Explicacions sobre l'art del Renaixement. Elaboració pròpia. 2n Batx. Història de l'Art.

1. Art del Renaixement
IES Bisbe Berenguer

3. S. Llorenç de Nuremberg (començada 1439)

4. Capella Pazzi
(començada 1440,
Florència)

6. ART DEL RENAIXEMENT
Context històric
El Renaixement és un moviment que neix i creix a
Itàlia. La seva difusió per Europa va ser limitada.
Va ser molt important a Castella, però no tant a la
resta d’Europa.
Concretament, el Renaixement neix a Florència al
S.XV, el Quattrocento. De la mà dels Médici,
poderosa família que governava la ciutat-Estat, els
artistes florentins van desenvolupar una nova
concepció de l’art basat en els preceptes i elements
de l’Antiguitat clàssica revisitada.

7. Hospital dels Innocents, Brunelleschi

8. Hospital dels Innocents,
Brunelleschi

9. Santa Maria dei Fiore, Brunelleschi (cúpula)

10. Sant Llorenç (Brunelleschi)

11. Portes del paradís
(Ghiberti)

12. Sant Giorgio (Donatello)

13. Santíssima Trinitat (Masaccio)

14. Santa Maria Novella (Alberti)

15. Expulsió del Paradís
(Masaccio)

16. Naixement de Venus (Botticelli)

17. Alegoria de la Primavera (Botticelli)

18. Els artistes del Renaixement se saben diferents als
seus predecessors. Va ser el moviment artístic més
conscient de si mateix.
Els erudits italians propaguen el mite de que entre
ells i l’Antiguitat clàssica va transcórrer un període
fosc, l’Edat Mitjana.
Alberti, ideal de l’home complert del Renaixement
diu de l’art de la seva època:
Diversos artistes del nostre temps no han de ser
considerats inferiors en res als antics (parla de
Brunelleschi, Ghiberti, Donatello, Masaccio i della
Robbia).

19. Lorenzo Valla, un altre humanista, es pregunta com
pot ser que les arts, que havien decaigut tant en
segles anteriors fins casi morir, ara han renascut
amb tanta força; ni per què es trobaven tants grans
artistes.
La realitat és que l’Edat Mitjana no va oblidar als
clàssics de l’Antiguitat. La diferència és que els
homes erudits del Renaixement, els humanistes,
troben veritats absolutes i normes a seguir a
l’Antiguitat clàssica.

20. Característiques del Renaixement
•L’ésser humà és el centre de l’univers.
•El Renaixement és el retorn a la mesura humana.
La mesura humana que els grecs van utilitzar per
l’exterior dels edificis serà adaptada pels
humanistes tant pels interiors com exteriors dels
edificis.
•Les proporcions són senzilles, equilibrades, fan ús
d’una geometria simple i comprensible.

21. •Els homes del Renaixement continuen sent
religiosos. La divinitat manifesta la seva perfecció
mitjançant l’equilibri i l’armonia.
Diu un erudit de l’època: les veritats de la religió
cristiana són tan evidents com les lleis de les
matemàtiques.
•Al S.XV sorgeix un humanisme racional, que ja no
és l’humanisme sentimental del S.XIII.

22. • A les universitats es llegeixen els clàssics en grec i
llatí, es discuteix sobre teologia i sobre els dogmes.
• La impremta divulga la cultura escrita.
L’humanista és la figura clau del Renaixement:
És un home culte, amant (i expert) de l’Antiguitat,
sap llatí i grec, coneix l’obra de Plató i Aristòtil, així
com les teories més avançades del moment. També
es dedica a la poesia.
Alberti és l’ideal de l’època: moralista, advocat,
poeta, escriptor, matemàtic, científic, pintor,
escultor, arquitecte i teòric de l’estètica.

23. • Les petites corts italianes
estan desitjoses de passar a
la posteritat, de mostrar el
seu poder.
• Busquen als artistes i
humanistes per construir
palaus, altars, mausoleus...
• Allà s’escriuen els primers
estudis racionals i crítics
d’art.
• Neix la Història i la crítica
de l’Art.

24. El Renaixement es divideix en dos períodes:
a) Quattrocento, S.XV a Florència, sota el mecenatge
dels Mèdici.
b) Cinquecento, S.XVI a Roma, sota el mecenatge
dels Papes.

25. Quattrocento

26. Quattrocento
Arquitectura
Filippo Brunelleschi inaugura el Renaixement a
Florència amb l’Hospital dels Innocents, el primer
edifici renaixentista.

