Art gòtic, arquitectura, escultura i pintura

1. EL GÒTIC
L’Art de les ciutats a la
Baixa Edat Mitjana

2. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC EUROPEU
AUGE DE LES CIUTATS
S. XIII El comerç floreix:
• Fires de comerç
• Monarquies fortes submissió als
senyors feudals
• Desenvolupen les ciutats
• Burgesos, societat dinàmica i
emprenedora amb l'acumulació
de capital
Rutes de peregrinació i croades s’universialitza l’estil

3. Crisi de la Baixa Edat Mitjana
• les guerres, les epidèmies, la conquesta de territoris musulmans
• Els camperols es dirigeixen a les ciutats
• Rebel·lions camperoles (remensa catalana)
• Pugna entre noblesa i monarquia
• S. XIV la monarquia es consolida es refermen les ciutats

4. LA RELIGIÓ (Degut a la Crisi de la Baixa Edat Mitjana el
cristianisme)
1. S'interioritza i s'humanitza,
2. Es busca espiritualitat més pura i més humana
3. L'escultura i la pintura serán més humanes, més creïbl, emotiva i
espiritual

5. L'art del Císter pot considerar-se com una transició del Romànic al
Gòtic
Segles XII i XIII, manifestant-se en un art auster, en la pobresa
decorativa i en la senzillesa dels edificis,

6. DEFINICIÓ, PERÍODES I DIFUSIÓ
• El gòtic el moviment artístic que es desenvolupa a l’Europa
Occidental als segles XII, XIII, XIV i a la primera meitat del XV.
• El gòtic es divideix en tres períodes:
• Període de formació o primerenc (segona meitat s.XII): Es
barregen trets gòtics amb característiques romàniques.
(gòtic de transició)
Catedral de Durham

7. Període de plenitud o clàssic (s.XIII i s.XIV): Màxim esplendor.
Catedral de Notre Dame de Chartres Notre-Dame de París

8. Període final o Gòtic tarda (s.XV): augmenta
extraordinàriament l'ornamentació (=gòtic flamíger)
Catedral de Milan

9. Gòtic flamíger

10. Difusió:
Va néixer a França des d’on es va difondre per Occident, on es
van aixecar edificis més alts i religiosos i gracies als ordres
religiosos

11. CARACTERÍSTIQUES
GENERALS
• És un art on es combinen temes religiosos i temes
profans -civils i domèstics-
ROGER VAN DER WEYDEN

12. CARACTERÍSTIQUES
GENERALS
• Reflexa els valors de la
classe social burgesa,
que ajuda i rep el
suport de la
Monarquia, a les
ciutats.

13. CARACTERÍSTIQUES
GENERALS• És un art essencialment urbà.
• Obres de gran magnituds i dimensions monumentals.
Palau Ducal
Florència
1299/1314

14. • Té una finalitat decorativa
més que didàctica.
• Obres de grans
dimensions; de dimensions
monumentals

15. • Naturalisme: S’intenta representar la realitat d’una manera
proporcionada i tant realista com els fos possible als artistes.
Catedral de Reims, Anunciació i Visitació

16. L’ARQUITECTUR
A L’edifici principal va ser la Catedral

17. CARACTERÍSTIQUES DE
L’ARQUITECTURA
• També es van construir Esglésies i Monestirs i edificacions
d’Arquitectura civil com Palaus i Cases senyorials -per a
nobles i grans burgesos-, Ajuntaments -per al govern de la
ciutat- i Llotges -per als mercaders-.

18. • Edificacions altes i de murs estrets. Verticalitat: la catedral
gòtica mostra sobretot línies verticals. Desapareix
l'horitzontalitat i l'alçada arriba a extrems inconcebibles.

19. • Molt il·luminades :Els interior s'il·luminen amb llums de
colors a través dels vitralls. ESTÈTICA DE LA LLUM
Interior de Sainte Chapelle, França

20. • També hi contribueixen
a la lluminositat els
rosetons o rosasses
(finestres circulars).
ESTÈTICA DE LA LLUM

21. Rossasses

22.  La planta va continuar sent, essencialment, de creu llatina
però es redueix la llargària del transsepte.
 En algunes construccions va aparèixer la planta de 3 naus
longitudinals sense creuer.

