Obres comentades avantguardes

1. ALGUNES O BRES DE LES
PRIMERES AVANTGUARDES:
UMBERTO BOCCIONI, PABLO GARGALLO I CATALÁN, JOAN MIRÓ I FERRA, GEORGE BRAQUE,
WASSILI KANDINSKY, SALVADOR DALÍ I DOMENECH, GERRINT TOMAS RIETVELD, PICASSO

2. Descripció formal
•Retrat d'un cos antropomòrfic que camina cap endavant
amb decisió.
•L'escultor italià Boccioni reprodueix el moviment de la
figura a partir de la proejecció, en un mateix pla espacial, de la
musculatura corporal, sobretot del pit i de les cames.
Compositivament l’escultor superposa els volums,
(simultaneïtat espacial) com una seqüència fílmica, les
imatges no desapareixen es sobreposen. El resultat és una
composició oberta
Les formes son geomètriques i anguloses amplificant el ritme
i la sensació d’obertura de desfragmentació de la forma
El resultat de tot això és una estàtua de composició
oberta, o centrifuga, que es relaciona amb l'entorn.
Els peus escansen sobre dues plataformes quadrangulars
que l'eleven respecte al pla i n'accentuen la sensació de
Ileugeresa.
Formes úniques de continuïtat en l'espai
FUTURISME

3. Temàtica
•Formes úniques de continuïtat en l’espai és la posada en
practica d'aquestes teories futuristes sobre el moviment
•És un retrat tridimensional d’un cos en moviment enèrgic
i poderós en acció
• BOCCIONI reprodueix l'energia interna i dinàmica
de l'ésser humà.
Interpretació Alegòrica
Alguns crítics han dit que en aquesta escultura es recull
l'essència de la teoria nietzscheana del "superhome",
l'ésser humà del futur, que es desenvoluparà en llibertat
trencant les barreres i les normes que el tenen atrapat.

4. Descripció formal
El profeta, representa una figura humana feta a base de
planxes de metall retallades.
S'hi endevinen les diferents parts del cos, elaborades per mitjà
de planxes metàl·liques Ileugeres que es desenvolupen en el
buit, de manera que l’aire passa a ser una part intrínseca
de l'escultura aquest buit permet un joc de formes
còncaves i convexes, una combinació d' espais buits i plens.
En aquesta mateixa línia, la presència de les diferents planxes
dentades que donen forma a cabells i vestits confereix tensió al
conjunt de Cobra i un gran dinamisme formal.
Finalment, també és interessant destacar com el joc de corbes i
contracorbes de les planxes de metall accentua encara més els
contrastos de Ilum i ombra, i forma allò que l'escultor va
anomenar volum virtual, és a dir, que pot ser envoltat per
l'espectador.
CUBISME

5. Temàtica
El profeta és sant Joan Baptista, predicador present en diferents
religions. En les seves predicacions anticipava la figura d'un messies
superior a ell.
El profeta és representat per GARGALLO amb tota la força, derivada
d'una expressivitat gestual extraordinària.
La figura, que es cobreix amb una pell sobre l'esquena, alça el brac dret
amb fermesa, mentre que amb la mà esquerra sosté amb autoritat un
bàcul.

6. Descripció formal
Dona i ocell a la Ilum de la Iluna és una obra pintada per un
MIRO de cinquanta-cinc anys, es un estil de maduresa (Miro
te 50 anys) culminació de l'ús del color i la linia, com en la
iconografia utilitzada.
Formalment, hi ha un contrast entre la nitidesa de les figures i la
difusió del fons de la composició. Efectivament, les figures
presenten una morfologia ondulant i orgànica, a més d'un
cromatisme essencial (resolt a base de colors primaris:
blanc, negre, vermeil, groc, blau).
El valor de la línia és fonamental en el disseny de les figures,
sobretot en la de l'esquerra (resolta mitjançant línies blanques) i
en els rostres de les dues figures centrals (linies negres), cosa que
ens remet a la important serie mironiana de constel•lacions. En
canvi, si ens hi fixem, veiem que el fons de la composició està
recobert de colors no primaris (ataronjat i marronós), que
contrasten amb la nitidsa de les figures.
SURREALISME

