SlideShare a Scribd company logo
1 of 9
El renaixament El   Renaixement  és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l' Edat Moderna  i en què es reflecteixen els ideals del moviment  humanista  que va desenvolupar-se a Europa el  segle XVI . El terme procedeix de l'obra de  Giorgio Vasari   Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos , publicada el  1570 , però fins al  segle XIX  aquest concepte no rep una àmplia interpretació històrico-artística. El nom "renaixement" es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés després de segles de predomini d'un tipus de mentalitat dogmàtica establerta en l'Europa de l' Edat Mitjana . Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme.
Quatrocent o ,[object Object]
L 'arquitectura L'arquitectura és la manifestació artística on es veu més clarament la influència de l'antiguitat clàssica en dos aspectes: - La utilització dels elements formals de l'art grec i romà. - La racionalització de l'espai. Quant als aspectes formals , es tornen a utilitzar els ordres clàssics definits per Vitrubi, l'arc de mig punt i la cúpula de mitja esfera, l'aquitrau, els entaulaments i els frontons, les voltes es decoren amb cassetons, etc. Quant a la concepció espaial, l'edifici es concep com una unitat. Impotància de les formes geogràfiques bàsiques: el cercle i el quadrat, l'esfera i el cub. A diferència del  Gòtic ], el mur recupera la seva importància com a superficie massi ssa articulada per pilastres, cornises, columnes, etc.
L 'escultura És a l'escultura on es manifesta més aviat el classicisme renaixentista. No es podien prendre els edificis clàssics com a model per que la seva funció era diferent i no es tenien refrents pictòrics més enllà de les descripcions dels escriptors clàssics. Però, l'escultura antiga era prou abundant i responia molt bé a la consideració de la natura com a referent a banda de ser autònom respecte del marc arquitectònic, que és un dels aspectes més importants de l'escultura renaxentista. L'interés dels escultors renaixentistes es centra clarament en l'escultura exempta, cosa que no vol dir que el relleu escultòric desaparegui, ja que una altra de les aportacions cabdals de l'escultura del Quattrocento és l'aplicació de la perspectiva al relleu. Quant als aspectes formals, l'escultor renaixentista es decanta clarament cap al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana. Recupera la representació del cos nu, plasmant l'anatomia, el moviment del cos i la seva relació amb l'espai. Les imatges religioses, els monuments funeraris i el retrat són els gèneres on es concreten les noves formes de representació. Els materials i les tècniques són molt diversos. El marbre i el bronze són molt preuats, sense deixar de banda l'alabastre o la terracota esmaltada.
La pintura Els referents de la pintura del Quattrocento són dos: · ··Giotto di Bondone  com a punt de partida per a representar el món com és a la realitat.  · L' ··antiguitat clàssica , encara que el coneixement que tenien d'ella era més literari que real. D'aquests dos referents en deriven les característiques pròpies de la pintura del Quattrocento: · Perspectiva lineal.  · Volum a les figures i domini de l'escorç.  · Encara que la pintura religiosa continua sent important, apariciò de nous generes i temes: retrat, al.legoria, paisatge i temes mitològics.  · Les tècniques també evolucionen tant pel que fa als suports: el llenç cada vegada és més important com pel fa a les tècniques pictòriques amb la introducció de la pintura a l'oli, bareges de tremp i oli i vernissos.  · Utilització de gradacions tonals en els colors per crear efectes de llum i ombra.
Cincocento Rep el nom de Cinquecento o Alt Renaixement un periode molt breu (1500-1527) del S. XVI. El  saqueig de Roma  per part de les tropes de  Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic  el  527  marca la fi, d'aquest període, pot ser el més brillant de tot el Renaixement en el qual els pintors tenen el domini de les tècniques i fan obres d'elevada qualitat que reflecteixen un sentit de bellesa i noblesa. Serà succeït durant la resta del segle XVI pel  Manierisme . Quan el segle va arribar al seu final, es va concloure el període corresponent a un moviment artístic específicament ubicat a Itàlia. En aquest moment ja s'ha desenvolupat tot el tresor artístic del Renaixement amb el seu pensament  humanístic , i des de llavors cada artista europeu ho té en ment per seguir amb altres moviments del mateix àmbit.
L 'arquitectura L'arquitectura del Cinquecento es caracteritza per la tendència a eliminar elements superflus i decoratius i per la recerca d'una monumentalitat basada en la simplicitat i l'harmonia. · El màxim representant del classicisme arquitectònic serà Donato Bramante (1444-1514) amb obres com el Tempietto de San Pietro in Montorio i el projecte de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. El seu classicisme serà recuperat més tard per Andrea Palladio. · Miquel Àngel (1475-1564) representa la tendència més individualista, es pot dir que és l'iniciador del Manierisme arquitectònic perquè fuig del classicisme i cerca la maniera pròpia d'utilitzar el llenguatge clàssic. Les tres realitzacions més significatives de Miquel Àngel són la Capella funerària dels Mèdici i la Biblioteca Laurenziana a Florència i la cúpula de la Basíllica de Sant Pere del Vaticà.
L 'escultura L'escultura italiana del S. XVI resta lligada a Michelangelo Buonarroti, conegut com a Miquel Àngel, que encara que va cultivar totes les arts, es considerava sobretot escultor. De totes les característiques de l'escultura potser la més destacable es la grandiositat d'unes figures de faccions perfectes i gestualitat terrible que els seus contemporanis anomenaren la terribilita. El rostres mostren una ànima apassionada, els cossos nus estan dotats d'una gran tensió vital i d'un dinamisme contingut.
La pintura Durant l'Alt Renaixement a Florència, Roma i Milà hi treballen els tres genis del Renaixement: Leonardo, Rafael i Miquel Àngel, paral.lelament es desenvolupa l'Escola veneciana, iniciada per Giogione i Tiziano. Leonardo da Vinci (1452-1519) és l'arquetipus del geni renaixentista, l'artista total, fou arquitecte, pintor, dibuixant, escultor, enginyer, músic, inventor i teòric de l'art. Com a pintor s'interessa sobretot pel cos humà. Quant als efectes lumínics, és l'inventor de l'esfumato, es a dir, la transició progressiva de la zona de llum a la zona d'ombra que li permet fer un contorns imprecisos que accentuen el relleu i endolceixen l'expressió.

