Presentació sobre Imperialisme

1. 5. L’ÉPOCA DE5. L’ÉPOCA DE
L’IMPERIALISMEL’IMPERIALISME

2. 2ª R.I.2ª R.I.
Augment de laAugment de la
producció i laproducció i la
productivitatproductivitat
Crisi de sobreproducció: les empreses produeixenCrisi de sobreproducció: les empreses produeixen
massa i acumulen excedents que no poden vendremassa i acumulen excedents que no poden vendre
Les empreses necessiten llocs on vendre els seusLes empreses necessiten llocs on vendre els seus
productes, invertir els capitals i aconseguir mà d’obraproductes, invertir els capitals i aconseguir mà d’obra
matèries primeres i aliments baratsmatèries primeres i aliments barats
La burgesia pressiona els governs per a conquerirLa burgesia pressiona els governs per a conquerir
colònies que funcionen com a “mercats reservats”colònies que funcionen com a “mercats reservats”
1. CAUSES1. CAUSES
A.-ECONÒMIQUESA.-ECONÒMIQUES Crisi de sobreproducció: les empreses produeixenCrisi de sobreproducció: les empreses produeixen
massa i acumulen excedents que no poden vendremassa i acumulen excedents que no poden vendre
Les empreses necessiten llocs on vendre els seusLes empreses necessiten llocs on vendre els seus
productes, invertir els capitals i aconseguir mà d’obraproductes, invertir els capitals i aconseguir mà d’obra
matèries primeres i aliments baratsmatèries primeres i aliments barats
Augment de laAugment de la
producció i laproducció i la
productivitatproductivitat
Crisi de sobreproducció: les empreses produeixenCrisi de sobreproducció: les empreses produeixen
massa i acumulen excedents que no poden vendremassa i acumulen excedents que no poden vendre
Les empreses necessiten llocs on vendre els seusLes empreses necessiten llocs on vendre els seus
productes, invertir els capitals i aconseguir mà d’obraproductes, invertir els capitals i aconseguir mà d’obra
matèries primeres i aliments baratsmatèries primeres i aliments barats
2ª R.I.2ª R.I.
Augment de laAugment de la
producció i laproducció i la
productivitatproductivitat
Crisi de sobreproducció: les empreses produeixenCrisi de sobreproducció: les empreses produeixen
massa i acumulen excedents que no poden vendremassa i acumulen excedents que no poden vendre
Les empreses necessiten llocs on vendre els seusLes empreses necessiten llocs on vendre els seus
productes, invertir els capitals i aconseguir mà d’obraproductes, invertir els capitals i aconseguir mà d’obra
matèries primeres i aliments baratsmatèries primeres i aliments barats

3. B.- DEMOGRÀFIQUESB.- DEMOGRÀFIQUES
ANYANY POBLACIÓPOBLACIÓ
18001800 180.000.000180.000.000
18501850 266.000.000266.000.000
18701870 310.000.000310.000.000
19001900 430.000.000430.000.000
Fort augment deFort augment de
la població europeala població europea
Augment de l’atur,Augment de l’atur,
la pobresa i la misèria.la pobresa i la misèria.
Perill de revolucióPerill de revolució
socialsocial
Solució: emigrar a les colò-Solució: emigrar a les colò-
nies, on hi ha terra i treballnies, on hi ha terra i treball
(grans migracions)(grans migracions)
URGENT: Qualsevol que vullga vindreURGENT: Qualsevol que vullga vindre
cap a les riques i pròsperes terres de lacap a les riques i pròsperes terres de la
colònia d’Austràlia, com a camperol,colònia d’Austràlia, com a camperol,
criat o miner, disposarà de passatgecriat o miner, disposarà de passatge
gratuït en primera classe. (Comissiógratuït en primera classe. (Comissió
d’emigrants de les colònies).d’emigrants de les colònies).
Anunci publicat al Northampton HeraldAnunci publicat al Northampton Herald
(1849)(1849)
BritànicsBritànics 1717
ItaliansItalians 1010
AlemanysAlemanys 55
BalcànicsBalcànics 4’54’5
EspanyolsEspanyols 4’44’4
AltresAltres 1313
Emigrants europeus (1850-Emigrants europeus (1850-
1914) en milions1914) en milions
Fort augment deFort augment de
la població europeala població europea
Augment de l’atur,Augment de l’atur,
la pobresa i la misèria.la pobresa i la misèria.
Fort augment deFort augment de
la població europeala població europea
Perill de revolucióPerill de revolució
socialsocial
Augment de l’atur,Augment de l’atur,
la pobresa i la misèria.la pobresa i la misèria.
Fort augment deFort augment de
la població europeala població europea
Solució: emigrar a les colò-Solució: emigrar a les colò-
nies, on hi ha terra i treballnies, on hi ha terra i treball
(grans migracions)(grans migracions)
Perill de revolucióPerill de revolució
socialsocial
Augment de l’atur,Augment de l’atur,
la pobresa i la misèria.la pobresa i la misèria.
Fort augment deFort augment de
la població europeala població europea

