DIVERSITAT DEL
PAISATGE
Celia Ferrandis
Alicia Redondo
Lidia Aibar
Irina cózar
2º batx.
ÍNDEX


Introducció



Esquema



Les regions biogeogràfiques d’Europa i Àfrica



Els factors de la diversitat



Els conjunts naturals d’Espanya



El paisatge i la vegetació de l’Espanya humida



Clisèrie



Definició clisèrie



Glossari



Examen PAU



Bibliografia

DIVERSITAT DEL
PAISATGE
INTRODUCCIÓ

Aquest
grup
el
formem
Alicia
Redondo, Celia Ferrandis, Lidia Aibar i Irina
Cózar, hem treballat el tema de la
diversitat del paisatge a Espanya, i a
continuació vos mostrarem el nostre
treball i farem una breu exposició sobre
aquest tema, esperem que vos agrade.

DIVERSITAT DEL
PAISATGE
ESQUEMA
http://popplet.com/app/#/1549365

DIVERSITAT DEL
PAISATGE
LES REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES
D’EUROPA I ÀFRICA
Vegetació exuberant

Eurosiberiana

Bosc caducifoli
Landa a més de 2000
metres
Vegetació perennifòlia

Mediterrània

Sequia estival acusada
Dominança d’encines
Varietat de flora

Macaronèsica

Insularitat
Vegetació xeròfila

DIVERSITAT DEL
PAISATGE
DIVERSITAT DEL
PAISATGE

ELS FACTORS DE LA DIVERSITAT
SITUACIÓ DE LA
PENINSULA I LES
CANÀRIES

Europa

Nord peninsular

Boscos
caducifolis
Landes

Africana

Sud peninsular i
Canàries
Espècies
vegetals
xeròfiles
FACTORS DE LA
DIVERSITAT DEL
PAISATGE

És l’element extern de
la terra

SÒLS

En la seua formació
intervenen factors
com

EVOLUCIÓ
GEOLÒGICA

CLIMA

Calcaris, silicis, argilosos o
volcànics
FACTORS DE LA
DIVERSITAT DEL
PAISATGE

Les planícies
són escasses

RELLEU

Amplitud
muntanyenca

MOLT CONTRASTAT I DIVERS

Altitud mitja
molt elevada

Grans extensions

rendzines
DIVERSITAT DEL
PAISATGE

CLIMA

Influència en
sòls i vegetació

Espanya humida : nord peninsular / àrees muntanyenques

Espanya seca : centre i est peninsular / I.Balears

Espanya àrida : sud-est peninsular / I.Canàries
DIVERSITAT DEL
PAISATGE

EL PAISATGE DE L’ESPANYA HUMIDA
.
.

ABUNDANTS
PRECIITACIONS

Paisatge propi de la regió eurosiberiana

Nord
peninsular

Tipus de sòls predominants
Sòls àcids i silicis
- Galícia, Pirineus , S.Cantàbrica

- Zones planes

Podzol

Sòls marrons ( menys àcids )

- Part oriental S. Cantàbrica i M. Basques

Sòls marrons calcaris
LA VEGETACIÓ DE L´ESPANYA HUMIDA


DIVERSITAT DEL
PAISATGE

Gran humitat i suaus temperatures

Boscos caducifolis

Diversos tipus de roure

Eucaliptus
. Galícia i Astúries :
Bruc, gatosa europea i sanguinyol

. Navarra i P.Basc :
Fagedes

prades

. Altres espècies : bedoll, til.ler, freixe, auró…
. Boscos talats o afectats per incendis : sotabosc

landa
EL PAISATGE I LA VEGETACIÓ DE
MUNTANYA
Baixes
temperatures, segons el
gradient adiàbetic
Elevada pluviositat