More Related Content

What's hot

What's hot (17)

03 Renaixement 3. Escultura
03 Renaixement 3. Escultura03 Renaixement 3. Escultura
03 Renaixement 3. Escultura
 
Tema 5. el renaixement.
Tema 5. el renaixement. Tema 5. el renaixement.
Tema 5. el renaixement.
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
Treball de Recerca del Renaixement
Treball de Recerca del Renaixement Treball de Recerca del Renaixement
Treball de Recerca del Renaixement
 
Renaixement. Introducció
Renaixement. IntroduccióRenaixement. Introducció
Renaixement. Introducció
 
El Renaixement
El RenaixementEl Renaixement
El Renaixement
 
El Renaixement i el Barroc
El Renaixement i el BarrocEl Renaixement i el Barroc
El Renaixement i el Barroc
 
El Renaixement
El RenaixementEl Renaixement
El Renaixement
 
Escultura Del Renaixement ItaliÀ M
Escultura Del Renaixement ItaliÀ MEscultura Del Renaixement ItaliÀ M
Escultura Del Renaixement ItaliÀ M
 
Pintura Renaixement
Pintura RenaixementPintura Renaixement
Pintura Renaixement
 
Pintors del barroc
Pintors del barrocPintors del barroc
Pintors del barroc
 
Renaixement art
Renaixement artRenaixement art
Renaixement art
 
05 Barroc. 1 Introducció
05 Barroc. 1 Introducció05 Barroc. 1 Introducció
05 Barroc. 1 Introducció
 
Renaixement, una nova concepció de l'art
Renaixement, una nova concepció de l'artRenaixement, una nova concepció de l'art
Renaixement, una nova concepció de l'art
 
02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura
 
1.Barroc
1.Barroc1.Barroc
1.Barroc
 

Viewers also liked

Flip book ashley daniels
Flip book ashley danielsFlip book ashley daniels
Flip book ashley danielsAshleyDaniels13
 
20081120 AçãO Artigo 9 Policial Militar
20081120 AçãO Artigo 9 Policial Militar20081120 AçãO Artigo 9 Policial Militar
20081120 AçãO Artigo 9 Policial Militarchlima
 
