1. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
La Segona Revolució Industrial
Època de gran creixement econòmic a Europa occidental, EE.UU i Japó
Augment demogràfic Augment intercanvis Augment producció
Apareixen noves fonts d’energia i nous sectors productius:
- Electricitat i petroli
- Sector químic i automobilístic
- Motor d'explosió
- Etc.
A Europa es produiria aquesta revolució econòmica a diferents
països de la part occidental: Alemanya, Gran Bretanya, Bèlgica i
França. Fóra d’Europa a Estats Units i a Japó.

2. L’explosió blanca i les migracions
Causes de
l’augment:
-Manteniment
natalitat elevada
-Disminució
mortalitat
. Millors
condicions vida
obrers
. Progressos
mèdics contra
malària, còlera i
tifus

3. Les migracions

4. Les noves fonts d’energia:
L’electricitat
Desplaçà la màquina de vapor.
S’aplicà a les comunicacions
Samuel F. B. Morse, el 1837, construí
un telègraf i inventà un alfabet, molt
pràctic per enviar missatges a
distància.
Model del primer telèfon
d’Alexandre Graham Bell
GUGLIELMO MARCONI,
patentà la ràdio el 1897 i
el telègraf sense fils

5. S’aplicà també a l’enlluernat i
a la gravació de sons, amb el
fonògraf.
Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell

6. El petroli
Ford T i el primer tramvia
elèctric.
El petroli feu possible l’aparició de
l’automòbil amb les millores al motor
de combustió interna, de Daimler-
Benz a Alemanya a partir de 1900. El
primer automòbil el construí Peugeot,
el 1891 a França.

7. Fotografia
original del
primer vol amb
motor de la
historia. A
l’aparell Orville
Wright; a la
dreta, el seu
germà Wilbur.
1903
Avió amb el que
Bleirot creuà el Canal
de la Mànega el 1909

8. La reducció de les distàncies
Canal de Suez inaugurat el 1869
Canal de Panamà inaugurat el 1914

9. Producció d’acer (1880-
1912)
(en milions de tones)
35
30
25
1880
20 1890
15 1900
10 1910
1912
5
0
Gran EUA Alemanya Bèlgica Rússia
Bretanya

10. Energia utilitzada per la indústria
tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)
250
200
150 energia de
vapor
energia
100 elèctrica
50
0
1910 1915 1920 1925 1930

11. Cadena de
muntatge de Ford
Acció: títol que converteix en
propietari d’una part d’una
empresa al seu posseïdor. Era
una forma d’ampliar el seu
capital les grans empreses.
Les noves indústries necessitaven
grans inversions, cosa que afavorí
l’aparició de grans empreses,
formades per l’associació
d'indústries o per l’absorció de
petites empreses per les més
poderoses. Es va reduir el nombre
d’empreses i les que hi havia eren
cada cop més grans.
Aquestes formaren grups de
pressió i monopolis

12. L’imperialisme
És l’expansió política i econòmica dels països occidentals per tots els
continents, que va tenir lloc entre 1860 i 1914. Va ser una cursa empresa
pels països industrialitzats que va transformar radicalment el mapa polític
del món. També pot definir-se:
L'espoliació de recursos, l’explotació econòmica i el domini polític de gairebé
tot Àsia, Àfrica i Oceania per part dels països occidentals.
Països imperialistes:
- Gran Bretanya
- França
- Alemanya
- Bèlgica
- Itàlia
- Espanya
- Països Baixos
- EE.UU.
- Japó
- Rússia
- Portugal
- Imperi Turc General de l’imperi britànic

13. Les causes de l’imperialisme
Econòmiques . Polítiques . Ideològiques . Altres .
Trobar matèries Rivalitats entre Missió civilitzadora i Llocs on
primeres, fonts països per controlar evangelitzadora emigrar l'excés
d’energia... territoris. europea. de població,
Trobar mà d’obra Trobar enclaus Teories racistes: evitant
barata, estratègics. superioritat racial. conflictes...
Llocs on invertir. Prestigi. Interès científic,
Trobar aliments. Evitar conflictes geogràfic, cultural...
interns. Per conèixer nous
........
pobles i noves terres.

14. Causes econòmiques

15. Causes científiques
Livingstone
Societats geogràfiques
Amundsen explorà
L’Antàrtida
Peary arribà al
Pol Nord

16. El repartiment del món: Territoris de l’imperi britànic
El 1914 aquest imperi posseïa 30 milions de quilometres quadrats
i les seves possessions s’estenien per tot el món. Les colònies
podien ser de diferents tipus:
1. Colònies de poblament (Canadà, Austràlia, N. Zelanda i Sud-
africa), també nomenades Dominis blancs.
2. Colònies d’explotació.
3. Protectorats.
A l’Àfrica dominaven un eix del Caire a Ciutat del Cap. A Àsia
l’Índia, i els territoris del voltant. A Oceania, Austràlia...
La reina Victòria

17. L’imperialisme
La colonització
d’Àfrica
La Conferència de
Berlín, 1885
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/videos/667.htm

19. Els grans imperis colonials
Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina
Gran Bretanya Victòria
Principals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur,
Austràlia i Nova Zelanda
A Àfrica: De la Colònia del Cap a Egipte.
Imperi Francès A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i Madagascar
A Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina)
Alemanya Arriba tard i provoca conflictes
Colònies a Àfrica
EE.UU. Conquesta de l’oest
Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)
Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823)
Japó 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.

