1. Art del Renaixement INTRODUCCIÓ

2. Què és l’art renaixentista? Estil artístic dels segles XV i XVI. XV (1401-1500): Quattrocento. XVI (1501-1600): Cinquecento. Sorgeix a Itàlia i s’estén per tot Europa Manierisme (1527 fins aproximadament 1614), és deutor del Quattrocento.

3. EL RENAIXEMENT ORIGEN ITÀLIA DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL I MERCANTIL CREIXEMENT DE LA BURGESIA PREOCUPACIÓ PEL PENSAMENT RACIONAL I CIENTÍFIC TRADICIÓ DEL MÓN CLÀSSIC GRECOROMÀ NOVA FORMA DE PENSAR HUMANISME NOVES IDEES POLÍTIQUES CULTURALS LINGÜÍSTIQUES

4. Es configura el llenguatge artístic posterior. Es teoritza sobre l’activitat tècnica. Restauració dels temes i de les formes de l’Antiguitat , però sense una imitació directa. Admiració dels clàssics grecollatins. Els temes de la mitologia conviuen amb els de l’hagiografia cristiana. Temes religiosos, mitològics, formes clàssiques, la natura. Antropocentrisme : L’home com a centre de totes les coses. Retorn a la mida humana. La idea de belleza sorgeix de l’exploració de la natura i de les seves lleis. Realisme, cercant la bellesa. El paisatge serà un tema de gran importància, fins convertir-se en gènere pictòric. La perspectiva (sentit de la profunditat). IDEALS o CARACTERÍSTIQUES :

5. TRANSFORMACIÓ DE LA CONCEPCIÓ I FUNCIÓ DE L’ART  Idea de geni com a resultat individual d’un tipus d’artista. · Subdivisió de l’art en : Arts majors. Arts menors. · Distinció entre : Arquitecte : responsable de la forma d’un edifici. Constructor : garanteix la tècnica. · Convicció de què les arts plàstiques (escultura o pintura) deuen “reproduir qualque cosa”. · Regles per a distingir “el que és bell”, “d’allò lleig”.... · Visió unitària : L’obra plàstica ha de presentar-se simultàniament, i en el seu conjunt, a l’espectador.

6. L’art deixa de ser una “ activitat manual ” o mecànica per a convertir-se en una “ activitat intel·lectual ”, individual i autònoma GÒTIC ARTESÀ SOTMÈS A REGLES ARTISTA RENAIXEMENT CREADOR DE FORMES

7. L’ARTISTA DEL RENAIXEMENT – EL treball de l’artista ja no és merament artesanal, com durant l’Edat Mitjana. El seu treball és, sobretot, reflexió, estudi i experimentació en qualsevol dels camps de l’expressió artística. Són intel·lectuals i homes lliures . L’art deixarà, des d’aquest moment, de ser anònim i el geni creador, individual, passará a situar-se en el primer pla de las manifestaciones artísticas. MIQUEL ÀNGEL LEONARDO RAFAEL

8. L’HUMANISME CRISTIÀ Comença la seva carrera com especialista en llengües antigues , però l’ estudi crític dels textos sagrats el convirtirà en un expert en religió de gran prestigi. Primer humanista cristià, partidari del diàleg i la tolerància , va defensar la necessitat de reformar l’Església, encara sense arribar a la ruptura preconitzada per Martí Luter, l’impulsor de la Reforma Protestant. Erasme és partidari de la llum, del sentit comú i del reconeixement del món, tal i com és, i no com la tradició ens obliga a creure; la seva actitud crítica desencadenà les ires dels estaments tradicionals , però contribuirà a desterrar el fanatisme medieval . Erasme de Rotterdam (1469-1536)

9. RETORN A LA MIDA HUMANA L’Humanisme emotiu d’arrel franciscana serà substituït per un Humanisme racional . La Universitat i la impremta contribuïren a la lectura i divulgació dels clàssics grecollatins. L’ Antropocentrisme (la raó) substitueix al Teocentrisme medieval ( la fe ). Estudi de les proporcions humanes Leonardo da Vinci

10. BASES PRINCIPALS El Renaixement és un fenomen complex i variat que va elaborar els principis, mètodes i formes que han perdurat fins els nostres dies i que deriven sobre tot de : REUTILIZACIÓ DE L’ART CLÀSSIC GRECOROMÀ (inspiració). NOVES TÈCNIQUES: LA PERSPECTIVA.