Solubilidad y conductividad eléctrica de las sales
Solubilidad y conductividad eléctrica de las salesSolubilidad y conductividad eléctrica de las sales
Solubilidad y conductividad eléctrica de las salesFerb' Lilly Town
 
Resolució de problemes...
Resolució de problemes...Resolució de problemes...
Resolució de problemes...ELISABET OLMEDO
 
Z test
Z testZ test
Z testcynwin
 
20081120 Acao Artigo 10 Stylus
20081120 Acao Artigo 10 Stylus20081120 Acao Artigo 10 Stylus
20081120 Acao Artigo 10 Styluschlima
 
Orientación y tutoria
Orientación y tutoriaOrientación y tutoria
Orientación y tutoriadany_ale771022
 
Wall e el robot limpia ventanas
Wall e el robot limpia ventanasWall e el robot limpia ventanas
Wall e el robot limpia ventanasneidersalazar
 
Guia 3 de laboratorio disco duro
Guia 3 de laboratorio  disco duroGuia 3 de laboratorio  disco duro
Guia 3 de laboratorio disco duroBrayan Sandoval
 
tecnicas de cuidado prenatal en el octavo mes por adriana yanez
tecnicas de cuidado prenatal en el octavo mes por adriana yaneztecnicas de cuidado prenatal en el octavo mes por adriana yanez
tecnicas de cuidado prenatal en el octavo mes por adriana yanezAdrianita Yánez
 
Acti 2 reconocimiento de biodiversidad
Acti 2 reconocimiento de biodiversidadActi 2 reconocimiento de biodiversidad
Acti 2 reconocimiento de biodiversidadricar1988
 
Math devanie chavez
Math  devanie chavezMath  devanie chavez
Math devanie chavezDevanieC
 

Viewers also liked (20)

Presentation2
Presentation2Presentation2
Presentation2
 
Flip book ashley daniels
Flip book ashley danielsFlip book ashley daniels
Flip book ashley daniels
 
Kanz ul iman aur scienci qawanin (conference 2009)
Kanz ul iman aur scienci qawanin (conference 2009)Kanz ul iman aur scienci qawanin (conference 2009)
Kanz ul iman aur scienci qawanin (conference 2009)
 
Trabalho final tic 9c
Trabalho final tic 9cTrabalho final tic 9c
Trabalho final tic 9c
 
Química diana
Química dianaQuímica diana
Química diana
 
Our God is Here
Our God is HereOur God is Here
Our God is Here
 
20081120 AçãO Artigo 9 Policial Militar
20081120 AçãO Artigo 9 Policial Militar20081120 AçãO Artigo 9 Policial Militar
20081120 AçãO Artigo 9 Policial Militar
 
Solubilidad y conductividad eléctrica de las sales
Solubilidad y conductividad eléctrica de las salesSolubilidad y conductividad eléctrica de las sales
Solubilidad y conductividad eléctrica de las sales
 
Math
MathMath
Math
 
Resolució de problemes...
Resolució de problemes...Resolució de problemes...
Resolució de problemes...
 
Z test
Z testZ test
Z test
 
20081120 Acao Artigo 10 Stylus
20081120 Acao Artigo 10 Stylus20081120 Acao Artigo 10 Stylus
20081120 Acao Artigo 10 Stylus
 
Orientación y tutoria
Orientación y tutoriaOrientación y tutoria
Orientación y tutoria
 
Lacan
LacanLacan
Lacan
 
Wall e el robot limpia ventanas
Wall e el robot limpia ventanasWall e el robot limpia ventanas
Wall e el robot limpia ventanas
 
Guia 3 de laboratorio disco duro
Guia 3 de laboratorio  disco duroGuia 3 de laboratorio  disco duro
Guia 3 de laboratorio disco duro
 
Presentation1
Presentation1Presentation1
Presentation1
 
tecnicas de cuidado prenatal en el octavo mes por adriana yanez
tecnicas de cuidado prenatal en el octavo mes por adriana yaneztecnicas de cuidado prenatal en el octavo mes por adriana yanez
tecnicas de cuidado prenatal en el octavo mes por adriana yanez
 
Acti 2 reconocimiento de biodiversidad
Acti 2 reconocimiento de biodiversidadActi 2 reconocimiento de biodiversidad
Acti 2 reconocimiento de biodiversidad
 
