84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE

PAVELLÓ ALEMANY EXPOSICIÓ UNIVERSAL
84 BARCELONA 1929 (RECONSTRUCCIÓ 1986)
LUDWIG MIES VAN DER ROHE (1986-1969)

Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves
1a PART

ÍNDEX: PAVELLÓ ALEMANY
1a PART
0.- FITXA TÈCNICA.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: arquitecte, comitent, circumstàncies, preparatius, funció, sala protocol·lària,
inauguració (19-V). Auster, innovador, senzill i noble; mides, distribució i entorn; efímer i permanent,
durador, reconstruït, ubicació. Commemoració, reconstrucció, 2a inauguració; racionalisme pur, minimalisme,
funcionalisme, “less is more”, moviment modern.

2.- ANÀLISI FORMAL:
A. Elements sustentats i sustentants, estructura, delimitació i distribució d’espais.
B. Espai exterior.
C. Espai interior.
D. Materials.
E. Mobiliari: Cadira Barcelona.

2a PART
3.- MIES van der ROHE I EL SEU TEMPS.

4.- EXPOSICIÓ INTERNACIONAL BARCELONA 1929, ABANS I DESPRÉS.

5.- TRANSCENDÈNCIA, MIES COMPROMÈS.

6.- BIBLIOGRAFIA I ACOMIADAMENT DE LA PASSEJADA.

1a PART 0.- FITXA TÈCNICA.

1.- CONTEXT HISTÒRIC.

2.- ANÀLISI FORMAL.
2a PART
3.- MIES van der ROHE I EL SEU TEMPS: Altre mobiliari (furniture). Biografia. Models i influències.
MODELS: Concepció arquitectònica del segle XX: Funcionalisme, racionalisme, moviment modern, Bauhaus.
Obres. Mies en Amèrica: Lake Shore Drive (1951), Chicago; Casa Farnsworth (1950), Illinois, Chicago; Facultat
d’Arquitectura (Crown Hall, 1950-56), Illinois; Seagram Building (1954-58), New York; National Galerie (1962-
1968), Berlín. INFLUÈNCIES: GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics catalans per al Progrés de l’Arquitectura
Contemporània, format a Barcelona l’any 1930), i poc desprès es va formar a Saragossa el GATEPAC (moviment
homònim d’àmbit espanyol). Josep Lluís Sert: Pavelló espanyol Exposició Internacional 1937 a París; Fundació
Joan Miró (1972-1975); Taller de Miró, a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, Mallorca.

4.- EXPOSICIÓ INTERNACIONAL BARCELONA 1929 ABANS I DESPRÉS: Torres venecianes; recinte
exposició; Palau Nacional; Plaça Espanya i Font; Palau Comunicació i Transport; Palau Metal·lúrgia, Electricitat i
Força Motriu; Palau Premsa; Palau Arts Gràfiques; Palau Agricultura; Il·luminació Avinguda Maria Cristina; Font
Màgica de Carles Boïgas; Pavellons altres països: Bèlgica; Itàlia, regnes de Sèrbia, Croàcia i Eslovènia; Suècia;
Romania; Hongria; Dinamarca; França; Espanya; Pavelló alemany d’aleshores; Palaus d’Alfons XIII i de Victòria
Eugènia (actual Fira de Barcelona).

5.- TRANSCENDÈNCIA, MIES COMPROMÈS: Monument commemoratiu als líders espartaquistes Karl
Liebknecht i Rosa Luxemburg; segells; quadres; maquetes; articles i cartells; làpida.


PAVELLÓ ALEMANY
84 BARCELONA 1929.
The German national pavilion
for the 1929 Barcelona
International Exhibition.
FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol Pavelló alemany de l’Exposició Universal de Barcelona
Arquitecte Ludwig Mies van der Rohe (1886 - 1969)
Cronologia 1929 (reconstrucció,1986)
Estil Moviment Modern. Racionalisme. Funcionalisme
Localització Barcelona (Av. Marquès de Comilles, Parc Montjuïc).
Tipologia Arquitectura
Materials Vidre, acer inoxidable i quatre tipus distints de marbre
(travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd antic
de Grècia i ònix daurat del Atles).
Sistema constructiu Arquitravat amb materials industrials.
Dimensions 18’48 (ample) x 56’63 (llarg) x 3’10 (alçada) m
Funció Sala protocol: Recepció autoritats

1.- CONTEXT HISTÒRIC: arquitecte

Ludwig Mies
van der Rohe
(Aquisgrà,
Alemanya, 1886 –
Illinois, Chicago,
EUA, 1969)

El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del Moviment Modern, fou dissenyat
per Ludwig Mies van der Rohe.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: comitent

Mies van der Rohe (1886 - 1969)

Mies van der Rohe va rebre l’encàrrec de
projectar el Pavelló Nacional d’Alemanya per a
l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, del
govern de la República alemanya de Weimar, i
va concentrar els seus esforços en la creació d’un
edifici que representés l’esperit de progrés i
modernitat del país, donat que la coalició de
Weimar, en aquells moments, volia que
l’arquitectura moderna fos representativa de
l’esperit democràtic alemany.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: circumstàncies

Mies van der Rohe
(1886 - 1969)

El Pavelló es va projectar com un espai de representació de l’Estat
Alemany a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en el
següent context: Després de 1918, quan Alemanya va perdre la
Primera Guerra Mundial, va ser la primera ocasió per presentar-se al
món com un país pacífic, dedicat al comerç, mentre en Espanya
estaven al final de la Dictadura de Primo de Rivera (IX, 1923- I, 30).

1.- CONTEXT HISTÒRIC: circumstàncies

Els països presentaven els seus productes als espais proveïts
per la organització o aixecaven els seus propis pavellons; a
més, França i Anglaterra van decidir participar amb un
pavelló de representació, un espai per simbolitzar l’Estat,
amb la bandera; llavors, Alemanya s’hi va afegir.
Mies van der Rohe
(1886 - 1969)
Ludwig Mies van der Rohe va rebre
l’encàrrec de projectar, a l’Exposició de
1929, tots els productes alemanys i,
també, el Pavelló de representació; era un
arquitecte amb experiència, precisament,
en el disseny d’exposicions.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: preparatius

Al setembre de 1928, Mies va
viatjar a Barcelona per triar
el lloc del Pavelló. Fins el
març de 1929 va treballar en
el projecte, a Berlín.
Llavors, l’obra es va aixecar i
el Pavelló es va inaugurar el
27 de maig (inauguració
Exposició 19 de maig).

1.- CONTEXT HISTÒRIC: funció
18’48 m (ample)

56’63 m (llarg)

Mies van der
Rohe
(1886 - 1969)

Va tenir total llibertat en la seva
construcció, donat que no estava
destinat a guardar res, ni tenia cap
funció concreta, no n’hi havia res
exposat a dins, sinó que el pavelló en sí
és l’obra d’art que es mostrava al món. 3’10 m (alçada)

1.- CONTEXT HISTÒRIC: funció
Sense una destinació concreta, havia de ser un espai polivalent, sense divisió
clara entre l’interior i l’exterior. És un edifici auster, on tota la ornamentació
l’aporten els materials nobles amb que està construït.