11. REUTILIZACIÓ DE L’ART CLÀSSIC Les formes de l’art grecoromà es tornen a recordar, encara que no són concebudes com un repertori de models a imitar , sinó com a inspiració i “ retrobament” amb el passat. Interessava sobre tot l’arquitectura, ja que pensaven que “ l’art, com a ciència, tenia les seves pròpies lleis ”, i que aquestes havien estat descobertes i aplicades pels arquitectes grecs i romans.

12. NOVES TÈCNIQUES: EL PROJECTE La perspectiva permetia dibuixar i mostrar a tots, en termes comprensibles, el resultat final de l’obra d’art, o el que és el mateix, permet projectar-la. Així va néixer la idea de “projecte” , més que la de la realització de la pròpia obra; d’aquí també deriva que sigui un art individual .

13. ETAPES Segle XV: QUATTROCENTO Florència Segle XVI: CINQUECENTO Roma Venècia

14. RENAIXEMENT: Etapes

15. ELS GRANS ESCENARIS DEL RENAIXEMENT ITALIÀ: FLORÈNCIA I EL QUATROCENTO (SEGLE XV) El primer Renaixement també, denominat Quattrocento , té lloc durant el segle XV, i es desenvolupa en la ciutat toscana de Florència , que es va convertir en el centre del moviment humanístic italià. Filòsofs i artistes s’agrupen en torn a la cort de la família dels Mèdici , mecenes per excel·lència d’aquesta època daurada de la cultura europea. Arquitectes, pintors i escultors posen esment en una profunda i fructífera renovació artística que serà, sobretot, una revolució; el disseny i la perspectiva, la recuperació del nu humà, la conquesta de la representació naturalista de la realitat, són algunes de les seves fites. La cúpula de la catedral de Santa Maria de les Flors , obra de Filippo Brunelleschi , és l’obra representativa d’aquest període.

16. LA ROMA DELS PAPES I EL CINQUECENTO (SEGLE XVI) Durant el segle XVI ( Cinquecento ) el focus artístic es desplaça a Roma , la capital dels dominis papals. És el denominat Alt Renaixement . El papat es converteix en el gran mecenes dels artistes italians i l’art, encara que no abandona les seves arrels classicistes, queda immers en un context i simbologia purament catòlica. El “ Saco de Roma ” (1527 ) per les tropes imperials marca l’epíleg d’aquesta segona fase del Renaixement. Fase que suposa la maduresa en la consecució dels avanços aconseguits durant el Quattrocento. Les obres de la nova Basílica de Sant Pere en Roma , capital de l’Estat Vaticà, es convertiren en el gran focus d’atracció per als artistes. Mestres com Leonardo da Vinci o Rafael alcancen la glòria en aquestos anys. És durant aquesta etapa quan les formes renaixentistes surten d’Itàlia i comencen a “ colonitzar ” altres països, com Espanya o França.

17. EL MANIERISME (de 1527 – fins 1614) S’alcança la plenitud classicista,que es va inaugurar amb el Renaixement, i s’inicia una è poca caracteritzada per la diversitat , donat que es perd el caràcter unitari del primer Renaixement. Els artistes pugnaran per mostrar la seva mestria individual, el seu geni singular. Voldran diferenciar-se mostrant la seva pròpia “ maniera ” de fer les coses; d’aquí que aquesta època sigui coneguda com “ El Manierisme ”; expressió que cal utilitzar sense cap tipus de connotació negativa, com ha estat habitual fins fa poc temps. Cronològicament aquesta etapa es perllonga durant la resta del segle XVI . D’entre tots els mestres que traballaren en diferentes focus de la geografia italiana, sobresurt la figura d’un gegant, Miquel Àngel Buonarroti, arquitecte, escultor, pintor i poeta genial, que deixarà la seva emprempta personal en tot el segle, i la seva influència seguirà irradiant molts segles després. PARMIGIANO "Madonna del coll llarg"