Math devanie chavez
Math  devanie chavezMath  devanie chavez
Math devanie chavez
 

Similar to Socials ivan i yannis

Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixementxarkz98
 
2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiques2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiquesjgutier4
 
L'art renaixentista italià.
L'art renaixentista italià.L'art renaixentista italià.
L'art renaixentista italià.pilar23gm
 
Renaixamnet
RenaixamnetRenaixamnet
RenaixamnetPaulikas
 
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTEAssumpció Granero
 
De Lantiguitat Tardana Al MóN Medieval
De Lantiguitat Tardana Al MóN MedievalDe Lantiguitat Tardana Al MóN Medieval
De Lantiguitat Tardana Al MóN MedievalSebastià Roglà
 
Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2DaviidPadilla97
 
Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2DaviidPadilla97
 
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES MaremarCinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES MaremarMò C
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixementramonagusba
 
Art renaixement introducció
Art renaixement introduccióArt renaixement introducció
Art renaixement introduccióJulia Valera
 

Similar to Socials ivan i yannis (20)

Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiques2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiques
 
L'art renaixentista italià.
L'art renaixentista italià.L'art renaixentista italià.
L'art renaixentista italià.
 
Renaixamnet
RenaixamnetRenaixamnet
Renaixamnet
 
Edat moderna arte
Edat moderna arteEdat moderna arte
Edat moderna arte
 
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
 
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdfINTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
 
De Lantiguitat Tardana Al MóN Medieval
De Lantiguitat Tardana Al MóN MedievalDe Lantiguitat Tardana Al MóN Medieval
De Lantiguitat Tardana Al MóN Medieval
 
Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2
 
Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2
 
Art xviii
Art xviiiArt xviii
Art xviii
 
Explicacions Renaixement
Explicacions RenaixementExplicacions Renaixement
Explicacions Renaixement
 
El jurament dels horacis
El jurament dels horacisEl jurament dels horacis
El jurament dels horacis
 
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES MaremarCinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
El renaixement 1
El renaixement 1El renaixement 1
El renaixement 1
 
Art edat moderna
Art edat modernaArt edat moderna
Art edat moderna
 
Art renaixement introducció
Art renaixement introduccióArt renaixement introducció
Art renaixement introducció
 