La funció era mostrar al món, en l’Exposició Internacional de Barcelona de
1929, els avenços alemanys, i va contrastar molt amb els edificis de tall clàssic
que l’envoltaven, com el Palau Nacional (des de Plaça d’Espanya, per Avinguda
de Maria Cristina) d’estil classicista, inspirat en el Renaixement espanyol,
perquè el pavelló de Van der Rohe anunciava les noves formes de
l’arquitectura moderna i racional.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: protocol
3’10 m (alçada)
18’48 m (ample)

56’63 m (llarg)

Obra d’art que consistia, bàsicament, en una
sala protocol·lària per a la recepció oficial
presidida pel rei Alfons XIII amb les
autoritats alemanyes. The Pavilion was
conceived to accommodate the official
reception presided over by King Alphonso
XIII of Spain along with the German
authorities.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: protocol

1.- CONTEXT HISTÒRIC: sala protocol·lària

1.- CONTEXT HISTÒRIC: inauguració 19-V


El dia de la inauguració del Pavelló (27 de
maig de 1929) els Reis d’Espanya (Alfons
XIII i Victòria Eugènia de Battenberg) van
visitar el Pavelló i van signar en el Llibre
d’Or (Exposició 19 maig).

Les banderes d’Espanya,
com a país hoste, i Alemanya
estaven enlairades als màstils.


El Comissari alemany a l’Exposició, va fer
un discurs on, entre d’altres coses, va dir:

“Volem envoltar-nos de coses
clares i dretes, i refusem el que no
és necessari com a superflu.
Potser el que aquí ensenyem
produeixi una impressió
d’exagerada simplicitat.”

1.- CONTEXT HISTÒRIC: austeritat
3’10 m (alçada)

56’63 m (llarg)
La idea del projecte és la d’un espai
18’48 m (ample) fluid, amb una sèrie d’ambients
connectats verticals i horitzontals.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: innovador

Van der Rohe va fer un disseny que no només va ser l’atracció de l’Exposició,
sinó que es va convertir en una de les obres arquitectòniques més
innovadores que s’havien fet fins aleshores.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: senzill i noble

Marbre travertí

Estany rectangular amb un terra de tartera

Obra arquitectònica innovadora, per
l’extrema simplicitat dels seus elements
i per la distribució de l’espai.

84. PAVELLÓ ALEMANY EXPOSICIÓ UNIVERSAL BARCELONA DE 1929. MIES VAN DER ROHE

1.- CONTEXT HISTÒRIC: distribució i entorn
Escales per salvar desnivell terreny.

Cos auxiliar.
3’10 m (alçada)
18’48 m (ample)

Cos principal.

S’accedeix pujant
vuit graons i voltant
a la dreta.
56’63 m (llarg)

Plànol de distribució de l’espai i enclavament a Barcelona (Avinguda
Marquès de Comilles, jardins Parc Montjuïc).

1.- CONTEXT HISTÒRIC: distribució i mides
3’10 m (alt)
18’48 m (ample)
Cos auxiliar

Cos principal.

S’accedeix ascendint
vuit graons i voltant
a la dreta.

S’aixeca sobre podi
o basament elevat
de marbre travertí

Distribució de l’espai.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: efímer i permanent

Malgrat ser construït per una obra efímera, l’Exposició en Barcelona de
1929, i que després de la cloenda de l’Exposició, el Pavelló fou desmuntat el
1930, va tenir una gran influència. After the closure of the Exhibition, the
Pavilion was disassembled in 1930.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: durador

Amb el temps es va convertir en un referent clau, tant pel que fa a la trajectòria
de Mies van der Rohe com per al conjunt de l’arquitectura del segle XX.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: reconstruït

L’any 1986, amb motiu del centenari del naixement de Mies van der Rohe,
l’Ajuntament de Barcelona impulsà la seva reconstrucció i les tasques
s’iniciaren el 1983-84. It was recreated in its original form and on the
same site in 1981-1986 by the Barcelona City Council.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: ubicació

El nou edifici es va inaugurar el 1986 en el seu emplaçament original (fruit
del minuciós estudi de l’obra dut a terme per Ignasi de Solà-Morales al front
d’un equip d’arquitectes).


S’ha recuperat així un dels edificis emblemàtics de l’arquitectura moderna. El
Pavelló reconstruït, i inaugurat el 1986, es va situar al Parc de Montjuïc, entre la
Font Màgica i el Poble Espanyol, al mateix lloc on estava (al terme d’un
passeig i darrera d’una columnata).

A Barcelona, en el Torres modernistes de
la Fàbrica Casaramona
jardins del Parc de de Puig i Cadafalch .
Montjuïc, devora
l’Avinguda Marquès
de Comilles.

El Pavelló alemany de
Mies van der Rohe
contrasta molt amb els
edificis que l’envolten.

Mur i torre del Pavelló de Victòria Eugènia (exposaven
els països que no contaven amb pavelló propi).

1.- CONTEXT HISTÒRIC: commemoració 25
Barcelona recupera el pabellón Mies van der Rohe
El 2 de junio de 1986 se inauguraba el reconstruido pabellón del arquitecto Mies van der Rohe,
en su emplazamiento original en Montjuïc. La Vanguardia. Hemeroteca | 02/06/2011 - 00:03h (25 anys)
El 2 de junio de 1986 se inauguraba el reconstruido pabellón del arquitecto Mies van der Rohe, en el mismo lugar
donde se había levantado con motivo de la Exposición Internacional de Barcelona de 1929.

Durante el acto de presentación, Ignasi de Solà-Morales defendía el emplazamiento y abogaba por recuperar el
entorno con las columnas de Puig i Cadafalch, simbolizando las cuatro barras catalanas.

La inauguración se hizo coincidir con la celebración del centenario del nacimiento del arquitecto alemán
(fallecido el 17 de agosto de 1969), efeméride que La Vanguardia conmemoró con artículos de Ignasi de Solà-
Morales -uno de los arquitectos a los que se encargó la reconstrucción del Pabellón-, Oriol Bohigas, Josep Lluís
Mateo, Antón M. Salvadó i Cabré y Enrique Granells-Trias.

Mies van der Rohe diseñó para la Exposición Internacional, en menos de un año, un pabellón concebido con
finalidades meramente representativas, que ha marcado un hito en la historia de la arquitectura. Suyo fue también el
diseño del escaso mobiliario que incluía el espacio, como la silla “Barcelona”, donde debían sentarse el rey
Alfonso XIII y la reina Victoria Eugenia, según el biógrafo Franze Schulze.

Al finalizar la Exposición, en enero de 1930, el pabellón fue desmontado y parte de los materiales devueltos a
Alemania. No fue hasta mediados de los años 50 cuando empezaron las iniciativas para recuperar el
emblemático edificio, hasta el encargo definitivo por parte del Ayuntamiento de Barcelona en 1981, que devolvió
a su lugar uno de los edificios más notables de la arquitectura contemporánea.