7. Temàtica
Es tracta d'una temàtica molt freqüent) en l’obra de MIRÓ:
Figures (RECURRENT) (que ell va identificar com a dones)
situades en un paisatge nocturn, on es poden reconèixer les
característiques estrelles i Ilunes mironianes.
La senzillesa del tema suggereix una relació harmoniosa i
essencial entre l’ésser humà i la natura, que es troba en
sintonia amb els valors formals de la composició, sobretot la
sensualitat que aporta l'ús de la línia i el color.
Colors brillants i formes simples amb una càrrega poètica i
simbòlica, que sembla que enyorin la Vida ingènua, allunyada
de la civilització moderna.

8. El verd d'unes petites plantes ens introdueix en un paisatge s’intuieix
un poblet d’amunt la muntanya
El pintor opta per la simplificació de la figura per mitjà de la
reducció geomètrica dels diferents plans a simples formes
polièdriques (quadrats, rectangles, trapezis o triangles.)
Rebuig de l'artista a les normes de la perspectiva renaixentista
i presenta un espai dominat per una multiplicitat de punts de
vista i de focus lumínics.
Ús de pinzellades breus, amb les quals fa vibrar la superficie.
L'artista recorre a l'ombrejat per poder donar la sensaci6 de volum,
de manera que els objectes representats tinguin una aparença plana i
alhora tridimensional.
Descripció formal

9. El cromatisme BRAQUE mescla colors càlids, castanys, beixos i
ocres- i tonalitats fredes com els blaus i els grisos. (no distreure la
forma, l’estructura)
l'espectador centri la seva atenci6 en la puresa formal de la
composició.
Tota l’obra sintetitzen amb claredat les bases estilístiques i
formals que van definir els seus treballs cubistes posteriors.
CÉZANNE que "cal tractar la naturalesa a través del cilindre,
de l'esfera i del con".
Descripció formal
CUBISME

10. Temàtica
A Paisatge a l'Estaque, BRAQUE mostra una vista del
poble, en la qual no pretén representar una realitat, sinó fer
un exercici compositiu a partir de les formes
geomètriques. És per això que les cases no son més que un
garbuix atapeït de cubs encaixats en el frondós espai natural ple
d'arbres i plantes.
L'obra s'ha d'emmarcar dins de la sèrie de paisatges que
BRAQUE va pintar al llarg de la seva vida

11. Descripció formal
Composició IV és una de les pintures no objectives més representatives de la producció de KANDINSKY
al començament de la dècada del 1910.
Encara menté certes formes figuratives de la natura. A1 costat esquerre, dos genets semblen estar Iluitant damunt
l'arc de Sant Marti, mentre al centre allò que sembla ser un castell corona una muntanya blava, davant la qual tres
cavallers subjecten dues llances molt llargues.
ABSTRACCIÓ
impressió, improvisació i composició

12. COMPOSITIVAMENT diferenciem dues meitats formalment contrastades:
•l'esquerra hi dominen els plans irregulars i les línies inacabades superposades (dinamisme)
•al costat dret les figures representades mostren un acabat més definit (serenitat)

13. EL COLOR
L’artista equilibra la composició amb l’us de color (sempre guanya a la forma) verd dominen una explosió cromàtica
de gran vistositat, a la qual contribueix també l'aplicació combinada d’una
Pinzellada nerviosa i vital (part esquerra) amb una altra de més assossegada (part dreta).

14. Temàtica
La intencionada eliminació de l'element figuratiu per part de l'artista fa que sigui incoherent la cerca de qualsevol significat
iconogràfic.
KANDINSKY vol que l’espectador es limiti a la contemplació de les línies i dels colors disposats damunt de la tela, amb
l'objectiu d'incidir directament en la seva sensibilitat.

