2. Filippo Brunelleschi
Filippo di Ser Brunellesco Lapi,
conegut com a Filippo
Brunelleschi (1377-1446), va ser
el gran arquitecte florentí del
Renaixement italià. Les seves
obres més famoses són totes a
Florència.
La seva obra mestra és la cúpula del Duomo
(catedral de Santa Maria del Fiore), la
primera cúpula destacable erigida a Itàlia
des de l'antiguitat.
3. Brunelleschi va començar com a
escultor en un taller florentí i era
membre del gremi dels orfebres. Va
competir amb Ghiberti per esculpir dues
portes del Baptisteri del Duomo de
Florència, no aconseguint l’encarrec.
Sembla que hauria treballat a Roma amb
el seu amic Donatello.
Els seus coneixements comprenien des
de les matemàtiques i l'enginyeria fins a
l'estudi dels monuments antics. Va ser
ell qui va fer les primeres proves amb la
perspectiva en el camp del dibuix; va fer
invents com rellotges, cap dels quals ha
sobreviscut fins als nostres dies. Per
damunt de tot Brunelleschi serà
recordat com l‘arquitecte que va establir
els nous cànons clàssics dels ritmes
serens, la geometria clara i precisa i la Capella Pazzi, Florència
simetria, sovint usant els materials més
senzills: la pietra serena grisa i l'estuc.
4. Església de Sant Lorenzo
Documentació general
Nom: Església de San Lorenzo
Arquitecte: Filippo Brunelleschi (1377-
1446)
Cronologia: 1421-1470
Localització: Florència (Itàlia)
Estil: Renaixement (Quattrocento)
Materials: pedra
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
5. Església de Sant Lorenzo
Obra de Filippo Brunelleschi feta entre 1421 y 1470, fou encarregada pels
Medicis i acabada per Antonio Manetti a partir de 1446.
Es va voler recuperar el model de les antigues basíliques cristianes.
Planta de creu llatina, capelles adossades als costats, tres naus longitudinals i
sostre pla. Arcs de migs punt, capitells compostos amb fragments
d’entaulaments clàssics. Al centre del creuer hi ha una cúpula.
Va ser la materialització de les teories sobre la perspectiva de Brunelleschi,
tal i com es veu en el seu espai interior.
6.
7. Anàlisi formal
Elements de suport i suportats
Murs i columnes suporten l’edifici. Les
columnes són d’ordre corinti, amb uns
originals capitells que es perllonguen
amb fragments d’entaulament,
formats per arquitrau, fris i cornisa.
Les columnes suporten arcs de mig
punt, que ajuden a sostenir el cos de
finestres superiors i la coberta plana
de la nau central.
Les naus laterals es cobreixen amb
voltes de quatre punts o bufades,
suportades en les arcades de la nau
central i en els murs laterals. Aquests
tenen un seguit de capelles obertes
per arcs de mig punt que acaben en
pilastres, també corínties, laterals.
Interior: la porta principal d’entrada
8. Els capitells corintis amb el
fragment d'entaulament a sobre
Cornisa
Fris
Arquitrau
Coberta plana de la nau
Capitell corinti
central i voltes bufades de
les laterals
10. Espai exterior
Aquest és bastant pobre, sobretot
la façana, on mai es va col·locar el
revestiment de marbre que havia
previst l’arquitecte.
L’harmonia del conjunt és perfecta,
i es pot veure les diferents alçades
de les naus i les capelles laterals. A
la part posterior, una cúpula
lleugerament ogival, corona el
creuer.
11. El conjunt de l’església de San Lorenzo està pensat perquè totes les línies
de perspectiva convergeixin en un únic punt, l’altar. També l’estructura de
l’interior fa que l’espectador tingui la impressió que un costat és com un
mirall de l’altre. La simetria i la matemàtica foren les bases d’aquesta obra,
on predomina l’harmonia i la complementarietat del quadrat i el cercle.