21. Les conseqüències de l’Imperialisme
A les metròpolis Consciència de superioritat racial
Acumulació de riquesa
A les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes)
Canvis en l’estructura social
Aculturació
Intercanvi comercial desigual
Augment de la població (al principi però reducció)
Desequilibri població i recursos
(subalimentació i misèria cròniques)

22. Maharajás hindús
Calcuta (India) en el s. XIX
Locomotora de ferrocarril indi Mohandas Gandhi

23. Agricultura tradicional i agricultura
de plantació a l’Àfrica
Explotació dels habitants de l’Índia

24. Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy.
Alguns pigmeus eren exhibits en zoològics
humans, com Ota Benga en el Zoològic
del Bronx, a Nova York.
A baix foto dels supervivents del poble
dels herero, que varen intentar ser
exterminats pels alemanys, junt a un
altre poble, a la zona d’Àfrica de l’oest.

25. La primera guerra mundial
Precedents i Causes
Entre 1870 i 1914 La Pau Armada
Període de tensió diplomàtica
i rivalitat entre potències europees
Ens portaran a la
La Triple Aliança
Creació d’aliances militars
La Triple Entesa
i crisis diplomàtiques constants
en relació a rivalitats econòmiques Crisis
territorials balcàniques
colonials Crisis
psicològiques marroquines

26. La Triple Aliança
La Triple Entesa

27. La cursa d’armaments: La pau armada
Fàbrica de canons alemanys
Fàbrica d’avions britànica

28. Abans de l’atemptat de
Sarajevo, l’atemptat i
la detenció de Prinzip

29. Soldats austríacs
Soldats alemanys
desfilant

30. Cartells de propaganda
“Unions sagrades”

31. El desenvolupament del
conflicte
Evolució de la guerra
1.- Guerra de moviments, 1914-1915
2.- Guerra de posicions, 1915-1916
3.- La crisi de 1917
4.- 1918, l’any de les grans ofensives

32. Agost de 1914. Soldats francesos camí del
front
“Unions sagrades”
Onada de patriotisme

33. Desenvolupament i
2 característiques
Participants
1914 1918
Alemanya
Gran Bretanya
Imperi Austríac
França
Bulgària
Rússia
Imperi Turc
Itàlia
Sèrbia
Grècia
Romania
EE.UU.
Japó

34. La guerra de moviments
(1914-15)
Assassinat de
l’arxiduc
Atac d’Àustria
a Sèrbia
Inici de la guerra
amb l’atac dels
alemanys
Schlieffen
Es frenat amb la batalla del Marne

35. La guerra de posicions
2 (1915-16)
-Trinxeres
-Ofensives de
desgast
Somme
Verdun
-Entren a la guerra
Itàlia
Romania
Bulgària
-Alemanya inicia una
Guerra
submarina

36. Ciutat d’Ypres, Bèlgica, el 1915

37. Màscara antigas, zèppelin
i bombardeig

38. Trinxera al front rus Ypres. Front francès

39. Mort a Champagne

40. Llançaflames
Metralladora alemanya
Canó alemany (Gran Berta)

41. La crisi de 1917
Època de cansament i crisi
Entrada dels EE.UU. a la guerra (Wilson)
El Lusitània, que portava ciutadans americans, fou enfonsat
per un submarí alemany. Alemanya continuà amb la guerra
submarina. A l’abril el president anuncià entrada dels EE.UU.
Derrota turca: les tropes turques
comencen a retrocedir
Mohamed V,
soldà de Turquia
Submarins

42. Revolució russa (octubre 1917) i sortida
de la guerra (Pau de Brest-Litovsk)
Kerenski amb les tropes
russes.
Tsar Nicolau II
Lenin
Pau de Brest-Litovsk, març 1918

43. Hospital alemany a Berlín
Treball femení a la reraguarda

44. 1918, l’any de les grans ofensives
Desenllaç del conflicte
Ruptura de l’equilibri
Retorn a la guerra de
moviments
Front est: derrotats turcs,
búlgars i austríacs. Demanen
l’armistici.3 novembre
l’emperador d’Àustria abdica.
Ofensiva alemanya a l’oest.
Victòria aliada al Marne (Folch)
Armistici alemany, 11 novembre
(revolta interna). Guillem II
abdica.

45. Les conseqüències de la guerra
1.- Els canvis després de la guerra
Ascensió dels EUA i el Japó
Aparició de les nacionalitats europees
Inici de l’emancipació de les colònies
2.- El cost de la guerra
El cost demogràfic
9-10 milions de morts
Disminució de la natalitat

47. 4.- Els Tractats de pau
Pau imposada (Diktat de Versalles)
Wilson (EUA), G. Clemenceau (França),
Lloyd George (G.B.) i Orlando (Itàlia)
El programa dels 14 punts (Wilson)
Rebuig de la diplomàcia secreta
Recolzament a la democràcia
Principi de les nacionalitats
Reivindicacions territorials i reparacions de guerra
Tractats i paus

48. Alemanya Pau de Versalles
Obligada a
cedir territoris
Alsàcia i Lorena a França
Desmilitarització de la Renània
Divisió d’Alemanya pel corredor polonès
Pèrdua de totes les colònies
A més...
Reparacions de guerra (300.000 milions de francs)
Reducció de l’exèrcit (100.000 homes)

49. Les altres paus
Àustria Tractat de Saint-Germain
Hongria Tractat de Trianon
Turquia Tractat de Sèvres
Bulgària Tractat de Neuilly
Pèrdua de territoris i
provoquen desfeta dels imperis
austríac i turc

50. Els tractats de pau
provoquen l’aparició de
nous Estats

51. La construcció de la pau
La Societat de Nacions (SDN)
París, 1919
Garantir la pau i la seguretat internacionals
Cooperar en el progrés cultural i econòmic
Ginebra, Assemblea General (45 Estats)
Però..
Les dificultats dels primers anys de postguerra provoquen una crisi política
Alemanya no pot pagar les reparacions de guerra i França
ocupa el Ruhr