La Vanguardia. Hemeroteca | 02/06/2011 - 00:03h

1.- CONTEXT HISTÒRIC: reconstrucció
en su emplazamiento original en Montjuïc. La Vanguardia. Hemeroteca | 02/06/2011 - 00:03h (25 anys)

04/12/1984
Inicio de las obras del nuevo pabellón Mies van der Rohe en Montjuïc. Técnicos municipales, con el
asesor de urbanismo de la alcaldía, Oriol Bohigas, presencian los trabajos.
Guillermina Puig/archivo

1.- CONTEXT HISTÒRIC: 2a inauguració
en su emplazamiento original en Montjuïc. La Vanguardia. Hemeroteca | 02/06/2011 - 00:03h

02/06/1986
Inauguración del reconstruido pabellón alemán Mies van der Rohe. Asiste al acto una de las hijas del
arquitecto, Georgia van der Rohe, que aparece en la fotografía junto a Jordi Pujol y Pasqual Maragall.
Pedro Madueño/archivo

1.- CONTEXT HISTÒRIC: commemoració 25
La Vanguardia. Hemeroteca | 02/06/2011 - 00:03h (25 anys)

02/06/2011 | 10:38h. Eric Bana (comentari)
Aquesta reconstrucció ha sigut un èxit total i és una enorme
aportació a la imatge de qualitat de Barcelona. Atrau a molts
amants de l'arquitectura i té un gran impacte internacional. És un
edifici espectacular i senzill al mateix temps. No se sap mai si un
és a l'exterior o a l'interior. Les parets de marbre són el súmmum.
L'únic "però" és que l'entrada és una mica cara. Investigació:
General 4’60 euros, estudiants 2’5, i menors 18 anys de franc.

Voilà un bien bel endroit. Samedi 4 jun 2011 - 18:20
Comme tout les objets de Van de Rohe, ce lieu est simple et splendide.. à Voir.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: racionalisme pur

S’ha recuperat una forma pura i neta, despullada de tota ornamentació
supèrflua que, sense cap decoració, sols les seves formes simples i el material
estructural, ha sabut trobar la bellesa que tan sols les obres d’art poden
aconseguir.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: minimalisme

Què pensarien els visitants el 1929 d’una arquitectura que avança les formes
minimalistes de la nostra època?

1.- CONTEXT HISTÒRIC: “less is more”...

M
1.- CONTEXT HISTÒRIC: “less is more”...
O
V
I
M
E
N
T

M
O
D
E
R
N

2.- ANÀLISI FORMAL
A.- ELEMENTS SUSTENTATS I SUSTENTANTS: ESPAIS

3’10 m (alçada)

És un petit edifici aixecat
sobre un basament de
marbre travertí i posseeix
dos estanys. S’accedeix al
pavelló pujant 8 graons que
formen el podi, de travertí,
damunt el qual és emplaçada
la construcció.

2.- ANÀLISI FORMAL

Basament de marbre travertí.

2.- ANÀLISI FORMAL

Basament de
marbre travertí.

Cos auxiliar
2.- ANÀLISI FORMAL
Cos principal A.- DISTRIBUCIÓ ESPAIS

S’aixeca sobre podi
o basament elevat
de marbre travertí. S’hi accedeix pujant
vuit graons i girant a
la dreta.

2.- ANÀLISI FORMAL

Escala lateral d’accés, de vuit graons, que obliga a girar a la dreta per entrar a l’edifici.

2.- ANÀLISI FORMAL
A.- ENTRADA

2.- ANÀLISI FORMAL
A.- ELEMENTS SUSTENTATS I SUSTENTANTS

S’utilitzen com a elements
de suport vuit pilars
cruciformes i molt fins de
gran elegància.

2.- ANÀLISI FORMAL
Vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable, molt prims i d’un
color platejat, cromat, que alliberen els murs de la seva funció
de càrrega, i estan disposats en retícula a intervals regulars.

2.- ANÀLISI FORMAL

2.- ANÀLISI FORMAL

Vuit peus cruciformes d’acer primíssims, que sustenten una coberta molt
volada, i que és una placa rectangular amb funció de sostre. Així doncs, els murs
no tenen cap funció sustentant, cosa que permet col·locar els tàbics i els
tancaments de l’edifici d’una forma completament independent, i es crea una
planta lliure que es perllonga en les bassetes dels patis.

2.- ANÀLISI FORMAL

No hi ha espais tancats, exceptuant-ne un pel cristall, però que no separa, ja
que es pot observar l’interior.

1.- ANÀLISI FORMAL

Les parets (que han perdut la funció de murs de càrrega) són simples làmines
rectangulars que articulen l’espai sense tancar-lo mai, aconseguint la fusió entre
espai interior i espai exterior, és l’únic que interessa, jugar amb la creació
d’espais lliures i oberts.

1.- ANÀLISI FORMAL
Per tant, vans, murs,
tancaments de vidre…
estan disposats amb
criteris estètics i no
constructius.
Els espais es delimiten
combinant marbre, vidre,
ònix, granit.

1.- ANÀLISI FORMAL
A.- ELEMENTS SUSTENTATS I SUSTENTANTS. DELIMITACIÓ ESPAIS.

Marbre, vidre, ònix, granit.

1.- ANÀLISI FORMAL

2.- ANÀLISI FORMAL
A.- ELEMENTS SUSTENTATS I SUSTENTANTS. DELIMITACIÓ ESPAIS.

Esquelet
estructural

La planta del Pavelló està formada per
una combinació de diferents rectangles,
que s’encaixen els uns amb els altres, en
una variació suau d’exteriors i interiors.

1.- ANÀLISI FORMAL
A.- ELEMENTS SUSTENTATS I
SUSTENTANTS: ESPAIS

2.- ANÀLISI FORMAL
Vista de lluny, predomina la línia
horitzontal, de perfil baix i molt llarg
(aspecte de paret formada per rectangles).

La coberta també és plana i horitzontal, i
sobresurt de la seva estructura inferior per
un costat, i pel darrere deixa al descobert
un pati amb un petit estany (“Demà”).

1.- ANÀLISI FORMAL

56’63 m (llarg)
3’10 m (alçada)
18’48 m (ample)
A.- ESTRUCTURA

1.- ANÀLISI FORMAL
A.- ESPAIS

Darrere de la sala protocol·lària un
pati descobert amb un petit estany i
l’escultura femenina “Demà”.

2.- ANÀLISI FORMAL

Joc de murs-pantalles que juguen a
delimitar l’espai circumdant.

1.- ANÀLISI FORMAL
En aquesta estructura de
B.- ESPAI EXTERIOR plans rectangulars,
essència del purisme
racionalista, es manté la
idea d’evitar qualsevol
manifestació ornamental,
a l’exterior, tot i que
s’utilitza la combinació de
materials tradicionals de
gran qualitat.

1.- ANÀLISI FORMAL
B.- ESPAI EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- ESPAI EXTERIOR

El projecte de l’edifici és concebut per a deambular lliurement per tot el recinte
(el visitant es pot moure amb llibertat per dins). No hi ha una clara delimitació,
així, l’interior i l’exterior perden la seva raó de ser. Un mur baix de tanca, fet
de marbre travertí, que suporta un banc corregut del mateix material, serveix
d’enllaç entre el cos principal i l’auxiliar, situat a l’extrem sud del recinte, entre
ells trobem l’esmentat estany.