Empobreix el
sòl

DISPOSICIÓ EN
PISOS DE LA
VEGETACIÓ

ACIDESA

PAISATGES DE
MUNTANYA
ALPÍ

MEDITERRÀNI

DIVERSITAT DEL
PAISATGE
MUNTANYA ALPINA
PIS
MUNTANYÉS

PIS
SUBALPÍ

Arbres
caducifolis

Coníferes

FAJOS

PI ROIG

ROBLES
AVETS

AVET BLANC

PIS
ALPÍ

PIS
NIVAL

Prats de
festuca

Paisatge
pirinenc

PLANTES
BULBÀCIES

altures
superiors a
3000m

PI NEGRE

PINS

genciana

BOSC
MITXE

DIVERSITAT DEL
PAISATGE

PAISATGE DE
TRANSICIÓ
MUNTANYA MEDITERRÀNEA
PIS
BASAL

PIS
SUBALPÍ

PIS
ALPÍ

Espècies
perennifòlies

carrasca

DIVERSITAT DEL
PAISATGE

Espècie
endèmica
PINSAP

Coníferes

Vegetació
arbustiva

pi roig

ginebre nan

SIERRA
NEVADA

PENYALARS
Formació del coixinet
espinós per la sequera

A major
altitud
PEGREGARS
DIVERSITAT DEL
PAISATGE

CLISERIE

Exemple d’una cliserie de muntanya del Pirineu
DIVERSITAT DEL
PAISATGE

DEFINICIÓ CLISERIE


La clisèrie és un model de representació de la
successió altitudinal de les distintes formacions
vegetals en ambdues voreres d'una muntanya. La
distribució escalonada ve determinada per la
variació de factors físics i geològics.
GLOSSARI















DIVERSITAT DEL
PAISATGE

Boscos caducifolis: són boscos de coníferes. És un area boscosa constituïda per
coníferes i associada amb climes freds. En ells abunden arbres molt alts, pins i
avets, que es cobreixen de neu durant l’hivern.
Bosc perenne : bosc format per arbres que mantenen les fulles tot l’any. Aquestes van
renovant-se de manera que mentre algunes cauen altres creixen.
Estepes: Les estepes són un gènere d’arbusts i mates robustes, molt llenyoses, de la
família de les cistàcies, caracteritzades per un fruit en forma de càpsula que s'obre en
cinc valves.
Xeròfiles: són aquelles plantes que viuen en llocs considerats secs o àrids. Aquelles
que són capaços de sobreviure i reproduir-se en un ambient amb relativament poca
aigua disponible.
Biogeogràfiques: es diu regió biogeogràfica a la major de les divisions o categories
biogeogràfiques. Aquesta divisió reflexa els patrons de similitud biològica escala global.
Eurosiberiana: La vegetació eurosiberiana es dóna en el nord de la Península Ibérica
amb un clima oceànic, amb pluges regulars, que fa influir en la vegetació.
Podzol: és el conjunt dels horitzons d'un sòl donat ; cadascun dels horitzons representa
una capa diferenciada d'aquest sòl.
Sòls terrossos : sòls evolucionats típics del bosc temperat on es desenvolupa una
vegetació d’arbres de fulla caduca.
Antròpica: Conjunt de processos de degradació del relleu i el subsòl causat per l’acció
de l’home.
Gradient adiabàtic: és la variació que experimenten les masses de l’aire en moviment
vertical.
Endèmic: ser viu que solament es troba en una regió determinada.
DIVERSITAT DEL
PAISATGE

EXAMEN PAU
Observeu les fotos incloses en el Document 1 i descriviu els tipus de vegetació que
mostren i en quina part d’Espanya els podem trobar.

