Escultura periode classic

1. Escultura Període Clàssic
Dorífor
Policlet
Discòbol
Miró
Característiques de l’escultura clàssica:
Proporció: Policlet va ser el teòric de la proporció amb
els escrits que va fer sobre els canons (proporció
matemàtica entre parts cos)
Escultura equilibrada en l'expressió. Fidies es qui ho
representa millor.
Té dinamisme. Moviment (com per exemple el Discòbol
de Miró)
Flexibilitat als membres de l'anatomia. Alternança de
músculs tensos amb d'altres relaxats. Contrapposto
(cames).
Eviten la simetria, a diferencia de l'Arcaic. Perd
frontalitat.
Transparència als vestits de dones, els homes
segueixen nus.
El material segueix sent el marbre o el bronze.
Naturalisme, intent actituds naturals. Braços
desenganxats del cos.

2. Els segles V i IV a. C. maduren les formes naturalistes.
Tendència al naturalisme = mesura i ordre = d’idealització.
naturalisme/idealisme
es correspon a les tensions socials i polítiques que en democràcia s’originen
entre valors individuals i valors col·lectius.
Tota la història del classicisme es desenvolupa amb el predomini d’una de les
dues tendències: naturalisme i idealització, encara que sempre enllaçats d’una
manera inseparable.
Dinamisme Miró (Discòbol)
Síntesi de Policlet (Dorífor, Diadúmen) i dels relleus del Partenó
Praxíteles ( Hermes ) i Lisip (Apoxiomenos).
Naturalisme més individualitzat= idea social i filosòfica de l’home com a mesura
de totes les coses.

3. Escultura Període Clàssic
Característiques:
• Contrapposto
• Falta d’expressivitat
• Bellessa ideal
• Harmonia
• “Cànon” (proporcions del cos)
• Material: bronze
• Tècnica: fosa DE CERA
• Representacions d’atletes
victoriosos o deeses
Dorífor
Policlet
Discòbol
Miró

4. Guerrers de Riace (460-430 aC)
Titol: Guerres de Riace
Autor: Desconegut
Cronologia: 460-430 a.C.
Actual: Museu Nacional de
Reggio de Calàbria
Mides: 2,05m alt
Estil: grec clàssic
Material: bronze
Tècnica: fosa de cera
Tipologia: escultura exempte
Cromatisme: policroma
Estat conservació: atacats per
l’aigua de mar, però ben
restaurats (algunes parts
perdudes)
Foren recuperats el 1972 del
fons del mar
http://www.xtec.es/~fchorda/credit/credit4/htm/409.htm

5. Anàlisi formal
Descripció

6. Velljove

7. 7

8. Guerrer I:
-Representa home més gran
-Solidesa i experiència
-Cert cansament
-Forma aplanada cap (casc?)
-Expressió ferotge
-Contrapposto

9. GURRER JOVE
1. Verticalitat.
2. Caràcter estatuari.
3. Frontalitat.
4. Expressió del moviment per la disposició dels
membres.
5. Simplificació formal.
6. Contrast:
a) Cabells (subjecte per la banda la part de dalt,
lliure el de baix)
b) Armes (l'una petita, plana i rodona, l'altra
gran, llarga i punxeguda)
c) Entre l’activitat del cos i el capficament del
cap.

10. - Representa home més jove
- Du els cabells sense recollir, fets amb molt
detall
- Expressió més arrogant, tranquil·la
- Contrapposto cos equilibrat per contrast part
esquerra i dreta
- Restes lligat d’un escut braç esquerre
Guerrer 2

11. Composició
No al hieratisme:
suportant el cos en la
cama dreta mentre que
l’esquerra descansa
lleugerament aixecada i
flexionada. Cap direcció
contrària a aquesta cama
Els seus braços
esquerres doblegats pels
colzes, conserven restes
del lligat d’un escut, els
seus braços drets cauen
al llarg del cos amb
naturalitat i tenen la mà
tancada, fent el gest
d’agafar una llança o una
espasa.
Llavis de coure Dents de plata
Celles de plata
Els ulls estaven
fets amb materials
compostos; marfil i
calcaris per les
còrnies i pasta
vítria i potser
àmbar per l’iris i
les pupil·les.
Dos homes
madurs i
vigorosos.
Ambdós
barbuts,
dempeus,
completament
despullats.
Gran naturalisme.
Se li veuen les
venes i els
tendons dels
braços, mans i
peus.
Barbes rinxolades d’estil jònic
bronzes de 2,05 m. d’alçada i pesen 400 quilos
Contrapposto