23. Forma de
creu,però el
transepte no
es nota tant
com en el
romànic.
Façana occidental
Façana meridional
absis i absidioles
Torre campanar
Volta de creueria
pilar
transepte
creuer
Deambulatori o girola
Planta d’una catedral o
església gòtica

24.  En algunes construccions va aparèixer la planta de 3 naus
longitudinals sense creuer.

25. Catedral de Saint-Étienne de Bourges

26.  Utilització d’un nou arc, més alt i lleuger, que rep el nom
d’apuntat o ogival.

27. Arc ogival
L’arc ogival també s’anomena apuntat o ametllat
Arc ogival

28.  Ús d’un nou tipus de volta que substitueix la volta de canó. La volta de creueria:
formada per la intersecció de 2 arcs apuntats. El pes del sostre cau sobre els nervis
i es projecta sobre els pilars o columnes.
Estructura esquelètica
formada per quatre pilars
units a quatre arcs ogivals i
dos arcs ogivals que es
creuen en diagonal,
anomenats nervis. El punt
on es creuen els nervis és la
clau de volta..
nervis
pilars
clau de volta
arc ogival

29. Voltes de
Creuer

30.  Per contenir la força de les voltes, als murs exteriors, s’usaven un
sistema d’arcbotants i de contraforts, que repartien el pes.

31. • Com a decoració exterior es feien servir pinacles de forma
piramidal
Catedral Mallorca

32. Pinacles
Arcs boterells o
arcbotants
Pilar
Arc ogival
Volta de creueria
Sistema constructiu voltat

33. CARACTERÍSTIQUES DE
L’ARQUITECTURA
• La portalada gòtica tindrà els
mateixos elements constructius i
decoratius que la romànica. Es
diferenciarà per:
• Amplitud i grandària de la porta
d’entrada -apareixeran dues
portalades laterals , a banda i
banda de la principal, que
donaran pas a les naus laterals.
• l’ús de l’arc ogival
• Ús ocasional d’una rosassa amb
vitralls , en lloc del timpà

34. • Ús d’una superfície triangular que corona l’arquivolta i que rep el nom
de gablet.

35. • Es mantindrà l’ús d’absís, absidioles, contraforts, claustres…

36. • Els interiors estan poc decorats (capitells senzills), hi ha
tribunes superiors i arcs formerers.