DOCUMENT 1
RESPOSTA


En la primera fotografia podem dir que s´hi presenta una vegetació
d’arbres caducifolis ; pot ser siguen fajos i avets. A conseqüència de la
entremescla entre ambos tipus, es forma un bosc mixt, com el que es
presenta a la primera fotografia . Aquests tipus de boscos són boscos
tancats o de cobertura tancada , formats per arbres de distintes altures i
per sotabosc, però amb mancança d´una capa contínua i densa de pastura .
A més , cal mencionar la seua localització , doncs aquest tipus de vegetació
és propi de l´Espanya humida situada a la zona nord de la península , més
concretament a la zona atlàntica estesa al llarg de la Serralada Cantàbrica
des de Galícia fins als Pirineus orientals.



Per altra banda , a la segona fotografia hi trobem una vegetació
mediterrània semidesèrtica , pròpia de les zones del sud-est peninsular
, més concretament de les zones litorals del sud-est d´Alacant, Múrcia i
Almeria . Aquest tipus de vegetació mediterrània està formada per
timonedes , així com per arbustos com l´espart, l´albardí , la botja pudent i
altres formacions estepàries xeròfiles similars , capaces de suportar la
duresa climàtica de la zona . Per últim , cal també mencionar que aquest
tipus de vegetació es correspon amb un bosc obert o de cobertura oberta
doncs presenta una distribució discontínua d´arbustos i tanmateix una
coberta contínua de pastura.
Indiqueu de forma raonada quins climes del Document 2 corresponen als tipus de
vegetació que apareixen en les fotografies del Document 1.
DOCUMENT 2

P (mm)= 1043

TºC = 13'8

Precipitación

P (mm)= 224

Temperatura

TºC = 18'2

Precipitación

P (mm)= 468

Temperatura

TºC = 17'2

Precipitación

Temperatura

120

60

120

60

120

50

100

50

100

50

100

40

80

40

80

40

80

30

60

30

60

30

60

20

40

20

40

20

40

10

20

10

20

10

20

0

0

0

0

0

0

B

C

Dic

Nov

Sep

Oct

Jul

Ago

Jun

May

Feb

Abr

Mar

Ene

Dic

Sep

Oct

Nov

Jul

Ago

Jun

Abr

May

Feb

Mar

Ene

Dic

Nov

Sep

Oct

Jul

Jun

Ago

Abr

Feb

Mar

Ene

May

A

mm

140

Grados

70

mm

140

Grados

70

mm

140

60

Grados

70
RESPOSTA


Podem dir que la primera fotografia del document 1 ,es correspon amb el
climograma A , ja que els boscos caducifolis pertanyen a l´Espanya humida
, caracteritzada per l´abundància de freqüents precipitacions i la seua
distribució regular al llarg de tot l´any, amb màxims a l´hivern , mínims a l´estiu
i amb pluges que arriben a valors superiors als 1000 mm principalment als
mesos d´hivern. A més pel que respecta a les temperatures podem dir que amb
una mitjana de 13,8 °C , s´hi presenten hiverns suaus i estius humits , tot i que
s’aconsegueixen els màxims de temperatura a l´estiu ,als mesos de juliol i agost
i els mínims al l´hivern , a gener i febrer.



Per altra banda , podem dir que la segona fotografia del document 2 es
correspon amb el climograma B , ja que les zones del sud-est peninsular com
Almeria, litoral de Múrcia i el sud d´ Alacant es caracteritzen per l´escassetat de
precipitacions amb una mitjana de 224 mm al llarg de tot l´any, inferiors als 300
mm, i amb inclús un mes d’aridesa a l´estiu, més concretament al juliol. Quant a
les temperatures podem dir , que amb una mitjana anual de 18,2°C , s´hi
presenten elevades temperatures a l´estiu , principalment als mesos de juliol i
agost , així com temperatures més fresques a gener i febrer , tot i que
, continuen sent superiors als 10°C ; totes aquestes característiques determinen
el tipus de vegetació existent a la zona , formada principalment per matolls
arbustius oberts , capaços de resistir la duresa climàtica de la zona
, determinada per l´escassetat de precipitacions , així com, les característiques
dels sòls , generalment formats per materials salins .
Descriviu els factors ambientals que influeixen en la distribució de vegetació a Espanya.