12. Estil
1. Mateixa època però diferents
escultors
1. Transició del període arcaic al
clàssic
1. Elements del clàssic primerenc:
contrapposto, recerca perfecció
ideal figura humana, gran
coneixement del cos humà,
idealitzat
1. Expressen serenitat i equilibri
1. Domini perfecte de l’anatomia
humana
1. Anticipen l’antropocentrisme i
l’atenció detalls d’un període
posterior.
1. Gran influència en escultors
posteriors (Praxíteles i hel.lenístics).

13. Es creu que, durant l’Antiguitat, els Guerrers es van portar de
Grècia a Roma i que el naufragi del vaixell on anaven, les fes
anar al fons del mar.
No se sap on eren els Guerrers; els escriptors grecs diuen que
havia escultures com aquestes als carrers i temples de les
seves ciutats; els romans, les apreciaven molt i se les enduien a
Roma; gairebé totes es van fondre en arribar a l’Edat Mitja per
aprofitar-ne el metall.
Foren trobats el 1972 de manera
fortuïta a les aigües de la mar Jònica,
a uns tres-cents metres de la costa al
territori de la Comune de Riace, a
Calàbria.
Aparegueren, junts, a 7 o 8 metres de profunditat.
significat

14. 14
Fitxa:
 Cronologia: 430 a.C.
 Material: bronze (original),
marbre (còpia romana)
 Dimensions: 2,12 m alt
 Estil: Grec clàssic
 Tècnica: fosa a la cera perduda
(original). Còpia talla Formes:
exempta
 Tipologia: dempeus
 Cromatisme: monocroma
 Localització: Museu
Arqueològic Nacional de
Nàpols

15. Policlet
Fou l’escultor més famós, després de Fídies, del segle V a.C. Nasqué a Argos, fou
deixeble d’Agelades. Feu una gran estàtua d’Hera, reina de l’Olimp.
Realitzà estudis sobre les proporcions del cos humà (cànon). Aconseguí donar
vitalitat a les seves escultures.
La seva obra es va valorà no
només per la seva qualitat,
sinó també per la didàctica
que emanava. La més
copiada i imitada fou el
Dorífor, també anomenada
Canon.
És el model perfecte de la
representació de la figura
masculina nua.
Treballà sobretot en bronze
i s’especialitzà en estàtues
d’atletes victoriosos nus.
Diadumen
Amazona ferida

16. • El Dorífor és per tant la perfecta
proporció Cànon de policlet
• Ideal naturalista
El contrapposto es perfecciona amb Policlet la
cama que aguanta el cos i el braç caigut són al
mateix costat, i a l’altre hi ha el braç doblegat i la
cama lliure, que només toca al terra amb les
puntes dels dits del peu, resultantne un contrast
harmoniós entre els dos costats, accentuat pel gir
del cap.
L’equilibri entre efectes de càrrega i descàrrega
del pes del cos li dona un dinamisme únic,
conseqüència de la tensió i la placidesa.

17. El cànon
La longitud de la
figura havia de ser
set vegades
l’alçada del cap.
Partia de la
commensurabilitat
del cos humà, i
tingué gran
influència
posterior.
Totes les parts del seu
cos tenen una relació
correcta amb les
altres i cadascuna
guarda també una
relació matemàtica i
geomètrica amb el
conjunt.
Sembla que la unitat
de mesura era el dit
El cap és la setena
part del cos.