37. EL GÒTIC A FRANÇA

38. BASÍLICA DE SAINT DENIS

39. CATEDRAL DE
CHARTRES

40. Notre Dâme de Paris

41. Notre Dâme de Paris

42. Arcbotants de Notre Dame
de París

43. CATEDRAL DE REIMS

44. CATEDRAL DE AMIENS

45. CATEDRAL DE BEAUVAIS

46. INTERIOR DE LA SAINTE CHAPELLE

47. ITÀLIA

48. SANTA MARIA DE LES FLORS.
DUOMO DE FLORÈNCIA (ITÀLIA)

49. IGLÉSIA DE LA SANTA CROCE DE
FLORÈNCIA (ITÀLIA)

50. PLAÇA DE LA SIGNORIA
(FLORÈNCIA)

51. DUOMO DE SIENA

52. DUOMO DE MILÀ (CATEDRAL MÉS GRAN DEL MON)

53. ANGLATERRA

54. ABADIA DE WESTMINSTER
(LONDRES)

55. INTERIOR DE L’ABADIA DE
WESTMINSTER

56. CATEDRAL DE CANTERBURY
(LONDRES)

57. CATEDRAL DE SALISBURY

58. CATEDRAL DE DÜRHAM

59. ALEMANIA

60. CATEDRAL DE
COLÒNIA

61. PORTUGAL

62. MONESTIR DE BATALHA

63. EL GÒTIC A
ESPANYA

64. CATEDRAL DE
BURGOS

65. interior catedral de burgos

66. CATEDRAL DE LLEÓ

68. CATEDRAL DE TOLEDO

69. CATEDRAL DE PALMA DE MALLORCA

70. CATEDRAL DE SEVILLA

71. EL GÒTIC A
CATALUNYA

72. SANTA MARIA DEL MAR (BARCELONA)

73. ESGLÉSIES GÒTIQUES A BARCELONA
Capella de Santa
Àgata (1302)
Santa Maria del
Pi (1319/20-
1391)

74. CATEDRAL DE BARCELONA

75. CATEDRAL DE TARRAGONA

76. CATEDRAL DE GIRONA

77. CATEDRAL DE LLEIDA

78. MONESTIR DE SANTES CREUS

79. EL MONESTIR DE SANTES CREUS: EXEMPLE DEL GÒTIC DE
TRANSICIÓ

80. MONESTIR DE POBLET

81. PALAUS I ARQUITECTURA CIVIL A
BARCELONA
Palau Aguilar. –actual Museu Picasso-
Palau dels Cervelló

82. HOSPITAL DE LA SANTA CREU
Actual Biblioteca de Catalunya

83. DRASSANES

84. L’ESCULTURA

85. CARACTERÍSTIQUES DE
L’ESCULTURA
• L’objectiu principal de l’escultura era essencialment
decorar les façanes de les esglésies i palaus.
• A diferència del romànic, la finalitat didàctica està menys
present.
Escultura amb la seva
policromia (projecció
visual)

86. A partir del segle XIII, l’escultura gòtica es va fent més naturalista (realisme
en les representacions, sensació de moviment i volum) i expressiva, trencant
els esquemes de rigidesa i esquematisme del romànic.

87. La verticalitat també és present en
l’escultura

88. • A partir del segle XIV, les obres escultòriques se signaran per
part dels autors.
• Materials: Pedra, marbre, bronze i fusta policromada
• Tipologies:
• Portalades
• Capitells i Gàrgoles
• Escultures exemptes
(independents de
l’edifici)
1. Al Timpà
2. A les arquivoltes
3. Als Brancals
4. Al mainell
1. Per als retaules de les
esglésies
2. Monuments funeraris

89. “Sepulcre del rei Joan II”.

90. Portada oest, porta esquerra,
brancal (1230-1260)
CATEDRAL DE REIMS

91. • Continua la temàtica religiosa.
• Judicis finals.
• Temes d’escenes bíbliques: Anunciació, Ascensió,
Nativitat.
• Temes passionals.
• Escultura funerària.
• La mare de Déu i els apòstols
• Representació de Reis i nobles.
• Creixent interès per la natura: Vegetació i temes
naturals. Animals
• Animals mitològics i fantàstics.

93. Timpà “el judici final” a
Notre Dâme (París)
Timpà de Chartres
Brancal amb la Verge Blanca
de la Catedral de Lleó

94. Timpà de la portalada de la Catedral de Burgos

95. Escultura. Capitells i Gàrgoles
Picapedrer. Cap de bou Músic amb sac de gemecs. Soldat Cap humà amb doble cos d'au.
Ocell i un altre animal
Personatge barbat amb ales. Cap de monste orellut amb ales. Caïm i Abel. Adam i Eva treballant
Vegetació Personatge amb un ocell a la ma i cos
amb un segon cap d'animal

96. Gàrgoles.
Notre Dame. Paris

97. LA PINTURA

98. • La pintura gòtica s’inicia a Itàlia al segle XIII. Els dos centres creatius van ser
Florència i Siena.
• La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obres pictòriques
i els pintors es comencen a organitzar en gremis.
Característiques de la Pintura

99. La pintura serà l’art que més canviarà en el gòtic:
Realisme i minuciositat en les representacions (pintura a l’oli)
Major naturalitat i expressivitat en els personatges: sensació de moviment i cares que
transmeten sentiments i emocions.
Colors brillants, daurats d’influència oriental.
Mare de Déu de Sant Francesc
Els primers
pintors:
CIMABUE
(1.240-1.302)

100. Desapareix el resseguit amb línia negra i prenen importància les formes i els colors.
S’estudia millor l’espai, incorporant la perspectiva, la llum i la degradació de colors.
Introducció de fons i paisatges a les obres.
Els primers pintors:
GIOTTO (1.267-1.337)
“Prendiment” de Giotto.

101. ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-
1464)
“L‘Anunciació”
Exemple de perspectiva i
espais lluminosos

102. • Suports:
• Pintures en fusta
• Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos).
• Tècniques:
• S’introdueix la tècnica del tremp –amb clara d’ou. Sobre fusta-.
• S’introdueix la tècnica de l’oli –especialment a la pintura
flamenca-
• Temàtiques:
• Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants.
• La Crucifixió de Crist.
• Escenes de la vida quotidiana.
• A partir del segle XIV, els quadres se signaran per part dels autors:
Cimabue, Giotto, Van Der Weyden, Jan Van Eyck o El Bosch
a) Sobre taules –a l’altar darrera el
mossèn-. Apareixen els tríptics
b) Retaules als absis.

103. Escenes de Sant Francesc d’Asís, “Expulsió dels diables d’Arezzo”
Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)

104. Capella dels
Scrovegni.
“Adoració dels
Reis Mags”.

105. “Somni de
Sant Joaquim”
Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)

106. JAN VAN EYCK (1390-1441)
“El Matrimoni Arnolfini”

107. Santa Margarida (pel
drac), patrona dels
naixements o Santa
Marta (per l’escombra)
patrona de la llar
Firma i data: “Johannes
de Eyck fuit hic 1434”
Giovanna Cenami.
Està embarassada
(però no van tenir
fills)
Gos, símbol de la
fidelitat
Sabates. Caminar
descalços és prova de la
celebració d’una cerimònia
religiosa. A més es creia
que caminar descalços
assegurava la fertilitat
Giovanni Arnolfini
Fruita de luxe,
taronges
Rosari, regal
habitual del nuvi a
la núvia
Llum amb una sola
espelma, símbol de
l’ull de Déu
Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini.
Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols

108. Estacions del
Via Crucis
Mirall convex. El quadre
representa una cerimònia
matrimonial que es podia
celebrar sense la presència de un
sacerdot. Bastava amb la
presència de dos testimonis que
es veuen reflectits en el mirall, a
més a més dels contraents. Un
dels testimonis va ser Jan Van
Eyck segons diu a dalt.

109. Jan Van Eyck. Verge del canonge Van der Paele

110. JAN VAN EYCK (1390-1441)
Adoració del Xai

111. Esperit Sant VergesConfessors
Font de la
Vida
Adoració de
l’Agnell
Antic
Testament
Nou
Testament
JAN VAN EYCK (1390-1441)

112. Lluís Dalmau
Retaule de la Mare de Déu dels Consellers

113. EL BOSCH (1450-1516)
El Jardí de les Delícies

114. El Judici Final ( 1504 )
El Paradís Taula central L’Infern
EL BOSCH (1450-1516)

115. “El Carro del fenc ( 1500 -1502 )”
El Paradís Taula central L’Infern
EL BOSCH (1450-1516)

116. DICCIONAR
I- Arcbotant: arc que transmet l’empenta de la volta
de creueria, de la nau central als contraforts.
-Arc ogival: Arc format per l'encreuament de dos
arcs de mig punt i que resulta una llança més o
menys apuntada.
- Contrafort: Pilar que fa cos amb un mur i li fa de
reforç.

117. - Pilar: element arquitectònic vertical, de suport,
aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta,
una coberta o alguna altra càrrega.
- Pinacle: element arquitectònic terminal acabat
generalment en punta.
- Rosassa: Finestral circular vidrada, que es troba
generalment a la façana occidental de les esglésies,
a sobre de les portes.
-Retaule: Conjunt de taules pintades, que
generalment representen escenes religioses,
col·locat darrere l'altar.

118. - Taula: fusta plana i de poc gruix pintada, que
generalment representa escenes.
- Tremp: el més freqüent per pintar sobre fusta era
el tremp d’ou: 2 parts de rovell, 1 aigua i 2 parts
pigment . Utilitzat en la policromia dels retaules.
- Vitrall: Vidriera de colors d'alguns finestrals,
construïda segons un disseny o dibuix previ i
manegada generalment amb plom sobre un bastidor
metàl·lic.
-Volta de creueria: consisteix en el creuament
entre arcs apuntats que formen una estructura de
nervis Els panys que queden entre els arcs
s’omplen amb fines lloses de pedra
Trifori: Galeria estreta que se situa sobre les naus
laterals d'una església amb obertures sobre la nau
central. El conjunt d'aquestes obertures també
rep el nom de trifori.