La situació
de la
Península

El clima

El sòl

El relleu
DIVERSITAT DEL
PAISATGE

BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA




Llibre geografia 2º Batxillerat
iacare.blogspot.com



http://www.slideshare.net/mmhr/las-regionesbiogeogrficas-en-espaa



http://www.slideshare.net/MartaBarbudo/regionesbiogeogrficas-de-espaa-15226801

Diversitat del paisatge 3

  • 1.
    DIVERSITAT DEL PAISATGE Celia Ferrandis AliciaRedondo Lidia Aibar Irina cózar 2º batx.
  • 2.
    ÍNDEX  Introducció  Esquema  Les regions biogeogràfiquesd’Europa i Àfrica  Els factors de la diversitat  Els conjunts naturals d’Espanya  El paisatge i la vegetació de l’Espanya humida  Clisèrie  Definició clisèrie  Glossari  Examen PAU  Bibliografia DIVERSITAT DEL PAISATGE
  • 3.
    INTRODUCCIÓ Aquest grup el formem Alicia Redondo, Celia Ferrandis,Lidia Aibar i Irina Cózar, hem treballat el tema de la diversitat del paisatge a Espanya, i a continuació vos mostrarem el nostre treball i farem una breu exposició sobre aquest tema, esperem que vos agrade. DIVERSITAT DEL PAISATGE
  • 4.
  • 5.
    LES REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES D’EUROPAI ÀFRICA Vegetació exuberant Eurosiberiana Bosc caducifoli Landa a més de 2000 metres Vegetació perennifòlia Mediterrània Sequia estival acusada Dominança d’encines Varietat de flora Macaronèsica Insularitat Vegetació xeròfila DIVERSITAT DEL PAISATGE
  • 6.
    DIVERSITAT DEL PAISATGE ELS FACTORSDE LA DIVERSITAT SITUACIÓ DE LA PENINSULA I LES CANÀRIES Europa Nord peninsular Boscos caducifolis Landes Africana Sud peninsular i Canàries Espècies vegetals xeròfiles
  • 7.
    FACTORS DE LA DIVERSITATDEL PAISATGE És l’element extern de la terra SÒLS En la seua formació intervenen factors com EVOLUCIÓ GEOLÒGICA CLIMA Calcaris, silicis, argilosos o volcànics
  • 8.
    FACTORS DE LA DIVERSITATDEL PAISATGE Les planícies són escasses RELLEU Amplitud muntanyenca MOLT CONTRASTAT I DIVERS Altitud mitja molt elevada Grans extensions rendzines
  • 9.
    DIVERSITAT DEL PAISATGE CLIMA Influència en sòlsi vegetació Espanya humida : nord peninsular / àrees muntanyenques Espanya seca : centre i est peninsular / I.Balears Espanya àrida : sud-est peninsular / I.Canàries
  • 10.
    DIVERSITAT DEL PAISATGE EL PAISATGEDE L’ESPANYA HUMIDA . . ABUNDANTS PRECIITACIONS Paisatge propi de la regió eurosiberiana Nord peninsular Tipus de sòls predominants Sòls àcids i silicis - Galícia, Pirineus , S.Cantàbrica - Zones planes Podzol Sòls marrons ( menys àcids ) - Part oriental S. Cantàbrica i M. Basques Sòls marrons calcaris
  • 11.
    LA VEGETACIÓ DEL´ESPANYA HUMIDA  DIVERSITAT DEL PAISATGE Gran humitat i suaus temperatures Boscos caducifolis Diversos tipus de roure Eucaliptus . Galícia i Astúries : Bruc, gatosa europea i sanguinyol . Navarra i P.Basc : Fagedes prades . Altres espècies : bedoll, til.ler, freixe, auró… . Boscos talats o afectats per incendis : sotabosc landa
  • 12.
    EL PAISATGE ILA VEGETACIÓ DE MUNTANYA Baixes temperatures, segons el gradient adiàbetic Elevada pluviositat Empobreix el sòl DISPOSICIÓ EN PISOS DE LA VEGETACIÓ ACIDESA PAISATGES DE MUNTANYA ALPÍ MEDITERRÀNI DIVERSITAT DEL PAISATGE
  • 13.
