1. El paisatge vegetal a Catalunya Iago Vázquez Agents Cíviques 2008 Joan Miquel, 2008

2. Zones de vegetació a la península

3. El paisatge vegetal. Els factors biòtics del paisatge Les comunitats vegetals Dominis de vegetació Caracterització de les formes del paisatge vegetal L'alzinar La màquia Pinedes i brolles Prats Conreus

4. Les comunitats vegetals El paisatge vegetal està constituït per diverses comunitats. Una comunitat vegetal és “un conjunt d’espècies que solen tendir a aparèixer cada vegada que es donen unes determinades condicions ecològiques”. Entre els factors ambientals que condicionen les plantes i comunitats presents, cal tenir en compte els següents: Els factors climàtics El substrat geològic (tipus de roca i sòl) La història de l’indret i l’acció transformadora de l’home sobre l’entorn

5. Els factors climàtics Temperatura, precipitació i vent. Són els principals responsables de la distribució de la vegetació. En cada zona de clima homogeni tendirà a aparèixer una comunitat més o menys homogènia ( comunitat clímax ) que és la comunitat que cal esperar normalment en les zones històricament estables i poc alterades.

6. El substrat geològic També juga un paper important i poden aparèixer altres “comunitats permanents” compatibles amb el clima i el substrat (comunitats de roques, de zones litorals, de llocs salats o inundats,...). Aquestes comunitats, juntament amb les climàciques, s’anomenen comunitats primàries .

7. L’acció de l’home Conreant, urbanitzant, explotant el bosc, etc. La vegetació primitiva es transforma, desapareix en els indrets més alterats, es fragmenta en altres, i és substituïda per diverses comunitats en evolució permanent.

8. L’acció de l’home Tenen lloc processos de simplificació, com les roturacions del sòl, els incendis, les tales, etc. ( regressions ) o de transformació progressiva cap a noves organitzacions més estables ( successió ). Aquestes noves comunitats s’anomenen comunitats secundàries o transitòries, i amb el temps, si les noves condicions ho permeten, poden convertir-se de nou en comunitats climàciques més o menys semblants a les inicials.

9. Els dominis de vegetació

10. Els dominis de vegetació roureda fageda

11. L’alzinar - Bosc amb arbres de fulla perenne. Dominat per l'alzina - No massa alt, de 5 a10 m. - El sotabosc té un aspecte dens i atapeït l’estrat herbaci poc abundant a causa de la manca de llum. - S’identifica bé, ja que cobreix completament el territori que ocupa i es pot observar de lluny pel color verd fosc que manté tot l’any. Viola alba Viola boscana Teucrium chamaedrys Camedrís Asplenium onopteris Falzia negra Herbes Viburnum tinus Marfull Asparagus acutifolius Esparraguera Ruscus aculeatus Galzeran Arbustiu baix Hedera helix Heura Rosa sempervirens Englantina Lonicera implexa Lligabosc Clematis flammula Vidiella Smilax aspera Arítjol Enfiladisses Arbutus unedo Arboç Phillyrea latifolia Aladern fals Rhamnus alaternus Aladern Arbustiu alt Quercus ilex Alzina Arbori Nom científic Nom vulgar Estrat

12. marfull Alzina arítjol aladern fals aladern

13. L’alzinar Bosc dens amb una gran varietat d'arbusts i lianes llenyoses. Viu en ambients poc humits i assolellats, doncs tolera molt bé el calor i les sequeres del clima mediterrani. Per aquest motiu les espècies que hi viuen disposen de nombroses adaptacions per a rendibilitzar al màxim l’aigua, a través d’enginyosos mecanismes com, tenir les fulles persistents i petites o les arrels profundes per captar l’aigua del subsòl.

14. Màquia Comunitat arbustiva esclerofil·la alta, de 3 o 4 m, densa. Actualment són molt més baixes, degut a la degradació que han patit per causa dels incendis. Són comunitats transitòries que corresponen a un estat avançat dins de la successió que porta cap als alzinars o les rouredes seques És una vegetació zonal adaptada a una reserva d'aigua molt escassa. Era el lloc on s'amagaven els maquis .