L’interior és ampli i diàfan, amb molta llum, gràcies a les moltes finestres que
es troben a diferents alçades.
12. El sostre de la nau central és pla i
està format per cassetons quadrats
amb una flor al centre, i de tant en
tant l’escut dels Mèdici, els
governants de Florència.
En aquest pis superior s’hi obren grans
finestrals que són la principal font de
llum.
Les naus laterals s'il·luminen pels
òculs situats damunt dels arcs de mig
punt de les capelles.
14. La planta
És de creu llatina, inspirada
Sagristia Sagristia
en les basíliques antigues
però més allargada.
Creuer
Consta de 3 naus, una
central i dues laterals. La
central és el doble de gran, i
les laterals tenen un seguit Transsepte
de capelles que es Capella
perllonguen per tot el Nau
perímetre de la planta. central
Nau lateral
A cada costat de la capçalera
hi ha dues sagristies, una
d’elles feta pel mateix
Brunelleschi, i l’altra, la nova,
per Miquel Àngel.
15. Les columnes corínties tenen el fust llis i són de color gris fosc, fetes amb
una pedra típica de Florència, que contrasta amb el fons blanc de l’església.
16.
17. San Lorenzo té dues sagristies: la Vella
feta per Brunellesch i la Nova per Miquel
Àngel, on trobem les tombes dels
Medicis.
La Sagristia Vella està decorada per
Donatello. És una planta central coberta
per una cúpula sobre petxines. Donatello
feu les portes de bronze, on trobem els
sants patrons i màrtirs representats
amb gran naturalisme.
Cúpula de la Sagristia Vella
18. La Sagristia Nova de la Basílica de San
Lorenzo a Florència, és una de les obres
mestres de Miquel Àngel com a arquitecte
i escultor. Avui en dia forma part del
museu de la Capella funerària dels Medici.
19. L’escala de la Biblioteca Laurenciana, que
es troba adossada a San Lorenzo, la
dissenyà Miquel Àngel, i es considera una
obra mestra del manierisme.
20. Interpretació
L’ordenació regular de l’espai, la simplicitat en la distribució dels
elements i la utilització de columnes molt primes i arcs de mig punt per
delimitar les naus fan que predomini clarament l’horitzontalitat sobre
la verticalitat.
Al Renaixement es recuperà la mida humana i es vol remarcar la
horitzontalitat recorrent a elements com les cornises i la perspectiva.
Aquesta posava a l’abast humà l'horitzó, en aquest cas l’altar central, la
part principal de l’església.
La pobresa ornamental i els materials típics de la zona i l’estuc blanc,
significa que Brunelleschi volia centrar l’atenció en la seva obra
arquitectònica, prescindint d’ornaments i elements que amaguessin o
deixessin l’estructura en un lloc secundari.
21. Funció
Aquesta era clarament religiosa, o litúrgica. També volia provocar en els
fidels sensació de pau i equilibri, amb l’equilibri i l’harmonia en que estan
disposats tots els elements, com hem vist.
Per altra banda, al ser mausoleu de la família Mèdici, també es convertí en un
símbol del seu poder i grandesa.
Sepulcre de Llorenç de Medici, de Miquel Àngel.
Sagristia nova de San Lorenzo
22. Models i influències
És una reinterpretació de les plantes de les basíliques romanes i les
paleocristianes. També imita models del romànic i bizantins, com les formes
cúbiques els entaulaments dels capitells, i la cúpula sobre petxines inspirada
en l’antiguitat i l’art bizantí.
Un altre antecedent, més immediat, és el pòrtic de l’Hospital dels Innocents,
del mateix autor, on utilitzà les columnes corínties, la distribució rítmica de
les finestres.
Se la considera la primera
església plenament renaixentista
en la qual es tingué e compte la
mesura de l’home, es recuperà el
llenguatge clàssic i l’equilibri i
sobrietat constructiva. A partir
de Brunelleschi, tots els
arquitectes del Renaixement
cercarien les mateixes formes.
