1. Avinguda Nevski en els anys 1890,

2. Lema: Pa, Pau i Terra
A partir del moviment vaguista del 23 de febrer a Sant
Petersburg, sota el lema “pau i pa” es van viure greus
incidents amb la intervenció policial que van agreujar-
se per la celebració del dia de la dona treballadora en
un moment de carestia. La guarnició de Petrograd va
reprimir amb duresa els manifestants en un principi,
però el 25 de febrer, en esclatar la vaga general,
aquesta també va amotinar-se a favor dels
manifestants. L’èxit de la revolució estava així
assegurat. Aquesta situació va precipitar la crisi de
govern i el 3 de març el tsar Nicolau II, que es trobava
sense recolzament, va abdica

3. Revolució d’octubre 1917

4. Les primeres mesures revolucionàries
• II Congrés dels Soviets: es destitueix el govern
provisional.
• Es forma Consell de Comissaris del Poble (institució de
govern). Dirigit per Lenin.
• Sortida de Rússia de la Guerra (Tractat Brest-Litovsk
1918).
• Decret de la Terra: la terra havia de passar als pagesos.
• Obrers havien de prendre el control de les fàbriques de
més de 5 treballadors.
• Es va nacionalitzar la banca.
• Es va suprimir l’exèrcit tsarista.

6. La guerra civil i el comunisme de guerra
(1918-1922)
• El nou govern bolxevic ha de fer front:
obstacles polítics, bèl·lics i econòmics.

7. • Esclata la guerra civil contra l’Exèrcit Blanc el 1918.
• Trostky organitzà un exèrcit roig extens i eficaç.
• El govern bolxevic controla el ferrocarril.
• Els exèrcits estrangers (GB, EUA, Txecoslovàquia,
Canadà i Japó) retiren suport a l’Exèrcit Blanc.
• Enmig d’aquest clima de violència el tsar Nicolau II i la
seva família van ser executats pels bolxevics el 1918.
• El bàndol bolxevic usa la Cheka.

8. • Exèrcit Roig: Nom donat a les forces militars
soviètiques. Creat al gener del 1918 pel Consell
de Comissaris del Poble, fou organitzat per
Trostki, i en foren els caps principals Tukhacevskij,
Budennij, Zukov i Malinovskij. Després de la
Segona Guerra Mundial canvià el nom pel
d'exèrcit soviètic.
• En principi, el van integrar voluntàriament els
camperols i obrers comunistes. Tots els ciutadans
de la República Russa que tinguessin un mínim
de 18 anys eren elegibles. El seu paper específic
era la defensa de les fites de la Revolució
d’Octubre de 1917, el poder soviètic i el
Socialisme.

10. Assassinat del Tsar i la seva família el juliol de 1918

11. Conseqüències Guerra Civil
• Demogràfiques: gran nombre de víctimes
• Econòmiques: Comunisme de Guerra:
expropiacions. Estatalització de la indústria.
Agricultura i indústria posades al servei de la
guerra.
• Tota l’economia passa a estar dirigida per
l’Estat.
• Socials: s’aplica una disciplina molt dura.

12. Consolidació del poder bolxevic i
formació de la URSS
• Eleccions en el mes de novembre de 1917 per
formar un nou govern.
• Assemblea Constituent: es dissolta a la
primera i única sessió ja que els bolxevics no
obtenen la majoria.

14. • Partit Constitucional Democràtic (KD, anomenat
Kadett): . El KDT propugnava la necessitat de
lluitar dins del marc legal per aconseguir una
democràcia parlamentària i refusava qualsevol
acció revolucionària per aconseguir els seus
objectius)
• Partit Socialrevolucionari Rus (PSR, anomenat
essertista): q defensava q els pagesos eren una
classe revolucionària. L’SR defensava la necessitat
de destruir el tsarisme i instaurar una societat
col·lectivista de base rural. Els seus principals
líders eren Cherov i Kerenski.