27. Se li encarrega acabar la catedral gòtica de Santa
Maria dei Fiori construint la cúpula. És una obra
airosa, espectacular, la cúpula més gran des del
Panteó. Esdevé el símbol de Florència.

28. Filippo Brunelleschi inaugura el Renaixement a
Florència.
Ell és un nou tipus d’arquitecte, no ha ha fet
aprenentatge al taller d’un picapedrer. És fill d’un
notari ric i va rebre una educació liberal.
Va visitar Roma per estudiar els seus monuments
antics.
Va ser elogiat pel seu talent com a enginyer i pel seu
coneixement de les formes de l’arquitectura.
Com a florentí que és, se sent molt orgullós del
passat romà d’Itàlia de la que se sent hereu. L’art
clàssic és l’origen de la seva arquitectura i el seu
rebuig al gòtic (art bàrbar).

29. Quattrocento
Escultura
La presència de vestigis i d’obres romanes a Itàlia
facilita l’aparició d’un sentiment clàssic a l’escultura
a Itàlia.
Durant el Trecento han destacat les escoles
escultòriques de Siena i Pisa. Durant el Quattrocento
destaca Florència.
La catedral, començada al segle anterior, pot donar
feina a molts artistes.
Brunelleschi, Ghiberti, della Robbia i Donatello són
els grans escultors del moment a Florència.

30. Amic de Brunelleschi,
deixeble de Ghiberti. La
seva passió per l’escultura
de l’Antiguitat el fan
desenvolupar un estil
propi (Donatello).
Va col·laborar en les portes
del baptisteri de Florència.
Va revitalitzar totes les
formes de l’escultura, tant
les escultures exemptes
com el baix relleu.

31. Quattrocento
Pintura
A Itàlia trobem una gran quantitat de mestres de la
pintura.
Giotto és l’arrel de la pintura italiana del S.XV.
Mestres del Quattrocento
Masaccio Filipo Lippi Botticelli
Mantegna Perugino Ghirlandaio
Fra Angelico

32. Característiques del Quattrocento
• Importància del paisatge, dóna efecte de
profunditat
• Tema religiós i profà/ Temes mitològics (500 a 40)
• Bellesa idealitzada dels nus
• Volum i forma
• Sentit espacial
• Importància del dibuix, contorns nítids
• Aparença plana
• Importància de la llum
• Composicions complicades

33. •Perspectiva:
Brunelleschi va
idear un mètode
científic
mitjançant el
punt de fuga i les
seves paral·leles.
La pintura
s’eleva a la
categoria de
ciència.

35. El tamany de les dues obres de Botticelli (Venus/ Primavera)
abans només s’havia utilitzat per quadres religiosos, mai per
obres destinades a particulars.
Es van pintar per a un nebot de Lorenzo de Médici quan
tenia 15 anys (Lorenzo Pierfrancesco de Médici). Estan
pensades per formar part de la seva educació clàssica.
“El naixement de Venus” simbolitza el naixement de la
bellesa al món. La intenció és representar el tema mitològic
amb tota la dignitat possible.
Fins llavors les obres grans per a cases particulars eren
tapissos, molt cars. Són les pintures un substitut barat?

36. Cinquecento

37. Cinquecento
Arquitectura
Els arquitectes del Renaixement no són simples mestres
d’obres, com ho havien estat en segles anteriors.
Han de conèixer l’arquitectura clàssica, dominar els ordres
clàssics, conèixer el manuscrits clàssics, estudiar les runes
arqueològiques de l’Antiguitat...
Ells no volen fer edificis útils, volen fer servir els arcs de
triomf, els ordres arquitectònics.
Se’ls hi demanen esglésies i palaus, però ells volen fer
edificis centrant-se en les proporcions, l’espai interior i la
grandiositat i bellesa del conjunt.

38. El centre de gravetat de l’art es trasllada a Roma. El
Papa Juli II (Papa guerrer, intel·ligent, de caràcter
fort) vol participar de la renovació de l’art i ajudar a
la glorificació de Roma, centre de la Cristiandat i
antiga capital de l’Imperi romà.
Juli II ha decidit enderrocar l’antiga basílica de Sant
Pere (on diu la tradició que està enterrat l’apòstol
Pere).

