Download to read offline
More Related Content
Similar to Diversitat del paisatge 3
Diversitat del paisatge 3
- 1. DIVERSITAT DEL PAISATGE Celia Ferrandis AliciaRedondo Lidia Aibar Irina cózar 2º batx.
- 2. ÍNDEX Introducció Esquema Les regions biogeogràfiquesd’Europa i Àfrica Els factors de la diversitat Els conjunts naturals d’Espanya El paisatge i la vegetació de l’Espanya humida Clisèrie Definició clisèrie Glossari Examen PAU Bibliografia DIVERSITAT DEL PAISATGE
- 3. INTRODUCCIÓ Aquest grup el formem Alicia Redondo, Celia Ferrandis,Lidia Aibar i Irina Cózar, hem treballat el tema de la diversitat del paisatge a Espanya, i a continuació vos mostrarem el nostre treball i farem una breu exposició sobre aquest tema, esperem que vos agrade. DIVERSITAT DEL PAISATGE
- 4.
- 5. LES REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES D’EUROPAI ÀFRICA Vegetació exuberant Eurosiberiana Bosc caducifoli Landa a més de 2000 metres Vegetació perennifòlia Mediterrània Sequia estival acusada Dominança d’encines Varietat de flora Macaronèsica Insularitat Vegetació xeròfila DIVERSITAT DEL PAISATGE
- 6. DIVERSITAT DEL PAISATGE ELS FACTORSDE LA DIVERSITAT SITUACIÓ DE LA PENINSULA I LES CANÀRIES Europa Nord peninsular Boscos caducifolis Landes Africana Sud peninsular i Canàries Espècies vegetals xeròfiles
- 7. FACTORS DE LA DIVERSITATDEL PAISATGE És l’element extern de la terra SÒLS En la seua formació intervenen factors com EVOLUCIÓ GEOLÒGICA CLIMA Calcaris, silicis, argilosos o volcànics
- 8. FACTORS DE LA DIVERSITATDEL PAISATGE Les planícies són escasses RELLEU Amplitud muntanyenca MOLT CONTRASTAT I DIVERS Altitud mitja molt elevada Grans extensions rendzines
- 9. DIVERSITAT DEL PAISATGE CLIMA Influència en sòlsi vegetació Espanya humida : nord peninsular / àrees muntanyenques Espanya seca : centre i est peninsular / I.Balears Espanya àrida : sud-est peninsular / I.Canàries
- 10. DIVERSITAT DEL PAISATGE EL PAISATGEDE L’ESPANYA HUMIDA . . ABUNDANTS PRECIITACIONS Paisatge propi de la regió eurosiberiana Nord peninsular Tipus de sòls predominants Sòls àcids i silicis - Galícia, Pirineus , S.Cantàbrica - Zones planes Podzol Sòls marrons ( menys àcids ) - Part oriental S. Cantàbrica i M. Basques Sòls marrons calcaris
- 11. LA VEGETACIÓ DEL´ESPANYA HUMIDA DIVERSITAT DEL PAISATGE Gran humitat i suaus temperatures Boscos caducifolis Diversos tipus de roure Eucaliptus . Galícia i Astúries : Bruc, gatosa europea i sanguinyol . Navarra i P.Basc : Fagedes prades . Altres espècies : bedoll, til.ler, freixe, auró… . Boscos talats o afectats per incendis : sotabosc landa
- 12. EL PAISATGE ILA VEGETACIÓ DE MUNTANYA Baixes temperatures, segons el gradient adiàbetic Elevada pluviositat Empobreix el sòl DISPOSICIÓ EN PISOS DE LA VEGETACIÓ ACIDESA PAISATGES DE MUNTANYA ALPÍ MEDITERRÀNI DIVERSITAT DEL PAISATGE
- 13. MUNTANYA ALPINA PIS MUNTANYÉS PIS SUBALPÍ Arbres caducifolis Coníferes FAJOS PI ROIG ROBLES AVETS AVETBLANC PIS ALPÍ PIS NIVAL Prats de festuca Paisatge pirinenc PLANTES BULBÀCIES altures superiors a 3000m PI NEGRE PINS genciana BOSC MITXE DIVERSITAT DEL PAISATGE PAISATGE DE TRANSICIÓ
- 14. MUNTANYA MEDITERRÀNEA PIS BASAL PIS SUBALPÍ PIS ALPÍ Espècies perennifòlies carrasca DIVERSITAT DEL PAISATGE Espècie endèmica PINSAP Coníferes Vegetació arbustiva piroig ginebre nan SIERRA NEVADA PENYALARS Formació del coixinet espinós per la sequera A major altitud PEGREGARS
- 15. DIVERSITAT DEL PAISATGE CLISERIE Exemple d’unacliserie de muntanya del Pirineu
- 16. DIVERSITAT DEL PAISATGE DEFINICIÓ CLISERIE Laclisèrie és un model de representació de la successió altitudinal de les distintes formacions vegetals en ambdues voreres d'una muntanya. La distribució escalonada ve determinada per la variació de factors físics i geològics.
