Principals corrents cinematogràfics s XX

1. EL CINEMA EN LES AVANTGUARDES
I ETAPES P0STERIORS

2. La idea de trencar amb el passat tradicional de les avantguardes va lligar a la perfecció amb el cinema, i molts
cineastes es van aproximar a la resta d'arts, d'aquesta manera, aconseguir legitimar-lo com a tal.
El cinema d'avantguarda o experimental va seguir molts posicionaments de les avantguardes pictòriques, utilitzant
recursos formals i dotant-los de qualitats expressives, tals com el propi muntatge o la composició dels plans per
sobre de la narració.
Es rebutja una narrativa burgesa, una successió de fets per una lògica de causa i efecte en benefici de les capacitats
expressives i plàstiques del cinema.
El Cinema i les Avantguardes

3. El cinema i el Surrealisme
Aquest "isme" s'interessà especialment per explorar el potencial de l'inconscient i dels somnis en detriment de la
raó, tot replantejant l'hegemonia que tradicionalment s'havia cedit a la racionalitat.
Segueix els postulats d'aquest moviment pictòric i és per això que les obres que podem enquadrar sota aquest
corrent presenten uns fets que no obeeixen a la causalitat i posen en escena uns guions fruit de l'automatisme
psíquic.
Donaren, per tant, total Ilibertat al subconscient i generaren propostes més properes a un món oníric que a una
lògica dels esdeveniments tal com apareix en un cinema menys experimental.

4. Els dos títols causaren un gran impacte i el primer planteja una narració totalment inversemblant, posa en
evidència la voluntat d'escandalitzar un públic burgès/conservador i incorpora elements iconogràfics típics de
DALI (formigues o animals en descomposició, per exemple). Pel que fa el segon, explota la psicoanàlisi i reivindica
l'amour fou en un film trencador que causa tal escàndol que durant molts anys fou prohibida la seva exhibició.

5.  ANTECEDENTS:
DADAISME / PSICOANÀLISI
CREACIÓ AUTOMÀTICA
 L'INCONSCIENT ESDEVÉ LA FONT INSPIRACIÓ PASSIONS, IMPULSOS, SEXUALS...→
 REBUIG A LA MORAL REPRESSORA ABURGESADA
 S'IGNOREN LES NORMES I LA TRADICIÓ ESTÈTICA
 ATMOSFERA ONÍRICA I PERVERSA
 MANCA DE CRITERIS PREFIXATS EN L'ESTRUCTURA
 COMBINA L'HUMOR AMB LA PROVOCACIÓ MORAL
 RELACIONA LA SEXUALITAT HUMANA I LA DECADÈNCIA BIOLÒGICA QUE CONDUEIX A LA MORT
 L'ASSOCIACIÓ LLIURE PRODUEIX EN L'ESPECTADOR UN DESASSOSSEGANT DESCONCERT
Algunes de les seves carecterístiques estètiques (formals) i conceptuals

6. El cinema expressionista alemany
Sota aquesta categoria s'engloben una sèrie de films molt propers a les característiques pictòriques de l'
Expressionisme alemany.
En aquest cas que s'articulen històries on la narració lògica d'uns fets hi ocupa un Iloc molt important, tot
desenvolupant arguments complexos i on hi predomina la versemblança.
Els Films més reconeguts son:
Els principals directors d'aquest moviment treballaren en pel·lícules produïdes per la UFA, principal estudi cinematogràfic de
la República de Weimar Alemanya.
"Metropolis" (1927) Fritz Lang"El gabinet del doctor Caligari" (1919)
Robert Wiene
"El Golem" (1920) Paul Wegener"Nosferatu, el vampir" (1922)
F. W. Murnau

7. • Ofereix una visió tràgica de l'ésser humà al món
• Visió pessimista de la vida
• Angoixa existencial de l'individu
• Alienació societat moderna, industrialitzada
• Distorsió de la realitat per impactar en l'espectador
• Cerca la motivitat de lespectador
Algunes de les seves carecterístiques estètiques (formals) i conceptuals
"El gabinet del doctor Caligari" (1919)
Robert Wiene
"Metropolis" (1927) Fritz Lang

8. • Ús de la il·luminació per projectar ombres inquietants
• Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs (violents)
• il·luminació artificial amb l'objectiu de crear ambients inquietants

9. • Els decorats truculents i claustrofòbics, estan plens d'angles, asimetries, perspectives impossibles
i altres distorsions. Inspirats en les pintures expressionistes.

10. • Els actors de l'expressionisme gesticulaven amb gran exageració per expressar-se emocionalmen
• Maquillatges exagerats, amb una estètica que actualment consideraríem gòtica o sinistra

11. El cinema és un excel•lent vehicle de comunicació i, per tant, també és idoni com a eina propagandística. El
cinema rus de la dècada del 1920 dugué a terme una gran experimentació i es feren importants teoritzacions sobre
el muntatge.
Destaca el cineasta Lev KULECHOV, qui ja determinà el poder expressiu d'aquest, així com també Sergei EISENSTEIN,
qui realment estudià i escrigué importants texts sobre el muntatge.
Entre els films principals d'ElSENSTEIN, sobresurten La vaga (Stacka), el seu primer llargmetratge, i El cuirassat
Potemkin (Bronenosec Potemkin), que commemora el vinté aniversari de la revolució del 1905. Es tracta d'un film en
que uns mariners es queixen de que el menjar que els serveixen està podrit; cal, doncs, una revolta, que actua com a
metàfora de la Revolució del 1905.
El comunisme: la Unió Soviética i Sergei Eisenstein

12.  Es relaciona amb l’Avantguarda del CONSTRUCTIVISME
 Rebuix de la narrativa burguesa
 Cinema amb una funció perssuassiva, didáctica i al servei de la Revolució
 Reflexió teòrica del cinema i del seu propi llenguatge (Kulechov)
 Destaca el muntage Intel·lectual
 Nous directors procedents d’altres disciplines
MOLT EXPERIMENTAL I SOBRETOT AMB EL MUN TATGE
Algunes de les seves carecterístiques estètiques (formals) i conceptuals
El Acorazado Potemkin

13. El sistema d'estudis va ser un dels pilars bàsics per comprendre el funcionament del HoIlywood clàssic (1920-
1960).
Tradicionalment Nova York es desplaça a Hollywood per la seva topografia diferent sense limitacions d’espai, es podia
rodar a l'exterior, millor clima i molt d’espai per crear-hi els seus principals estudis.
Pel que fa les figures clau que impulsaren les principals companyies, es tractava de jueus procedents de l'Europa de l'Est
que havien emigrat i començat amb l'exhibició de films en nickelodeons, fent el salt després a la distribució i finalment
dedicant-se a la producció.
El cinema als Estats Units
El naixement de Hollywood i el sistema d'estudis

14. De mitjans de la dècada del 1920 fins a la del 1950, a Hollywood hi havia cinc Majors i dos Minors. Les
majors eren les que tenien beneficis més elevats i dominaven el sistema, tot i que les Minors també movien grans
quantitats de dòlars i, totes elles, configuraven el sistema d'estudis de Hollywood.
Paramount
la Metro-Goldwyn-Mayer
la Warner Bros
la Fox
la RKO
les minors eren:
la Columbia i la Universal
Walt Disney (Animació)

15. Suposa un gran canvi a tots els nivells (no havia estat mut s’acompanyava de musica i comentaris veu en off)
Els dos sistemes que van triomfar a Hollywood:
1.el Vitaphone, de la Warner (problema de desincronització)
2.el Movietone, de la Fox, millor sincronització i acaba triomfant
La transició del cinema mut al cinema sonor
Vitaphone Movietone

16. El sistema d'estrelles i la consolidació de Hollywood
Juntament amb el sistema d'estudis, el funcionament de Hollywood estava marcat pel sistema destrelles, és a dir, els
actors i les actrius que apareixien en els films. Aquests es convertiren en figures clau i el públic s'interessà per les
seves vides, tot dotant-los d'una popularitat abans impensable, de manera que es podia anar a veure una pel•licula en
funció de qui hi actuava.
D'entre algunes de les més rellevants, podem destacar la figura de Marlene DIETRICH en la mesura en que
permet connectar l'emigració de moltes estrelles (també directors) als Estats Units
Marlene DIETRICH Ingrid Bergman Cary GrantAva Gargner Paul Newman

17. Els gèneres cinematogràfics van ser un element clau per Hollywood.
1.Les companyies no es volien especialitzar
2.El públic ja podia intuir si li agradaria relacionat amb el gènere
Els principals gèneres foren:
Comèdia, drama, musical, western, fantàstic, aventures, criminal i bèl·lic.
També hi ha subgèneres com la ciència-ficció o el terror
El sistema de géneres

18. Hollywood i la Segona Guerra Mundial
Després de l’atac de Pearl Harbor (1941) els Estats Units s’involucra plenament a la 2na Guerra mundial, així, es feren
pel·lícules que volien contribuir a la causa bèl·lica, inflamar l'ànim patriòtic o emetre una denúncia.
Codi Hays, encarregat de dictaminar de manera estricta tot el que no es podia mostrar als films.
El gran dictador (The Great Dictator, Charles CHAPLIN)
Ambientada a la década del 1940, condemnava en clau de comèdia el nazisme, através d’el prisma de Charles Chaplin

19. Ser o no ser (To Be or Not to Be, Ernst LUBITSCH), una comèdia àcida, intel•ligent i antinazi sobre l'ocupació
alemanya de Varsòvia.

20. Casablanca (Michael CURTIZ), que s'aproximà al paper que juga aquesta ciutat com a Iloc de recepció de gent
que fugia del nazisme i que havia de sobreviure a diverses intrigues i les indagacions de la Gestapo.

21. Corrents cinematogràfics després de la segona guerra mundial
EL NEOREALISME ITALIÀ
CINEMA VERITÉ (NOVELLE VAGUE)
FREE CINEMA

22. Itàlia
1945 fi 2ª guerra mundial→
• país devastat per la guerra
• situació de misèria
1946 1ª república italiana→
• primeres eleccions en què les dones van poder votar
1949 itàlia esdevé aliada dels eua→
• suport econòmic sota el pla marshall
• membre fundador de la comunitat econòmica europea
1950 inici del→ creixement econòmic
EL NEOREALISME ITALIÀ
Contex:

23. “El cinema hauria d'explicar el que és l'aventura d'un home,
fins al punt de poder explicar en un film de 90 minuts, la vida
d'un home al que no li passés res de res.”
CESARE ZAVATTINI
ROBERTO ROSSELLINI
Roma, ciutat oberta (1945)
Paisà (1946)
Germannia, anno zero (1948)
Stromboli (1950)
VITTORIO DE SICA
El lladre de bicicletes (1948)
Umberto D (1952)
Sciuscià (1946)
FEDERICO FELLINI
La Strada (1954)

24. PRINCIPIS TEÒRICS
CINEMA DEMOCRÀTIC I PROPER A LA GENT DEL
CARRER
REFUSA LA CARITAT I LA COMPASSIÓ
FORT PES DEL PASSAT FAIXISTA DEL PAÍS
BARREJA CRISTIANISME I MARXISME HUMANISTA
CARACTERÍSTIQUES

25. CARACTERÍSTIQUES
Principis estètics
evita les trames i històries accessibles i clàssiques en favor de plantejaments més durs
que mostrin la dura realitat dels seus protagonistes
estètica documental (objectivitat)
localitzacions reals (no decorats)
llenguatge col·loquial (no literari)
il·luminació natural (no artificial)
actors no professionals
EL LLADRE DE BICICLETES. VITTORIO DE SICA (1948)

26. CINEMA VÉRITÉ
CINEMA JOVE, CRÍTIC I INNOVADOR

27. França
influències: neorealisme italià
característiques:
reacció al cinema comercial
independència dels grans estudis i productores
caràcter social
poc pressupost
innovació cameres lleugeres de 8mm i 16 mm, emulsions sensibles permet rodar amb
llum artificial
neix el cinema d’autor "cámera-stylo"
espontaneïtat, improvisació (formal i de contingut)
experimental
"si l'escriptor escriu amb una ploma o un bolígraf, el director escriu amb la càmera"
CINEMA VÉRITÉ, NOVELL VAGUÉ (1958-70)

28. Temàtica:
Realitat social
Personatges de la vida real (retrat del seu estat psicològic, comportament i relacions socials)
Esperit jove i reaccionari (moral establerta)
Eina d'autoconeixement personal
Gèneres:
Predomina el documental, la comèdia el drama CINEMA D’AUTOR
Autors:
joves cineastes francesos brillants, al marge dels corrents tradicionals de la professió
jean-luc godard, tati, bergman, françois truffaut,…
Bergman (autor personal)

29. 1950-1960 Free Cinema
Influències:
Nouvelle Vague francesa
Autors:
independents (desvinculats de les grans productores)
Temàtica:
la realitat social del moment
històries quotidianes de persones anònimes
Gèneres:
cinema de ficció de caràcter realista i documental
The Loneliness of the Long Distance Runner is a 1962

30. Principis teòrics:
oInconformisme social
oCrítica a la burgesia i a la societat
oFa ús de la ironia
oReflex de la tristesa de la vida urbana mecanitzada
oDenuncia de l'aïllament de l'ésser humà
oCompromís social amb un enfocament humà
PRINCIPIS ESTÈTICS:
oREALISME
oExperimentació muntatge i formal
oTransicions videoclip (inicis pop)
TÈCNICA:
oProduccions amb poc pressupost
oEquips reduïts
oIndependència dels estudis
oMúsica de jazz com a banda sonora (sovint)
If...., 1968, de Lindsay Anderson

31. Per comprendre el cinema d’avantguarda Nord-Americà cal comprendre
El concepte de cinema d’Autor CINEMA INDEPENDENT (Cinema
d’autor):
INTRODUEIX continguts que, fins molt poc abans, haguessin estat
rebutjats pels comités de censura i per les juntes directives de les
productores.
CREATIVITAT DESMESURADA
PLANTEJAMENTS TEMÀTICS I FORMALS PROVOCATIUS
La grande bouffe
Año
1973
Duración
125 min.
País
Francia
Dirección
Marco Ferreri
Guion
Música
Fotografía
La grande bouffe

32. LA VANGUARDIA
NORD-AMERICANA

33. 1940-1960
Cinema independent = desvinculat dels grans estudis
No és una corrent, sinó la denominación d'una sèrie de produccions que trenquen
les convencions tradicionals.
Moviment heterogèni
Marty (1955), Delbert Mann
La nit del caçador (1955), Charles Laughton
Dotze homes sense pietat (1957), Sidney Lumet

34. A les dècades del 1950 i del 1960 el cinema de Hollywood va patir una important crisi pel naixement de la
televisió i pel canvi de l'estructura industrial i empresarial de les companyies.
A més, tant els grans directors del període clàssic com les estrelles ja havien envellit i el nou públic jove demanava un
producte diferent i adaptat al moment. En aquest context qui agafà el relleu és Europa i es desenvoluparen
importants propostes que conformaren l'anomenada modernitat cinematogràfica.
A partir de mitjans de la dècada del 1960 i sobretot a la del 1970 Hollywood aconseguí un nou impuls i es creà
el que es coneix com "Nou Hollywood", tot suposant la renovació dels diferents generes cinematogràfics.
La dècada del 1960 i del 1970 i el nou impuls del cinema nord-americà
Cabaret - Cabaret (1972)modernitat cinematogràfica Europea
Renovació
generes cinematogràfics

35. Així cineastes joves van optar per una nova manera de fer cinema
S’abordaren més temes i es tractaren qüestions de caire social, tot transmetent una visió més propera a la realitat i
menys idealitzada.
Es roda molt en exteriors, sense Ilums afegides o amb càmeres més Ileugeres, tot procurant captar la realitat d'una
manera més natural i propera.

36. Es renova l’Star System, doncs les antigues estrelles cediren el pas a actors com Robert de Niro, Al Pacino o Jack
Nicholson o actrius com Jane fonda, Faye Dunaway, Meryl Streep entre d'altres.
Directors, podem distingir noms com Francis Ford Coppola, George Lucas o Steven Spielberg tots ells són autors de
films de gran èxit, doncs el primer realitza la saga que s'inicià amb el padrí (The Godfather), un film d'innegable qualitat a
les portes de les grans superproduccions.

37. DOGMA 95
Neix a Dinamarca
"Com una operació de rescat paràgraf Recuperar la puresa del cinema"

38. VOT DE CASTEDAT
Juro sotmetre a les Següents redactades i confirmades Per Dogma 95:
1.Els rodatges s'han de dur a terme en localitzacions reals. No es pot decorar o crear decorat.
Si un objecte és necessari per al desenvolupament de la història, s'ha de buscar una localització
on estiguin els objectes necessaris.
2. El so no pot ser barrejat separadament de les Imatges o viceversa (la música no s'hauria
d'utilizar, si és necessari aquesta ha de ser gravada al mateix lloc de l’escena).
3. Es rodarà Càmera en mà. Qualsevol del moviment o inmobilització de la cámara es permesa.
4. La pel·lícula ha de ser en colors. Llum especial o artificial no està permesa.
5. Es prohibeixen els efectes òptics i els filtres.

39. 6. La pel·lícula no pot tenir una acció o desenvolupament superficial (sense
armes ni crims en la història).
7. Es prohibeix l'alineació temporal o espacial. (La pel·lícula té lloc aquí i ara).
8. No s’accepten pel·lícules de gènere.
9. El format de la pel·lícula ha de ser de 35 mm.
10. El director no ha d'aparèixer en els títols de crèdit.

40. Celebración o La celebración (en danés: Festen) (1998) es una
película danesa, escrita y dirigida por Thomas Vinterberg,
Idioterne (titulada Los idiotas en español) es una película dirigida por Lars
von Trier en 1998
Mifune (Mifunes Sidste Sang en danés, literalmente: La última canción de
Mifune) es una película danesa del director Søren Kragh-Jacobsen
LOS IDIOTAS Lars
Von Trier
(resumen/español)