Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

L’època de l'Imperialisme.

6,435 views

Published on

  • Be the first to comment

L’època de l'Imperialisme.

  1. 1. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. b) Què és l’imperialisme? Causes i conseqüències? El nou repartiment del món. c) La Primera Guerra Mundial (1914-1918). d) La Revolució russa (1917) e) El dret de vot de les dones.
  2. 2. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Europa es va llançar al domini del món, aprofitant la seva superioritat tècnica, financera i militar, ocupant territoris a l’Àfrica i a l’Àsia, principalment, tot creant els grans imperis colonials.
  3. 3. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època.
  4. 4. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Les rivalitats econòmiques, colonials i nacionals entre els països europeus van portar una escalada de tensions i d’armament que va desembocar en la Primera Guerra Mundial(1914-1918).
  5. 5. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. La gran guerra
  6. 6. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Entre 1860 i 1914 es va desenvolupar la Segona revolució industrial. Fou una nova etapa de creixement econòmic, caracteritzada per un extraordinari progrés científic i tècnic que va facilitar un ràpid desenvolupament de tots els mitjans de producció i de noves formes d'organitzar la producció i el treball.
  7. 7. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. De la primera revolució industrial a la segona. Primera Segona Element energètic Carbó Electricitat i petroli Indústries bàsiques Tèxtil i Metal·lúrgica Química, Siderúrgica i Automobilística. Força motriu Màquina de Vapor Motor d’explosió
  8. 8. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. La fabricació en sèrie fou la millor manera d’augmentar la productivitat, estalviar temps i abaratir la producció. Enginyer F.W. Taylor. Conegut com a Taylorisme. Any Fabricació (n· vehicles) Preu (en dòlars) 1909 18.664 950 $ 1910 34.528 780 $ 1911 78.440 690 $ 1912 168.220 600 $ 1913 248.317 550 $ 1914 308.213 490 $ Fabricació i preus dels automòbils Ford.
  9. 9. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Nous Mitjans de transport El ferrocarril va continuar sent durant molts anys, juntament amb la navegació, el mitjà de transport per excel·lència que assegurava la circulació de mercaderies, del conreu i d’homes i dones amb una gran rapidesa i amb uns costos cada cop més baixos. Pedal (1865) Pneumàtic (1888) Rails d’acer Xarxa elèctrica ferroviària (1887) Motor dièsel aplicat a la navegació (1865) Bierot travessa el canal de la Mànega en avió (1909)
  10. 10. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Nous Mitjans de transport Ferdinand de Lesseps (enginyer francès). Canal de Suez (1869) Canal de Suez (1869) Canal de Suez (1869)
  11. 11. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Nous Mitjans de transport Punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic. Canal de Panamà (1914) Canal de Panamà (1914) Canal de Panamà (1914)
  12. 12. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. L’explosió blanca i migracions Població d’alguns estats europeus País 1850 1900 Alemanya 35,1 56,4 Imperi austrohongarès 36 50 França 35,8 40,7 Regne Unit 27,5 41,7 Itàlia 25 32,5 Rússia 57 100 Espanya 15,0 18,6 Quadre estadístic. Font: llibre digital de Barcanova. Quart de la ESO.
  13. 13. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. L’explosió blanca i migracions Uns 40 milions d’europeus van emigrar a ultramar entre 1870 i 1914. Destinació: EEUU, Amèrica Llatina, Austràlia, Nova Zelanda, Sibèria...
  14. 14. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Com es justifica en aquest text la causa demogràfica? “Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”. CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917.
  15. 15. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. El proletariat El Moviment obrer cada vegada s’organitzava més i millor. Promulgació d’algunes lleis favorables a les millores de vida de la classe obrera.
  16. 16. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Treball Cooperatiu...
  17. 17. L’època de l’imperialisme (1860-1918) b) Què és l’imperialisme? Ideologia i pràctica política que propugna l'expansió territorial dels estats industrialitzats per exercir el seu domini polític, econòmic, cultural i militar sobre uns altres pobles.