- 17. GLOSSARI DIVERSITAT DEL PAISATGE Boscos caducifolis:són boscos de coníferes. És un area boscosa constituïda per coníferes i associada amb climes freds. En ells abunden arbres molt alts, pins i avets, que es cobreixen de neu durant l’hivern. Bosc perenne : bosc format per arbres que mantenen les fulles tot l’any. Aquestes van renovant-se de manera que mentre algunes cauen altres creixen. Estepes: Les estepes són un gènere d’arbusts i mates robustes, molt llenyoses, de la família de les cistàcies, caracteritzades per un fruit en forma de càpsula que s'obre en cinc valves. Xeròfiles: són aquelles plantes que viuen en llocs considerats secs o àrids. Aquelles que són capaços de sobreviure i reproduir-se en un ambient amb relativament poca aigua disponible. Biogeogràfiques: es diu regió biogeogràfica a la major de les divisions o categories biogeogràfiques. Aquesta divisió reflexa els patrons de similitud biològica escala global. Eurosiberiana: La vegetació eurosiberiana es dóna en el nord de la Península Ibérica amb un clima oceànic, amb pluges regulars, que fa influir en la vegetació. Podzol: és el conjunt dels horitzons d'un sòl donat ; cadascun dels horitzons representa una capa diferenciada d'aquest sòl. Sòls terrossos : sòls evolucionats típics del bosc temperat on es desenvolupa una vegetació d’arbres de fulla caduca. Antròpica: Conjunt de processos de degradació del relleu i el subsòl causat per l’acció de l’home. Gradient adiabàtic: és la variació que experimenten les masses de l’aire en moviment vertical. Endèmic: ser viu que solament es troba en una regió determinada.
- 18. DIVERSITAT DEL PAISATGE EXAMEN PAU Observeules fotos incloses en el Document 1 i descriviu els tipus de vegetació que mostren i en quina part d’Espanya els podem trobar. DOCUMENT 1
- 19. RESPOSTA En la primerafotografia podem dir que s´hi presenta una vegetació d’arbres caducifolis ; pot ser siguen fajos i avets. A conseqüència de la entremescla entre ambos tipus, es forma un bosc mixt, com el que es presenta a la primera fotografia . Aquests tipus de boscos són boscos tancats o de cobertura tancada , formats per arbres de distintes altures i per sotabosc, però amb mancança d´una capa contínua i densa de pastura . A més , cal mencionar la seua localització , doncs aquest tipus de vegetació és propi de l´Espanya humida situada a la zona nord de la península , més concretament a la zona atlàntica estesa al llarg de la Serralada Cantàbrica des de Galícia fins als Pirineus orientals. Per altra banda , a la segona fotografia hi trobem una vegetació mediterrània semidesèrtica , pròpia de les zones del sud-est peninsular , més concretament de les zones litorals del sud-est d´Alacant, Múrcia i Almeria . Aquest tipus de vegetació mediterrània està formada per timonedes , així com per arbustos com l´espart, l´albardí , la botja pudent i altres formacions estepàries xeròfiles similars , capaces de suportar la duresa climàtica de la zona . Per últim , cal també mencionar que aquest tipus de vegetació es correspon amb un bosc obert o de cobertura oberta doncs presenta una distribució discontínua d´arbustos i tanmateix una coberta contínua de pastura.
- 20. Indiqueu de formaraonada quins climes del Document 2 corresponen als tipus de vegetació que apareixen en les fotografies del Document 1. DOCUMENT 2 P (mm)= 1043 TºC = 13'8 Precipitación P (mm)= 224 Temperatura TºC = 18'2 Precipitación P (mm)= 468 Temperatura TºC = 17'2 Precipitación Temperatura 120 60 120 60 120 50 100 50 100 50 100 40 80 40 80 40 80 30 60 30 60 30 60 20 40 20 40 20 40 10 20 10 20 10 20 0 0 0 0 0 0 B C Dic Nov Sep Oct Jul Ago Jun May Feb Abr Mar Ene Dic Sep Oct Nov Jul Ago Jun Abr May Feb Mar Ene Dic Nov Sep Oct Jul Jun Ago Abr Feb Mar Ene May A mm 140 Grados 70 mm 140 Grados 70 mm 140 60 Grados 70
- 21. RESPOSTA Podem dir quela primera fotografia del document 1 ,es correspon amb el climograma A , ja que els boscos caducifolis pertanyen a l´Espanya humida , caracteritzada per l´abundància de freqüents precipitacions i la seua distribució regular al llarg de tot l´any, amb màxims a l´hivern , mínims a l´estiu i amb pluges que arriben a valors superiors als 1000 mm principalment als mesos d´hivern. A més pel que respecta a les temperatures podem dir que amb una mitjana de 13,8 °C , s´hi presenten hiverns suaus i estius humits , tot i que s’aconsegueixen els màxims de temperatura a l´estiu ,als mesos de juliol i agost i els mínims al l´hivern , a gener i febrer. Per altra banda , podem dir que la segona fotografia del document 2 es correspon amb el climograma B , ja que les zones del sud-est peninsular com Almeria, litoral de Múrcia i el sud d´ Alacant es caracteritzen per l´escassetat de precipitacions amb una mitjana de 224 mm al llarg de tot l´any, inferiors als 300 mm, i amb inclús un mes d’aridesa a l´estiu, més concretament al juliol. Quant a les temperatures podem dir , que amb una mitjana anual de 18,2°C , s´hi presenten elevades temperatures a l´estiu , principalment als mesos de juliol i agost , així com temperatures més fresques a gener i febrer , tot i que , continuen sent superiors als 10°C ; totes aquestes característiques determinen el tipus de vegetació existent a la zona , formada principalment per matolls arbustius oberts , capaços de resistir la duresa climàtica de la zona , determinada per l´escassetat de precipitacions , així com, les característiques dels sòls , generalment formats per materials salins .
- 22. Descriviu els factorsambientals que influeixen en la distribució de vegetació a Espanya. La situació de la Península El clima El sòl El relleu
- 23. DIVERSITAT DEL PAISATGE BIBLIOGRAFIA /WEBGRAFIA Llibre geografia 2º Batxillerat iacare.blogspot.com http://www.slideshare.net/mmhr/las-regionesbiogeogrficas-en-espaa http://www.slideshare.net/MartaBarbudo/regionesbiogeogrficas-de-espaa-15226801