    MUNTANYA ALPINA PIS MUNTANYÉS PIS SUBALPÍ Arbres caducifolis Coníferes FAJOS PI ROIG ROBLES AVETS AVETBLANC PIS ALPÍ PIS NIVAL Prats de festuca Paisatge pirinenc PLANTES BULBÀCIES altures superiors a 3000m PI NEGRE PINS genciana BOSC MITXE DIVERSITAT DEL PAISATGE PAISATGE DE TRANSICIÓ
  • 14.
  • 15.
    DIVERSITAT DEL PAISATGE CLISERIE Exemple d’unacliserie de muntanya del Pirineu
  • 16.
    DIVERSITAT DEL PAISATGE DEFINICIÓ CLISERIE  Laclisèrie és un model de representació de la successió altitudinal de les distintes formacions vegetals en ambdues voreres d'una muntanya. La distribució escalonada ve determinada per la variació de factors físics i geològics.
  • 17.
    GLOSSARI            DIVERSITAT DEL PAISATGE Boscos caducifolis:són boscos de coníferes. És un area boscosa constituïda per coníferes i associada amb climes freds. En ells abunden arbres molt alts, pins i avets, que es cobreixen de neu durant l’hivern. Bosc perenne : bosc format per arbres que mantenen les fulles tot l’any. Aquestes van renovant-se de manera que mentre algunes cauen altres creixen. Estepes: Les estepes són un gènere d’arbusts i mates robustes, molt llenyoses, de la família de les cistàcies, caracteritzades per un fruit en forma de càpsula que s'obre en cinc valves. Xeròfiles: són aquelles plantes que viuen en llocs considerats secs o àrids. Aquelles que són capaços de sobreviure i reproduir-se en un ambient amb relativament poca aigua disponible. Biogeogràfiques: es diu regió biogeogràfica a la major de les divisions o categories biogeogràfiques. Aquesta divisió reflexa els patrons de similitud biològica escala global. Eurosiberiana: La vegetació eurosiberiana es dóna en el nord de la Península Ibérica amb un clima oceànic, amb pluges regulars, que fa influir en la vegetació. Podzol: és el conjunt dels horitzons d'un sòl donat ; cadascun dels horitzons representa una capa diferenciada d'aquest sòl. Sòls terrossos : sòls evolucionats típics del bosc temperat on es desenvolupa una vegetació d’arbres de fulla caduca. Antròpica: Conjunt de processos de degradació del relleu i el subsòl causat per l’acció de l’home. Gradient adiabàtic: és la variació que experimenten les masses de l’aire en moviment vertical. Endèmic: ser viu que solament es troba en una regió determinada.
  • 18.
    DIVERSITAT DEL PAISATGE EXAMEN PAU Observeules fotos incloses en el Document 1 i descriviu els tipus de vegetació que mostren i en quina part d’Espanya els podem trobar. DOCUMENT 1
  • 19.
    RESPOSTA  En la primerafotografia podem dir que s´hi presenta una vegetació d’arbres caducifolis ; pot ser siguen fajos i avets. A conseqüència de la entremescla entre ambos tipus, es forma un bosc mixt, com el que es presenta a la primera fotografia . Aquests tipus de boscos són boscos tancats o de cobertura tancada , formats per arbres de distintes altures i per sotabosc, però amb mancança d´una capa contínua i densa de pastura . A més , cal mencionar la seua localització , doncs aquest tipus de vegetació és propi de l´Espanya humida situada a la zona nord de la península , més concretament a la zona atlàntica estesa al llarg de la Serralada Cantàbrica des de Galícia fins als Pirineus orientals.  