15. Màquia Matabou Garric Bruc h'hivern Carex halleriana Càrex Brachypodium retusum llistó Herbes Juniperus oxycedrus Càdec Erica multiflora Bruc h'hivern Bupleurum fruticosum Matabou Rubia peregrina Roja Rhamnus lycioides Arçot Olea europaea var. sylvestris Ullastre Quercus coccifera Garric Chamaerops humilis Margalló Arbustiu Pinus halepensis Pi blanc Ceratonia siliqua Garrofer Arbori, amb arbres espaiats Nom científic Nom vulgar Estrat

16. Brolles Les brolles són comunitats dominades per arbusts baixos i subarbusts, a vegades molt menuts. Ocupen gran part de les valls del Llobregat. Per evitar la pèrdua d’aigua poden reduir la superfície de les fulles, marcir-se durant el període més crític o bé tenir olis essencials com les plantes aromàtiques.

17. Brolles La brolla és una comunitat vegetal associada als sòls rics en carbonat de calci en què predominen els petits arbustos, amb una alçària d'entre 0,4 i 1 m. Si van acompanyades d'arbres s'anomenen brolles arbrades . En enclavaments més humits, amb predomini de lianes punxents i arbusts espinosos s'anomenen bardisses . Si predominen els arbusts molt baixos, com la farigola, s'anomenen timonedes . Farigola Bardisses

18. Llentiscle Gatosa Brolles Romani Estrat Nom vulgar Nom científic Arbori Pi blanc Pinus halepensis Arbustiu Romaní Rosmarinus officinalis Esteperola Cistus clusii Farigola Thymus vulgaris Botja d'escombres Dorycnium pentaphillum Argelaga Genista scorpius Garric Quercus coccifera Gatosa Ulex parviflorus Llentiscle Pistacia lentiscus Atractilis Atractilis humilis Herbes Llistó Brachypodium retusum Sanadella Stipa juncea Coelèria Koeleria vallesiana Avena de brolla Avena bromoides

19. Els pins són ara tan abundants per la seva gran capacitat de dispersió, el seu creixement relativament ràpid i les seves escasses exigències pel que fa a la qualitat del sòl. Totes aquestes característiques fan que siguin molt eficaços en la colonització de les grans extensions agrícoles que han estat abandonades, sobretot al llarg del segle XX. A més, els humans tradicionalment els han afavorit directament plantant-los i fent estassades que sovint han consistit a tallar tot el que creix sota els pins. Pinedes pi blanc pi pinyer

20. Pinedes Les nostres pinedes són comunitats vegetals transitòries, és a dir, que si no són alterades tendeixen a desaparèixer i esdevenir boscos d' alzines i roures , són els següents: Sota els boscos espessos de pins vells no creixen pins joves , però en canvi hi creixen roures i alzines joves . Sota els boscos densos d'alzines i roures és molt difícil trobar un pi jove; si en trobem algun és sempre en indrets que, pel motiu que sigui, són poc ombrejats. pinassa

21. Prats Són formacions vegetals on dominen plantes herbàcies. Els prats que creixen en terrenys cultivats s'anomenen comunitats de males herbes dels cultius. Borratja Corretjola

22. Conreus La superfície destinada a l'agricultura al Collserola s'estima actualment en un 6,4 % del territori (unes 800 ha). Es tracta d'una agricultura de mitjana qualitat que tradicionalment ha estat amenaçada pel creixement dels nuclis urbans. L'espai agrícola es concentra en les feixes sedimentaries que envolten el massís de Collserola als vessants del Vallès i Llobregat.

23. Conreus El vessant del Llobregat, més escarpat ofereix un seguit de feixes de conreu on dominen oliveres, fruiterars -ametllers i cirerers- i algunes vinyes i cereals de secà. Els conreus són una important font d’aliment per moltes aus: sobretot rapinyaires i ocells hivernals. Les basses del rec propicien la reproducció de molts amfibis i els murs de pedres i les antigues barraques són amagatall d’animals petits.

25. Conclusions Si no hi ha cap intervenció humana, la vegetació d’un lloc està determinada per factors com la altitud, la disponibilitat d’aigua i la proximitat al mar; i aquestes comunitats s’anomenen “ climàciques ”. Una comunitat vegetal ha evolucionat conjuntament adaptant-se al medi i està composta per distintes especies característiques. Algunes de les comunitats més habituals del nostre entorn són els alzinars, les màquies, les pinedes, les brolles, els prats i els conreus .