material segon de batxillerat art

1. L’ART DEL
RENAIXEMENT

2. obres preceptives

3. Nova mentalitat
• Els artistes cercaven la inspiració en els models de
l’Antiguitat clàssica (Grècia-Roma)
• L’ésser humà es va convertir en el centre de les
representacions. Antropocentrisme.
• Els artistes firmaven les seves obres i cercaven la fama.
Passen d’artesans a artistes.
• Apareix la figura dels mecenes, persones riques o
institucions que finançaven les obres i en protegien els
autors. Els més importants van ser la família Médici a la
Florència del s. XV, i els papes a la Roma del s. XVI.
• Altres famílies: Rucellai, Vespuzzi, Pazzi, Strozzi..

4. ● època d’innovacions tècniques: domini
de la perspectiva
● observació i representació de la
Natura. Nous temes no religiosos.
● Els artistes aspiren a tenir un alt nivell
cultural i a dominar diverses disciplines
(pintura, escultura, arquitectura,
ciència,...)

5. ● época de grans avenços científics i tecnoloògics.

9. Definició, temporalització i períodes
• Moviment artístic basat en el ressorgiment de l’art clàssic I el rebuig dels
principis de coneixement medievals. Rinascità. Moviment cultural i artístic de
principis del segle XV que es va desenvolupar a Itàlia. Roma, Florència,
Venècia o Pàdua van ser alguns dels diferents centres artístics on es van
desenvolupar les noves tendències. Tot i això el Renaixement es va estendre
per tot Europa gràcies als viatges dels artistes creant així nous centres artístics
i escoles com l'alemanya, la flamenca o l'espanyola.
• Es divideix en dos períodes:
– -> Quattrocento (segle XV)
– -> Cinquecento (segle XVI)
– -> Manierisme (finals del s.XV) transició al Barroc

10. Culturalment fou l'etapa on sorgeix el terme Edat Mitjana per diferenciar l'etapa que va de la cultura
clàssica al Renaixement, diferenciant-se així dels bàrbars o gòtics contemporanis a Europa.
Segle XVI: Políticament és un moment de tensió entre dues grans potències: França (amb
Francesc I) i Espanya (amb Carles I d'Espanya i V d'Alemanya). Aquest conflicte va afectar a Itàlia
degut al suport que el Papa oferí a França. La conseqüència va ser que Carles I d'Espanya (V
d'Alemanya) va assaltar la ciutat de Roma l'any 1527, el conegut com a "il saco di Roma". Aquest
assalt va generar la fugida dels artistes de la ciutat de Roma, perdent la capitalitat de l’art a favor de
Florència, Mantua i Venècia.
El Renaixement i el Manierisme es van estendre per Europa de la mà dels artistes vagui (viatgers) i,
al mateix temps, molts artistes estrangers van anar a Itàlia. Es van desenvolupar nous centres
artístics, com l’escola alemanya, la francesa, la flamenca, l’espanyola i l’anglesa.
En l'àmbit religiós, destaca la Reforma protestant de Martí Lutero que va canviar el mapa religiós
del moment. Es produeix el cisma d'Anglaterra d'Enric VIII. Posteriorment El Papa Pau III amb el
suport de Carles V convoquen el Concili de Trento (1541-1563) per intentar reformar l'Església de
Roma (Contrareforma o Reforma Catòlica), la ideologia de la qual va nodrir de contingut l’art
realitzat fins a finals del segle XVI i durant l’època barroca als països catòlics.

11. Romànic
Ara Pacis Augustae. Roma

12. ARQUITECTURA
• Retorn de formes greco-romanes:
columnes, capitells, ordres, frontons,
volta canó, cúpula...
• Els edificis segueixen les proporcions
del cos humà: relació entre les parts.
Caràcter antropocèntric
• Interès per crear perspectives,
ordenació d’espais (places, jardins…)
• Es busca una bellesa ideal basada
en l’ordre i l’harmonia. Treball reflexiu
I d’investigació.
•

13. QUATTROCENTO
El principal centre cultural és Florència. Els màxims exponents del
Quattrocento són Filippo Brunelleschi (Cúpula de Santa Maria del
Fiore, San Lorenzo), Michelozzo (Palau Medicis de Florència) i Leon
Battista Alberti (Palau Ruccellai)
Filippo Brunelleschi Michelozzo
Palacio Rucellai

14. Brunelleschi. Cúpula de Santa Maria dei Fiori. Florència.
El 1418 les autoritats
florentines van convocar un
concurs per trobar el disseny
ideal de la cúpula, oferint un
temptador premi de 200
florins d'or per al guanyador,
i la possibilitat de passar a la
posteritat. Els millors
arquitectes del moment van
acudir a la ciutat de l'Arno
per presentar les seves
idees.
Brunelleschi, va presentar un
projecte que no necessitava
ni de complicades ni de
costoses bastides que va
guanyar el concurs. El seu
projecte incloia dues
cúpules, una dins de l’altre.