Per altra banda , a la segona fotografia hi trobem una vegetació mediterrània semidesèrtica , pròpia de les zones del sud-est peninsular , més concretament de les zones litorals del sud-est d´Alacant, Múrcia i Almeria . Aquest tipus de vegetació mediterrània està formada per timonedes , així com per arbustos com l´espart, l´albardí , la botja pudent i altres formacions estepàries xeròfiles similars , capaces de suportar la duresa climàtica de la zona . Per últim , cal també mencionar que aquest tipus de vegetació es correspon amb un bosc obert o de cobertura oberta doncs presenta una distribució discontínua d´arbustos i tanmateix una coberta contínua de pastura.
  • 20.
    Indiqueu de formaraonada quins climes del Document 2 corresponen als tipus de vegetació que apareixen en les fotografies del Document 1. DOCUMENT 2 P (mm)= 1043 TºC = 13'8 Precipitación P (mm)= 224 Temperatura TºC = 18'2 Precipitación P (mm)= 468 Temperatura TºC = 17'2 Precipitación Temperatura 120 60 120 60 120 50 100 50 100 50 100 40 80 40 80 40 80 30 60 30 60 30 60 20 40 20 40 20 40 10 20 10 20 10 20 0 0 0 0 0 0 B C Dic Nov Sep Oct Jul Ago Jun May Feb Abr Mar Ene Dic Sep Oct Nov Jul Ago Jun Abr May Feb Mar Ene Dic Nov Sep Oct Jul Jun Ago Abr Feb Mar Ene May A mm 140 Grados 70 mm 140 Grados 70 mm 140 60 Grados 70
  • 21.
    RESPOSTA  Podem dir quela primera fotografia del document 1 ,es correspon amb el climograma A , ja que els boscos caducifolis pertanyen a l´Espanya humida , caracteritzada per l´abundància de freqüents precipitacions i la seua distribució regular al llarg de tot l´any, amb màxims a l´hivern , mínims a l´estiu i amb pluges que arriben a valors superiors als 1000 mm principalment als mesos d´hivern. A més pel que respecta a les temperatures podem dir que amb una mitjana de 13,8 °C , s´hi presenten hiverns suaus i estius humits , tot i que s’aconsegueixen els màxims de temperatura a l´estiu ,als mesos de juliol i agost i els mínims al l´hivern , a gener i febrer.  Per altra banda , podem dir que la segona fotografia del document 2 es correspon amb el climograma B , ja que les zones del sud-est peninsular com Almeria, litoral de Múrcia i el sud d´ Alacant es caracteritzen per l´escassetat de precipitacions amb una mitjana de 224 mm al llarg de tot l´any, inferiors als 300 mm, i amb inclús un mes d’aridesa a l´estiu, més concretament al juliol. Quant a les temperatures podem dir , que amb una mitjana anual de 18,2°C , s´hi presenten elevades temperatures a l´estiu , principalment als mesos de juliol i agost , així com temperatures més fresques a gener i febrer , tot i que , continuen sent superiors als 10°C ; totes aquestes característiques determinen el tipus de vegetació existent a la zona , formada principalment per matolls arbustius oberts , capaços de resistir la duresa climàtica de la zona , determinada per l´escassetat de precipitacions , així com, les característiques dels sòls , generalment formats per materials salins .
  • 22.
    Descriviu els factorsambientals que influeixen en la distribució de vegetació a Espanya. La situació de la Península El clima El sòl El relleu
  • 23.
    DIVERSITAT DEL PAISATGE BIBLIOGRAFIA /WEBGRAFIA   Llibre geografia 2º Batxillerat iacare.blogspot.com  http://www.slideshare.net/mmhr/las-regionesbiogeogrficas-en-espaa  http://www.slideshare.net/MartaBarbudo/regionesbiogeogrficas-de-espaa-15226801