4. En defensa de l'imperialisme
Ahir vaig estar a l'East End de Londres (un barri obrer) i vaig assistir a una assemblea de persones a
l'atur. A la reunió vaig sentir discursos exaltats que eren com un crit: Pa! Pa! Quan vaig tornar a casa
vaig reflexionar sobre el que havia sentit, convençut, més que mai, de la importància de l'imperialisme.
(…)
La idea que tenc representa la solució del problema social, és a dir, per poder salvar quaranta milions
de britànics d'una guerra civil mortífera, nosaltres, els polítics colonials, hem de prendre possessió de
nous territoris per col·locar l'excés de població, per trobar nous mercats on poder vendre els productes
de les nostres fàbriques i de les nostres mines. (…) Si voleu evitar una guerra civil, us haureu de
convertir en imperialistes.
Cecil RHODES, empresari i polític britànic, 1895.

6. C.- POLÍTIQUESC.- POLÍTIQUES..
Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi deEls governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de
l’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes internsl’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns
Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies com a forma d’ascendirEls militars recolzen els governs: la conquesta de colònies com a forma d’ascendir
Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallamentFactor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallament
arreu del món i controlar els punts estratègicsarreu del món i controlar els punts estratègics
Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi deEls governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de
l’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes internsl’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns
Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallamentFactor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallament
arreu del món i controlar els punts estratègicsarreu del món i controlar els punts estratègics
Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies com a forma d’ascendirEls militars recolzen els governs: la conquesta de colònies com a forma d’ascendir
Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallamentFactor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallament
arreu del món i controlar els punts estratègicsarreu del món i controlar els punts estratègics
Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi deEls governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de
l’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes internsl’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns
Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies com a forma d’ascendirEls militars recolzen els governs: la conquesta de colònies com a forma d’ascendir
Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallamentFactor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallament
arreu del món i controlar els punts estratègicsarreu del món i controlar els punts estratègics

7. Justificacions ideològiquesJustificacions ideològiques..
Aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nousAventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nous
Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistesJustificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes
Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea,Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea,
que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...)que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...)
Principals expedicions:
· 1841-71: Expedicions per Àfrica
(Livingstone, Stanley,...).
· 1878: Descobriment de l’estret
de Bering, pas entre Àsia i Amèrica.
· 1895-1908: Expedicions per l’Àsia
Central.
· 1909: Arribada al pol Nord (Peary).
· 1910: Arribada al pol Sud (Amundsen)

8. Sobre el colonialisme
Hi ha un altre punt que també he de tractar: és l'aspecte humanitari i civilitzador [de la qüestió
colonial]. Cal dir obertament que, efectivament, les races superiors tenen un dret respecte de les races
inferiors, perquè hi ha un deure cap a elles: les races superiors tenen el deure de civilitzar-les.
Jules Ferry a la Cambra de Diputats francesa, juliol del 1885.
Races superiors! Races inferiors! Aviat és dit. Per part meva, m'opòs completament a aquesta afirmació
des que he vist que els savis alemanys demostraven científicament que França havia de ser vençuda en
la guerra contra Alemanya perquè la francesa és una raça inferior a l'alemanya.
No existeix el dret de les nacions anomenades superiors sobre les nacions anomenades inferiors. (…)
No intentem, doncs, revestir la violència amb el nom de civilització, no parlem de dret, de deure. La
conquesta que preconitzau és simplement l'abús de poder de la civilització científica sobre les
civilitzacions rudimentàries per apropiar-se de l'ésser humà, explotar-lo i extreure-li tota la seva força
en benefici de qui suposadament ve a civilitzar.
George Clemenceau a la Cambra de Diputats francesa, juliol del 1885

10. 2.- EL REPARTIMENT DEL MÓN2.- EL REPARTIMENT DEL MÓN

11.  COLÒNIES D’EXPLOTACIÓCOLÒNIES D’EXPLOTACIÓ.. Territori que no tenia govern propi i depenia directa
i totalment de la metròpoli. L’autoritat estava en mans d’un governador. Amb poca
població emigrada i una explotació sistemàtica dels recursos
 COLÒNIES DE POBLAMENTCOLÒNIES DE POBLAMENT.. Establiment permanent de població europea que
 disposava d’un govern i sistema parlamentari propi que s’imposava a la població
indígena. Algèria.A l’imperi britànic es deien dominis; Austràlia, Canadà, Unió
Sud-africana i Nova Zelanda.
 PROTECTORATS.PROTECTORATS. La potència “protectora” controlava la política exterior i lesLa potència “protectora” controlava la política exterior i les
riqueses del país, mentre un govern indígena respectat per l’administracióriqueses del país, mentre un govern indígena respectat per l’administració
metropolitana controlava la política interior. Marroc, Egipte...metropolitana controlava la política interior. Marroc, Egipte...
Tipus Colònies

12. La clau de l’ocupació africana estarà en Fachoda (Alt Nil), on es troben els
projectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud) → França es retira

13. Conferència Internacional
de Berlín (1884-85)
Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees,
fixant les normes i evitant conflictes si és possible
S’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territori
dóna dret a apropiar-se d’ell
Es garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i Congo

14. ÀsiaÀsia ..

15. L'assalt a la Xina
Vaixells bàrbars s'entossudeixen a venir a
comerciar aquí amb la intenció d'aconseguir grans
beneficis. Les riqueses de la Xina són utilitzades
en profit dels bàrbars. Es pot dir que els grans
guanys obtenguts pels bàrbars són arrabassats de
la part legítima de la Xina. (…)
Amb quin dret, a més, utilitzen la verinosa droga
[opi] per perjudicar el poble xinès? Fins i tot en el
cas que els bàrbars no desitgin perjudicar-nos
expressament en el seu immoderat afany de lucre,
no es preocupen pel mal que fan als altres. Ens
demanam on és la vostra consciència.
Carta del comissionat Lin Zexu a la reina
Victòria, 1839.

16. CONFLICTES
Revoltes
anticolonials
Revolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotació
econòmica dels britànics → durament reprimida
Revolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència i
control estrangers → també acaba fracassant

17. L’expansionisme japonèsL’expansionisme japonès..
La revolució Meiji (1867-1912) el porta a buscar colònies on vendre
els seus productes industrials, aconseguir matèries primeres i enviar la població sobrant
Japó s’expandeix pels seus voltants: Illes Kurils (1875), Ryukyu (1879), Formosa (1895)
i Sajalín (1905), Manxúria (1905) i Corea (1910)
En la seva expansió derrota militarment a Xina (1894-95) i Rússia (1904-05)

18. L’imperialisme dels Estats UnitsL’imperialisme dels Estats Units ..
CARACTERÍSTIQUES
(neocolonialisme)
Es centra en el control econòmic i no l’ocupació política
Paper central de les multinacionals
Combinen pressions polítiques i econòmiques
Es reserven la intervenció armada en cas de “necessitat”

19. CONSEQÜÈNCIES

20. 1.- ECONÒMIQUES1.- ECONÒMIQUES
La metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riqueses
S’expropien les terres als indígenes.
Es substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: es produeix
per a exportar (no aliments bàsics) → beneficis per a les multinacionals
Arriben productes industrials més barats i de qualitat de la
metròpoli i l’artesania tradicional desapareix
Intercanvi desigual en el comerç

21. 2.- DEMOGRÀFIQUES
Creix la població amb l’arribada d’emigrants europeus a algunes colònies i la reducció
de la mortalitat en general
El creixement demogràfic amb la destrucció d el’agricultura tradicional
provoca subalimentació crònica, fam i morts

22. 3.-SOCIALS I CULTURALS3.-SOCIALS I CULTURALS
Es trenca la societat tribal tradicional i s’introdueix la societat capitalista
occidental.
Segregació i apartheid.
Aculturació: Imposició de la cultura de la metròpolis: Llengua, religió, societat
de classes, estudis, vestimenta, individualisme

23. Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitats ètniques i culturals existents anteriorment
Nous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictes entre ètnies que han de conviure
en un mateix Estat
4.- POLÍTIQUES

24. LES CAUSES DE LA DESCOLONITZACIÓ (p226)
L’impacte de la
IIª Guerra Mundial
Desprestigi dels vells imperis front a les dues noves grans
potències (EUA i URSS), que es manifesten anticolonialistes
F
Desprestigi dels vells imperis front a les dues noves grans
potències (EUA i URSS), que es manifesten anticolonialistes
Desprestigi dels vells imperis front a les dues noves grans
potències (EUA i URSS), que es manifesten anticolonialistes
L’impacte de la
IIª Guerra Mundial
Desprestigi dels vells imperis front a les dues noves grans
potències (EUA i URSS), que es manifesten anticolonialistes
L’impacte de la
IIª Guerra Mundial
Desprestigi dels vells imperis front a les dues noves grans
potències (EUA i URSS), que es manifesten anticolonialistes
L’impacte de la
IIª Guerra Mundial
Les noves organitzacions internacionals, sobretot l’ONU,
condemnen el colonialisme i defensen la descolonització i el
dret d’autodeterminació
Desprestigi dels vells imperis derrotats i debilitats
front a les dues noves grans
potències (EUA i URSS), que es manifesten anticolonialistes

25. -Desig d’independència; augment
nacionalisme,malestar amb
maltractament de les metropolis.

26. CONFERÈNCIA DE BANDUNG (1955).
Reunió de països descolonitzats que
van condemnar el colonialisme, defensen
Les ajudes econòmiques i
la neutralitat a la Guerra Freda