15. AFIRMEM que KANDINSKY no va adreçada al sentit de la vista, pintura adreçada a l'ànima, motiu pel qual
l'artista rus prescindeix de l'ús objectiu dels títols i els substitueix pel nom de les tres categories pictòriques:
impressió, improvisació i composició.
La primera categoria pictòrica remet a les Obres en que KANDINSKY ha captat una impressió directa de la
naturalesa externa. La segona serien aquelles formes que, com a expressions inconscients, mostren
les seves emocions internes. Les Composicions són, finalment, les maneres de sentir interiors de l'artista, però
raonades amb una intencionalitat expressiva meditada préviament.

16. Descripció formal
DALI pinta un paisatge solitari amb una platja i uns penya-
segats al fons.
Composició:
A l’esquerra primer pla hi ha un tros de pedra rectangular
amb dos rellotges etc... (descrivim la imatge) acabem centre
amb el rostre i el rellotge.
El sentit irreal de la tela és reproduït pel pintor amb un dibuix
molt meticulós, visible tant en la composició general dels
elements com en els detalls, en els quals és evident la predilecció
per la línia.
La Ilum és projectada a través d'un focus no visible, situat fora de
la tela, a la part superior dreta.
Els colors, aplicats per mitjà d'una pinzellada plana i precisa,
tenen una gran brillantor, hi predominen les tonalitats ocres i
blaves.
SURREALISME

17. TEMÀTICA
La persistència de la memòria evoca l'etern
problema del pas del temps per mitjà d'una
escena completament irracional, que
procedeix del mon inconscient dels somnis. En
aquest sentit, el rostre del centre de la pintura és
una aproximació del perfil del mateix DALI
dormint (element recurrent)
altres elements iconogràfics recurrents en
tota l'obra daliniana, com ara les formigues i les
mosques, els rellotges són els protagonistes
del quadre i els que representen millor l'angoixa de
controlar el temps.
En relació amb aquest concepte hi ha la memòria,
que permet que l'home aconsegueixi que el
Passat continuï viu a través dels records.
(Recurrencia d’elements)

18. Descripció formal
•La projecció de la cadira de RIETVELD vermella i blava es basa en estructures
estètiques i perfectes de la natura basades en la geometria com a Ilenguatge
universal, de la mateixa manera que la producció pictòrica i de disseny
desenvolupada pels artistes del De Stijl (Neoplasticisme).
•La cadira alterna les línies horitzontals i les verticals, pintades en negre pel
fet de ser la base estructural sobre la qual s’origeix l'objecte.
•RIETVELD idea aquests Ilistons de fusta negres com a esquelet rectilini
del conjunt. La visibilitat d'aquesta solució accentua l'interès funcional de la cadira
vermella i blava.
•Els dos elements funcionals i de contacte entre la cadira i l'usuari (seient i
respatller) son dos enormes rectangles plans en diagonal i pintats amb Vermell i
blau.
•Tots els Ilistons negres de fusta estan esquitxats amb pintura groga en els Seus
talls transversals. Aquest detall genera dinamisme visual i fa que la pròpia
cadira esdevingui un objecte de culte més enllà de la seva funcionalitat.
Gerrit RIETVELD va mostrar el Seu interès cap a De Stijl ràpidament, ja que
significava poder experimentar la combinació entre pintura, ordre racional i
arquitectura i disseny.
objecte de culte

19. Funció, contingut i significat
Aquesta cadira representa la recerca de l'expressió de
l'estructura racional, geomètrica i matemàtica de l'univers, així
com de l'harmonia universal de la natura.
Emprant l'estètica neoplasticista, aconsegueix obre un nou camí
en el disseny contemporani.
La cadira vermella i blava té dos objectius:
1.el primer és el de materialitzar en tres dimensions l'estètica
racional i geomètrica de De Stijl
2.Aplicar els ideals d'aquest moviment en un objecte d'ús i
funció quotidians. Les línies rectes, els colors primaris i neutres, els
materials i les formes simples i geomètriques com a base compositiva
de l'obra en qüestió fan evident la contradicció entre els dos
objectius.
RIETVELD no prioritza la comoditat del seient i el respatller, ja
que dona la prevalença a l'estètica i l'abstracció racional de
l’estructura.

20. D'aquesta manera, la cadira esdevé un objecte de culte de tipologia similar a la d'una escultura exempta.