18. Anàlisi formal: Composició
Contrapposto
Cama esquerra
enrere, relaxada.
La dreta suporta
el pes, en tensió.
Expressió serena Gran
naturalisme
Cabells menys
geomètrics
Cos atlètic
(musculatura
matisada sobretot
Al tors)
Equilibri perfecte
Cànon 1/7
Camina cap a
l’espectador
Suport lateral
(còpia en marbre)

19. Ritme alternant:
equilibri perfecte entre
la part tensa i la part
distesa, cosa que
accentua el dinamisme
i la naturalitat de la
figura. Les lleugeres
inclinacions dels
malucs i les espatlles
compensen la tensió
anterior.
Lleugera ondulació del
cos i el cap una mica
girat, li donen més
elasticitat, trencant
l’estatisme
Postura natural,
camina cap a
l’espectador. Porta
una llança a la mà
dreta, per tant,
aixeca una mica
l’espatlla que la
sostè. La cama
esquerra, com que
no aguanta cap pes,
fa que baixi el
maluc. El braç dret
cau relaxat. La cama
dreta, suporta el
pes, el maluc
s’aixeca. Tota la
postura del cos
depèn d’aquesta
acció.

20. El Dorífor té un regust
d’arcaisme: tallat amb duresa,
pectorals plans i les línies de
cintura i malucs són molt marcats.
Introdueix la tècnica de la
gravitació sobre una cama. És
l’encarnació del prototipus de cos
viril perfecte, d’elegància
austera...
Cabells disposats amb més
naturalitat, encara una mica de
Geometrisme Atenció acurada en
els detalls
Textura: perfectament acabada
L’expressió: com distreta,
pensant, serena. No expressa
orgull ni vanitat, cosa
considerada reprovable en la
mentalitat de l’època. El gest seré
és propi d’aquell que manté
l’excel·lència ètica del seu èxit.
Arcaisme

21. Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES
FITXA:
• Autor: Praxíteles
• Cronologia: Cap al 390 a. C.
• Estil: grec clàssic
• Localització: Museu
Arqueològic d’Olimpia
Anàlisi material:
• Dimensions: 2,13 m d’alt
• Tècnica: talla en marbre. Fosa
en bronze
• Material: Marbre. (Còpia
Formes: escultura exempta
Temàtica:
Hermes, deu del comerç i la
comunicación. Du el deu dionís
infant.

22. • Naturalitat en l’actitud i en la
composició (Corba Praxiteliana)
• Anatomia tractada amb naturalitat
• Humanització dels personatges

23. Corba Praxiteliana
• Dona lleugeresa a la composició
• Fuig de la regidesa vertical i forma
una seductora S
• Equilibri entre el moviment(S) i el
repòs (vertical)
• Influència i superació cànon de
Policlet
• Contraposició idealització infant i
verticalitat de la túnica
• Augment realisme en la túnica
(defuig tècnica draps molls)
• Introducció llenguatge
Hel·lenístic

24. Emoció i sentiments :
els personatges interactúen les mirades

25. DISCÒBOL (Miró)
FITXA:
• Cronologia: Cap al 450 a. C.
• Estil: grec clàssic
• Localització: Museu Nacional
delle Terme (Roma)
• Dimensions: 1,53 m d’alt
• Tècnica: talla en marbre. Fosa
en bronze
• Material: Marbre. (Còpia
romana).
• Original en bronze
• Formes: escultura exempta
• Tipologia: dempeus

26. Impressió del moviment idealitzat
Representació d’un instant (moment del llançament)

27. Geometrització de la composició
Juxtaposició dos semicercles i
tensió línia recta i angles
Fugir de la simetría de policlet el vell
• Fuig de la frontalitat
• Alt treball anatòmic
• Major naturalisme
RHYTMOS

28. Reinventar els
convencionalismes del
passat
Fugir de l’Arcaisme i reinventar
(major naturalisme)

29. TEMÀTICA:
• El discòbol és un jove atleta que morí en
els jocs dedicats a Apol·lo
• Es representa el moment de màxima
tensió (paradoxal) innovació respecte el
passat
• Es representa a l’atleta en el moment de
rotació sobre si mateix
• L’elecció d’un atleta respon als canons
de bellesa ideal representats en els
atletes de l'època com a models dels
deus
• Miró veu l'oportunitat de
REPRESENTAR el moviment