30. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.1. Elements arquitectònics. molta importància del pòrtic, doncs, en la decoració exterior de les esglésies

31. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. L'impuls en la construcció de nous monestirs i la reforma dels ja existents, que donarien pas a l'estil romànic, ve donada per la reforma de l'ordre benedictí duta a terme per Sant Odiló, abat de Cluny al segle X.

32. Dependències del monestir claustre 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. El monestirs s’organitzen al voltant del claustre església sala capitular menjador (refector) cuina escriptori etc.

33. EL CLAUSTRE ROMÀNIC Es tracta d'un pati adossat al temple, al voltant del qual es construeix una galeria coberta sostinguda per arcs de mig punt sobre columnes dobles. El claustre, ricament decorat, adquireix cada vegada més importància com espai per a la meditació. Els capitells de les columnes solen decorar-se amb passatges evangèlics o amb abundants motius simbòlics.

34. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. El monestir que actuà com a model va ser el de Cluny, a la Borgonya francesa

35. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. El monestir que actuà com a model va ser el de Cluny, a la Borgonya francesa

36. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. El monestir que actuà com a model va ser el de Cluny, a la Borgonya francesa

37. L'ABADIA DE CLUNY (S. XI-XII) Destruïda durant la revolució Francesa de 1789, avui només es conserva l’anomenada Torre del Rellotge (el braç sud d'un dels transseptes de l'església abacial). L'abadia va ser, fins a la construcció de la Basílica de San Pere a Roma, l'església més gran de la cristiandat .

38. Sant Vicenç de Cardona (1040) 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. Al primer romànic és més freqüent la capçalera amb tres absis. Però cal tenir en compte les nombroses variacions regionals. Catalunya

39. Sant Vicenç de Cardona (1040) 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. Catalunya

40. Sant Vicenç de Cardona (1040) 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. Catalunya

41. Sant Vicenç de Cardona (1040) Catalunya

42. Monestir Sant Pere de Rodes (1022) 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. Catalunya

43. Monestir Sant Pere de Rodes (1022) Catalunya

44. Monestir Sant Pere de Rodes (1022) 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. Catalunya

45. IGLESIA DEL MONASTERIO DE SANT PERE DE RODA Monestir Sant Pere de Rodes (1022) Torre de Sant Miquel 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. Catalunya

46. Monestir Sant Pere de Rodes (1022) Interior Catalunya

47. Santa Maria de Ripoll 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. Catalunya

48. Santa Maria de Ripoll 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. Catalunya

49. Santa Maria de Ripoll Absis 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. Catalunya

50. Santa Maria de Ripoll. Claustre 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. Catalunya

51. Santa Maria de Ripoll. Capçalera 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. Catalunya

52. Santa Maria de Ripoll. Façana i planta Catalunya

53. Sant Climent de Taüll 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. Catalunya

54. Sant Maria de Taüll 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. Catalunya

55. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.2. Els monestirs. Monestir de Santo Domingo de Silos. Planta (Burgos) Castella

56. Planta de Saint Martin de Tours 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.3. Les esglésies.

57. Planta de Santa Fe de Conques 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.3. Les esglésies.

58. Planta de Santa Sernin de Toulusse 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.3. Les esglésies.

59. Planta de Santiago de Compostel·la 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.3. Les esglésies.

60. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.3. Les esglésies. A França, com a la península, la divisió política es traduí en diferències regionals.

61. 2. L’arquitectura romànica. ART ROMÀNIC 2.3. Les esglésies. França A Normandia cobrien les construccions amb sostres de fusta, i les façanes sempre tenen torres als costats Catedral de St. Etienne