39. El Papa Juli II va encarregar el
projecte a Bramante que va
dissenyar un projecte molt atrevit,
seguint els ideals de l’arquitectura
de l’època. No el va veure acabat
en vida. Altres arquitectes el van
continuar.
Sant Pere del Vaticà és la gran obra
del Cinquecento, per la que van
passar els grans artistes de l’època,
cadascun aportant la seva pròpia
idea.

40. •Inici de les obres: 1506
•Projecte de Bramante
•Planta de creu grega
inscrita en un quadrat
•Interès per la geometria
• Cúpula inspirada en
l'església de Santa Maria
dei Fiori, a Florència.

42. Bramante també va
dissenyar i construir San
Pietro in Montorio.
Segueix la pauta dels Tholoi
grecs (temples circulars).
Allà va poder posar en
pràctica totes les seves idees
sobre l’arquitectura.

43. Palladio diu de Bramante: va ser el primer en treure a
la llum una arquitectura bona i bella, oblidada des dels
temps antics”.
Bramante és més radical que els seus predecessors.
El Tempietto inicia una nova fase en el Renaixement.
• Renuncia a la decoració supèrflua
• Restaura l’ús correcte dels ordres clàssics
• Les columnes dòriques regularment espaiades
sostenen un entaulament pla amb mètopes i tríglifs
(no arcs).
• Es va concebre com part d’un conjunt en perfecte
equilibri (mai construït).

44. Els arquitectes del Renaixement buscaven l’església
cristiana perfecta.
El Tempietto intenta resoldre aquest problema, com
fusionar humanisme i cristianisme?
La planta circular respon a les formes de la
naturalesa: el cosmos, els nius, els globus terraqui...
El cercle és la forma més perfecte per representar la
divinitat i la perfecció.
L’església és la forma d’edifici superior, és seu de la
justícia divina. Només la forma circular li farà honor
i cal coronar-la amb una cúpula semiesfèrica com la
del Panteó que simbolitza el Cosmos.

46. Va estar molt a prop de fer
realitat l’ideal de perfecció.
Havia d’estar rodejat per
un pati circular (no quadrat
com en l’actualitat) amb 16
columnes. Hauria semblat
més gran, harmoniós i
monumental: l’efecte
edificant i purificador
necessari per una església
cristiana ideal.

48. Cinquecento
Escultura
A l’escultura del Cinquecento una figura sobresurt per
sobre de la resta: Miquel Àngel Buonarrotti. És un
dels majors genis de la història.
La seva obra és variada i complexa: pintura,
arquitectura, poesia i escultura.
Ell es defineix a si mateix com a escultor.
Tota la seva obra està marcada per la recerca de la
BELLESA.
No li agrada l’obra de ningú, ni la seva pròpia.

49. Per sobre de tot li agrada treballar amb marbre de
Carrara, el material més noble, el més proper a la
bellesa.
Les seves figures són grandioses, monumentals,
espirituals... El tractament de l’anatomia és un mer
pretext, les seves figures traspuen vitalitat.
No va ser un artista com els altres, mai va tenir un
taller.
Ell va ser un exemple clar de la independència
d’esperit dels artistes del Renaixement i el seu
objectiu de dignificar la seva feina: ells no són
artesans com els altres.

52. Va néixer a Florència.
Allà va començar al
taller de Ghirlandaio. Va
treballar pels Médici on
va poder conèixer les
seves col·leccions d’art.
Després d’esculpir el
David fou cridat a Roma
pel Papa Juli II.

53. Li va encarregar el seu monument funerari,
d’enormes dimensions, destinat a l’església de Sant
Pere que Bramante estava construïnt.
Mai es va arribar a completar. Durant 40 anys hi va
treballar de forma intermitent.

55. Al 1508 comença a pintar la volta de la capella
sixtina. En un principi, no volia acceptar el projecte.
De sobte, es tanca a treballar en la decoració de la
volta. Vol fer una obra que el món sencer admiri.
Va treballar a la volta de la capella sixtina durant 4
anys, pràcticament sol, dibuixant esbossos i pintant
sobre un andamiatge, tombat d’esquenes.
Va ser un immens esforç físic i intelectual, per la
duresa de la feina, per la quantitat de postures i
figures, pels detalls.
La seva representació de Déu Pare ha quedat en
l’imaginari col·lectiu.

58. Cinquecento
Pintura
La pintura del Cinquecento passa per una evolució
notable des del Quattrocento.
Els mestres del Cinquecento són:
•Leonardo
•Miquel Àngel
• Rafael

60. Característiques:
• El color està per sobre del
dibuix
•Les formes es dibuixen amb
clarobscur
•Volum
•Llum i profunditat
•Composició clara
(triangular)

61. Leonardo
Leonardo da Vinci és el primer d’aquests famosos
mestres.
Va aprendre al taller de Verrocchio, un taller
magnífic amb un mestre famós i reconegut.
Allà va aprendre a barrejar colors, a pintar, a fondre
metalls, a estudiar models i nus... Des taller de
Verrocchio van sortir molts bons artistes.
Leonardo era un geni. Els seus apunts i esbossos
ens parlen d’una ment inquieta, milers de pàgines
de dibuixos, comentaris...
No confiava en l’autoritat, només en
l’experimentació.

63. Els seus contemporanis l’admiraven, però el temien.
Prínceps i reis el van cridar al seu costat per treure
partit de la seva inventiva (fortificacions, canals,
armes...).
Per a ell, la pintura és un art liberal, no una feina
manual (la poesia).
Acceptava els encàrrecs que volia, els deixava a
mitges, començava de nous...
Era ell qui decidia si una obra estava o no acabada i
no l’entregava fins a estar-ne satisfet.
Va morir al 1519, admirat però incomprès (1452-
1519).

64. Rafael Sanzio
Rafael Sanzio va coincidir amb Miquel Àngel a
Roma, tots dos treballant pel Papa Juli II i les seves
magnífiques obres. S’odiaven. Eren antagonistes i
antagònics.
Miquel Àngel era de mal caràcter, intractable,
colèric. Rafel era encantador i el seu bon caràcter li
va obrir totes les portes.
Va estudiar al taller de Perugino, pintor de quadres
d’altar, respectat per les seves formes suaus i
composicions agradables.
Allà va aprendre Rafael.

65. Quan arriba a
Florència es troba amb
Leonardo i Miquel
Àngel. El seu bon
caràcter li va obrir les
portes, però a més
tenia un enorme talent.
Les imatges més
conegudes de Rafael
són les Madonnes,
dolces i senzilles.

66. Després de
Florència, va
marxar a
Roma.
Juli II li va
encarregar la
decoració de
les estances
vaticanes
(stanza della
signatura).

67. Les pintures del sostre tracten de les quatre
branques del coneixement humanista: teologia,
filosofia, poesia i jurisprudència.
A les partes apareixen la llei civil, la llei canònica la
filosofia i la teologia.

69. A Rafael tot
sovint el veiem
com un pintor
de verges
suaus, però el
seu talent era
molt més
ampli.

71. Rafael va morir al 1520 amb 37 anys. La inscripció de
la seva tomba al Panteó diu:
ILLE HIC EST RAPHAEL TIMVIT QVO SOSPITE
VINCI RERVM MAGNA PARENS ET MORIENTE
MORI
(Aquesta és la tomba de Rafael, qui en vida va fer que la
mare naturalesa temés ser derrotada per ell, i a la seva
mort, va pensar que també ella moriria)

72. La pintura a Venècia
Venècia té un estil propi en art. És una república rica
i independent, un imperi comercial on es barregen
cultures, religions, gents de totes les races...Les
circumstàncies de Venècia són especials: la neblina
de la ciutat, l’esplendor i luxe dels banquets, les
festes...
Els pintors venecians destacats del Renaixement són:
• Tintoretto
•Giorgione
• Veronés
• Ticià

73. Característiques de la pintura veneciana:
• Color per sobre del dibuix
• Colors càlids
• Bellesa i opulència, exaltació de la riquesa
• Contemplació poètica del paisatge

74. Veronés, Les noces de Caná

75. Giorgione, La tempesta

76. Ticià, Carles V a Mühlberg

77. Ticià és el gran pintor de l’època a Venècia.
Va formar-se al taller de Giovanni Bellini. Allà el
color és el centre i motiu de la pintura.
http://www.youtube.com/watch?v=PjFg_-wq_mc

78. Ticià va ser especialment
famós pels retrats. Tots
els poderosos volien que
els retratés.
No eren retrats
idealitzats. Ell els oferia
continuar vivint en el seu
art.
Ticià, Isabel de Portugal

79. És el pintor de les formes toves i rodones, sent
especial predilecció pels nus infantils i els femenins.

80. Va pintar una sèrie d’escenes eròtico-mitològiques
per Felip II en les que pinta mites grecs a partir de
relats en italià. http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/danae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano/