Guió i anàlisi d'imatge fotogràfica

1. ANÀLISI D’IMATGE
FOTOGRAFICA
DOROTHEA LANGE, CARTIER BRESSON, MAN RAY,...

2. La imatge pot ser força complexa, de manera que caldrà fer-ne la lectura per parts, caldrà
identificar i analitzar:
1.LECTURA DENOTATIVA ELEMENTS:
dades observades: gràfiques i verbals.ESTRUCTURES. Relació entre els elements gràfics,
entre aquests i els elements verbals, tipus de composició, enquadrament, tipus de pla,
recursos, funcions: narrativa, descriptiva...
1.LECTURA CONNOTATIVA:
SIGNIFICATS Coses que suggereix la imatge, sentiments i emocions que produeix,
experiències que ens fa recordar... La lectura dels significats és molt personal i cadascú pot
fer-la a la seva manera, les interpretacions depenen de cada individu.
També hem d’incloure la temàtica

3. DESCRIPCIÓ OBJECTIVA (Denotació)
1.MOTIU(S) I FONS
2.ENQUADRAMENT
3.COMPOSICIÓ
4.ANGLE o PUNT DE VISTA
5.PLA
6.PROFUNDITAT DE CAMP
7.LLUM
8.COLOR
9.EINES I PROCEDIMENTS
DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA (connotació)
EMOCIONS I SENSACIONS SIGNIFICAT

4. Descripció formal
El motiu principal és una dona que vesteix pobrament
i té la mirada perduda. Té el braçalet flexionat i els dits
toquen la seva cara a l'alçada dels
llavis.
Està acompanyada per dos nens mitjans els rostres dels
quals no podem veure. Sembla que s'amaguen per
vergonya o por darrera d'ella. A la falda hi du un nadó
que sembla adormit.
El fons apareix desenfocat i resulta impossible
determinar on es troben.

5. Descripció formal
En l’enquadrament de la fotògrafia s'ha interessat
únicament per la dona i els tres nens (subjecte
d’interés) que l'acompanyen, prescindint de
qualsevol altre element del seu entorn.
Ha escollit un enquadrament vertical, el format
habitual dels retrats que aporta força i fermesa al
personatge protagonista i una certa ingavidesa
elevació verticalitat de la imatge.

6. Descripció formal
La composició de la imatge és vertical i clàssica ,
ja que el motiu principal ocupa la part central.
La imatge té molt poc aire, tan sols al marge
superior esquerre. Tota la resta està ocupat per les 4
figures.

7. Descripció formal
ANGLE I PLA
La imatge ha estat presa des d'un angle frontal en
horitzontal i mig, és a dir, a la mateixa alçada que
els elements fotografiats.
La visió dels elements és, per tant, totalment
objectiva, ja que aquest angle no distorsiona la
realitat.
Es tracta, a més, d'un pla mig, donat que veiem la
figura principal fins a la cintura. Aquest pla ens
permet veure la mà dreta de la protagonista,
element que adquireix molta importància per
l'actitut que transmet.

8. El mèrit de l'obra rau a saber plasmar els
sentiments dels retratats i té una gran dosi
d'humanisme. D'aquesta manera apel•la a
l'espectador per tal que comprengui una realitat sense
tenir la necessitat de recorrer a cap frase, a cap
eslògan ni tampoc a un dramatisme impostat.
El que més impressiona de la imatge és el Seu
realisme, que s'imposa sense pal·liatius sobre l'ànim
d'un espectador que es converteix en testimoni del
patiment d'aquells que es troben més desafavorits
econòmicament.
Mostra per tant de manera directa i amb una
composició Clara i nua d'ornaments, la tragèdia que
viuen els personatges.
Aquesta imatge reflexa amb sinceritat i gran
delicadesa el drama humà de totes les mares
que lluiten i pateixen pels seus fills
TEMÀTICA (DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA)

9. Es tracta d'una fotografia d'una família afectada per la pobresa que es va originar després de l'anomenat crac de 1929.
Féu un total de sis fotografies d'aquesta familia, tot i que la més célebre és la que comentem i, malgrat que va dir que no
les publicaria, les envia al diari San Francisco Call i a la Resettlement Administration a Washington.
El poder d'aquesta imatge no trigà a ser apreciat i començà a circular ràpidament, fet que va contribuir a fer conèixer l'extre-
ma pobresa en que vivien els camperols i les famílies que havien emigrat i es trobaven a la zona Californiana.
Per tant, es tracta d'una obra que evidencia el poder d'una imatge i les conseqüències positives del Seu ús com a
instrument de denúncia de una realitat social
Temàtica

10. “Fotografiar es poner en el mismo punto de mira la mente,
el ojo y el corazón”
Entrevista Cartier Bresson
El motiu principal és la figura d’un home captat en
l’instant precís en que salta per damunt d’un bassal
d’aigua. La seva figura es retalla en un perfil fosc i es
reflexa en l’aigua creant un efecte mirall que realça la
figura.
També observem un mur amb un cartell on s’intueix una
figura saltant i un cartell publicitari, que per la tipografia
sembla anunciar un circ.
Al fons de tot apareix una altre figura masculina la qual
sembla ser un operari, tota l’escena representa el típic
espai urbà en obres.
Al fons uns edificis retallen l’horitzó com si fossin
muntanyes, son les naus de l’estació de tren de paris que
porta el títol de la fotografia
Radera de Gare Saint-Lazare, 1932.Descripció formal

11. Descripció formal
En l’enquadrament de la fotògrafia s'ha interessat
per captar el moment precís, en que l’home sembla
flotar en l’aire.
Ha escollit un enquadrament vertical, que permet
captar en els dos terços inferiors de la imatge la
major quantitat d’aigua i per tant de reflexe

12. Descripció formalDescripció formal
La composició de la imatge és dinàmica ja que el
motiu principal ocupa la part dreta de
l’enquadrament, indicant el moviment d’aquest, la
repectició dels objectes circulars així com l’escala
indiquen el recorregut del personatge i enfatitzen la
sensación de moviment
La imatge te bastant d’aire, tan sols la part dreta on
es sitúa la figura de l’home saltant sembla quedar
atrapat sense aire com si un mur impedis el
moviment, això ajuda a aumentar més aquesta
sensación d’instant aturat en el temps i
d’ingravidesa.
Tota la resta està ocupat per información que ens
sitúa l’acció en el París de l’epoca.

13. Descripció formal
ANGLE I PLA
La imatge ha estat presa des d'un angle frontal en horitzontal
segurament la camara a la mateixa alçada dels ulls. La visió
dels elements és, per tant, totalment objectiva, ja que aquest
angle no distorsiona la realitat.
Es tracta d’un pla general, ja que el motiu d’interés (l’home) es
relaciona amb els elemnets de l’espai.

14. La llum és dura, en clar obscur i permet retallar les
figures masculines en el fons, el temps d’obturació
elevat difumina la figura i emfatitza la sensació de
moviment.
La manca de color es deu a una impossibilitat tècnica del
moment, però és sabut de la predilecció de Cartier pel
blanc i negre posteriorment, ajuda a crear una imatge
intemporal interpretativa i reflexiva.

15. La intenció de l’artista rau en la captació d’aquest instant precís
en que la realitat s’atura i crea una imatge enigmàtica, carregada de
significats.
La imatge presenta una certa poesia, i deixa entreveure la seva
influència pel surrealisme que tant caracteritza l’obra de Cartier
Bresson
El tema representat en la imatge és un dels seus temes recurrents en
les fotografies de la seva primera època, captar els personatges
saltant, d’altra banda una pràctica molt de moda en la burgesia de
principis de S.XX.
Aquesta imatge reflexa la idea que defineix l’obra de Cartier
Bresson, la captació del monet precís, i ens deixa entreveure
la seva influència pel surrealisme, tant pel que fa a la
composició com a l’el·lecció del tema, d’altra banda evidencia
que la fotografía estaba canviant i creixia l’interés per sortir de
l’estudi, per captar un instant espontani de realitat.
TEMÀTICA (DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA)

16. LE VIOLON D'INGRES, 1924
Cronologia: 1924
Data positivat: 1934
Clasificació: Fotografia
Tècnica: Gelatinobromur de plata
Soport: Paper
Tamany: 30 x 20,9 cm
Estil: Dada, Surreaslisme
El motiu principal és la figura d’una dona
d’esquena, es tracta de la seva amant (Kiki
de Montparnasse), que ens deixa
entreveure les seves corbes sinuoses,
retallades en un fons negre, deixen veure el
rostre de perfil. Un turbant en el cap ien la
cintura, juntament amb unes arrecades
axòtiques orientalitzen la imatge, finalment
dues claus pintades directament en el cos
femení evoquen l’instrument del violí.
Descripció formal

17. LE VIOLON D'INGRES, 1924
L’enquadrament de la imatge s’ha interessat en la
dona, aquesta es el motiu d’interès, juntament amb
les dues claus que evoquen el violí esdevenen el
centre d’interès de la imatge.
La figura esta retallada en un fons negre que dona
aire a la imatge.
L’escena ha estat preparada estaríem davant d’una
fotografia d’estudi, estudiada pensada i
planificada.
Descripció formal

18. LE VIOLON D'INGRES, 1924
L’enquadrament de la imatge s’ha interessat en la dona,
aquesta es el motiu d’interès, juntament amb les dues claus que
evoquen el violí esdevenen el centre d’interès de la imatge.
Pel que fa a la Composició la figura està retallada en un fons
negre que dona aire a la imatge, tota la composició és clàssica i
simètrica, centralitzada, cal destacar com l’àrtista a situat el
rostre en la part superior esquerra de menor tensió visual per
equilibrar molt més la composició.
L’escena ha estat preparada, estaríem davant d’una fotografia
d’estudi, estudiada pensada i planificada.
Descripció formal

19. LE VIOLON D'INGRES, 1924
L’enquadrament de la imatge s’ha interessat en la dona,
aquesta es el motiu d’interès, juntament amb les dues claus que
evoquen el violí esdevenen el centre d’interès de la imatge.
Pel que fa a la Composició la figura està retallada en un fons
negre que dona aire a la imatge, tota la composició és clàssica i
simètrica, centralitzada, cal destacar com l’àrtista a situat el
rostre en la part superior esquerra de menor tensió visual per
equilibrar molt més la composició. L’escena ha estat preparada,
estaríem davant d’una fotografia d’estudi, estudiada pensada i
planificada.
S’ha utilitzat un pla sencer i l’angulació és horitzontal, sense
deformar la imatge.
La llum és diàfana i frontal, s’ha optat per pocs contrastos
aconseguint un tractament de la llum clàssic amb concordança
amb el surrealisme.
Descripció formal

20. LE VIOLON D'INGRES, 1924
L’artista ha creat una analogia entre les corbes de la figura
femenina i l’instrument del violí, és un homenatge a l’obra
d'Ingrés (pintor neoclàssic)
Metafòricament es relaciona el cos de la dona amb un
instrument que es toca, que proporciona plaer.
Temàtica
És una analogia subtil que tant agrada als
surrealistes:
Ens parla de la provocació, de la sexualitat i d’un
cert classicisme pictòric.
Man Rai ironitza amb el gust i plaer que sentia
el pintor Ingrés alhora de tocar el violi tant
com ell disfrutava tocant el cos de la model
KIKI.

21. Pere Català Pic Valls, Tarragona, España, 1889 - Barcelona, España,
1971
Fotografia:1936
29,6 x 19,5 cm
Impressió fotomecànica
Segle: XX
Tema: Al·legoriaDescripció formal
El motiu principal és un peu amb una espardenya, que està a
punt de trepitjar una esvàstica nazi mig esquerdada damunt un
carrer ple de llambordes.
L’enquadrament de la imatge és vertical i s’ha interessat
en l’espardenya i l’esvàstica.
La composició és en diagonal i dibuixa una línia imaginària
d’esquerra superior a part inferior dreta, això emfatitzat la
sensació de moviment i inestabilitat.
La llum és zenital i dura, crea contrastos que augmenten els
volums i amplifiquen la sensació de duresa de la imatge.
Es tracta d’un pla de detall i l’angulació és en contrapicat
situant l’espectador per sobre la imatge

22. L’artista ha creat una imatge profundament al·legòrica, en un
context prebèl·lic de guerra civil Espanyola s’anima a la població
a lluitar contra el feixisme
El primer símbol que apareix per ordre de lectura és el peu amb
l’espardenya, que simbolitza el poble eminentment evidencia una
lluita rural tradicional protagonitzada pel poble hi ho fa a
través d’una espardenya, el següent és una esvàstica símbol
prou conegut per tots, ja està mig esquerdada simbolitzant la
seva fragilitat.
Finalment les llombardes, ens dona entendre que la lluita és
al carrer, la victòria passa per tenir el seu control.
Així doncs parlem d’una imatge Al·legòrica, carregada de
símbols i significats, que doten a la imatge d’un caràcter i força
espacials i a contrapartida la doten de funció persuasiva
Temàtica