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- ESPAI EXTERIOR

En front, entrada al cos principal de l’edifici (protocol); a l’esquerra mur baix
de tanca fet de marbre travertí, que suporta un banc corregut del mateix
material, a la dreta i a sota, el començament de l’estany gran.

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- ESPAI EXTERIOR

Gran estany, recepció - protocol, mur baix de tanca i banc corregut de travertí.

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- ESPAI EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- ESPAI EXTERIOR

NORD

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- ESPAI EXTERIOR

De front, distingim el banc,
al fons i a l’esquerra del cos
principal, formant una línia
horitzontal molt llarga.

El pavelló està sobre una base
o podi de rectangles, que
formen un pla que corregeix
el desnivell del terreny.

2.- ANÀLISI FORMAL

Banc corregut des de l’estany.

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- ESPAI EXTERIOR

No n’hi ha ornamentació i el disseny és senzill i depurat:
“EL MENYS ÉS EL MÉS” .

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- ESPAI EXTERIOR

“LESS IS MORE”: “MENYS ÉS MÉS”.

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- ESPAI EXTERIOR

Torres modernistes de la
Fàbrica Casaramona de
Puig i Cadafalch .

Mur baix de tanca, i banc corregut (tot dos de travertí), serveix d’enllaç
entre el cos principal i l’auxiliar, situat a l’extrem sud del recinte, entre ells
trobem l’esmentat estany.

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- ESPAI EXTERIOR

Caminant devora el banc cap a
l’extrem sud del recinte, on es troba
el cos auxiliar.

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- EXTERIOR

Arribant al cos auxiliar, situat a l’extrem sud del recinte.

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- EXTERIOR

Cos auxiliar (extrem sud).

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- EXTERIOR

Cos auxiliar (extrem sud) des de l’altra part del mur baix.

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- EXTERIOR I C.- INTERIOR

A l’estany més petit, i al fons de la sala protocol·lària o cos principal, trobem un
dels escassos objectes decoratius del Pavelló Alemany, una escultura de bronze,
“Demà” de Georg Kolbe (estàtua femenina de formes corbes).

2.- ANÀLISI FORMAL

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- EXTERIOR

“Demà” de Georg Kolbe, estàtua femenina de bronze i de formes corbes,
sinuositat enfrontada amb les línies rectilínies de tota la construcció.

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- EXTERIOR

“Demà” de Georg Kolbe, representa una dona que es desvetlla i està envoltada de
parets de marbre verd dels Alps, i els seus dibuixos abstractes contrasten amb el
naturalisme de la figura femenina.

B.- EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL
“Demà” de Georg Kolbe.

2.- ANÀLISI FORMAL

A l’interior l’espai assoleix plena llibertat, imbricat completament amb
l’exterior, i així l’espai s’amplia d’una forma quasi infinita. La sensació és,
realment, espaiosa, molt lluminosa i unitària.

2.- ANÀLISI FORMAL

Espai interior imbricat completament amb l’exterior, i
així l’espai s’amplia d’una forma quasi infinita.

2.- ANÀLISI FORMAL

La sensació és, realment, espaiosa, molt lluminosa i unitària.

2.- ANÀLISI FORMAL

SENSACIÓ ESPAIOSA, MOLT LLUMINOSA I UNITÀRIA.

2.- ANÀLISI FORMAL

No hi ha espais tancats, exceptuant-ne un pel cristall,
però que no separa, ja que es pot observar l’interior.

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS

La bellesa prové de la gran qualitat dels materials utilitzats en la construcció.
Combinació de materials tradicionals: 4 tipus distints de marbre amb materials
moderns, com tubs d’acer cromats i, sobretot, àmplies vidrieres que omplen de
llum l’espai interior i conserven aquest sentit cristal·lí de l’exterior, iniciat en
la Bauhaus i que, a partir d’ara, serà una constant com a recurs arquitectònic.

2.- ANÀLISI FORMAL Vidre transparent.
Vidre blanc glaçat.
Vidre verd translúcid.
D.- MATERIALS Marcs metàl·lics.
Catifa negra.
Única cortina de vermell intens.

Marbre travertí romà de color crema.
Marbre verd dels Alps.
Marbre verd antic de Grècia (Tinos).
Ònix daurat dels Atles (Algèria).

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS



Estany interior

2.- ANÀLISI FORMAL Marbre verd dels Alps.



Marbre verd dels Alps,
vist des de l’interior.

Marcs d’acer cromats
i àmplies vidrieres.

Marbre travertí romà de color crema. “Demà” de Georg Kolbe.

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS
vist des de l’interior i
des de l’exterior.

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS


2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS

Vermell intens per a l’única cortina.
Catifa negra.
Marcs metàl·lics d’acer.
Marbre verd grec antic (Tinos).

Marbre verd grec antic
(Tinos), a la paret d’entrada. 2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS

Única
Paret d’ònix daurat d’Algèria cortina
(Atles), que fa de punt focal vermell
Catifa negra.
de l’espai intern. intens.

(Tinos), a la paret d’entrada.

Catifa negra.

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS

Vidre transparent.

Única
cortina
Catifa negra. vermell
intens.
Vidre transparent.

Catifa negra.

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS


Paret d’ònix daurat d’Algèria
(Atles), que fa de punt focal
Vidre transparent. de l’espai intern.


2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS

Vidre transparent.

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS


D.- MATERIALS

2.- ANÀLISI FORMAL

Vidre transparent. Vidre blanc glaçat. Marcs metàl·lics d’acer.

D.- MATERIALS Marbre travertí romà de color crema.

2.- ANÀLISI FORMAL (Tinos), a la paret d’entrada.

2.- ANÀLISI FORMAL

Marbre verd grec antic Vidre transparent.

vist des de l’exterior.

Basament de marbre travertí.
D.- MATERIALS

2.- ANÀLISI FORMAL Marbre verd dels Alps.

D.- MATERIALS

Catifa negra i única cortina de vermell intens.


Marcs metàl·lics d’acer.
Pilars cruciformes acer.

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS

Única cortina de vermell intens.

Catifa negra.

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS

Cadira Barcelona.


Catifa negra.
de l’espai intern.

2.- ANÀLISI FORMAL: senzill i noble
D.- MATERIALS


Estany rectangular amb un terra de tartera.

Obra arquitectònica innovadora, per
l’extrema simplicitat dels seus elements
i per la distribució de l’espai.

84. PAVELLÓ ALEMANY EXPOSICIÓ UNIVERSAL BARCELONA DE 1929. MIES VAN DER ROHE

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS


2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS

“LESS IS MORE”: “MENYS ÉS MÉS”.

2.- ANÀLISI FORMAL
Mur i banc corregut,
D.- MATERIALS
enllaça el cos principal
amb el cos auxiliar.


2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS


Joc de murs-pantalles que juguen a
delimitar l’espai circumdant.

