2. Introducció
• El medi natural està format per:
• relleu
• els sòls
• el clima
• la vegetació
• la fauna.
3. • En l’actualitat és difícil trobar un medi natural en el qual no
hagi actuat l’ésser humà.
4. • Paisatge és el medi natural combinat amb l’acció humana.
5. Zones climàtiques de la Terra
• El clima és la combinació de un seguit d’elements del clima:
temperatura, humitat, pressió, vents i precipitacions.
• I de factors climàtics (latitud, altitud i distància respecte del mar)
donen, com a resultat, diferents tipus de climes a la Terra.
6. Zones climàtiques de la Terra
• Si triem la temperatura com a element principal del clima, la
Terra es divideix en tres zones climàtiques: zona de climes
càlids, de climes temperats i de climes freds.
• Cada zona se subdivideix alhora en diversos climes.
8. El paisatge equatorial
• El paisatge equatorial es troba en àrees del planeta situades al
voltant de l’equador: Amazones, Congo, golf de Guinea i sud-
est d’Àsia.
9. El paisatge equatorial
• Les temperatures sempre són molt altes i les precipitacions
molt abundants.
• Els rius equatorials són els més cabalosos i regulars de la Terra.
• .
10. El paisatge equatorial
• La vegetació és exuberant (selva o jungla) i els animals
d’aquest paisatge acostumen a ser de mida petita.
11. Els habitants de la zona equatorial
• Els grups indígenes que habiten la selva d’Amèrica i d’Àfrica
viuen de la recol·lecció de fruits o practiquen una agricultura
molt primitiva.
• Hi ha una densitat de població baixa.
• Cultius: Arros, hevea , te, canya de sucre…
12. El paisatge tropical
• Al nord i al sud de la zona equatorial hi ha les zones tropicals.
13. El paisatge tropical
• A les zones tropicals, les temperatures són elevades durant tot
l’any. Hi ha dues estacions ben diferenciades, l’estació humida i
l’estació seca.
• Els rius tenen grans crescudes a l’època de pluges.
14. El paisatge tropical
• La vegetació característica és la sabana, formada per herbes i
arbustos, on viuen grans herbívors i els seus depredadors.
16. Els habitants de la sabana
• Alguns pobles indígenes de la sabana (els massai i els mara)
són pastors i practiquen una ramaderia extensiva.
17. Els habitants de la sabana
• Altres pobles de la sabana són agricultors i practiquen una
rotació de conreus.
• A les zones tropicals, al costat de l’agricultura tradicional s’hi
troben extenses plantacions, explotades per companyies
estrangeres, dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac, te...
18. El paisatge desèrtic càlid
• Els deserts càlids es troben situats entorn dels tròpics. Les pluges
hi són escasses i les temperatures són molt altes durant tot l’any.
• S’hi produeixen grans oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt
calorós) i la nit (freda).
19. El paisatge desèrtic càlid
• Als deserts càlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i que
hi podem trobar wadis, que només porten aigua quan plou.
• Als deserts a penes hi viuen algunes plantes que han aconseguit
adaptar-se a les dures condicions climàtiques.
20. Els habitants del desert
• Els deserts són zones poc poblades. Grups de pastors nòmades
viuen als límits del desert, on pasturen els ramats de cabres i
camells.
• La població sedentària dels deserts viu al costat dels oasis, unes
poques zones on hi ha aigua procedent de corrents subterranis.
21. El paisatge oceànic
• El paisatge oceànic es localitza al nord i al sud de l’equador.
• Les zones de clima oceànic tenen pluges suaus i persistents
durant tot l’any. Les temperatures ón temperades.
22. El paisatge oceànic
• Els rius tenen un cabal abundant i regular durant tot l’any.
• Les temperatures suaus i les pluges constants permeten que s’hi
desenvolupin boscos de fulla caduca (roures, castanyers…).
• La vegetació més característica d’aquest paisatge és el prat, que
sorgeix després d’haver talat els boscos.
23. La relació dels grups humans amb el medi
• Les zones de clima oceànic de la Terra tenen diverses formes de
paisatge segons el grau d’ocupació humana.
• Europa occidental. Una àrea molt poblada on els boscos han
donat pas als prats per a bestiar i a conreus.
24. La relació dels grups humans amb el medi
• Costa occidental d’Amèrica del Nord i el Sud de Xile i
d’Argentina. Àrees relativament poc poblades, on són
abundants els boscos poc explotats.
25. El paisatge mediterrani
• El paisatge mediterrani es localitza a la conca del mar
Mediterrani, la costa de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia.
• El clima mediterrani es caracteritza per uns estius calorosos i
secs.
26. El paisatge mediterrani
• Els rius hi tenen un cabal escàs (a l’estiu) i irregular.
• Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fulla
perenne (pins, alzines,…).
• La tala, els incendis i el pasturatge fan desaparèixer el bosc i hi
creix un matoll molt dens (màquia i garriga).
27. La relació dels grups humans amb el medi
• Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i l’aigua escassa els
conreus són els propis del secà: cereals, vinya i olivera.
28. La relació dels grups humans amb el medi
• La ramaderia dominant és l’ovina.
• El regadiu ha afavorit el desenvolupament de la ramaderia
intensiva i els conreus d’horta. La construcció d’hivernacles ha
consolidat una agricultura que exigeix, sobretot, molt treball.
29. El paisatge continental
• El paisatge continental es localitza a llocs allunyats de les grans
masses d’aigua.
• Les regions interiors dels continents presenten temperatures
extremes i tenen poques precipitacions, que es concentren
principalment a l’estiu.
30. El paisatge continental
• Malgrat les poques precipitacions, els rius hi són cabalosos, i
donen lloc a grans conques fluvials.
• Apareixen dos tipus de paisatge natural: boscos de coníferes o
taiga (a les zones situades més al nord) i estepes o prats (més al
sud).
31. El paisatge polar
• Les zones polars, Cercle Polar Àrtic i Cercle Polar Antàrtic, són
les zones més fredes del planeta perquè els raigs solares hi
arriben molt inclinats.
32. El paisatge polar
• La pluja hi és pràcticament inexistent. La vegetació, que només és
visible a l’estiu, és la tundra i s’hi alimenten alguns animals: óssos i
rens.
• Tradicionalment, aquestes zones han estat habitades per esquimals
(Amèrica) i lapons (península Escandinava).
33. El paisatge d’alta muntanya
• Les zones d’alta muntanya, amb altituds superiors als 2500 m,
tenen característiques pròpies dels climes freds.
• Les temperatures hi són baixes durant tot l’any i les
precipitacions, si n’hi ha, són en forma de neu.
