Comentari de La Capella Sixtina. ATENCIÓ: En el context històric artístic es pot millorar El Manierisme i l'Alt Renaixement.

1. Capella Sixtina
La Capella Sixtina

2. Documentació general:
• Títol: la volta de la Capella Sixtina
Autor: Michelangelo Buonarroti
Datació: 1508 – 1512
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Escola: Romana
Tècnica: fresc
Suport: mur; 13.7 m x 39 m
Localització original i actual: la Capella
Sixtina del Vaticà, a Roma

3. Context històric/artístic:
• La capitalitat artística passa a la Roma dels Papes. A Roma es
porten les obres més importants del període. El papa Juli II va
començar la construcció de la Basílica de Sant Pere del
Vaticà, que és l’obra més important del segle a l’entorn de la
qual desenvoluparan la seva tasca els principals artistes del
moment.Presenta dues fases:
• 1.L’Alt Renaixement (1500-1527) on destaquen
Leonardo,Rafael,Bramante,Miquel Àngel i Tiziano.
• 2.El Manierisme: al Cinquecento s’arriba a definir un model
únic i normatiu.S’apliquen les teories científiques sobre la
correcta aplicació de les obres d’art. En paral·lel sorgeix la
concepció de l’artista com a geni creador, del qual destaca
Miquel Àngel.

4. Anàlisi formal
• La concepció escultòrica va guiar la pintura de Miquel
Àngel, s’aprecia en la rotunditat dels torsos i les contorsions
dels cossos .Per aconseguir que cada figura tingués una
postura diferent a les de demes, l'artista va realitzar
innombrables estudis i esbossos previs . els cossos nus i
l'extrema naturalitat dels gestos revelen el seu profund
coneixement de l'anatomia humana.La restauració dels frescos
(1994) va revelar per a sorpresa de molts, uns colors forts i
lluminosos, el verd i el violeta, els dos colors dela litúrgia
cristiana, predominen per sobre dels altres.A mesura que les
pintures s'apropen a l'altar, les figures són més grans i més
dinàmiques, i les pinzellades més lliures i enèrgiques. Pel que
fa a la llum, aquest quadre te una llum pròpia i artificial. Les
línies compositives bàsiques presenten una simetria entre cada
passatge representat. A més, té un ritme dinàmic.

6. Composició:
• Miquel Àngel va organitzar l’espai a base d’elements arquitectònics
pintats amb un efecte de trampantojo jugant amb l’integració de
l’arquitectura real i l’arquitectura simulada, fingida per la pintura
per produir un efecte d’engany en l’espectador. Una cornisa i una
sèrie d’arcs faixons pintats acoten l’espai central on es representen
escenes del Gènesi, mentre que a les llunetes i als panys de paret
intermedis es despleguen una galeria de figures mitològiques (les
sibil·les) i de l’Antic Testament. A més, entre els pedestals i els
relleus il·lusionistes trobem figures de joves nus (els ignudi). Aquest
programa iconogràfic es va convertir en una composició unitària en
que es narra el principi i el fi de la humanitat, des de la Creació fins
al Judici Final.
• Són centenars de figures en una composició complexa en que la
figura humana nua esdevé protagonista.

7. Medallons
Llunetes
Obres
d’altres
pintors

8. ESCENES:
EL SACRIFICI DE NOÈ

9. L’embriaguesa de Noè

10. EL DILUVI

11. PECAT ORIGINAL I EXPULSIÓ DEL PARADÍS

12. CREACIÓ D’EVA

13. SEPARACIÓ DE LES AIGÜES

14. CREACIÓ DEL SOL I LES PLANTES

15. SEPARACIÓ DE LA LLUM I LA FOSCOR

16. CREACIÓ D’ADAM