Socials ivan i yannis

  • 1. El renaixament El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l' Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI . El terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos , publicada el 1570 , però fins al segle XIX aquest concepte no rep una àmplia interpretació històrico-artística. El nom "renaixement" es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés després de segles de predomini d'un tipus de mentalitat dogmàtica establerta en l'Europa de l' Edat Mitjana . Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme.
  • 2.
  • 3. L 'arquitectura L'arquitectura és la manifestació artística on es veu més clarament la influència de l'antiguitat clàssica en dos aspectes: - La utilització dels elements formals de l'art grec i romà. - La racionalització de l'espai. Quant als aspectes formals , es tornen a utilitzar els ordres clàssics definits per Vitrubi, l'arc de mig punt i la cúpula de mitja esfera, l'aquitrau, els entaulaments i els frontons, les voltes es decoren amb cassetons, etc. Quant a la concepció espaial, l'edifici es concep com una unitat. Impotància de les formes geogràfiques bàsiques: el cercle i el quadrat, l'esfera i el cub. A diferència del Gòtic ], el mur recupera la seva importància com a superficie massi ssa articulada per pilastres, cornises, columnes, etc.
  • 4. L 'escultura És a l'escultura on es manifesta més aviat el classicisme renaixentista. No es podien prendre els edificis clàssics com a model per que la seva funció era diferent i no es tenien refrents pictòrics més enllà de les descripcions dels escriptors clàssics. Però, l'escultura antiga era prou abundant i responia molt bé a la consideració de la natura com a referent a banda de ser autònom respecte del marc arquitectònic, que és un dels aspectes més importants de l'escultura renaxentista. L'interés dels escultors renaixentistes es centra clarament en l'escultura exempta, cosa que no vol dir que el relleu escultòric desaparegui, ja que una altra de les aportacions cabdals de l'escultura del Quattrocento és l'aplicació de la perspectiva al relleu. Quant als aspectes formals, l'escultor renaixentista es decanta clarament cap al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana. Recupera la representació del cos nu, plasmant l'anatomia, el moviment del cos i la seva relació amb l'espai. Les imatges religioses, els monuments funeraris i el retrat són els gèneres on es concreten les noves formes de representació. Els materials i les tècniques són molt diversos. El marbre i el bronze són molt preuats, sense deixar de banda l'alabastre o la terracota esmaltada.
  • 5. La pintura Els referents de la pintura del Quattrocento són dos: · ··Giotto di Bondone com a punt de partida per a representar el món com és a la realitat. · L' ··antiguitat clàssica , encara que el coneixement que tenien d'ella era més literari que real. D'aquests dos referents en deriven les característiques pròpies de la pintura del Quattrocento: · Perspectiva lineal. · Volum a les figures i domini de l'escorç. · Encara que la pintura religiosa continua sent important, apariciò de nous generes i temes: retrat, al.legoria, paisatge i temes mitològics. · Les tècniques també evolucionen tant pel que fa als suports: el llenç cada vegada és més important com pel fa a les tècniques pictòriques amb la introducció de la pintura a l'oli, bareges de tremp i oli i vernissos. · Utilització de gradacions tonals en els colors per crear efectes de llum i ombra.
  • 6. Cincocento Rep el nom de Cinquecento o Alt Renaixement un periode molt breu (1500-1527) del S. XVI. El saqueig de Roma per part de les tropes de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic el 527 marca la fi, d'aquest període, pot ser el més brillant de tot el Renaixement en el qual els pintors tenen el domini de les tècniques i fan obres d'elevada qualitat que reflecteixen un sentit de bellesa i noblesa. Serà succeït durant la resta del segle XVI pel Manierisme . Quan el segle va arribar al seu final, es va concloure el període corresponent a un moviment artístic específicament ubicat a Itàlia. En aquest moment ja s'ha desenvolupat tot el tresor artístic del Renaixement amb el seu pensament humanístic , i des de llavors cada artista europeu ho té en ment per seguir amb altres moviments del mateix àmbit.
  • 7. L 'arquitectura L'arquitectura del Cinquecento es caracteritza per la tendència a eliminar elements superflus i decoratius i per la recerca d'una monumentalitat basada en la simplicitat i l'harmonia. · El màxim representant del classicisme arquitectònic serà Donato Bramante (1444-1514) amb obres com el Tempietto de San Pietro in Montorio i el projecte de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. El seu classicisme serà recuperat més tard per Andrea Palladio. · Miquel Àngel (1475-1564) representa la tendència més individualista, es pot dir que és l'iniciador del Manierisme arquitectònic perquè fuig del classicisme i cerca la maniera pròpia d'utilitzar el llenguatge clàssic. Les tres realitzacions més significatives de Miquel Àngel són la Capella funerària dels Mèdici i la Biblioteca Laurenziana a Florència i la cúpula de la Basíllica de Sant Pere del Vaticà.
  • 8. L 'escultura L'escultura italiana del S. XVI resta lligada a Michelangelo Buonarroti, conegut com a Miquel Àngel, que encara que va cultivar totes les arts, es considerava sobretot escultor. De totes les característiques de l'escultura potser la més destacable es la grandiositat d'unes figures de faccions perfectes i gestualitat terrible que els seus contemporanis anomenaren la terribilita. El rostres mostren una ànima apassionada, els cossos nus estan dotats d'una gran tensió vital i d'un dinamisme contingut.
  • 9. La pintura Durant l'Alt Renaixement a Florència, Roma i Milà hi treballen els tres genis del Renaixement: Leonardo, Rafael i Miquel Àngel, paral.lelament es desenvolupa l'Escola veneciana, iniciada per Giogione i Tiziano. Leonardo da Vinci (1452-1519) és l'arquetipus del geni renaixentista, l'artista total, fou arquitecte, pintor, dibuixant, escultor, enginyer, músic, inventor i teòric de l'art. Com a pintor s'interessa sobretot pel cos humà. Quant als efectes lumínics, és l'inventor de l'esfumato, es a dir, la transició progressiva de la zona de llum a la zona d'ombra que li permet fer un contorns imprecisos que accentuen el relleu i endolceixen l'expressió.