15. De jove havia après l'ofici
d'orfebre, les arts del dibuix i la
pintura, la talla de fusta i pedres
precioses, l'escultura amb or i
plata. Posteriorment va estudiar
òptica i va realitzar experiments
amb rodes, engranatges, pesos i
peces en moviment, i va fabricar
una sèrie d'enginyosos rellotges,
entre ells un dels primers
despertadors de la història.
Quan es va presentar al concurs,
acabava de tornar de Roma, on
havia passat anys fent
mesuraments i dibuixant els
monuments antics i anotant, en
escriptura xifrada, els seus secrets
arquitectònics.

16. Va inventar un cabrestant de tres
velocitats amb un intricat sistema
d'engranatges, accionat per una
parella de bous que feia girar un
eix de fusta. Funcionava amb una
corda especial de 180 metres de
llarg i pesava gairebé 500 quilos.
La màquina, estava proveïda d'un
revolucionari sistema d'embragatge
que podia invertir la direcció sense
necessitat que els bous canviessin
el sentit

17. Les escenes de El Judici Final
pintades per Vasari i Zuccaro a la
cúpula interior figuren entre les
pintures murals més grans del
món.

18. Brunelleschi. Palau Pitti, Florència

19. TONDO
Andrea della Robbia
Brunelleschi desenvolupà una invenció
sense precedents en la història de l’art: la
perspectiva cònica o lineal, és a dir,
representar gràficament sobre un pla un
cos tridimensional projectat des d’un
imaginari con visual (el vèrtex del qual
coincideix amb l’ull de l’espectador) i
mitjançant les línies de fuga que
convergeixen en un punt de l’horitzó, punt
de fuga.

20. Brunelleschi. Església de Sant Llorenç. Florència
Exterior de San Lorenzo tosc, façana
inacabada. Conjunt amb harmonia estructural
perfecta. Es pot veure les diferents alçades
de la nau central, les laterals i les capelles.

21. planta de creu llatina. Tres naus i
capelles laterals, transsepte i absis
central flanquejat per dues sagristies.
Reinterpretació de la planta de nau
única de les basíliques romanes i les
primitives basíliques paleocristianes
(Santa Sabina 422-432), models
constructius de la l’arquitectura
romànica i bizantina, i l’antiguitat
clàssica.

22. Brunelleschi. Església de Sant Llorenç
La nau central és el doble d’alta i
ampla que les laterals, i la seva
separació es fa a partir de columnes
corínties, que mitjançant un curiós
entaulament fragmentat, suporten arc
de mig punt. A sobre hi ha un mur
amb llargs finestrals. A les naus
laterals, les capelles s’obren a través
d’arcs de mig punt, sobre els quals es
disposen finestres circulars. Coberta
amb voltes bufades als laterals i
sostre amb cassetons quadrats al
centre. Al creuer, cúpula
semiesfèrica sobre petxines. Totes
les línies de perspectiva
convergeixen en l’altar. Simetria,
harmonia i matemàtica. Interior ampli,
diàfan i molt lluminós.

23. Sensació de pau i equilibri
al visitant gràcies a la
simplicitat arquitectònica.
Proporcions a escala
humana que reflecteixen el
naixement d’una societat
humanística.

24. Alberti. Santa Maria Novella,
Florència

25. Cinquecento
El gran centre cultural del s. XVI va ser Roma. S’hi van
realitzar obres magnífiques sota el mecenatge dels papes
• Miquel Àngel.Sant Pere
del Vaticà

26. Bramante. San Pietro in Montorio, Roma

28. Palladio. Villa Rotonda
Columnes d’ordre jònic, frontó, acroteris, cúpula,
òcul, escalinata d’accès, …

31. Il Redentore
• San Giorgio Maggiore

32. Basílica. Vicenza
• Loggia del Capitaniato.
Vicenza

33. Teatre Olímpic. Vicenza