  18. 18. L’època de l’imperialisme (1860-1918) b) Què és l’imperialisme? Explotació econòmica Espoliació de recursos Domini polític Tot Àsia, Àfrica i Oceania.
  19. 19. L’època de l’imperialisme (1860-1918) b) Què és l’imperialisme? Causes Polítiques Econòmiques Excés de població Recerca de matèries primeres Idees racistes Exaltació nacionalista Rivalitat entre potències
  20. 20. L’època de l’imperialisme (1860-1918) Causes Quina és la idea principal del text? “És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.” “Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.
  21. 21. L’època de l’imperialisme (1860-1918) Causes L’exaltació nacionalista En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica. CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896 (polític anglès).
  22. 22. L’època de l’imperialisme (1860-1918) Conseqüències Polítiques Socials Noves fronteres artificials Esclavitud i misèria Aniquilació de cultures i llengües indígenes Introducció del Monocultiu Culturals Econòmiques Explotació de Mines Obligacions comercials Construcció del ferrocarril
  23. 23. L’època de l’imperialisme (1860-1918) Conseqüències Polítiques Alguns territoris que van ser colonitzats durant l’imperialisme mantenen actualment un grau de subdesenvolupament per culpa d’aquesta època.
  24. 24. L’època de l’imperialisme (1860-1918) El nou repartiment del món Treball • Busca informació a internet sobre la conferència de Berlín (1885) i l’anomenat incident de Fachoda. • Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de les potències europees a l’Àfrica. • Defineix colonialisme i imperialisme. Digues quines diferències hi ha entre Metròpoli i Colònia.
  25. 25. L’època de l’imperialisme (1860-1918) El nou repartiment del mónTreball • Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) i l’anomenat incident de Fachoda. La conferència de Berlín fou la reunió on es va decidir les normes i les zones d’ocupació de les potències imperialistes als nous territoris colonitzats. D’aquesta manera es va dur a terme un autèntic “repartiment d’Àfrica”. L’autèntica causa de la Conferència fou la necessitat de posar ordre a la cursa colonial i d’establir les possibles vies d’expansió dels imperis, arran del conflicte generat per les rivalitats entre França i Bèlgica al Congo i l’interès creixent dels comerciants alemanys per l’Àfrica central. La Conferència acordava la distribució efectiva del continent entre les diferents potències europees. Es respectarien les conquestes ja fetes per Gran Bretanya, França, Alemanya i Portugal. A més, es creava l’Estat Lliure del Congo com a domini personal del rei Leopold II de Bèlgica. Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
  26. 26. L’època de l’imperialisme (1860-1918) El nou repartiment del mónTreball • Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) i l’anomenat incident de Fachoda. La conferència de Berlín fou la reunió on es va decidir les normes i les zones d’ocupació de les potències imperialistes als nous territoris colonitzats. D’aquesta manera es va dur a terme un autèntic “repartiment d’Àfrica”. Font: Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
  27. 27. L’època de l’imperialisme (1860-1918) El nou repartiment del mónTreball • Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) i l’anomenat incident de Fachoda. Incident diplomatic i militar entre francesos i britànics, que va tenir lloc a l'aldea sudanesa de Fashoda, a la riba del Nil, l'any 1898, pel domini d'aquella zona de l'Àfrica. Quan una expedició francesa hi va arribar, els britànics la van obligar a retirar-se, tot i que a l'any següent van arribar a un acord, fruit del qual va ser el domini francès del Txad. Font: Pàgina Buxaweb, http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/imperialisme.htm
  28. 28. L’època de l’imperialisme (1860-1918) El nou repartiment del mónTreball • Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de les potències europees a l’Àfrica. La cerca pels europeus de territoris on expandir-se va fer possible una sèrie de viatges científics i d’exploracions geogràfiques. Entre els exploradors més prestigiosos cal destacar els anglesos Livingston i Stanley que van recórrer l’Àfrica central i la van cartografiar. Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
  29. 29. L’època de l’imperialisme (1860-1918) El nou repartiment del mónTreball • Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de les potències europees a l’Àfrica. Una vegada conegut el territori, la conquesta va ser relativament ràpida i fàcil. La superioritat militar i tècnica europea era molt molt gran. Els europeus van utilitzar rivalitats internes entre tribus i ètnies per enfrontar-los i quedar-se amb el territori. Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
  30. 30. L’època de l’imperialisme (1860-1918) El nou repartiment del mónTreball • Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de les potències europees a l’Àfrica. Un cop sotmès el territori, la Colònia era organitzada per tal que fos controlada i administrada per la metròpoli. Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/ Hi podem distingir tres classes de Colònies: Colònies d’explotació Eren les Colònies pròpiament dites, aquelles on la metròpoli es dedicava de manera especial a l’explotació econòmica. Colònies de poblament Eren les Colònies que, per les seves condicions climàtiques, i per l’escàs nombre d’habitants o per les seves riqueses especials, rebien població blanca que hi emigrava per establir-s’hi de manera permanent. Protectorats. Eren territoris que, després de l’ocupació europea, van mantenir l’organització estatal, i el govern indígena i un aparell administratiu propi.
  31. 31. Revolució Russa (1917) • L’absolutisme monàrquic. Autocràcia Burocràcia fidel Un exèrcit poderós Recolzament de l’església ortodoxa Aristocràcia privilegiada Majoria de pagesos pobres Règim gairebé feudal Condicions miserablesTsar Nicolau II (1868-1918) Última fotografia (1918) Nicolau II va col·locar a l'hereu en els seus genolls mentre prenia seient al costat de la tsarina, les filles es van asseure enrere i els servents i el metge als costats, de peu. Van passar uns instants i de sobte va entrar Iàkov Yurovski amb un revòlver en mà i 17 soldats armats amb fusells i baionetes. Fills del tsar Nicolau II Poques zones havien iniciat un procés industrial. Moscou, Sant Petersburg... Només un 10% de la població era obrera.
  32. 32. Revolució Russa (1917) • Les revolucions de 1917 Primera fase Febrer 1917 Menxevics Partit Socialdemòcrata Rus (1898) Soviets de Petrograd Volen una Revolució Social El tsar Nicolau II i el seu govern eren incapaços de gestionar aquesta situació. Bolxevics Julius Martov Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin) escissió 1903 Consells o assemblees polítiques creades l'any 1905 i formades per obrers i soldats revolucionaris. El 1917, també es van crear soviets de camperols i van esdevenir la forma organitzativa del moviment revolucionari. Hi havia soviets locals i regionals (Petrograd). Soviet regionalCauses de l’esclat del febrer de 1917 La conjuntura de la Primera Guerra Mundial. Descens de la producció agrícola. Misèria absoluta. La Manca de drets i llibertats.
  33. 33. Revolució Russa (1917) • Les revolucions de 1917 Primera fase Febrer 1917 El Govern Provisional de Kerenski Caiguda del TsarParticipants de la rev. febrer de 1917 Partits Burgesos (liberals) Pagesos (socialrevolucionaris) Obrers (manxevics i bolxevics) Formació d’un govern provisional República democràtica Lentitud en les reformes. Manteniment de Rússia en la guerra.
  34. 34. Revolució Russa (1917) • Les revolucions de 1917 Segona fase Octubre 1917 El 25 d’octubre de 1917 els soviets es van sublevar. Lenin va formar un govern obrer. Les primeres mesures (oct. 1917) Les terres van ser expropiades. Les fàbriques queden sota control obrer. Signatura del Pacte Brest-Litovsk (1918) Tractat signat a Brest (Bielorússia) el 1918, entre Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia i el primer govern bolxevic rus, el qual renunciava els territoris de Polònia, Estònia, Letònia i Lituània, admetia la independència d'Ucraïna i Finlàndia i s'obligava a pagar una indemnització. Fou anul·lat amb l'armistici dels aliats (1918) i el tractat de Versalles (1919). Destitució del govern provisional. Moment de la signatura del tractat al Saló dels Miralls del Palau de Versalles (1919).
  35. 35. Revolució Russa (1917) • Les revolucions de 1917 Segona fase Octubre 1917 La revolució russa és certament excepcional. En qüestió de poc temps, Rússia va passar d'ésser un imperi absolutista (tsarisme autocràtic) a ser una monarquia liberal, després una república burgesa, de vocació capitalista, i finalment va acabar essent una república socialista obrera.

×