15. • Partit Socialdemòcrata Rus (PSDR): de tendència marxista,
fundat el 1898 i integrat dins la II Internacional. Dins del
POSDR hi havia dues tendències enfrontades en el congrés
celebrat a Brusel·les i Londres el 1903 (q el 1912 va conduir
a l’escissió): els menxevics (“minoritaris”) dirigits per Julius
Martov i els bolxevics dirigits per Lenin.
Els menxevics creien que a Rússia calia fer encara la revolució
burgesa i que aquesta havia de ser dirigida per la burgesia
amb un paper secundari del proletariat; aquest seria el pas
previ al socialisme. Els menxevics defensaven un partit de
masses segons el model de la socialdemocràcia europea.
D’altra banda, els bolxevics de Lenin creien que era el
proletariat qui havia de dirigir la revolució i defensaven un
partit de combat dotat d’una disciplina estricta capaç
d’enfrontar-se al tsarisme.

16. • El partit bolxevic que al 1921 s’anomena Partit
Comunista, es constitueix centre del poder.
• Direcció del partit s’encarrega a un comitè anomenat
Politburó.
• El partit estava dirigit per un secretari general que
també exercia el cap de l’Estat.
• Òrgan suprem de l’Estat: Congrés dels Soviets (Soviets
Suprem). Té el poder legislatiu (fa les lleis).
• Presidium presidit per un president(poder executiu).

17. Formació de la Unió Repúbliques
Socialistes Soviètiques (URSS)
• Desembre de 1922 un congrés dels soviets va
proclamar la URSS.
• El 1923 s’aprova la nova constitució de la URSS.
• S’estableix Estat Socialista: Soviet Suprem (òrgan
suprem i legislatiu de l’Estat).
• Comitè executiu (Presidium) dirigit per un
president que exercia les funcions de cap d’Estat.

18. Els Soviets
• Soviets
Consells o assemblees polítiques creades l'any 1905 i formades per obrers i soldats revolucionaris.
El 1917, quan també es van crear soviets de camperols, van esdevenir la forma organitzativa del
moviment revolucionari. Hi havia soviets locals i regionals, i a Petrograd (on hi havia el soviet més
important, creat el 1917) tenia la seva seu el comitè central executiu dels soviets de tot Rússia. Els
soviets foren assemblees de soldats, obrers i camperols russos que primerament foren instruments
reivindicatius i després van esdevenir consells de poder efectiu, alternatius als governs del tsar i als
governs provisionals del 1917.
• Els bolxevics van basar la seva estratègia insurreccional en l'hegemonia dels soviets per assolir el
poder. Després de la Revolució d'Octubre de 1917, van ser controlats per bolxevics i es van convertir
en la base del nou Estat rus.
• A la Rússia tsarista, el soviet era cadascun dels consells obrers creats durant la revolució del 1905.
Malgrat la repressió, renasqueren el 1917. Organitzats a escala local, es dotaren d'un comitè
executiu central que coordinava l'actuació dels diversos soviets de diputats obrers, soldats i
camperols. El soviet més important fou el de Petrograd, creat pel setembre del 1917. Malgrat
l'existència del govern, els soviets detingueren el poder real i crearen una situació de doble poder.
Controlats pels bolxevics i sota la direcció de Troski, que pel setembre del 1917 fou elegit president
del consell executiu suprem, esdevingueren les cèl·lules bàsiques de la revolució i en possibilitaren
el triomf.

20. Rebel.lió de Kronstadt
• Conseqüències guerra civil i comunisme de guerra,
economia soviètica cau.
• Es produeix un aixecament per un sector descontent,
també hi trobem pagesos.
• Març de 1921: rebel·lió mariners de Kronstadt.
• Davant això: Lenin proposa una reforma de l’economia
per tal de millorar les condicions de vida de la població.

21. Nova Política Econòmica (NEP)
• Mètodes del comunisme de guerra no són viables, factibles.
• Retorn monetari i parcial a l’economia de mercat (economia mixta).
• Objectius:
1. Augmentar la producció.
2. Recuperar el suport de la població russa molt castigada.
-S’opta per la liberalització. Torna el sector privat al petit comerç.
(l’Estat es reserva els sectors estratègics).
-s’impulsa l’agricultura. (millorar l’alimentació, s’autoritza als pagesos
a vendre l’excedent).