1. Alumna: Estefanía Simón Lozano (2nbB) Professora: M Assumpció Granero Cueves Història de l’Art (curs 2010-11) IES Ramon Llull (Palma) 39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES EL BOSCH

2. FITXA TÈCNICA Títol El Jardí de les Delícies Autor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van Aeken), El Bosch (1450-1516) Cronologia 1510-1515 Estil Gòtic flamenc (transició Gòtic – Renaixement) Suport Fusta: 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 96,5 cm (taules laterals) Tècnica Oli sobre fusta Localització Museu del Prado (Madrid) Tema Jeroglífic . El conjunt és una representació molt personal a través d’una triple seqüència : la creació al paradís, el jardí de les delícies i l’infern. La gran proliferació de símbols que conté, però, fa que es plantegin dubtes molt seriosos sobre la intencionalitat de l’autor en concebre l’obra.

5. El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement) Hieronymus el Bosch Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 96’5 cm) Museu del Prado, Madrid EL BOSCH (c. 1450‑1516)

6. El tríptic desenvolupa la història del món i la progressió del pecat . A.- Comença en les taules exteriors amb la Creació del món . B.- Continua en les interiors : 1.- Panell esquerra: l’ origen del pecat (Adam i Eva) . 2.- Central : la seva extensió per un món dominat pels plaers terrenals . 3.- I acaba, en el dret , amb els turments de l’infern . Tríptic tancat : La creació ANÀLISI FORMAL

9. Característiques: Ritme frenètic El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement) Hieronymus el Bosch Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 96’5 cm) Museu del Prado, Madrid

11. PANELL ESQUERRE (de tonalitats verdes i groguenques, puresa / renovació) - A la primera escena del PARADÍS , El Bosch reprodueix les paraules del Gènesi, Déu acaba de crear Eva, i lliura Eva a Adam com a dona , i aquest, ajagut, l ’observa amb un interès evident. És l’ origen del pecat de la luxúria , desenvolupat a taula central. El Bosch reprodueix la mentalitat medieval: " la culpa d’Eva " en l’inici dels mals de la Humanitat. Ambient bucòlic i reposat que contrasta amb el taulell central. - Paradís habitat per animals de tota mena, i ordenat al voltant d’un artilugi estrafolari de color rosat que, segons alguns autors, podria ser una paròdia de la Font de la Vida del retaule de l’Anyell Místic de Van Eyck , també s’hi troben l’Arbre del Be i del Mal (amb la serp enrotllada al seu tronc) i l’ Arbre de la Vida (un “drago” canari). - Estan envoltats d’animals . A primera vista, la imatge s’associa a la pau, però desprès es va truncant. Fixant-nos podem observar que hi ha animals enfrontats, que lluiten entre ells, i que persegueixen a uns altres, un lleopard du una rata a la boca…, alguns anunciant els futurs mals del món, com avís de pecat. S’ha volgut veure en ells un significat simbòlic, procedent dels bestiaris medievals . En alguns casos, tal vegada hagi, simplement, una intencionalitat burlesca i desenfadada, com en el conillet, al·lusió al sexe femení , situat junt a Eva.

13. PANELL ESQUERRE (de tonalitats verdes i groguenques, puresa / renovació) - Com és habitual en El Bosch, el Paradís no existeix completament lliure d’una, al menys, prefiguració del dimoni , que es representa com una roca antropomorfa , l a roca de la font. El dimoni amagat es troba al paradís, a l’aguait , sense que, encara, els primers pares el vegin. - E n el primer pla un clot o fossat (un foso), del qual emergeixen una gran varietat de criatures . - Presenta un intens i variat cromatisme , amb el predomini de verds , i blau intens del fons , que contrasten amb el mant vermell de Déu i la blancor dels cossos d’Adam i Eva . ANÀLISI FORMAL

14. Déu amb Eva de la mà , presentant-la a Adam. Roca antropomorfa que representa la figura del dimoni amagada .

32. - El Jardí de les Delícies és un enganyós jardí dels falsos plaers terrenals, una conseqüència del pecat original . - Cada detall d’aquest “món al revés” ens ho adverteix en el panell central: “É s el somni paradisíac, és el regne d’allò no durador” .

33. - El conjunt manifesta una vida dissoluta i llicenciosa: abandonats a les temptacions de la carn, no semblen preocupar-se d’altra cosa que no sigui el plaer .

36. - Diversitat d’ escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen éssers humans immersos en un líquid semblant a l’amniòtic , etc.

39. En aquesta escena podem veure l’ únic home vestit , que senyala a una dona que es troba dins un tub de vidre. A aquest home se l’ha interpretat de moltes maneres però, sigui com sigui, sense cap dubte té un protagonisme especial en l’obra . A més, aquest home mira cap enfora establint una clara relació amb el espectador . Estranyes estructures , així com bombolles o conxes oprimeixen els personatges, i donen a conèixer que el pecat s’apodera de l’ésser humà .

45. El ganivet de la part superior, unit amb dues orelles, s’ha pretès veure com un símbol del sexe erèctil , representació d’ un genital masculí .

57. Aquest personatge singular és un mentider, un engalipador ( embaucador ), és el Diable .

73. Jeroen Anthoniszoon van Aeken, El Bosch (c. 1450‑1516) Va néixer, probablement vers 1450 , en Hertogenbosch , una ciutat en el sud del avui anomenat Regne dels Països Baixos , més conegut per Holanda. Es va convertir en el pintor d’una originalitat extraordinària, el més original de l’escola flamenca, pels seus paisatges plens de figures oníriques i estranyes .

79. El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement) Hieronymus el Bosch Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 96’5 cm) Museu del Prado, Madrid EL BOSCH (c. 1450‑1516)

80. Tríptic del carro de fenc (1500-02) Hieronymus El Bosch Oli sobre taula (135 x 100 cm) Museu del Prado, Madrid Símbol dels plaers materials . Es representen els pecats del passat, els pecats del present i l’infern o judici final .

86. S’ha volgut veure, en aquesta obra, una mena de manifest de la secta dels Adamites o Germans de l’Esperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch), que defensava la tornada a una puresa primitiva, basada en el nudisme i en una total llibertat sexual. No obstant, el fet que Felip II, el monarca catòlic per excel·lència , en fos un gran admirador , sembla indicar que en cap cas se li donava, al segle XVI, un significat herètic a l’obra del Bosch . 39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES TEMÀTICA I FINALITAT

87. Així, la interpretació ortodoxa és la d’una representació lliure dels passatges de la Bíblia, i un sermó gràfic, un advertiment contra els plaers terrenals, exemplificats amb Eva , perquè sinó esdevindrà el consegüent càstig infernal. Tan mateix, L’ANÀLISI INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA, si voleu ...

89. El triomf de la mort (vers 1562, Renaixement) Pieter Brueghel el Vell Oli sobre taula (117 x 162 cm) Museu del Prado, Madrid Característiques: Ritme frenètic Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge . Però més que representar el paisatge de forma realista, ho va fer introduint una concepció dinàmica , amb moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes , en el mateix camí que El Bosch. Una de les seves obres més conegudes és El triomf de la mort . BRUEGHEL El VELL

91. 39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES Les visions al·lucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les visions oníriques dels pintors surrealistes del segle XX , que es declaren admiradors del mestre flamenc.

93. Alumna: Estefanía Simón Lozano (2nbB) Professora: M Assumpció Granero Cueves Història de l’Art (curs 2010-11) IES Ramon Llull (Palma)