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS


2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS

Marcs metàl·lics.
Marbre travertí romà de color crema. Vidre transparent. Pilars cruciformes d’acer.
Marbre verd antic de Grècia (Tinos). Vidre blanc glaçat. Estany amb terra de tartera.

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS

Estany rectangular amb
el terra de tartera.


D.- MATERIALS

2.- ANÀLISI FORMAL

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS

2.- ANÀLISI FORMAL: “less is more”...

Vidre transparent. Catifa negra.

Marcs metàl·lics.

Pilars cruciformes d’acer.

Única cortina
vermell intens.

de l’espai intern.


Marbre verd grec antic (Tinos), a la paret d’entrada.

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS

L’originalitat de Mies van der Rohe en l’ús dels materials no rau en la
seva novetat, sinó en l’ideal de modernitat que expressaven, a més de la
geometria, la precisió de les peces i la claredat del muntatge.

2.- ANÀLISI FORMAL
D.- MATERIALS

En la reconstrucció de 1986, tots els materials tenien les mateixes
característiques i procedència que els emprats inicialment el 1929.

2.- ANÀLISI FORMAL
E.- MOBILIARI

Mies va entendre la importància d’usar els mobles correctes per complementar
la funció o el propòsit de l’edifici, i que s’hi trobessin amb harmonia, teoria que
va plasmar en el disseny de mobles.

2.- ANÀLISI FORMAL
E.- DISSENY DE MOBLES

Entre els elements del mobiliari del pavelló, cal destacar la creació de la molt
famosa Cadira “Barcelona”, disseny de l’arquitecte per a l’ocasió.

2.- ANÀLISI FORMAL
E.- CADIRA
BARCELONA

Tubs d’acer cromat per les potes, tires
extensibles que aguanten el respatller i el seient,
i coixins d’escuma folrats de cuir blanc.

2.- ANÀLISI FORMAL
E.- CADIRA BARCELONA

N’hi havia dos exemplars destinats al reis d’Espanya al Pavelló.

2.- ANÀLISI FORMAL

2.- ANÀLISI FORMAL

Models que són, avui dia, considerats fites del
disseny i que van contribuir, decisivament, a la
popularització del mobiliari de tub metàl·lic.

2.- ANÀLISI FORMAL

"La cadira és un objecte molt difícil. Tothom que n’hagi intentat fer una ho sap. Hi ha moltes
possibilitats i molts problemes: la cadira ha de ser lleugera, ha de ser forta, ha de ser còmoda.
És quasi més fàcil construir un gratacels que una cadira” (Mies, 1930).

PAVELLÓ ALEMANY EXPOSICIÓ UNIVERSAL
84 BARCELONA 1929 (RECONSTRUCCIÓ 1986)
LUDWIG MIES VAN DER ROHE (1986-1969)

M Assumpció Granero Cueves 2a PART

POWER POINT I
0.- FITXA TÈCNICA.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: arquitecte, comitent, circumstàncies, preparatius, funció, sala protocol·lària,
inauguració (19-V). Auster, innovador, senzill i noble; mides, distribució i entorn; efímer i permanent,
durador, reconstruït, ubicació. Commemoració, reconstrucció, 2a inauguració; racionalisme pur, minimalisme,
funcionalisme, “less is more”, moviment modern.

2.- ANÀLISI FORMAL:
A. Elements sustentats i sustentants, estructura, delimitació i distribució d’espais.
B. Espai exterior.
C. Espai interior.
D. Materials.
E. Mobiliari: Cadira Barcelona.

POWER POINT II
3.- MIES van der ROHE I EL SEU TEMPS.

4.- EXPOSICIÓ INTERNACIONAL BARCELONA 1929, ABANS I DESPRÉS.

5.- TRANSCENDÈNCIA, MIES COMPROMÈS.


POWER POINT I 0.- FITXA TÈCNICA.

1.- CONTEXT HISTÒRIC.

2.- ANÀLISI FORMAL.
POWER POINT II
3.- MIES van der ROHE I EL SEU TEMPS: Altre mobiliari (furniture). Biografia. Models i influències.
MODELS: Concepció arquitectònica del segle XX: Funcionalisme, racionalisme, moviment modern, Bauhaus.
Obres. Mies en Amèrica: Lake Shore Drive (1951), Chicago; Casa Farnsworth (1950), Illinois, Chicago; Facultat
d’Arquitectura (Crown Hall, 1950-56), Illinois; Seagram Building (1954-58), New York; National Galerie (1962-
1968), Berlín. INFLUÈNCIES: GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics catalans per al Progrés de l’Arquitectura
Contemporània, format a Barcelona l’any 1930), i poc desprès es va formar a Saragossa el GATEPAC (moviment
homònim d’àmbit espanyol). Josep Lluís Sert: Pavelló espanyol Exposició Internacional 1937 a París; Fundació
Joan Miró (1972-1975); Taller de Miró, a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, Mallorca.

4.- EXPOSICIÓ INTERNACIONAL BARCELONA 1929 ABANS I DESPRÉS: Torres venecianes; recinte
exposició; Palau Nacional; Plaça Espanya i Font; Palau Comunicació i Transport; Palau Metal·lúrgia, Electricitat i
Força Motriu; Palau Premsa; Palau Arts Gràfiques; Palau Agricultura; Il·luminació Avinguda Maria Cristina; Font
Màgica de Carles Boïgas; Pavellons altres països: Bèlgica; Itàlia, regnes de Sèrbia, Croàcia i Eslovènia; Suècia;
Romania; Hongria; Dinamarca; França; Espanya; Pavelló alemany d’aleshores; Palaus d’Alfons XIII i de Victòria
Eugènia (actual Fira de Barcelona).

5.- TRANSCENDÈNCIA, MIES COMPROMÈS: Monument commemoratiu als líders espartaquistes Karl
Liebknecht i Rosa Luxemburg; segells; quadres; maquetes; articles i cartells; làpida.


3.- MIES VAN DER ROHE I EL SEU TEMPS
FURNITURE

BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES

El deute de dissenyadors i arquitectes a la Bauhaus és immens, tots
pràcticament han partit dels postulats bàsics de les seves ensenyances i de les seves
obres, perquè La Bauhaus és el punt de partida de l’arquitectura racional i
funcional dels segle XX, i els seus dissenys resulten, encara, d’una modernitat
sorprenen.

3.- MIES I EL SEU TEMPS
MODELS I INFLUÈNCIES

Dissenys Bauhaus.

CONCEPCIÓ ARQUITECTÒNICA DEL SEGLE XX

Al segle XX es revisa el significat
de tots els mitjans d’expressió
artística, inclosa l’arquitectura.
La pintura és, sobretot, color.
L’escultura volum, i...
L’arquitectura espai, espai interior, espai habitable.
La funció bàsica, l’habitabilitat, s’acabà imposant a
les funcions secundàries, l’ornamentació, l’estètica.
La bona arquitectura és la FUNCIONAL, idea
defensada, sobretot, a la primera meitat de segle.

La nova estètica del segle XX es basa
en la FUNCIÓ. Si la distribució
interior és harmoniosa, la llum
matisada, l’edifici s’integra en
l’entorn... es pot considerar BELL.

FUNCIONALISME . RACIONALISME. MOVIMENT MODERN
Es caracteritza per la simplicitat de formes, el
retorn als volums elementals (cub, cilindre, con
i esfera) i la lògica constructiva, estil que
prioritza la funcionalitat davant l’ornamentació.

També és conegut com “MOVIMENT
MODERN” i “RACIONALISME”. El gran
moment del seu desenvolupament fou el període
d’entreguerres.
Casa Farnsworth (1950). Illinois.
EUA. Mies van der Rohe.
Casa Tugendhat. República Txeca, 1930.

MENYS ÉS MÉS

FUNCIONALISME . RACIONALISME. MOVIMENT MODERN

Els principals arquitectes:
Walter Gropius i la Bauhaus
Mies Van der Rohe
Le Corbusier
Josep Lluís Sert

BIOGRAFIA. MODEL I INFLUÈNCIES

En Europa, abans de la Segona
Guerra Mundial, Mies va emergir
com un dels líders més innovadors
del moviment modern, dissenyant
projectes visionaris de vidre i acer, i
executant nombrosos edificis petits,
tot i que significats, a la vegada que
criticats.
La seva teoria es basava en
“construccions de pell i ossos”,
l’acer i el formigó han d’anar a
l’interior (els ossos de l’esquelet), i
el vidre a l’exterior (la pell).

Ludwig Mies van der Rohe
(1886 - 1969)


En aquest camí, en 1919, Mies dissenyà
el primer projecte d’una sèrie de cinc
famoses torres de cristall, situades
devora l’estació Friedrichstrasse. El
concurs anomenat d’entrada
“HONEYCOMB” “ENJAMBRE”, és a
dir, “EIXAM O NIU”
D’APARTAMENTS, simbolitzava el
trenc d’alba d’una nova cultura, on l’ús
de l’acer i el vidre permetien que
l’edifici presentés una nova fisonomia,
més translúcida que sòlida. Amb aquest
projecte Mies va introduir una nova
forma d’expressió que, aparentment, res
tenia a veure amb el construït fins
aleshores.

3.- MIES I EL SEU TEMPS Apartaments de
OBRES Lake Shore Drive (1951).
Chicago, Illinois, EUA.
Mies van der Rohe.

Emperò, a l’època del
nazisme i de la Segona
Guerra Mundial,
molts dels arquitectes
van emigrar als EUA,
on els principis de
l’escola van trobar un
terreny propici.
Gropius va aplicar els
ses mètodes a la
Universitat de
Harvard i Laszlo
Moholy-Nagy va
fundar a Chicago la
New Bauhaus.

OBRES

Apartaments de Lake
Shore Drive (1951).
Chicago, EUA.
Mies van der Rohe.

Després de 1938, en el context americà,
ell va transformar l’expressió
arquitectònica dels marcs d’acer, i va
deixar un llegat inigualable d’edificis i
ensenyances.

OBRES

The Lake Shore Drive Apartments (1951), Chicago, photographed in 1955.

OBRES

Casa Farnsworth
(1950). Illinois.
Chicago. EUA.
Mies van der Rohe.

Cada objecte físic ha estat minimitzat
fins la seva essència irreductible.

OBRES

L’arquitectura de la casa representa el màxim refinament de l’expressió
minimalista de Mies, pel que fa al tractament de l’estructura i l’espai.

OBRES



Amb les més simples formes arquitectòniques, està construïda a partir de
consideracions totalment funcionals, i aconsegueix un alt grau de validesa dins
l’àmbit del més pur art (sembla etèria).


L’interior summament transparent, esplaiat (“despejado”) i obert a l’entorn que
l’envolta, no té precedents.

OBRES

Les dependències de la tradició convencional (menjador, parets, mobles,
quadres, pertinències personals) han estat virtuosament abolides, cosa que respon
a una visió puritana de la existència simple i transcendental.


3.- OBRA DE MIES Mies va aconseguir, a la fi, els objectius
perseguits en el desenvolupament del
seu treball durant tres dècades.

3.- MIES VAN DER ROHE I LA SEVA OBRA


MENYS ÉS MÉS

OBRES Casa Farnsworth (1950). Illinois.


OBRES EUA. Mies van der Rohe.


Fou a les darreries de
1930, quan Mies, va
abandonar Alemanya,
a les a la vista de
l’avanç del nazisme, i
se n’anà a Estats Units,
país on ja era conegut
com a arquitecte i
dissenyador.

Facultat d’Arquitectura (Crown Hall). Chicago, Illinois, EUA. 1950-56 .
Van der Rohe fou director entre 1938-1958.

A Chicago fou nomenat degà de l’actual Institut Tecnològic d’Illinois (Illinois
Institute of Technology). Aquí va redissenyar els edificis del recinte universitari,
molts dels quals encara es mantenen. Així va aconseguir que l’esperit de la
Bauhaus no morís.


Crown Hall (escola o facultat) at the
Illinois Institute of Technology,
Chicago, Illinois. Completed 1956.

Arts Club interior

OBRES

Facultat d’Arquitectura (Crown Hall). Chicago, Illinois, EUA. 1950-56 .
Van der Rohe fou degà entre 1938-1958.

OBRES

Facultat d’Arquitectura (Crown Hall)
Chicago, Illinois, EUA. 1950-56 .
Van der Rohe fou degà entre 1938-1958.

OBRES Seagram Building,
New York, 1954-58.
Mies van der Rohe.
Mies va rebre nombrosos encàrrecs per
fer edificis de tot tipus, inclosos alguns
gratacels, que segueixen essent
totalment actuals en el seu disseny,
malgrat els anys transcorreguts (va
edificar el famós gratacels Seagram
Building de Nova York).

Al llarg de la seva vida professional va
lluitar per assolir una arquitectura de
caràcter universal i simple, i que fos
honesta en l’ús dels materials i en les
estructures. Fou així que es va fer
famosa la frase less is more ("menys
és més"), la qual es convertí en el
lema de l’arquitectura d’avantguarda
de la primera meitat del segle XX.

Seagram Building, New York, 1954-58.
Mies van der Rohe.
OBRES

L’Edifici Seagram i The
Lever House, situats
travessant Park Avenue,
foren els models per als
gratacels de Nova York
durant dècades.

MENYS ÉS MÉS

LESS IS MORE

OBRES

The Seagram Building sembla com
una simple caixa de bronze amb
una plaça oberta de granit a sota.
Mies volia aconseguir que l’edifici
tingués una aparença normal i
regular.

OBRES

És més, Mies no va planificar obrir un
espai amb funció d’àrea social obert a sota,
però s’ha desenvolupat i ha esdevingut un
espai públic molt popular.

OBRES

Ell pensava que la majoria dels
edificis podien expressar la seva
estructura i forma amb els elements
més essencials i sense ornamentació
supèrflua.

OBRES

Seagram Building,
New York, 1954-58.
Mies van der Rohe.
Estil Internacional.

En aquest sentit, el Seagram confirma la
premissa de què l’ús dels materials
industrials i de la nova tecnologia permet
que l’expressió arquitectònica esdevingui
transcendental.

OBRES 38 plantes amb finestrals
correguts (de sota a dalt),
Formes geomètriques de bronze i vidre gris
simples i pures (un (augmenta sensació de
rectangle). Estructura de verticalitat).
columna amb base
diferenciada, fust i capitell Estructura d’“ossos i
(4 darreres plantes). pell”: Esquelet sustentant
de pilars amb divisions i
tancaments de murs
mampares i murs
cortina, “pell” de vidre.
Exemple d’“art total”, va
dissenyar els elements Edifici recula i deixa un
interiors. espai públic previ amb
dos estanys.
L’horitzontalitat
contrasta amb la
verticalitat. És més,
permet contemplar
l’edifici en la seva
totalitat.

Escola de la Bauhaus. Seagram Building (1954-1958).
(Nova York). Mies van der Rohe

OBRES

FORA PARETS PESADES, plenes de
materials constructius, morter o formigó i,
en el seu lloc, el VIDRE i
l’ESTRUCTURA vista de l’esquelet de
l’edifici APORTEN NOVES
SOLUCIONS i li donen una gran
claredat i transparència a la construcció.

OBRES National Galerie. Berlín (1962-1968).
Mies van der Rohe.

OBRES

Nova Galeria Nacional. Berlín (1962-1968).
Mies van der Rohe.

Pavelló de la República MODEL I INFLUÈNCIES
Espanyola a l’Exposició
Internacional de París, de 1937
(reproduït el 1992).
Josep Lluís Sert.

A Catalunya, El Funcionalisme va donar lloc, durant la Segona Guerra
Mundial, a un important moviment encapçalat per Josep Lluís Sert, el
GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics catalans per al Progrés de
l’Arquitectura Contemporània, format a Barcelona l’any 1930), i poc desprès es va
formar a Saragossa el GATEPAC (moviment homònim d’àmbit espanyol).

MODEL I INFLUÈNCIES

PAVELLÓ DE LA REPUBLICA DE L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE PARÍS DE 1937 (1936-1937).
JOSEP LLUIS SERT (REPRODUÏT EL 1992).


Però, més tard, Sert es va
desviar de l’estricte
racionalisme modular i
rectilini cap a creacions
d’una major sensibilitat que
l’aproximen a concepcions
més organicistes, com per
exemple l’edifici de la
Fundació Miró, a la
muntanya de Montjuïc de
Barcelona.

FUNDACIÓ JOAN MIRÓ (1972-1975).
JOSEP LLUÍS SERT.


Son Boter Taller de Miró, Josep Lluís Sert
FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ, PALMA, MALLORCA.
Edifici Rafael Moneo (1087)

A.- INFLUÈNCIES

TALLER DE MIRÓ,
JOSEP LLUÍS SERT

A.- MODEL I INFLUÈNCIES

4.- EXPOSICIÓ BARNA 1929: abans i després

TORRES VENECIANES

Les torres venecianes bessones es van
construir, a partir de 1928, segons projecte de Recinte de l’Exposició.
Ramon Reventós i Farraons, en forma de
campanile venecià (seguint el model del
campanar de la Catedral de Sant Marc de
Venècia), com a pòrtic d'entrada al recinte de
l'Exposició Internacional del 1929. Fan 47
metres d'alçada, emmarquen l'avinguda
Maria Cristina, i es troben entre les dues grans
columnates que tanquen la plaça Espanya, el
Palau Textil, i el Palau de Comunicació i
Transport.

4.- EXPOSICIÓ BARNA 1929: ubicació
RECINTE EXPOSICIÓ

L’Exposició fou inaugurada pel rei Alfonso XIII, el 19 de maig de 1929 (al
Saló Oval del Palau Nacional), en maig de 2011 ha fet 82 anys. El 6 de juny de
1986, 57 anys després, es va inaugurar la reconstrucció (2 de juny de 2011
commemoració 25è aniversari).

PALAU NACIONAL

Palau Nacional, turó de Montjuïc, Barcelona, construït entre 1026-29, per a
l’Exposició, des de 1934 és el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Fou l’edifici principal de l’Exposició, obra dels arquitectes Eugenio Cendoya i
Enric Catà, sota la supervisió d Pere Domènech i Roura, rebutjat el projecte
inicial de Josep Puig i Cadafalch i Guillem Busquests (superfície de 32.000 m2).

PALAU NACIONAL

Vista del Palau Nacional, amb els projectors al fons. És d’estil classicista
inspirat en el Renaixement espanyol, de planta rectangular amb dos cossos
laterals i un posterior quadrat, i una gran cúpula el·líptica en la part central.

PLAÇA ESPANYA

Vista de la Plaça Espanya, les Torres Venecianes bessones i el Palau Nacional.

FONT PLAÇA ESPANYA

Projectada en 1928 per
Josep Maria Jujol,
col·laborador d’Antoni
Gaudí.

Un dels elements
importants no acabat
abans de la
inauguració de 1929.

Sobre un petit monticle es trobava la Creu Coberta (on acabava en Barna l’antiga
carretera de Madrid, i donà nom a un dels principals barris de Sants).

PALAU DE COMUNICACIÓ I TRANSPORTS

PALAU DE L’ELECTRICITAT (ARA METAL·LÚRGIA)

PALAU DE METAL·LÚRGIA, ELECTRICITAT I LA FORÇA MOTRIU

PALAU DE LA PREMSA

Pavelló reservat a la premsa acreditada per a informar de l’esdeveniment, projecte de
1926 de Pere Domènech i Roura (un temps fou director de les obres de l’Exposició).

PALAU DE LA PREMSA

Edifici construït entre 1927-29, de clara inspiració mudèjar.

PALAU DE LES ARTS GRÀFIQUES

Construït 1927-29 (projecte de Pelagi Martínez, col·laboració de Raimon Duran i
Reynals). Planta quasi triangular, organitzada partint d’un cos central hexagonal
cobert amb cúpula, també hexagonal. Els dos braços del triangle, que flanquegen la
façana principal, tenen sengles lògies amb arcs de mig punt sostinguts per columnes.

PALAU DE LES ARTS GRÀFIQUES

Excel·lent exemple d’arquitectura, de tendència classicista culta, seguint a
Brunelleschi, amb paraments llisos i elements estructurals recoberts amb terracota.

PALAU DE L’AGRICULTURA

Un dels palaus més grans (projecte de Josep Maria Ribas i de Manuel M. Mayol), la
superfície supera els 16.000m2. S’articulava entorn un gran pati de planta irregular,
tancat per cinc naus d’exposició de planta rectangular i dues galeries porticades.

PALAU DE L’AGRICULTURA

Segueix principis arquitectònics del Noucentisme, amb ús de materials propis
d’arquitectura tradicional catalana, com la terracota, les teules i l’estuc en blanc. La
llum interior de les naus és zenital (com als palaus d’Alfonso XIII i Victòria Eugènia). El
cos principal d’accés inspirat en models barrocs, precedit per gran pòrtic semicircular.

PALAU NACIONAL

Palau Nacional, actual Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC, des de 1934). La
cerimònia d’inauguració de l’Exposició (19 maig 1929) es va realitzar en el seu Saló
Oval i fou presidida pels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia.

PALAU NACIONAL

Antigues quatre columnes, enderrocades en 1928.

PALAU NACIONAL

Les quatre columnes, reconstruïdes en 2011.

AVINGUDA MARIA CRISTINA

IL·LUMINACIÓ: un dels fils conductors del projecte urbanístic i ideològic de l’Exposició.

AVINGUDA MARIA CRISTINA

IL·LUMINACIÓ: A partir de tres
elements:

1-Raig de llum del Palau Nacional.
2-La Font Màgica.
3-Les Columnes de llum que
flanquejaven l’Avinguda Maria Cristina.

Les cascades i sortidors de
l’escalinata del Palau són obra de
Carles Buïgas. Els nou grans
projectors que es col·locaren,
encara avui, emeten intensos rajos
de llum que escriuen el nom de la
ciutat en el cel.

FONT MÀGICA

La Font Màgica de l'enginyer Carles Buïgas, és una de les darreres obres que es van fer
en el recinte de l'Exposició Universal del 1929 (gran ressò).

FONT MÀGICA

Carles Buïgas la va projectar com un dels elements de LLUM (fil conductor Exposició).
Malauradament, mutilada als anys 40 del XX, essent restaurada pel propi autor en 1944-
45. Tornada a restaurar, recentment, s’ha modernitzat tota la maquinària i l’equipament
de control, conservant tot l’equipament original, amb un encertat criteri museístic.


La premsa internacional se’n va fer ressò de la ingent obra d’enginyeria... L’Exposició del
29 fou coneguda mundialment com la Expo de la Font de Buïgas... La premsa la va
batejar com “MÀGICA”.

FONT MÀGICA DE MONTJUÏC

4.- EXPOSICIÓ BARNA 1929: altres pavellons
PAVELLÓ BÈLGICA

PAVELLÓ ITÀLIA

PAVELLÓ REGNES DE SÈRBIA, CROÀCIA I ESLOVÈNIA

PAVELLÓ SUÈCIA

PAVELLÓ ROMANIA

PAVELLÓ HONGRIA

PAVELLÓ DINAMARCA

PAVELLÓ FRANÇA

PAVELLÓ ESPANYA

PAVELLÓ ALEMANYA

PAVELLÓ ALEMANYA

Mies van der Rohe
(1886 - 1969)

PAVELLÓ ALEMANY I FIRA DE BARCELONA

Els Palaus d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia: anomenats inicialment de l’Art Modern i de
l’Arquitectura, són obra de Josep Puig i Cadafalch i de Guillem Busquets, situats devora la Font
Màgica, als peus del Palau Nacional i al costat del Pavelló alemany. Foren els primers edificis
construïts, acabats en 1923 (quan acolliren una Exposició del Moble i la Decoració interior, com
assaig de l’esdeveniment posterior).

PAVELLÓ ALEMANY I FIRA DE BARCELONA

Tenen una superfície de 14.000 m2 cada un, i planta rectangular, formada
por mòduls quadrangulars disposats en retícula.

4.- EXPOSICIÓ BARNA 1929
PALAU ALFONS XIII

Les façanes inspirades en el barroc català, amb un conjunt de quatre torres per edifici, rematades
per uns pinacles de forma piramidal, i decoració d’esgrafiats en els murs, representant columnes
salomòniques i motius vegetals (visibles des de l’estany de Mies). El Palau d’Alfons XIII es dedicà
a la Construcció, mentre al de Victòria Eugènia s’ubicaren les representacions dels països que no
contaven amb pavelló propi. Actualment, formen part de la Fira de Mostres de Barcelona.

PALAU VICTÒRIA EUGÈNIA
Mur i torre del Pavelló de Victòria
Eugènia (exposaven els països que
no contaven amb pavelló propi). 4.- EXPOSICIÓ BARNA 1929

5.- TRANCENDÈNCIA DE MIES
COMPROMÉS

Monument commemoratiu als líders espartaquistes Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg,
encarregat por Eduard Fuchs, president del Partit Comunista alemany, projectat per Mies, i
construït per Wilhelm Pieck, fou inaugurat el 13 de juny de 1926 i, més tard, destruït pels nazis.

COMPROMÉS

DESPRÉS DEFUNCIÓ

Segell alemany commemoratiu del centenari del naixement de Mies.
German commemorative stamp marking 100 years since Mies's birth.

BARCELONA PAVILION: Cartells i article
que fan un recorregut a través de la
història del Pavelló de Mies i la seva
influència en el disseny arquitectònic.
22 x 8.5” 2010


DESPRÉS DEFUNCIÓ

Neix a Aquisgrà, Alemanya, i mor a Illinois, Chicago. Làpida de la tomba.
Mies's van der Rohe’s grave marker in Graceland Cemetery, Chicago.

6.- BIBLIOGRAFIA
 www.wikiarquitectura.com/index.../Pabellón_alemán
 Wikipedia, Viquipèdia
 Imatges: Google i Flickr
 http://www.xtec.es/~fchorda/credit/credit5/htm/507.htm
 moleskinearquitectonico.blogspot.com/.../mies-van-der-rohe-pabellon-de-barcelona.html
 http://www.greatbuildings.com/architects/Ludwig_Mies_van_der_Rohe.html
 es.wikipedia.org/.../Exposición_Internacional_de_Barcelona
 http://www.slideshare.net/mcarmearanda
 BOHIGAS, Oriol, Modernidad en la arquitectura de la España Republicana, Tusquets, Barcelona,
1998.
 BONTA, J.P., Mies van der Rohe. Barcelona 1929, Barcelona, Gustavo Gili, 1975
 FRANK, Whitford, La Bauhaus, Destino, Barcelona, 1991.
 GRANDAS, M. Carmen, L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Llibres de la Frontera,
1988.
 SOLÀ-MORALES, Ignasi La Exposición Internacional de Barcelona 1914-1929: Arquitectura y
Ciudad. Barcelona, Feria de Barcelona, 1985.
 SUBIRANA I TORRENT, (dir.), El Pavelló alemany de Barcelona de Mies van der Rohe, Fundació
Pública del Pavelló Alemany de Barcelona, Barcelona, 1987.
 http://www.georg-kolbe-museum.de/barcelonapavillon.html
 www.lavanguardia.com/.../barcelona-recupera-el-pabellon
 http://www.miesbcn.com
Mies van der Rohe
(1886 - 1969)

SERIA PRECIÓS...

… ELS RAIGS DEL PAVELLÓ NACIONAL…

B-A-R-C-E-L-O-N-A

… VEURE REFLECTIT A L’ESTANY DE TARTERA…
SUSI

84.- PAVELLÓ ALEMANY

M Assumpció Granero Cueves

84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE

84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to 84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE

Similar to 84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE (20)

More from Assumpció Granero

More from Assumpció Granero (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE